diumenge, 30 de novembre del 2014

Rajoy descarta la via de l’acord i declara la guerra a Mas

 OPINIÓ

Andreu Barnils

30.11.2014

Rajoy visita un hotel de cinc estrelles

Vilaweb
Entro a l'hotel Grand Marina de Barcelona poc abans de les deu del matí per la porta de premsa. En aquest hotel per rics és on Rajoy parla per primera vegada després del 9-N en territori català. Parlem d' ahir dissabte. L'establiment, de cinc estrelles, ofereix l'habitació més barata a 132 euros la nit. L'habitació més cara, a 323 euros, és la Grand Marina Suite amb Vistas. Així, amb a. Fa 65 metres quadrats. Tot fent temps esperant Rajoy em trobo amb Josep Ramon Bosch i Juan Arza, de Societat Civil, al costat d'Alberto Fernández Díaz, el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona. Vestits de gris marengo. Una mica més enllà Esperanza Aguirre. L'ex-presidenta madrilenya comenta amb una altra dona: 'Es veu que jo tinc la culpa de tot. Ara, de les targetes black!' i intueixo el moreno de sol etern del president valencià Alberto Fabra al seu darrere. Mentre, per la porta principal de l'hotel, entren les estrelles del PP: presidents autonòmics, ministres, alcaldes. Just a fora la cera, flaixos de càmeres i xofers de fosc. A molts dels dirigents del PP els brillen els rellotges quan entren. A elles, les cadenetes. Un plugim cau fora el carrer.

Per la porta lateral entren els convidats a l'espectacle. Són els militants i càrrecs locals del PP català. I aquest és tot un altre món. Recordo gotes de pluja a la muntura d'algunes ulleres. En faig un vídeo amb Roger Cassany. Molts d'ells gent humil, alguns sembla que sense estudis, d'altres que sí, alguns regidors, d'altres que no, també en veig alguns, pocs, de benestants. Tots han vingut per escoltar al president d'Espanya des de molts racons del país. Lleida, Maresme, Barcelona. Els que em toquen dins la sala són una parella d'avis una mica antics. Ell, despentinat, es passeja amb un pin franquista a la solapa. L'únic que veig en tot el matí. Ella, amb una bandera constitucional espanyola que molesta als veïns de seient. Un dels moltíssims guardies de seguretat es mira l'escena. Una estructura d'ordre piramidal en un hotel de luxe. Els que entren per la porta lateral, vigileu-los. Això vam veure ahir. I la parella d'avis escoltant amatents i esperançats el discurs 'de la Alícia', també:

'Ens critiquen que només tenim solucions jurídiques. Doncs tenim solucions polítiques. Les tenim. La reforma de la constitució no és la solució. La solució és enfortir el pacte constitucional' Déu n'hi do el discurs que va fer ahir Sánchez Camacho. Sobretot per la part final. Cito textual: 'Des del Pp tenim les solucions. La primera, president, és que tu ets, a partir d'ara, l'interlocutor directe amb els set milions d'espanyols. En segon lloc: s'ha acabat la 'conllevancia', s'ha acabat el diàleg amb aquells que volen trencar Espanya. La unitat d'Espanya és innegociable. Per això et vull demanar més, president. En aquests moments crucials on vivim, més que mai, ets i has de ser el president de tots els catalans. Dels 4,5 milions que no van anar a votar. El president que supleixi la incapacitat, la incompetència del senyor Mas i del govern de Catalunya. En quart lloc s'ha d'enfortir l'estat a Catalunya. L'estat de les autonomies ha funcionat i ha estat el gran èxit, però l'han traïcionat els independentistes i els rupturistes. L'estat ha de tornar a Catalunya, i ha d'enfortir-se. Més presència del govern, però sobretot, més presència de la història d'èxit col·lectiva que és Espanya. Explicar-la millor, vendre-la millor, i fer-la molt més atractiva. President, acabo. No podem permetre la manipulació, mentida i tergiversació de les mentides de l'independentisme. Hem d'esforçar-nos més i millor en contrarestar (...) Els catalans que se senten espanyols, els que estan aquí, els que són gairebé cinc milions de catalans, se senten orfes i desemparats. Necessiten respostes, que expliquem millor el que fem, i empara davant la impunitat dels independentistes'.

Una senyora, al meu costat, molt amable, m'explicava que al poble del Penedès d'on és hi ha 1.600 habitants. 'I només cinc som del PP. Cada vegada em miren més estrany'.

La resposta de Rajoy a la imploració d'Alícia de visitar més Catalunya va ser dir-li que l'acompanyava en la soledat i després va comptar les vegades que ja ens havia visitat. Literal: 'Des de que sóc president del govern he estat, amb aquesta, setze vegades a Catalunya. Des que presideixo el PP, ja són 117 vegades. Avui hi ha la ministra de Foment. En el que portem de legislatura ella ha vingut 36 vegades. El ministre de turisme, 25. El d'economia, 23'. Un té la sensació que si mai arriba el dia Mariano Rajoy, als seus, els abandonarà sense gaire pena. Ni els coneix. Com sempre passa en estructures tan piramidals. I si es queixen gaire els recordarà les vegades que ja ha visitat Catalunya. Ahir, rodejat de cúpula, ni els va veure quan entraven, alguns diria que amarats de pluja, per la porta lateral de l'hotel de luxe que el 'presidente' va visitar.


La suspensió encoberta de l'autonomia catalana

CONTRA CATALUNYA
Dijous  27.11.2014  06:00
Autor/s: Núria Ventura

La suspensió encoberta de l'autonomia catalana

La impugnació de normes catalanes forma part de l'estratègia del govern espanyol per a erosionar l'autogovern

VilawebLa impugnació de la consulta del 9-N per part del govern espanyol ha marcat l'actualitat política catalana d'aquestes darreres setmanes. Tanmateix, si mirem enrere, podrem veure que el govern espanyol ha impugnat un gran nombre de lleis catalanes, aquests últims anys. La prohibició del 'fracking', el decret de pobresa energètica o, divendres passat, la llei d'horaris comercials són únicament alguns exemples de la lleis catalanes que l'executiu de Rajoy ha dut al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Aquesta impugnació de les normes catalanes és una de les dues línies d'actuació de l'estratègia de l'estat espanyol per erosionar l'autonomia catalana. La segona via és la recentralització, amb iniciatives que envaeixen les competències catalanes.
Impugnació de les normes catalanes
Les impugnacions de lleis catalanes per part del govern espanyol no són pas exclusives d'aquesta legislatura, però sí que és cert que en aquests tres anys han sovintejat molt. Segons la directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat de Catalunya, Dolors Feliu, aquest augment és cíclic: 'En la nostra història, quan hi ha hagut un govern amb majoria absoluta, ha crescut el nombre de recursos contra lleis catalanes'. Explica, per exemple, que durant la darrera legislatura de José Maria Aznar, amb majoria absoluta, van augmentar i que ara ens tornem a trobar en un moment de poc diàleg i molts litigis.

Com explica Feliu, a més de les dues impugnacions del 9-N, durant l'actual legislatura hi ha hagut set lleis que han estat objecte de recurs al TC: la llei sobre matèries audiovisuals (2/2012), la llei que prohibeix el 'fracking' (3/2012), el decret-llei sobre els horaris comercials (4/2012 i 2/2014), el decret-llei sobre l'impost als dipòsits bancaris (5/2012), el decret-llei sobre la pobresa energètica (6/2013), la llei d'acompanyament (2/2014), i la llei de consultes populars no refrendàries (10/2014).
Per a impugnar les normes catalanes, el govern espanyol no utilitza solament el TC. Aquests darrers temps ha preferit utilitzar els tribunals ordinaris, la via del contenciós administratiu, per a recórrer contra les normes que no tenen rang de llei (els recursos contra les lleis només es poden presentar al TC). D'aquesta manera, a més de discutir si les normes catalanes envaeixen les competències de l'estat, també pot discutir les qüestions materials dels texts.
L'augment de plets contra lleis catalanes, sumat a la politització dels membres del TC, ha fet que la majoria de sentències donin la raó a l'estat. En conseqüència —diu Dolors Feliu—, ha canviat substancialment la jurisprudència del tribunal, uns canvis que afavoreixen el govern de l'estat espanyol

Recentralització per invasió competencial

L'altra via d'erosió de l'autogovern català són les iniciatives recentralitzadores per mitjà de lleis que envaeixen competències de la Generalitat.
El 2011, el govern espanyol va començar la legislatura amb el propòsit de recuperar gran part del poder que s'havia transferit a les comunitats autònomes durant les darreres dècades. La Generalitat alerta que l'esperit i bona part de les mesures proposades per l'anomenat Informe CORA (pdf) --de reforma de les administracions públiques-- tenen una gran potència recentralitzadora, de manera que impliquen un atac a l'autogovern i una mutació constitucional encoberta del model d'organització territorial.
D'aquí ve que el govern català també presenti recursos contra les normes impulsades des del govern espanyol. El nombre de plets de la Generalitat també ha augmentat, de resultes d'aquesta ofensiva recentralitzadora de l'estat. És la manera de defensar l'autogovern.

 

Neix Moviment d'Esquerres (MES), el nou partit dels socialistes sobiranistes

Neix Moviment d'Esquerres (MES), el nou partit dels socialistes sobiranistes

Defensen la creació d'un "país més just" a través de la construcció d'una "Catalunya Estat"

El seu acrònim: MES. El seu nom: Moviment d'Esquerres. El nou partit dels socialistes sobiranistes s'ha presentat formalment aquest diumenge al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona, tal i com ja va avançar l'ARA. Es defineixen com a "socialistes catalanistes compromesos amb la construcció d'un país més just, més inclusiu, més solidari, més eficient i més sostenible", un objectiu que consideren que només es pot assumir assolint "l'autogovern ple" a través de la construcció d'una "Catalunya Estat".
El nou partit impulsat per Nova Esquerra Catalana (la formació que va crear Ernest Maragall) i Moviment Catalunya aplega des d'històrics dirigents del PSC com Marina Geli, Montserrat Tura, Antoni Castells, Jordi Martí i Pia Bosch a Pere Almeda i Magda Casamitjana, cares visibles del partit coaligat amb ERC al Parlament Europeu. Però també regidors d'arreu del territori. De fet, asseguren tenir ja presència a 203 municipis.
Neixen i asseguren que ho fan conscients que no tot ho han fet bé al llarg de la seva trajectòria. "Arrosseguem errors propis o dels partits dels quals hem format part o hem votat. En som conscients, els hem analitzat i sabem com no repetir-los", asseguren en el seu manifest inicial. Afirmen, però, que també els "avalen encerts" i que no forma part del seu objectiu "predicar cap foc purificador ni cap solució definitiva" com al seu parer fan noves veus que emergeixen exigint "arrassar-ho tot".
"Oferim treballar intensament per aconseguir una distribució de poder nova i una organització política i territorial diferent", prometen.

Carme Forcadell demana a ERC que negociï la llista amb CiU

Carme Forcadell demana a ERC que negociï la llista amb CiU

El vídeo de la Declaració de Cornellà de l'ANC

La presidenta de l'ANC exigeix eleccions aviat

| ND 30/11/2014 a les 10:45h
 
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha demanat a ERC que negocii la proposta de llista única proposada pel president de la Generalitat, Artur Mas, i no ha descartat participar-hi, tot i que ha insistit en la necessitat de sumar a totes les sensibilitats perquè no es perdi cap vot independentista.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Forcadell ha destacat: "Nosaltres també estem oberts al diàleg, i li demanaria a la resta de partits sobiranistes que fossin conscients del moment que estem vivint i que estiguéssim oberts a arribar a un acord perquè tots volem el mateix ".

Forcadell, que ha vist amb bons ulls que la candidatura l'encapçali el president de la Generalitat, Artur Mas, li ha demanat al líder del Govern que "no esperi més a convocar les eleccions anticipades, perquè el Parlament ha d'estar constituït a la primavera".

"Que no podem esperar més, necessitem eines i recursos per avançar socialment; per a nosaltres l'avanç nacional va lligat a l'avanç social, no entenem l'un sense l'altre", ha emfatitzat Forcadell, que ha assenyalat la possibilitat que representants de l'ANC s'impliquin en la possible llista única.

Forcadell ha afegit que Catalunya no pot avançar socialment perquè no té recursos, i la forma de tenir-los passa, precisament, per la consecució d'un estat propi.

Militars espanyols demanen a Rajoy que escolti Catalunya

Des de Madrid

per Xavier Vallbona

Militars espanyols demanen a Rajoy que escolti Catalunya

L'Associació Unificada de Militars Espanyols recomanen al govern espanyol que parin "més atenció a les reivindicacions" que es fan des de Catalunya i des de qualsevol àmbit

, Madrid | ND 29/11/2014 a les 23:59h
Mentre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es passeja victoriós per Catalunya vantant-se d'haver fet fracassar "la gran operació internacional del 9-N" i minimitzant el moviment sobiranista, sectors de pes de l'espanyolisme li demanen que baixi del núvol, toqui de peus a terra i assumeixi la situació generada a Catalunya. Són recomanacions que arriben des de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME) que subratllen que "cal saber què senten" els catalans.

Així ho ha manifestat el president d'aquesta associació progressista de professionals de l'exèrcit, Jorge Bravo, durant un acte en favor dels drets dels militars que s'ha portat a terme a Madrid. "Cal més atenció a les reivindicacions que es fan des de qualsevol àmbit", ha etzibat, tot afegint que la solució a Catalunya passa per millorar la comunicació i per obrir-se al diàleg: "Trobem a faltar que la gent s'assegui més a parlar per saber dels altres". Amb tot, Bravo no confia en l'actual govern espanyol i espera que els aires de "regeneració democràtica" que es respiren amb la irrupció de nous moviments i formacions polítiques "obrin l'Estat".

Sobta que aquestes recomanacions i reflexions arribin des d'un àmbit tan antiquat i retrògrad  com l'exèrcit, però les forces armades espanyoles també tenen veus discordants com les d'aquest sotstinent, que ara fa més d'un any va ser sancionat a un mes de reclusió per criticar les retallades de l'executiu de Mariano Rajoy al sector. Amenaces de càstig al marge, Jorge Bravo continua sense mossegar-se la llengua i exposant-se a les dures represàlies dels seus superiors per mostrar una visió més àmplia de la societat.
 

El president de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME), Jorge Bravo, en un acte a Madrid Foto: X.V.

"Mai aixecarem un arma ni un dit contra cap membre d'aquesta societat"

Ara fa uns dies, Jorge Bravo, va fer varies piulades via twitter avisant que l'exèrcit "no pot intervenir contra els catalans". Aquest dissabte s'ha reafirmat assegurant que "mai no es pot utilitzar els militars en contra del poble, es digui català, andalús o valencià". "Mai aixecarem un arma ni un dit contra cap membre d'aquesta societat", ha sentenciat, per acabar assegurant que "nosaltres no ens posarem amb allò que hagi de dir el poble espanyol o el poble català sobre una situació concreta".

dissabte, 29 de novembre del 2014

De Guindos, a Mas: «Vam rescatar Catalunya»

CONTRA CATALUNYA I ENGANYANT...

De Guindos, a Mas: «Vam rescatar Catalunya»

El ministre d'Economia assegura que la reducció del dèficit "és un esforç col·lectiu"

| ARA 29/11/2014 a les 08:52h
 
El ministre d'Economia, Luis de Guindos,va assegurar que Catalunya ha estat la comunitat més beneficiada per les ajudes de l'Estat i que si cal, "com es va fer en moments difícils", tornarien a ajudar-la per superar la crisi "complint amb les seves responsabilitats". Així ho va dir aquest divendres en la Trobada Econòmica de S'Agaró en resposta al president de la Generalitat, que criticava "l'asfíxia" econòmica a les autonomies a través del dèficit.

El ministre va apuntar que la reducció del dèficit "és un esforç col·lectiu" i que l'Estat s'exigeix els mateixos sacrificis que a la resta de comunitats. De Guindos va recordar que si Catalunya ha pogut mantenir el seus serveis socials és gràcies als 30.000 milions d'euros del FLA i del programa de pagament a proveïdors. També va destacar la injecció de 12.000 milions a CatalunyaCaixa.

"No sé el que és explicar la història al revés, nosaltres tenim les nostres explicacions i Espanya ha fet un esforç pressupostari molt gran i un sanejament dels bancs molt important", va advertir el ministre.

L'ANC es compromet a treballar per una candidatura "transversal" que aglutini tot el sobiranisme

L'ANC es compromet a treballar per una candidatura "transversal" que aglutini tot el sobiranisme

L'Assemblea demana eleccions al febrer i que el nou Parlament estigui constituït a la primavera

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic aquest dissabte  el seu full de ruta posterior a l'èxit de la jornada de participació del 9-N i posterior a l'estratègia política presentada pel president de la Generalitat, Artur Mas, aquest dimarts. Aquest full de ruta passa per una "candidatura transversal" per la qual l'Assemblea s'ha compromès a treballar, tal i com va avançar l'ARA. Aquesta candidatura ha d'aglutinar, segons l'ANC, totes les sensibilitats del sobiranisme.
"L'ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè sigui possible la configuració d'una candidatura d'aquestes característiques [transversal], que respon a les propostes recollides en el nostre full de ruta [aprovat en assemblea i que ja recollia les plebiscitàries com a via] i que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme", considera el document.
La data de les eleccions, segons s'assenyala al text, hauria de ser al febrer, de manera que el nou Parlament ja estigués constituït a la primavera. "Una candidatura així [transversal] només serà possible des de la unitat política i social que ha anat construint-se durant aquest procés i que cal enfortir a partir d'ara. Aquest enfortiment ha de ser el resultat d'un treball col·lectiu que persegueixi la cerca de punts de coincidència i comenci per definir el què i el com per decidir, a continuació, el quan i només en última instància el qui", assenyala el text, que considera la proposta de Mas com un "bon punt de partida".
"De la mateixa manera que hem treballat unitàriament per superar les dificultats sorgides en el moment en què la celebració del 9-N va perillar, cal mantenir els espais unitaris de treball per avançar en aquest procés i per construir els acords necessaris que assegurin la celebració de les eleccions", apunta el document.
"La jornada del 9-N ha estat un punt de no retorn en el procés d'independència. L'actitud intransigent del govern espanyol i la utilització del poder judicial pròpia d'etapes passades ha contribuït a la mobilització massiva", assenyala la declaració de l'Assemblea, llegida per Carme Forcadell i Jaume Marfany, presidenta i vicepresident de l'entitat.

Rajoy arriba a Catalunya negant el vot i presentant-se com a salvador

CONTRA CATALUNYA TOTS  I DIENT MENTIDES...
Dissabte  29.11.2014  06:00

Rajoy arriba a Catalunya negant el vot i presentant-se com a salvador

'Fa tres anys que fem propostes en positiu per a Catalunya', deia ahir Sáenz de Santamaría

Vilaweb
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fa avui la primera visita a Catalunya després del 9-N i de les querelles de la fiscalia contra Mas, Ortega i Rigau. Hi arriba aprofitant unes jornades del PP a Barcelona sobre política municipal, i no es preveu que faci cap mena de nova proposta sobre el procés sobiranista. Tot el contrari: el seu executiu continua mantenint una oposició ferotge a cap mena de petició d'acordar un referèndum, passant per alt les demandes fetes des dels principals mitjans de comunicació internacionals.
Un bon exemple d'aquesta posició obtusa és la reacció de l'ambaixador espanyol a Londres, l'ex-ministre Federico Trillo, que va escriure una carta al prestigió The Economist retraient al setmanari que digués en un editorial que Rajoy hauria de deixar votar els catalans sobre la independència.

I què dirà Rajoy a Barcelona? Doncs que el seu govern fa moltes coses per als catalans. Si més no aquest és el discurs que va defensar ahir la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría: va dir que el seu executiu feia tres anys que fa 'propostes en positiu per a Catalunya'.
'El govern d'Espanya hi ha estat, per suplir moltes de les carències del govern de la Generalitat', ha dit Sáenz de Santamaría. 'El que ha fet el govern és portar moltes propostes en positiu, que bé que les ha necessitat Catalunya', ha afegit, esmentant el fet que les quatre províncies que hi ha al Principat estiguin unides en TGV i dient que el corredor mediterrani és una prioritat per al seu executiu.

Susana Díaz, com Rajoy: "La consulta és un pas que no porta enlloc"

CONTRA CATALUNYA, UNS I ALTRES ...
29/11/2014
Consulta

Susana Díaz, com Rajoy: "La consulta és un pas que no porta enlloc"

Susana Díaz
Susana Díaz
 

La presidenta andalusa opina que el president de la Generalitat "s'ha convertit en un problema"

Nerea Rodriguez
El Singular
No fa ni quatre dies que el president espanyol, Mariano Rajoy, va carregar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, acusant-lo de fer “un pas més que no porta enlloc”, després que Mas presentés el seu full de ruta pels propers mesos. En idèntic sentit s’ha pronunciat avui la presidenta andalusa, la socialista Susana Díaz: "Segueix donant passos cap a l'abisme i està dividint a la societat catalana" ja que la consulta "ha estat un camí que no porta enlloc".

Segons Díaz, "els polítics no podem estar per crear conflictes sinó per solucionar-los, i el president de la Generalitat s'ha convertit en un problema". En relació al president de l’Executiu espanyol, opina que "a més de fer complir la llei, ha de liderar al país i dir quin és el seu full de ruta, si el té".

En una entrevista publicada a ‘YoDona’, la presidenta andalusa ha defensat que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, "ha agafat les regnes en un moment difícil. Exerceix amb tota llibertat i sense tuteles", alhora que rebutja que ella sigui qui dirigeix el partit: "Aquests comentaris tenen mala intenció, busquen dividir".

De Guindos: "Els mercats no creuen que una comunitat es pugui independitzar"

CONTRA CATALUNYA, QUI LA DIU MES GROSSA....

De Guindos: "Els mercats no creuen que una comunitat es pugui independitzar"

"Espanya és la mare de Catalunya, i els mercats la madrastra"

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, assegura que els mercats no creuen que una comunitat com Catalunya pugui independitzar-se d'Espanya. Guindos ho ha dit en el col·loqui amb els assistents a un sopar aquest divendres de la XIX Trobada d'Economia de S'Agaró.
El ministre, quan se li ha preguntat per la situació política de Catalunya i la repercussió que pot tenir en l'economia, ha dit que "per als mercats és impensable que una comunitat autònoma pugui independitzar-se". El ministre no s'ha desviat del discurs oficial del PP hi ha indicat que hi pot haver plantejaments "en altres direccions, però sempre amb lleialtat".
No obstant, De Guindos ha expressat de nou el discurs del PP de que una Catalunya independent quedaria fora dels organismes internacionals. "Seria renunciar al pla Juncker, al BCE, a les inversions del Banc Europeu d'Inversions, a l'euro", ha emfatitzat.
La mare i la madrastra
El ministre, que ha tornat a esgrimir el suport de l'Estat a Catalunya durant la crisi amb mecanismes com el Fons de Liquiditat (FLA) o e pla de proveïdors, no ha assegurat que el govern espanyol ha donat suport a Catalunya durant la crisi davant dels mercats. "El tresor espanyol sempre va estar (durant la crisi) donant suport a la Generalitat", ha dit. 
I ha expressat aquest suport assegurant que els mercats són "la madrastra" per Catalunya i Espanya "la mare" per concluïr que "les madrastres fallen, però les mares no".
De Guindos, que s'ha mostrat moderadament optimista amb l'evolució de l'economia europea i espanyola l'any vinent, s'ha felicitat de la rebaixa del preu del petroli, que si perdura suposarà un estalvi de 10.000 milions d'euros, però ha alertat dels risc polític que suposen tant el procés català com l'aparició de moviments populistes a tota Europa i, en concret, Podemos a l'Estat. Contra aquests moviments, el ministre ha receptat com solució més integració europea.

Rajoy denuncia que Mas ignora "la Catalunya plural i espanyola"

CONTRA CATALUNYA, TOTS...

Rajoy denuncia que Mas ignora "la Catalunya plural i espanyola"

El president espanyol afirma estar "al costat" del PP català i Camacho demana més presència del govern central a Catalunya i aturar l'acció exterior del Govern

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat avui que admira la "dedicació a la Catalunya plural i espanyola" que Artur Mas "s'entesta" a ignorar i que ell està "al costat" dels que defensen aquesta idea.
A Rajoy l'ha precedit la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que l'ha presentat com el president "de tots els catalans" i del que ell, però també els "els set milions i mig de catalans" se'n senten orgullosos. "Els catalans no estem sols perquè aquí hi ha el govern de Rajoy per garantir la llibertat i la igualtat", ha afirmat. La líder del PP català s'ha erigit en portaveu dels 5,5 milions de catalans que no van votar sí-sí el 9-N "i que volen seguir sent catalans, espanyols i europeus". Camacho ha demanat més presència del govern espanyol a Catalunya per suplir "la incompetència i paràlisi" del govern de Mas i prendre mesures com vetar, a través de la llei d'estabilitat pressupostària, l'acció exterior catalana, que segons ha reconegut  va blindar la recentment aprovada llei d'acció exterior.
Rajoy ha fet aquestes afirmacions aquest dissabte en una convenció municipal que el seu partit, el PP, celebra aquest cap de setmana a Barcelona. Una trobada que havia de ser per explicar-se millor als catalans, segons que  va anunciar una setmana després del 9-N. A Rajoy, l'acompanyaven, a més de Camacho, el ministre de l'Interior, el català Jorge Fernández Díaz, i els de Foment, Indústria, Economia i Treball, Ana Pastor, José Manuel Soria, Luis de Guindos i Fátima Báñez respectivament. Divendres ja van ser a la capital catalana la secretària general María Dolores de Cospedal i les alcaldesses de Madrid i València, Ana Botella i Rita Barberá.

Ana Botella dóna "l'enhorabona" a Reyes per "ser reprovat per lluitar perquè es parli l'espanyol a Castelldefels"

 CONTRA CATALUNYA

Ana Botella dóna "l'enhorabona" a Reyes per "ser reprovat per lluitar perquè es parli l'espanyol a Castelldefels"

L'alcaldessa de Madrid diu que a Catalunya "es falsifica la història" i es viu "una societat d'hivernacle, fosca, tancada i on l'exclusió és la norma"

L'alcaldessa de Madrid, la popular Ana Botella, ha participat a les jornades que el PP celebra a Barcelona sobre estabilitat i bon govern. Botella ha començat la intervenció enviant una "salutació especial" a l'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, per haver "estat reprovat" a l'Ajuntament "per lluitar perquè es parli l'espanyol", en referència a la moció d'ICV aprovada per retreure-li que "mentís" quan va dir que s'obliga els nens a parlar català a l'escola. "Enhorabona", li ha dit Botella, entre els aplaudiments dels assistents. A més, l'alcaldessa ha volgut aprofitar també per dir que a Catalunya "es falsifica la història" i es viu en "una societat d'hivernacle, fosca, tancada i on l'exclusió és la norma".
En el seu discurs, Ana Botella ha volgut remarcar el seu desig d'acabar amb el discurs independentista i la necessitat "d'ajudar la majoria no nacionalista" que afirma que viu a Catalunya. En aquest context, l'alcaldessa de Madrid ha carregat contra els sobiranistes acusant-los de provocar que els catalans "estiguin vivint una falsificació de la història".
"Hem de ser capaços de lluitar contra la mentida que s'explica aquí a Catalunya. Hem de rebel·lar-nos contra la mentida", ha dit Botella, i ha sentenciat que ella no creu "en una societat catalana d'hivernacle, fosca, tancada, on l'exclusió és la norma". És per això que ha demanat "tornar al seny, que mai s'hauria d'haver perdut".
I és que, segons Botella, l'estat de dret "es va trencar el 9-N" i ara "s'ha de restablir". "Tenim una responsabilitat cadascú en el lloc on siguem. I la responsabilitat d'ajudar la majoria no nacionalista que viu a Catalunya. Jo ho faré des d'allà on sigui", ha conclòs.

Una jornada per a visibilitzar els micropobles de Catalunya

Dissabte  29.11.2014  06:00

Una jornada per a visibilitzar els micropobles de Catalunya

L'associació de municipis més petits de cinc-cents habitants organitza la primera Convenció de Micropobles de Catalunya

VilawebDels més de nou-cents municipis de Catalunya, una tercera part tenen menys de cinc-cents habitants (mapa). Malgrat que sumen menys de l'1% de la població, quant a nombre sí que tenen un pes en el conjunt de l'administració municipal catalana. Des del març del 2008, una associació vetlla per les necessitats i interessos específics dels anomenats 'micropobles', a la qual ja n'hi ha quasi un centenar d'associats. Avui s'apleguen en la primera Convenció de Micropobles de Catalunya a Pira (Conca de Barberà).
La intenció de la reunió, més enllà de compartir experiències, és de donar a conèixer quina és la situació actual d'aquesta mena de municipis a Catalunya i convidar els assistents a reflexionar-hi.
Es farà, sobretot, a partir de tres ponències de la professora Maria Garganté, sobre aspectes geogràfics i històrics de la 'Microcatalunya'; del periodista Lluís Foix, sobre l'àmbit econòmic i social dels petits municipis, i del també periodista Carles Capdevila, sobre el tractament que se'n fa als mitjans de comunicació.
A la descoberta de la Microcatalunya
En aquesta voluntat de descobrir els micropobles, cal esmentar especialment una original iniciativa engegada el març passat pel periodista Marc Serena i el fotògraf Edu Bayer. Microcatalunya, que és com es diu, es plantejava de descobrir la realitat dels petits pobles catalans a través del màxim d'eines digitals. Durant sis mesos, els autors han recorregut amb furgoneta 'aquesta Catalunya menys transitada i, a vegades, més oblidada', per a explicar 'com s'hi viu, qui hi viu i què hi passa'. Paral·lelament, s'ha anat construint amb la participació de la gent una petita Wikipedia, on es poden trobar milers de vincles relacionats amb els micropobles.

dijous, 27 de novembre del 2014

El senyor Marcel·lí crida 'visca Catalunya lliure' als Ondas

Dimecres  26.11.2014  10:36

El senyor Marcel·lí crida 'visca Catalunya lliure' als Ondas

En el lliurament del guardó a Toni Clapés i al seu equip pels divuit anys del 'Versió'

Vilaweb
Toni Clapés va recollir ahir al vespre l'estatueta dels premis Ondas pels divuit anys de trajectòria del 'Versió', primer a Catalunya Ràdio i ara a RAC-1. El locutor va donar les gràcies a tots els mestres que havia tingut i també als directors de les emissores on havia treballat, 'per haver fet de barrera dels marrons que venien de polítics i lobis empresarials. I també per haver-me aguantat en EGM funestos'. En l'acte, que es va fer al Liceu de Barcelona, hi va prendre la paraula un dels personatges més cèlebres del programa, el senyor Marcel·lí, que va dir: 'Abans que el Constitucional ens prohibeixi de parlar en català, deixeu-me dir...: Visca Catalunya lliure!'

A la independencia con la mitad más uno, per VICTORIA PREGO

Dimecres  26.11.2014  16:56

Alarma a El Mundo: 'Preparem-nos per al desafiament més greu que s'ha fet mai a la unitat d'Espanya'

La subdirectora, Victoria Prego, demana als unionistes catalans que vagin en massa a les urnes

OPINIÓ

ESPANA PREGUERÍAS

A la independencia con la mitad más uno

Se lo ha puesto muy difícil a Oriol Junqueras porque le ha ganado por la mano en esa exigencia de ERC de declarar unilateralmente la independencia. Artur Mas le ha hecho una envolvente al líder republicano que ahora no tendrá fácil negarse a lo que le han propuesto. En esa lista única que apunta Mas se diluirán inevitablemente los partidos porque los «representantes de la sociedad civil», seleccionados entre quienes cuenten con un mayor atractivo para la ciudadanía, ocuparán las primeras líneas de la atención pública. Y eso perjudica fundamentalmente al partido de Junqueras, que había logrado sobrepasar a CiU y ahora se va a ver relegado a un segundo o tercer plano a causa de lo proyectado por Mas.
Pero todo esto es lo de menos. Lo de más es que el presidente de la Generalitat acaba de iniciar el camino para la independencia de Cataluña haciendo caso omiso de cualquier legalidad vigente. Ignorando, de hecho despreciando, la querella que la Fiscalía tiene ya presentada ante el Tribunal Superior de Cataluña, el señor Mas dibujó ayer un plan de sólo 18 meses durante los cuales los catalanes van a decidir si quieren separarse de España y, en caso de que así sea, se negocie en tiempo récord con España las condiciones de esa secesión.
Lo que plantea son unas elecciones con lista unitaria y programa único: gestionar la separación en el caso de que obtenga mayoría absoluta. Es decir, ¿la mitad más uno de los votos, la mitad más uno de los escaños? ¿Con la mitad más uno se puede plantear desde una mínima y homologable legitimidad un proceso tan brutal y tan decisivo como la demolición de un país?
Sin embargo, ésta parece ser la pretensión de Artur Mas, la de llevarse fuera de España a los catalanes a partir del momento en que cuente con un voto o un escaño más. Y lo peor es que ese planteamiento, absolutamente inaceptable, no se va a ver sometido al dictamen de ninguna institución o a la decisión de ningún tribunal superior, sencillamente porque el señor Mas ya se ha saltado todas las reglas que ordenan la vida política en un país democrático y va a seguir llevando a sus conciudadanos por la jungla sin leyes en la que él ya está.
Y, dado que la convocatoria de unas elecciones es de su estricta competencia, tenemos que prepararnos para asistir al desafío más grave que se haya hecho nunca contra la unidad de nuestro país. Porque, aunque el Estado no acepte semejante pretensión de independencia, le será más difícil ignorar el deseo de una mayoría expresado en las urnas. Es imprescindible, pues, que todos los partidos que defienden la España constitucional apelen a los catalanes no independentistas para que acudan a las urnas e impidan la mayoría absoluta de esa lista única con la que sueña Mas. En las manos de esos catalanes está el futuro de España.

Londres proposa de transferir a Escòcia tot el control sobre l'impost de la renda

QUE N'APRENGUIN...!!!
Dijous  27.11.2014  13:17
Autor/s: ACN

Londres proposa de transferir a Escòcia tot el control sobre l'impost de la renda

La Comissió Smith també recomana de transferir part dels ingressos per l'IVA

VilawebEl parlament escocès ha de tenir el control sobre l'impost de la renda, segons la comissió de tots els partits britànics creada després del referèndum d'independència per negociar un nou autogovern. Els partits han presentat aquest dijous la seva proposta, que també recomana transferir part dels ingressos per l'IVA, tot l'impost de l'Air Passenger Duty que es cobra pels viatges en avió, i permetre a Edimburg el vot als joves de 16 i 17 anys en eleccions locals i escoceses. 'Hem mantingut la nostra promesa al poble escocès', ha dit el primer ministre britànic, David Cameron. Pel president de la 'Comissió Smith' la proposta és la 'major transferència de poders des de l'establiment del parlament'.
Els tres líders britànics, el conservador David Cameron, el laborista Ed Miliband i el liberal demòcrata Nick Clegg, es van comprometre dies abans del referèndum escocès a negociar una transferència àmplia de poders al parlament de Holyrood si el 18 de setembre els ciutadans votaven 'no'. Amb la victòria unionista per un 55% dels vots, es va decidir establir la Smith Commission, una comissió transversal amb representants de tots els partits, també els independentistes de l'SNP, per negociar propostes d'autogovern.

L'informe publicat aquest dijous presenta com a poder més rellevant la transferència total de l'impost sobre la renda, una reivindicació clara dels nacionalistes que fins ara havia rebut l'oposició frontal dels laboristes, que han finalment cedit. El text també recomana que el parlament escocès pugui autoritzar la votació dels joves de 16 i 17 anys a les eleccions, després de la seva àmplia implicació en el referèndum, on van poder votar per primera vegada. Els partits també proposen transferir l'impost que es paga per volar des dels aeroports, control del 10% dels ingressos recaptats per l'IVA i ampliar els poders en benestar social que afecten la gent gran i amb discapacitat.

El primer ministre britànic, David Cameron, ha dit que està 'encantat' amb els plans, que ara s'han d'utilitzar per redactar un primer esborrany legislatiu per transferir poders que hauria d'estar llest a finals de gener. Des del govern escocès, el nou viceprimer ministre, John Swinney, ha dit que l'ampliació de l'autogovern és una bona notícia però que la proposta no és prou ambiciosa.

'D'acord amb aquestes propostes, menys del 30% dels nostres impostos es marcaran des d'Escòcia i menys del 20% de la despesa en benestar social estarà transferida', ha dit Swinney en un comunicat. Des del partit laborista, la diputada Margaret Curran ha defensat la proposta com una mostra que els grans partits han 'mantingut la promesa'. 'Hi haurà un parlament escocès més fort', ha assenyalat Curran, que considera que les mesures 'responen a la crida pel canvi' del 18 de setembre.

 

Millorar l’acord, per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

27.11.2014

Millorar l’acord

Vilaweb
La proposta d'acord que Artur Mas va fer despús-ahir entenc que té únicament dos punts inamovibles: que la candidatura pel sí siga clarament una candidatura pel sí i que guanye la majoria absoluta tota sola --amb independència de poder sumar després amb les altres que s'hi puguen presentar.

La peça clau, doncs, és la majoria absoluta. Mas va dir un parell de vegades que per a entrar en el club dels estats hi ha regles i que aquestes regles s'han de respectar. La primera i principal és que el mandat popular ha de ser evident i indiscutible. Insistisc: per als altres estats, per a l'Uruguai, Dinamarca o Corea, o siga aquells que hauran de reconèixer. I en aquest sentit la majoria absoluta és el mínim que ens podrien exigir. Això em sembla una obvietat.

Mas va exposar molts més temes a part d'aquest, alguns de força interessants. I va filar molt prim, és cert. Segurament havia de ser així si volia aconseguir l'efecte que cercava, l'impacte que ha aconseguit. Però dit això estic cert que tota la resta de la definició, del concepte, pot ser millorada, pot canviar.

El pla de Mas, més enllà de les dues condicions indispensables que ja he esmentat, de segur que es pot perfeccionar. I, siga com siga, és evident que s'ha de concretar i molt. Hem de saber, per exemple, qui fa les llistes o qui decideix com es forma el govern o quan es convoquen aquestes eleccions. En els canvis que s'hi puguen fer, doncs, i en la definició de les incerteses, com més gent hi participe millor.

Mas, supose que expressament i per això, no va voler tancar del tot la proposta per a no obligar ningú a un 'amb mi o contra mi' que l'hauria tornat estèril però que sobretot seria incongruent amb el projecte que ell presenta: no es pot invocar el carrer en va i deixar-lo reduit a pura declamació. Necessitem uns quants dies de paciència i calma, doncs i que tothom, pausadament, hi diga la seua. Divuit mesos d'història, trepidants i emocionants, ens esperen quan es done el tret d'eixida.

Catalans Recast Spanish History in Drive for Independence

 BLOOMBERG

Catalans Recast Spanish History in Drive for Independence

Photographer: David Ramos/Getty Images)
Demonstrators march during a pro-independence demonstration as part of the celebrations... Read More
In a former market hall in Barcelona, Catalans are busy championing a historic defeat.
A museum and cultural center built around the 300-year-old ruins of the city aims to educate visitors about the 1714 siege during the War of Spanish Succession. The battle lasted more than a year and destroyed the old neighborhood amid “epic and heroic resistance,” according to the center’s pamphlet.
For Catalan nationalists, the defeat marks the end of their region’s freedom and the beginning of their domination by Madrid. For others, there’s a catch: the version of events on display at the museum, funded by the regional government that’s been pushing for an independence referendum, is unrecognizable to most historians outside Catalonia.
“It’s science fiction,” said Alejandro Quiroga, a lecturer in Spanish history at Newcastle University in England who comes from Madrid. “The distortions are tremendous. That’s part of the process of nation building.”
As they develop a narrative around national identity, arguments over the interpretation of history have for decades dogged the Catalan nationalists. Barcelona’s leadership gained control of education under the constitutional settlement that followed the death in 1975 of General Francisco Franco, who had banned the use of the Catalan language.
Photographer: Juanjo Perez Monclus/Bloomberg
A museum and cultural center built around the 300-year-old ruins of the city aims to... Read More
The movement has transformed into a full-blown campaign to leave Spain over the past three years. This weekend, activists will hold an unofficial independence vote in defiance of a Spanish court ruling and the Madrid government.

Economic Importance

“It fits in with my nationalistic feelings,” said Eugenio Suarez, 61, an industrial engineer who visited the museum on Oct. 14, a little over a year after it first opened. “I am a nationalist for other reasons, so I come here to remember what Barcelona and Catalonia was and still is.”
In the northeast of the country, Catalonia is the largest economic region, where output per capita is 17 percent above the European Union average compared with 5 percent below for Spain as a whole. The risk of political upheaval temporarily halted a rally in Spanish bonds last month.
Unionists and some historians say that successive regional governments have contributed to building a Catalan majority by promoting a partial, at times false, version of the region’s history through its schools and cultural institutions.
In Spanish history books, Felipe V’s troops overran Barcelona at the end of a 14-month siege, bringing an end to the war. The way the Catalan nationalists tell it, that defeat marks the end of a golden age for Catalonia.

Using History

The attack “led to the capitulation of Barcelona and the loss of Catalonia’s freedoms,” says the leaflet handed out to visitors at the center in the El Born district. The museum shows “the vibrant and dynamic Barcelona of 1700,” while the defeat “is a symbol of the historic fight of the citizens to defend the constitutions and institutions of the country.”
“All these exhibitions they are doing are really trying to mobilize public opinion,” said James Amelang, a Spanish historian from the U.S. who works at the Autonomous University of Madrid. “Like most politicians, they are using history.”
Modern-day nationalists have built a legend around the defeat. The anniversary on Sept. 11 is marked each year as Catalan National Day and the date has become the focus for pro-independence demonstrations. More than half a million people turned out this year.
“Every word is based on the work of a Catalan historian,” Quim Torra, the director of the center, who is employed by the regional government, said in a telephone interview. “We have used the maximum rigor.”

Both Fighting

The idea that the War of Succession pitted Catalonia against the rest of Spain is a distortion, according to historians from outside the region like Quiroga, Amelang and Nigel Townson from the Complutense University in Madrid.
“Catalan society was divided between the Hapsburg and the Bourbon options,” Townson said. “They were both fighting over who was going to rule from Madrid.”
While Quiroga said that the official history textbook produced for high school seniors this year is factually sound, he also pointed out how it organizes its account to promote a nationalist vision of Catalan history.
The cover illustration of 19th century seamstresses at work plays to the stereotype of the industrious Catalan versus poorer regions, he said. Inside, the account of the modern period begins with the War of Succession, the fall of Barcelona in 1714 and the “repression” of Catalan society.

Not Stupid

The 1808-1814 war to oust Napoleon’s French forces, known as the War of Independence in the rest of Spain, becomes the War of the French. The name of the subject itself also changes. While students in Madrid, Seville or Valencia study “Spanish History,” in Barcelona, it’s simply “History.”
“This gives a lot of importance to the influence of education, and much less to the influence of families,” Jaume Clotet, a Catalan government spokesman, said yesterday. “If that were true, you’d have thought 40 years of education under Franco would also have manipulated the Catalan people. But it didn’t. Why? Because people aren’t stupid.”
The regional government’s education policy is under scrutiny from wider Spain. Prime Minister Mariano Rajoy’s government tried to readjust the emphasis in a 2013 law by giving students across the whole country, including Catalonia, the right to be taught in Spanish.
“Our objective is to ‘hispanicize’ Catalan students so that they feel as proud of being Spanish as they are of being Catalan and they are capable of having a balanced experience of those two identities,” Education Minister Jose Ignacio Wert told the Spanish Parliament in October 2012.
Beneath the cast iron and glass structure of the El Born market, the facts and images of the siege speak for themselves, according to museum director Torra.
“We haven’t had much opportunity to explain ourselves over the last 300 years of Catalan history and now we have a chance,” he said. “We don’t aim to indoctrinate anyone.”

To contact the reporters on this story: Ben Sills in Madrid at bsills@bloomberg.net; Esteban Duarte in Madrid at eduarterubia@bloomberg.net
To contact the editors responsible for this story: Alan Crawford at acrawford6@bloomberg.net Rodney Jefferson

L'estat espanyol pot impedir les eleccions que han de decidir la independència?

Dijous  27.11.2014  06:00
Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

L'estat espanyol pot impedir les eleccions que han de decidir la independència?

El president Mas va dir que no era possible, 'tret que algú es begués l'enteniment definitivament'

VilawebLa fórmula per a decidir la independència de Catalunya seran unes eleccions: 'L'últim mecanisme disponible per a saber l'opinió dels ciutadans', va dir el president Artur Mas. En la conferència que va fer dimarts, Mas va presentar aquesta opció després d'haver provat totes les anteriors: referèndum, consulta no referendària, consulta tolerada... I va afegir: 'En canvi, les eleccions depenen només de nosaltres. I són legals per definició. No es poden suspendre ni invalidar... Vaja, llevat que algú es begui definitivament l'enteniment.' Fa poques setmanes, VilaWeb va parlar amb Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB, per saber quines opcions tenia l'estat espanyol per a impedir el 9-N. Però també li vam demanar quina base jurídica hi havia per a actuar contra les eleccions.
Què pot fer l'estat espanyol per impedir les eleccions?
El professor Mateu considera que si l'estat espanyol 'té un mínim de decència democràtica, no pot fer res'. I afegeix: 'Però ja hem vist que ha fet coses a la frontera d'allò que és jurídicament correcte. Els queda tan sols una opció que jurídicament no és correcta, però que no podem descartar que explorin: la suspensió de l'autonomia. L'article 155.2 de la constitució espanyola no preveu una suspensió de l'autonomia. L'autonomia és un dret garantit per la constitució.'

No es pot aplicar el 155.2?
Segons Mateu, 'l'article 155.2 diu que, si hi ha cap autoritat o institució que atempti greument contra l'interès general d'Espanya, la majoria absoluta del senat pot enviar un requeriment al president del govern espanyol perquè doni instruccions a l'autoritat en qüestió'. I adverteix que, 'al marge del caràcter que els partits vulguin donar a les eleccions, aquest article no és pensat per a això'. I afegeix: 'Jurídicament no es podria utilitzar. Però, forçant el dret, es podria fer dir a la norma allò que no diu. No descarto que ho puguin intentar. Però ja haurien arribat massa lluny.'

Es pot aplicar la llei de partits?
'Encara ho veig més irregular —diu Marcel Mateu—. La llei de partits, que és molt breu però amb un article molt llarg, posa molt d'èmfasi que es pot aplicar en cas d'atemptat contra la democràcia, amb violència i de manera reiterada. No existeix cap d'aquests elements per part de cap dels partits. En aquest terreny sí que hi ha jurisprudència abundant i reiterada. Quan s'estudia l'aplicació de la llei de partits no es demana un acatament de la situació política i constitucional vigent, sinó que la manera de canviar-la es vehiculi pels camins estipulats. La constitució espanyola es pot reformar tota. També l'article 2, que parla de la unitat d'Espanya. No hi ha cap clàusula d'intangibilitat. Hi ha constitucions que protegeixen aspectes com el caràcter de república o l'organització federal, que no es poden reformar. Però la constitució espanyola no funciona així i es pot canviar tota. Si és reformable, s'ha de poder presentar qualsevol partit que tingui per objectiu canviar-la.'

Marcel Mateu considera que no es pot considerar que portar al programa la declaració d'independència sigui contrari a la constitució: 'Una declaració d'independència es pot acabar vehiculant jurídicament a través d'una reforma constitucional. Com que això es pot vehicular així encara que no s'especifiqui, el programa electoral amb una declaració d'independència no és contrari a la llei de partits ni a la constitució.'

Sala-i-Martin: "Els independents de la llista unitària seran un ésser molt perillós per a l’Estat"

27/11/2014
llista unitària

Sala-i-Martin: "Els independents de la llista unitària seran un ésser molt perillós per a l’Estat"

Sense futur polític, la societat civil que vagi a aquesta candidatura "saltarà la tanca passi el que passi", segons l'economista

Bernat Vilaró
El Singular
L'economista Xavier Sala-i-Martin ha assegurat avui que "és molt important" que hi hagi independents representatius de la societat civil a la llista unitària que ha proposat el president de la Generalitat, Artur Mas. "A la taula de negociació, els espanyols els veuran com un ésser molt perillós", perquè "no tindran cap futur polític i no es jugaran res més que la independència".

En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', Sala-i-Martín ha reiterat que aquests independents "saltaran la tanca cap a la independència sense importar-los què hi ha al darrere". "La missió dels 18 mesos és saltar la tanca. I ells la saltaran passi el que passi". "El més important no és mirar el procés electoral i els vots de la llista unitària, sinó que un cop [aquesta candidatura] hagi guanyat serà un grup de gent que no es barallarà entre ells", ha vaticinat.

L'economista, que ha avançat que ell no entrarà a formar part d'aquesta llista perquè "jo no sé fer de ministre", ha afegit que els espanyols "intentaran estirar al màxim i no donar-nos res. La temptació del govern espanyol de no donar-nos diners perquè estiguem ofegats ja està passant", ha avisat.

Xavier Sala-i-Martín
Xavier Sala-i-Martín
 

Les claus de la negociació per a una llista guanyadora

Les claus de la negociació per a una llista guanyadora

Les enquestes demostren que cal ampliar el suport al sí

La proposta sobre la llista àmplia del sí feta pel president Mas permet abordar amb més claredat el debat sobre quina és la candidatura ideal per assolir els dos objectius que es marca l’independentisme en unes plebiscitàries: maximitzar els vots a favor i visualitzar el resultat de cara enfora. El primer punt és important perquè la majoria a favor de la independència no és a hores d’ara folgada i se situa al voltant del 50%-55% dels vots. La victòria, doncs, no està assegurada i l’independentisme no es pot permetre perdre cap vot.
En aquest sentit, el pla esbossat pel president Mas permet visualitzar de manera òptima el resultat, preserva el lideratge del president, que és el rostre amb què la comunitat internacional identifica el procés català, i té un efecte hipermobilitzador, gràcies a la presència de figures de la societat civil, entre l’electorat favorable a la independència. La pregunta és: pot aquesta fórmula, per si sola, ampliar el suport a la independència? És a dir, pot convèncer la bossa de votants que se situen en el sí-no i que condicionen el seu suport a l’estat català al fet que vagi lligat a un  projecte polític concret o a uns determinats valors? Els defensors de les llistes separades argumenten que ampliant el ventall ideològic de l’oferta sobiranista s’aconsegueix sumar més. I les enquestes sobre una eventual coalició CiU-ERC així ho demostren.
Ara bé, la proposta de Mas no és una coalició CiU-ERC sinó una fórmula diferent. Per això les negociacions entre Mas i Junqueras haurien de centrar-se ara a veure si és possible assolir l’objectiu d’ampliar la base del vot sobiranista. Hi hauria tres àmbits a negociar:
1) La llista. Si l’objectiu de la candidatura ha de ser desbordar els límits del sobiranisme estricte, caldria enfocar-la específicament cap a l’electorat que encara no ha fet el pas. Per entendre’ns, hauria de ser una llista amb personalitats que exemplifiquin, en la seva trajectòria, la transició que ha experimentat una bona part de la societat catalana cap a l’independentisme.
2) El Govern i el programa. Un dels elements clau per ampliar el suport al sí és l’anhel de construir un país millor; per tant, a més d’un full de ruta clar cap a la independència, caldria incorporar una oferta programàtica que dibuixi els perfils de la Catalunya estat. Podria ser una mena de declaració de principis que regiria l’acció del Govern en l’any i mig de transició a la independència. Els membres d’aquest govern, notables de prestigi, també haurien de ser transaccionats i, de fet, podrien formar part de l’oferta final.
3) El cap de llista. Amb la fórmula unitària Artur Mas continuaria sent president de la Generalitat i líder polític del procés, però això no vol dir que hagi de ser forçosament el número 1 de la llista. Si de veritat es vol donar un cop d’efecte es podrien estudiar altres perfils amb una potència simbòlica singular. No és gens fàcil (i pot ser inconvenient i tot) però a tall d'exemple podem pensar en algú com la Neus Català, supervivent del camp de nazi de Ravensbrück i històrica lluitadora antifranquista. Una opció que tindria, sens dubte, un fort impacte internacional.

ClickPatum tanca les portes aquest diumenge amb més de 5.000 visitants

ClickPatum tanca les portes aquest diumenge amb més de 5.000 visitants

| ND 27/11/2014 a les 11:55h
 
Conjunt de comparses de la Patum fetes en Playmobil Foto: ClickPatum

Les 2.500 figuretes de Playmobil conegudes com a clicks que s'han exposat durant aquest mes de novembre a Berga i que han fet reviure una Patum en unes dates poc comuns es despedeixen aquest diumenge. L'exposició ClickPatum tancarà així les seves portes amb més de 5.000 visitants comptabilitzats de moment, i amb l'espera que aquesta xifra augmenti encara més aquest darrer cap de setmana.

Segons ha informat el seu creador, Oriol Camprubí, el principal atractiu de ClickPatum és la seva “exclusivitat” a l'hora de personalitzar i exposar les figuretes. En aquest sentit, els detalls, tant de les comparses com dels patumaires que les rodegen, converteixen cadascun dels 10 escenaris en fotografies exactes de la realitat, amb detalls curiosos i cares conegudes, si es deixa volar la imaginació. De fet, cada click és únic, fruit de la laboriosa tasca de confeccionar manualment cadascuna de les petites figuretes.

 
Però ClickPatum no acaba aquí. Camprubí ja té en ment un nou projecte Playmobil amb més escenes i espectacularitat. Segons ha avançat, està treballant amb un nou escenari patumaire ubicat dins de la plaça de Sant Pere, que aquesta vegada serà de xocolata. Aquest nou projecte inclourà efectes especials, i es recrearà el foc i el fum d'un salt de Plens. “L'objectiu principal que es vol aconseguir és el de generar una experiència irrepetible”, ha afirmat. Pel que fa a l'exposició actual, no descarta que torni a reaparèixer “d'aquí a un temps”.

Repercussió

Diverses estratègies de comunicació han ajudat a fer ressò de ClickPatum, que ha estat en boca de diferents mitjans locals i nacionals. També hi han ajudat algunes accions de comunicació alternatives, ha assegurat Camprubí, com, per exemple, les que han près com a protagonista el Playmobil patumaire gegant que s'ha anat passejant per diverses botigues i instal·lacions de la capital berguedana.

Una trentena d'empreses -entre les quals NacióBerguedà- també han volgut formar part d'aquesta primera edició de ClickPatum, exercint una forta tasca de mecenatge i, en el cas concret, d'aparador per atraure curiosos i turisme.
 
Més de 800 clicks formen l'escena del salt de Plens a la plaça de Sant Pere Foto: Aida Morales

dimecres, 26 de novembre del 2014

Forcadell: "Mas ho ha posat difícil perquè li diguin 'no"

EL POLS SOBIRANISTA

Forcadell: "Mas ho ha posat difícil perquè li diguin 'no"

 

La presidenta de l'ANC diu que no li correspon a ella prendre la decisió d'encapçalar una llista única

El president de l'Associació de Municipis per la Independència demana a l'ANC i Òmnium que pressionin els partits i, si cal, "encapçalin una llista"

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimecres, 26 de novembre del 2014 - 13.01 h
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, considera que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha posat "molt difícil" als partits sobiranistes rebutjar la seva proposta de llista unitària per a unes eleccions anticipades encaminades a construir un estat propi. Sobre la possibilitat d'encapçalar aquesta hipotètica candidatura, ha dit que no li correspon a ella prendre aquesta decisió, sinó a l'ANC.
"Mas ho ha posat molt difícil perquè li diguin que no", ha assenyalat la presidenta de l'ANC en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio' l'endemà de la conferència en què Mas va revelar el seu full de ruta. La seva entitat, ha apuntat, obrirà un "procés" per valorar la proposta del president, que ha qualificat de "molt valenta". La líder de l'Assemblea reclama una reflexió serena i insta les forces sobiranistes a no tancar-se en banda: "Els partits han de posar representants en aquesta llista perquè una llista sense els partits estaria coixa".
En la mateixa línia, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha demanat als partits que deixin els seus interessos a una banda pel bé comú. Casals considera que Mas "ho ha posat molt fàcil perquè tothom s'hi sumi".

CRÍTICA DE VILA D'ABADAL

Per la seva part, el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha reclamat tant a Forcadell com a Casals que "des del municipalisme pressionin" les forces polítiques. "I, si cal, que encapçalin una llista totes dues", ha rematat. Vila d'Abadal s'ha mostrat molt crític amb els partits: "Tenim gent que no escolta. Els partits polítics estan sords. Per tant, toca als ajuntaments i a la societat civil recolzar la proposta".

Catalonia’s Mas Urges Single Pro-Secession List for Election

Catalonia’s Mas Urges Single Pro-Secession List for Election

By Esteban Duarte
noviembre 26, 2014 5:53 AM EST
Catalan President Artur Mas said a possible regional election should serve as a de-facto referendum on independence and set out an 18-month timetable for splitting from Spain.
Pro-secession parties should field a single list of candidates to increase the chance of winning an outright majority, Mas said in a speech in Barcelona last night. If there are multiple lists of candidates who favor breaking away from Spain, the result will only serve as an endorsement of independence if one list wins a majority on its own, Mas said.
Mas is detailing his secession plan with his political stock on the rise after he defied a Constitutional Court injunction to hold an unofficial vote on independence Nov. 9. The Catalan National Assembly, the civil-society group that led hundreds of thousands of protesters onto the streets of Barcelona in September, is pushing him to capitalize on separatist momentum by using an election as a de-facto independence vote.
After a regional election, “there can’t be a discussion about what the vote was about,” Mas told an audience of thousands, including his separatist rival, Oriol Junqueras. “There can’t be excuses to confuse the result’s interpretation, neither at home nor in the rest of the world.”
Mas didn’t say when he plans to call regional elections. Spanish Prime Minister Mariano Rajoy plans to visit Catalonia Nov. 28 and 29 in a bid to better explain his arguments keep Spanish territorial integrity, he said last week.
Mas “has become president of only part of the Catalans,” Rajoy told reporters in Madrid today. “It’s really worrying the lack of government that Catalonia is suffering.”

‘Acting Disloyally’

“People who are pro-independence are acting disloyally toward Spain,” the leader of Rajoy’s People’s Party in Catalonia, Alicia Sanchez-Camacho, said in an interview with Antena 3 television. “We have to have a bigger and better presence of the state in Catalonia.”
Catalonia is home to 7.4 million people in the northeast corner of the Iberian peninsula. It has an annual output of 193 billion euros ($241 billion). That’s about the same as Finland or Scotland, where in September voters opted to remain part of the U.K. in an independence referendum that was allowed by British Prime Minister David Cameron.
“It’s not normal that a country’s population can’t express its opinion about the future of its own country,” said Mas, who is facing a possible criminal investigation for holding the independence vote on Nov. 9. “We are not under normal conditions.”

Transitional Government

The pro-secession list should include experts in the fields needed for the creation of the Catalan state, said Mas. It should also have members of political parties and representatives of civil society.
If that alliance wins a majority, it will name a government that will tell Spain, the European Union and the international community it plans to create a new, independent state, Mas said. The transitional government would set up the institutional framework necessary for a Catalan state over no more than 18 months, Mas said.
The administration would then call elections and a simultaneous referendum on independence of a new Catalan state as the final step to breaking away from Spain, said Mas. If he’s picked to lead the pro-secession list, he won’t run again after the transition period ends, Mas said.
“Mas’s plan reduces the chances of a compromise solution between the Catalan government and the central government any time soon,” Victor Echevarria, a London-based analyst at BNP Paribas SA, said in an note to investors. “Political uncertainty is already high.”

Opinion Polls

Support for the Catalan leader is increasing after more than 2.3 million people, about 37 percent of potential voters, took part in the illegal ballot on Nov. 9. Eighty-one percent backed independence.
In two opinion polls published since that vote, Mas erased the lead Junqueras has established over the past year by taking a more aggressive stance on secession.
Mas’s CiU, or Convergence and Union, was projected to win about 33 seats in the 135-seat chamber, compared with 32 for Junqueras’s Esquerra Republicana, or Republican Left, according to the survey conducted for El Periodico de Catalunya by GESOP and released Nov. 21. Five months ago, Esquerra had a lead of 10 seats, the newspaper said.
“I am asking political parties to take a step aside and civil society to take a step forward,” said Mas, who said is willing to lead or run in the last position in the pro-secession list. “Someone who asks generosity of a lot of people should also be prepared to practice it themselves.”

To contact the reporter on this story: Esteban Duarte in Madrid at eduarterubia@bloomberg.net
To contact the editors responsible for this story: Alan Crawford at acrawford6@bloomberg.net Eddie Buckle, Kevin Costelloe

'The Wall Street Journal' diu que la llista unitària de Mas vol combatre també la desafecció

'The Wall Street Journal' diu que la llista unitària de Mas vol combatre també la desafecció

El rotatiu es fa ressò de la crida del president català "per un front comú per la independència"

El diari 'The Wall Street Journal' es fa ressò del discurs del president de la Generalitat, Artur Mas, i el destaca a la portada del seu web, amb la notícia "El líder català crida a fer un front comú per la independència".
En una informació signada pel seu corresponsal, el rotatiu explica que Mas va "capitalitzar el recent referèndum simbòlic" per cridar als "líders polítics i cívics" a "unir-se en una única llista de candidats a unes eleccions catalanes que accelerarien l'aposta d'aquesta rica regió per separar-se d'Espanya".
El diari assenyala l'augment de la popularitat d'Artur Mas i apunta que, segons els analistes, la crida a formar una llista conjunta de polítics i ciutadans "semblava dissenyada en part per superar la creixents desafecció dels votants de tot Espanya cap als partits polítics tradicionals, incloent la mateixa coalició Convergència i Unió de Mas", que "igual que moltes altres formacions d'Espanya, ha estat sacsejada per escàndols de corrupció". Una desafecció que, diu el diari, també reflecteix "la fatiga de l'opinió pública per les polítiques d'austeritat econòmica".
També explica les dificultats amb què pot topar-se la proposta de Mas davant les postures reticents dels seu propi soci de coalició, Unió Democràtica de Catalunya, i d'ERC.