Susan Sarandon, Premi Honorífic del Festival de Cinema de Sitges 2017
El Nacional Foto: Wikimedia Commons
L'actriu i productora de cinema nord-americana Susan Sarandon rebrà el Gran Premi Honorífic del Festival de Cinema de Sitges 2017. La "gran dama" del cinema fantàstic, per films tan emblemàtics com Thelma&Louise (1991) i Les bruixes d'Eastwick (1987), serà reconeguda amb un dels premis honorífics per la seva "extensa" filmografia "plena" de títols "memorables", segons ha destacat l'organització.
La cinquantena edició del festival lliurarà un premi 'Màquina del Temps' al també actor i productor Santiago Segura, en reconeixement a la seva trajectòria i es premiarà al director William Friedkin amb el Gran Premi Honorífic. La programació del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya inclou l'últim film de Yorgos Lanthimos, comptarà amb el retorn de Jaume Balagueró amb 'Musa' i estrenarà l'adaptació de la novel·la d'Albert Sánchez Piñol, La Pell Freda.
From Italy’s beaches to the Himalayas, here are the problems that could force politicians out of the pool.
A Ukrainian serviceman walks through the rubble of a destroyed building in Avdiivka, in the Donetsk region earlier this year | Anatolii Stepanov/AFP via Getty Images
A Ukrainian serviceman walks through the rubble of a destroyed building in Avdiivka, in the Donetsk region earlier this year | Anatolii Stepanov/AFP via Getty Images
August is supposed to be a dull month for European politics, thanks to the long summer holidays enjoyed by many on the Continent. It rarely works out that way.
Political crises, armed conflicts and financial fires have a habit of ignoring the holiday schedules of European politicians.
When Greece tipped toward default in 2015, European leaders managed to tidy up the crisis in time to head for the beach. They couldn’t do the same for the 2006 Israel-Hezbollah war, Russia’s 2008 incursion into Georgia, or the early economic wobbles in August 2008 that would eventually become a full-blown financial crisis.
This year, German Chancellor Angela Merkel is tempting fate by putting her election campaign (and, effectively, others’) on hold by taking a three-week hiking holiday. (Voting takes place September 24.) European Commission President Jean-Claude Juncker plans to take off all of August, as he does each year. Meanwhile, the European Parliament is literally shuttered, with its president, Antonio Tajani, having told the Commission not to bother getting in touch until September. In other words, if a crisis blows up in the coming weeks, expect Europe’s leaders to hit the phones rather than assemble in Brussels.
POLITICO has assembled a list of six crises that could require poolside attention.
Poland
The situation: The Commission has already laid the groundwork for sanctioning Poland if the government moves forward with reforms the EU believes would undermine the independence of the country’s judiciary while the rest of the world is hiking, sailing or tanning.
Why it matters: EU officials no longer trust the government in Warsaw, and the judicial power grab is the latest line Brussels has drawn in the sunbaked sand.
What could happen: The Polish government moves to overrule or work around President Andrzej Duda’s veto of two controversial laws that would have given it control of the Supreme Court and allowed it to handpick the country’s judges. Or massive street protests are met with increasing punitive measures, or even force. In any of these scenarios the chances of the EU taking action increase dramatically.
The Brussels angle: Commission Vice President Frans Timmermans said Wednesday that the Commission was ready to trigger “Article 7,” the first step toward the “nuclear option” of suspending Poland’s voting rights.
Italy
The situation: For the third summer in a row, hundreds of thousands of migrants are expected to land in Europe from the Middle East and Africa. The EU has struck bargains with Turkey, Afghanistan and several African states to reduce immigration inflows or allow for new arrivals to be sent back to where they came from. And yet, the boats continue to arrive — particularly in Italy.
A Libyan coast guardsman watches over 147 would-be migrants rescued on their way to Italian shores | Taha Jawashi/AFP via Getty Images
Why it matters: Migration is the most explosive political issue in Europe. It has the potential to sink governments and upend election campaigns in Germany and Austria.
What could happen: Another high-profile mass drowning or a deadly terrorist attack attributed to a recent arrival could inject fresh fuel into the already charged debate. The civil war in Syria could take an even nastier turn or Turkish President Recep Tayyip Erdoğan could decide to escalate his faceoff with Berlin by cancelling his end of the refugee deal with the EU, risking a repeat of 2015 when more than a million migrants traveled through the Balkans to Germany and beyond.
The Brussels angle: The EU is paying it forward. Juncker has promised an extra €100 million to Italy and more EU staff to help them cope with the extra summer arrivals. Ministers also agreed to extend Operation Sophia, the EU effort combatting human and arms trafficking in the central Mediterranean until the end of 2018.
London
The situation: Theresa May’s parliamentary majority is on the verge of evaporating in the summer heat. The British prime minister is clinging to power thanks to a deal with the Northern Irish Democratic Unionist Party. That spells trouble: If the 15 or so MPs who have told journalists they are willing to sign a letter of no confidence in her government decide to dig in their heels, she could be out.
Why it matters: If the prime minister changes so does the trajectory of Brexit — the country’s most complex peacetime political task since the winding up of the British empire.
What could happen: Under Conservative Party rules, it takes 48 MPs to force a vote on a change in leadership. That’s unlikely to happen in August; unless there’s an emergency such as a war, parliament will not be in session. But May can be weakened by the constant drip of leaks and attacks by MPs and ministers, crippling her ability to govern ahead of the Conservative Party conference in September.
The Brussels angle: The British tabloids will make for great beach reading. EU officials want a stable British government it can negotiate with, but there’s little sympathy for the Conservative Party and its habit of turning its internal fights into problems on the other side of the Channel.
British Prime Minister Theresa May is clinging to power in London | Matt Cardy/Getty Images
Catalonia
The situation: Carles Puigdemont, the president of Catalonia, has spent the last few months on a high-speed collision course with the Spanish state. He has said that “nothing will stop us” from holding an independence referendum on October 1 — a move the government in Madrid considers illegal.
Why it matters: One of Madrid’s responses to Catalan politicians calling for independence is to take them to court. Threatening people with jail time for asking for a vote is not a good look in a Continent that prides itself on its human rights record.
What could happen: Catalan officials are unlikely to back down — and neither is Madrid. Expect the war of words — and lawyers — to heat up as the mercury rises and the day of the vote gets closer, including mass street demonstrations of independence supporters and the possibility of armed forces on the streets.
The Brussels angle: The European Commission goes out of its way not to comment on the Catalonia issue, because any word it utters gets blown out of proportion by whichever of the two sides it offends. But what happens in Catalonia will be watched carefully across the bloc, including by the Flemish in Belgium, the Scots in the U.K. and Basques and other nationalists in Spain.
Ukraine
The situation: Fighting in Ukraine is at its deadliest levels in 2017. With France and Germany having been unable to get Russia to comply with the Minsk Agreement, Russia-backed and Russia-supporting rebels in eastern Ukraine have declared independence from Kiev.
Why it matters: That means the biggest barrier left to Russian President Vladimir Putin getting his way in eastern Ukraine as he did in Crimea is the U.S. military and administration — and it’s anybody’s guess what that might mean.
What could happen: The White House is reviewing a plan to provide arms to the Ukrainian government, the new U.S. special envoy to Ukraine Kurt Volker said Tuesday. That could mean a rapid escalation of the so-far-mostly-dormant conflict. At the same time, U.S. President Donald Trump signaled frustration with Kiev when he tweeted the same day, “Ukrainian efforts to sabotage Trump campaign – ‘quietly working to boost Clinton.’ So where is the investigation A.G.”
The Brussels angle: A flare-up in Ukraine is the one thing that would force officials to cancel their summer holidays. The EU’s fruitless response to Russia’s annexation of Ukraine and its unheeded attempts to stop the fighting have already undercut its claims of being an effective broker. Nonetheless, Ukrainian President Petro Poroshenko is a frequent visitor to Brussels and will immediately turn to the EU for help if the violence ramps up.
The Himalayas
The situation: Beijing and New Delhi have launched a war of words over a disputed territory on the Doklam Plateau in the Himalayas, which is claimed by China and Bhutan. And lately, they’ve been talking about going kinetic. This week China warned India, which is backing Bhutan in the dispute, that it is willing to defend the territory “at all costs.” The government-owned Global Times wrote “India will suffer greater losses than in 1962 if it incites military conflicts.”
China is angered by India backing Bhutan in its claim for a strip of land on the Doklam Plateau in the Himalayas | Chandan Khanna/AFP via Getty Images
Why it matters: China and India are both nuclear-powered states, and increasingly they have become geopolitical rivals. Neither side would benefit from a conflict, but nor would it be easy for either of them to back down.
What could happen: The two sides have already gone to war once, in 1962 over another patch of disputed Himalayan border. Another armed conflict cannot be excluded.
Set estudiants de l'Escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava han dissenyat l'interior d'una càpsula que permetrà fer viatges d'oci a l'espai per 110.000 euros. L'habitacle és totalment diàfan, compta amb seients modulars, quatre finestres de grans dimensions i materials d'última generació.
L'innovador giny és un invent de l'empresa vallesana Zero 2 Infinity, amb seu a Barberà del Vallès, i destaca perquè fa servir un globus d'heli per elevar-se fins l'estratosfera, arribant a una distància de 36 quilòmetres de la superfície de la terra. L'empresa fa més de set anys que treballa en diversos prototips i la previsió és que el 2019 ja estigui enllestit el primer aparell totalment equipat i preparat per començar a oferir viatges espacials per turistes.
Els set alumnes van ser seleccionats per incorporar-se al projecte a partir del seu nivell d'implicació i en el marc del treball de final de grau. "El procés ha durat nou mesos, hem fet experiments a la nostra sala, on vam muntar una maqueta a mida real i vam tancar-nos a l'interior durant sis hores per saber què sentirien els passatgers a l'estar a l'interior de la càpsula", explica Laura Homs, enginyera de producte i membre de l'equip que ha desenvolupat l'interior de l'habitacle. En aquest sentit Homs afegeix que els estudiants també van poder gaudir d'un viatge en globus per veure què com es veia el planeta Terra des de l'aire.
L'equip d'estudiants que ha dissenyat la cabina. Foto: Norma Vidal
D'aquest procés d'investigació ha sorgit el disseny final, que segons els creadors està fet pensant en les necessitats dels passatgers. "Els seient per exemple són modulars i fins hi tot es poden guardar perquè l'espai sigui dinàmic i els viatgers puguin tenir diverses opcions i fins hi tot estirar-se a terra perquè aquest es tou", explica Xavier Guasch, membre de l'equip que comenta que també han tingut en compte que en el descens que dura 20 segons els usuaris experimentaran una sensació d'ingravidesa: "Tot l'interior de l'aparell és tou per garantir la comoditat", assegura.
La càpsula té capacitat per a quatre viatgers i dos pilots, compta amb superfícies desenvolupades amb les darreres innovacions tecnològiques, amb finestres interactives per a proporcionar informació a temps real i un sistema d'entreteniment amb música i altres funcions. Cada usuari tindrà el seu propi espai, tot i que en tractar-se d'un entorn modular es podrà compartir amb altres viatgers si així es necessita. També comptarà un lavabo.
S'han optat per colors clars, com el blanc, però també d'altres com pot ser el color del cava, un element que s'associa en diferents cultures com a sinònim de luxe. A l'interior, a més, un sistema d'il·luminació artificial canviarà les tonalitats cromàtiques depenent del que es pugui veure a l'exterior per fer l'experiència més immersiva.
Viatges espacials "low cost"
Un cop perfilat el disseny interior, Elisava i Zero 2 Infinity segueixen treballant en una nova fase del projecte que segons ha explicat Javier Peña, director general de l’Escola Elisava, ha de permetre concretar com ha de ser la indumentària que portin els passatgers de Bloon i crear una càpsula que ja tingui les dimensions reals i estigui capacitada per començar a oferir aquests viatges espacials.
En aquesta línia s'ha expressat José Mariano López, CEO de Zero 2 Infinity que ha indicat que el cost del viatge serà de 110.000 euros i que l'empresa ja té diverses reserves fetes. "L'ascens es fa a través d'un globus d'heli que es va inflant, i que arriba als 120 metres de diàmetre", explica José Mariano López, CEO de Zero 2 Infinity, que assenyala que la càpsula dissenyada és el resultat de set anys de dissenys i proves.
L'empresa, que ha negat la possibilitat de consultar els comptes de la inversió feta, de la necessària o l'origen dels capitals aportats, calcula que en un termini de dos anys es podran començar a enviar turistes a l'estratosfera. Si hi ha una bona resposta, no descarta reproduir altres càpsules del mateix tipus, si bé per ara no s'ha definit quin serà l'emplaçament des d'on operarà.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
De l'amenaça del FLA al patrimoni dels consellers: les quatre vies de l'Estat per frenar el referèndum
La intervenció de les finances catalanes és la mesura més directa que ha pres fins ara Mariano Rajoy per controlar que la Generalitat no impulsi l'1-O
L'ofensiva judicial i contra el patrimoni dirigida a càrrecs sobiranistes fa mesos que està en marxa; el Tribunal de Comptes l'ha accelerat aquesta setmana pel 9-N
L'"operació Catalunya" també ha format part dels mecanismes de la Moncloa per frenar el procés independentista
Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, en una reunió del consell de política fiscal i financera | ACN
L'Estat ha començat a destapar les cartes de l'estratègia dissenyada per frenar el referèndum. Fins ara, el govern que lidera Mariano Rajoy s'havia limitat a dir, amb certa superioritat, que faria complir la llei i que en tenia prou amb 24 hores per frenar la convocatòria de la consulta vinculant de l'1 d'octubre. Aquest divendres, però, ha fet un pas més enllà davant la posició "radical" -sempre segons l'executiu espanyol- del gabinet que lideren Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: ha anunciat que controlarà fins a l'últim detall les finances catalanes per escrutar que cap euro va a finançar l'1-O.
Segons explica el diari El País, l'executiu de l'Estat va detectar 6.150 euros que es podrien haver destinat al referèndum. El ministeri d'Hisenda es va posar en contacte amb la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, i li va demanar una resposta en dos dies. Com que no ha arribat -sempre segons la versió del govern espanyol-, la Moncloa s'ha decidit a incrementar el control sobre les finances catalanes.
Aquestes són les quatre ramificacions de l'estratègia de Rajoy i el seu equip per acabar amb el referèndum abans que sigui convocat a principis de setembre.
1. Control absolut i amenaça de retirar el FLA
L'encarregat d'anunciar la mesura ha estat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que ha posat en la diana quatre tipus de càrrecs: els interventors de les conselleries, els responsables de les entitats on no hi ha intervencions delegades, el director general de pressupostos i el director general de política financera, assegurances i tresor. Cada setmana hauran d'enviar un certificat individual en el qual hauran de deixar clar que no s'està destinant cap euro a la celebració de la consulta.
"Això és una bomba de rellotgeria per a Junqueras", sostenen fonts del govern espanyol citades per les agències. El vicepresident no és només el coordinador del referèndum, sinó que també és conseller d'Economia i Hisenda. Per què és una mesura tan delicada? Bàsicament perquè, si la Generalitat no compleix les exigències, l'Estat retirarà les aportacions del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "És una actuació preventiva a favor del benestar i la prosperitat de tots els catalans", ha ressaltat Méndez de Vigo. Els diners del FLA -63.000 milions des del 2012- es destinen fonamentalment a pagar proveïdors, com ara les farmàcies, i també venciments de deute. Aquest any ja n'han arribat 3.600 milions i la previsió és que n'acabin sent prop de 8.000.
Pere Aragonès és el secretari d'Economia de la Generalitat Foto: ACN
Si no arriben els certificats individuals al ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, el portaveu del govern espanyol ja ha deixat clar que hi haurà sancions en funció de la conducta dels treballadors públics. "De moment, però, ningú ha signat res", ha constatat Méndez de Vigo, que coneix perfectament com la Generalitat encara no ha comprat les urnes del referèndum. El Govern, segons ha explicat el secretari d'Economia, Pere Aragonès, considera que no perilla l'adquisició dels receptacles i que res ha canviat en aquest assumpte. Ha aprofitat, això sí, per llançar un avís a l'executiu espanyol: "Si tallen l'aixeta [el FLA], ells s'embussen".
"Saben perfectament que la reputació de la Catalunya autonòmica i la de l'Estat estan entrellaçades. Els impagaments de la Generalitat afecten l'Estat perquè ell és l'últim responsable i qui recapta els impostos. [Si deixen de fer arribar el FLA] La lectura que farien els mercats és la d'un Estat que ha deixat de fer front a les seves responsabilitats", ha indicat Aragonès des de la seu d'Economia. La Generalitat, en certa manera, ja està intervinguda des del 2012, quan es va acollir als mecanismes de liquiditat, i el control de les finances és mensual des de les eleccions plebiscitàries del 2015, que van deixar una majoria independentista en escons al Parlament.
2. El patrimoni dels dirigents
Normalment és Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya, l'encarregat d'explicar els plans del govern espanyol abans que passin. Així va ser amb la reforma del Tribunal Constitucional (TC) -pensada per suspendre càrrecs que desobeïssin les seves indicacions-, i ha tornat a passar amb el que sectors de Palau denominen operació Patrimoni. "Ja veurem qui és el guapo que compra urnes si les ha de pagar de la seva butxaca", va assegurar a principis de mes a Tarragona. La línia argumental de Méndez de Vigo ha estat exactament la mateixa, i en termes similars s'expressen líders del PP com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
L'ofensiva del Tribunal de Comptes per fer pagar les despeses del 9-N a Artur Mas i els consellers inhabilitats ofereix pistes de les actuacions que emprendrà l'Estat per frenar el referèndum
El rerefons del patrimoni formava part, també, de la crisi de Govern que van emprendre Puigdemont i el vicepresident la setmana passada. L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assegurar que patia pel patrimoni en cas que l'Estat actués amb duresa contra el Govern. Ja hi ha alts càrrecs que han optat per cedir les seves pertinences a altres membres de la família enmig d'una gran discreció. Ho admeten, esclar, només en privat.
Carme Forcadell i Anna Simó abans d'entrar al TSJC Foto: Adrià Costa
El primer cas ja està en fase de declaracions dels investigats -han desfilat pel TSJC la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa, juntament amb la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, mentre que del segon tot just s'han obert les diligències. Si se segueix el calendari habitual, és possible que el judici arribi quan ja hagi passat l'1 d'octubre, tot i que mai és descartable una acceleració.
4. "Operació Catalunya"
És l'estratègia més discreta, però també és la que va començar abans. L'origen de tot plegat és el dinar a La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho, expresidenta del PP a Catalunya, i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. D'aquest àpat en sortirà, amb el pas del temps, una denúncia d'Álvarez contra el fill gran de l'expresident de la Generalitat. L'abast de l'operació Catalunya, però, és molt més ampli: fonamentalment, es tracta de les maniobres de l'Estat per trobar -i fabricar, si cal- proves sobre corrupció relacionades amb alts càrrecs sobiranistes.
La gran incògnita de l'operació Catalunya segueix sent si Mariano Rajoy estava al corrent dels moviments policials que es van ordir per frenar el sobiranisme
La prova més evident de l'existència d'aquestes maniobres és la conversa entre Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior, i Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El cas ha guanyat molta rellevància pública arran del documental de Mediapro que retrata les clavegueres d'Interior i de les comissions d'investigació -no sempre reeixides en quant a compareixences- que s'han posat en marxa al Parlament i al Congrés dels Diputats. La gran incògnita segueix sent si Mariano Rajoy coneixia, tolerava o monitoritzava els moviments de la policia per frenar el procés. En aquest enllaç hi ha recollits tots els detalls d'aquest episodi.
Íñigo Méndez de Vigo és el portaveu del govern espanyol Foto: ACN
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Tot el que podria reclamar Pilar Abel si resulta ser filla de Salvador Dalí
L'advocat del cas, Enrique Blánquez, explica a NacióDigital que la seva clienta podria arribar a demanar la "quarta part del patrimoni" del pintor en el moment de la seva mort
L'advocat Enrique Blánquez i Pilar Abel | Europa Press
Mostres d'ungla, pèl i de dos ossos llargs de Salvador Dalí serviran per determinar si Pilar Abel és la seva filla. Les tasques per obtenir les mostres d'ADN van acabar dijous a les 23.40 hores, després de gairebé quatre hores de forta expectació ciutadana i mediàtica, amb periodistes d'arreu del món presents a Figueres, al museu del pintor.
Va ser necessari un sistema de bastides i politges per aixecar la llosa d'una tona i mitja de la tomba de Dalí i cap a les 22.20 hores, la comitiva judicial va obrir el taüt segellat amb zenc on descansava el pintor empordanès. Segons ha detallat el seu embalsamador, Narcís Bardalet, a RAC1 el cos de l'artista estava "momificat" i el seu famós bigoti seguia "intacte marcant les 10 i 10".
A partir d'ara, s'acosten dies decisius per a aquest cas de possible paternitat. El primer arribarà amb els resultats de les proves d'ADN, que l'advocat de Pilar Abel, Enrique Blánquez, assegura a NacióDigital que podrien sortir "en unes setmanes". És a dir, aquest estiu se sabrà si Dalí va tenir una filla i el 18 de setembre se celebrarà a Madrid el judici que ha de resoldre la demanda de paternitat de la seva clienta.
Si Abel resulta ser filla de Dalí, s'obriria la porta a una de les reclamacions hereditàries més importants de la història. Blánquez, que va agafar el cas per "atzar" perquè és advocat d'ofici, apunta que la seva clienta, si ho desitgés, podria reclamar "la quarta part del patrimoni" de Dalí en el moment de la seva mort. Però, com funcionaria exactament aquest procediment?
Un 25% del valor dels bens i drets de l'any 1989
Si després del 18 de setembre es determina que Dalí era pare d'Abel, aquesta hauria d'iniciar un nou judici per reclamar els seus drets hereditaris. En aquest cas, el pintor va deixar com a heureu universal l'Estat, per tant, la figuerenca tindria dret a la legítima. D'acord amb el dret civil català, això equival al 25% del valor dels bens i drets de l'artista en el moment de la seva mort.
La quantitat que li correspondria a Abel respecte del total de l'herència, que de moment és una incògnita malgrat que alguns mitjans especulen que el patrimoni de Dalí podria ascendir als 300 milions, s'hauria de calcular a partir de la xifra establerta en l'inventari fet el 1989 quan l'Estat va heretar. I a aquesta quantitat caldria afegir-li l'interès legal del diner meritat anualment fins a l'actualitat. Fonts jurídiques consultades per aquest diari especifiquen, a més a més, que Abel també podria reclamar el 25% de les donacions fetes per Dalí en vida, per exemple, a fundacions.
El dret català aplicable
En tot cas, el dret aplicable a una eventual reclamació d'Abel seria la llei vigent en el moment de la defunció de Dalí, és a dir, la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 1984. Encara avui, el dret civil català té peculiaritats que el diferencien del dret estatal. En el cas de la legítima, el Codi Civil espanyol estableix que equival al 66% dels bens i drets del difunt -no al càlcul del seu valor.
Històricament, la investigació de la paternitat ha estat més afavorida en el dret civil català, que sempre ha estat permesa mentre que altres ordenaments la prohibien. Encara avui, el Codi Civil castellà exigeix un "principi de prova" perquè les demandes de paternitat tirin endavant i les proves d'ADN es puguin dur a terme, mentre que el dret català no exigeix aquest primer indici. Aquesta regulació ha permès que Pilar Abel ho hagi tingut més fàcil per intentar demostrar si Dalí va ser el seu pare.
Salvador Dalí fotografiat per Philippe Halsman Foto: ACN
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
.jpg)
