dijous, 27 de juny del 2019
Diverses escultures de Barcelona apareixen amb cartells reivindicant l’autodeterminació
27.06.2019 08:55
Diverses escultures de la ciutat
de Barcelona han aparegut amb cartells i cintes reivindicant l’1-O i
reclamant l’exercici de l’autodeterminació. ‘Manifestar-nos, expressar,
mobilitzar-nos, votar, ho tornarem a fer’, es pot llegir en els
cartells. El material té relació amb la campanya ‘Ho tornarem a fer’
d’Òmnium, però l’entitat sobiranista s’ha desmarcat de l’acció.
dimecres, 26 de juny del 2019
Política La Plaça Espanya serà l’epicentre de la manifestació de l’11-S
La Plaça Espanya serà l’epicentre de la manifestació de l’11-S
La ‘performance’ omplirà la Gran Via, el Passeig de Maria Cristina, l’avinguda Paral·lel, el carrer de la Creu Coberta i el carrer Tarragona per simbolitzar "la unitat estratègica"
La manifestació del proper Onze de Setembre tindrà la Plaça Espanya
com a epicentre. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit omplir
la Gran Via, el Passeig de Maria Cristina, l’avinguda Paral·lel, el
carrer de la Creu Coberta i el carrer Tarragona, carrers que conflueixen
en aquesta gran plaça, obra de Puig i Cadafalch. El
motiu pel qual s'ha triat aquest lloc de Barcelona és perquè l'ANC
buscava "una plaça gran on hi confluïssin diversos carrers", ha explicat
la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie. Això servirà per simbolitzar "la unitat estratègica", allò "imprescindible" encara que "no suficient" per aconseguir la independència.
"Volem demostrar que tot i que la gent vingui de punts diversos, aconseguim entendre’ns i arribar a un punt concret; la independència", ha explicat la secretària de la comissió de mobilitzacions, Carla Solé. De fet, aquest punt encaixa amb els càntics que s'han escoltat durant les darreres manifestacions de l'espai independentista. A més d'escoltar-se proclames a favor de la llibertat dels presos polítics, darrerament s'ha insistit en la "unitat".
Paluzie ha lamentat que aquest dimarts Esquerra Republicana s'abstingués en la votació sobre una ILP que pretenia declarar la independència. "És un símptoma del que passa quan no treballem a favor de la unitat estratègica; sembla que l’horitzó es desdibuixi", ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que des del 27 d'octubre del 2017, dia de la declaració d'independència, hi ha "febleses".
La samarreta de l'11-S de 2019 serà blau turquesa
La samarreta d'enguany serà de color blau turquesa i hi té escrit "Objectiu: independència".
Al mig, a l'alçada del pit, hi ha dibuixada una estrella, que
simbolitza aquesta independència a la qual s'hi arriba amb unitat,
encara que vingui d'orígens diversos.
"Volem demostrar que tot i que la gent vingui de punts diversos, aconseguim entendre’ns i arribar a un punt concret; la independència", ha explicat la secretària de la comissió de mobilitzacions, Carla Solé. De fet, aquest punt encaixa amb els càntics que s'han escoltat durant les darreres manifestacions de l'espai independentista. A més d'escoltar-se proclames a favor de la llibertat dels presos polítics, darrerament s'ha insistit en la "unitat".
Paluzie ha lamentat que aquest dimarts Esquerra Republicana s'abstingués en la votació sobre una ILP que pretenia declarar la independència. "És un símptoma del que passa quan no treballem a favor de la unitat estratègica; sembla que l’horitzó es desdibuixi", ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que des del 27 d'octubre del 2017, dia de la declaració d'independència, hi ha "febleses".
Samarreta blau turquesa
La samarreta de l'11-S de 2019 serà blau turquesaÒmnium i l'AMI, col·laboradors de la manifestació
Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) col·laboraran en l'organització d'aquesta manifestació. Montse Ortiz, vocal de la junta directiva de l'entitat presidida per Jordi Cuixart, ha afirmat que és important reivindicar els drets més fonamentals de la ciutadania "en aquests moments de persecució i a les portes de la sentència del judici a la democràcia". "És imprescindible reivindicar la llibertat d'expressió", ha afirmat, a més d'insistir que la millor manera de reivindicar aquests drets és "exigint-los".La manifestació de la Diada confluirà a plaça Espanya i demanarà "unitat estratègica"
DIADA 11-S
La manifestació de la Diada confluirà a plaça Espanya i demanarà "unitat estratègica"
Carlota CampsBarcelona. Dimecres, 26 de juny de 2019
2 minuts
La manifestació de la Diada de l'11-S d'enguany tindrà lloc a la plaça d'Espanya i
als carrers del voltant i tindrà com a objectiu, més enllà de reclamar
la independència i denunciar la repressió, fer una crida als partits i
entitats sobiranistes a construir una "unitat estratègica". Així ho ha
anunciat aquest matí l'ANC, en una roda de premsa conjunta amb Òmnium i
l'AMI, que ha tingut lloc darrera la Font Màgica de Montjuïc.
La plaça d'Espanya serà el punt central de la manifestació, però els manifestants es començaran a concentrar des dels diferents carrers que arriben a la plaça: carrer Creu Coberta, Tarragona, Gran Via -en dues direccions-, Paral·lel i l'avinguda Maria Cristina. La intenció de l'entitat sobiranista és omplir totes aquestes vies amb l'objectiu de representar que "des de camins diferents ens trobem d’acord per objectiu comú": "la independència".
Segons ha explicat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, aquesta "unitat estratègica" és que "des de la diversitat, i sense renunciar a res, ens posem d'acord amb un objectiu comú" i ha assegurat que els sis carrers simbolitzaran els "diversos punts de vista" i la plaça Espanya el "epicentre" de l'"objectiu comú".
La intenció és omplir bona part d'aquests carrers, tot i que des de l'entitat encara no han concretat quants quilòmetres s'ocuparien i han emplaçat a futures convocatòries per saber el recorregut final exacte. El que sí que han deixat clar és que ni es plantegen que la manifestació d'enguany només ompli la plaça d'Espanya.
La d'aquest 2019 serà la vuitena manifestació anual convocada per l'ANC en motiu de la Diada i per reclamar la independència de Catalunya.
La plaça d'Espanya serà el punt central de la manifestació, però els manifestants es començaran a concentrar des dels diferents carrers que arriben a la plaça: carrer Creu Coberta, Tarragona, Gran Via -en dues direccions-, Paral·lel i l'avinguda Maria Cristina. La intenció de l'entitat sobiranista és omplir totes aquestes vies amb l'objectiu de representar que "des de camins diferents ens trobem d’acord per objectiu comú": "la independència".
Segons ha explicat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, aquesta "unitat estratègica" és que "des de la diversitat, i sense renunciar a res, ens posem d'acord amb un objectiu comú" i ha assegurat que els sis carrers simbolitzaran els "diversos punts de vista" i la plaça Espanya el "epicentre" de l'"objectiu comú".
La intenció és omplir bona part d'aquests carrers, tot i que des de l'entitat encara no han concretat quants quilòmetres s'ocuparien i han emplaçat a futures convocatòries per saber el recorregut final exacte. El que sí que han deixat clar és que ni es plantegen que la manifestació d'enguany només ompli la plaça d'Espanya.
Samarreta i lema de la Diada
El lema de la concentració, donat a conèixer també aquest matí, és "objectiu independència". La samarreta és de color blau turquesa i té una estrella blanca al mig amb unes aspes de color groc, que simbolitzen els diferents camins i visions del moviment. Properament l'entitat les posarà a la venda a través de les territorials i també posarà en marxa el web on els ciutadans es podran apuntar als diferents trams de la manifestació. De moment, però, no s'ha concretat la data de llançament.La d'aquest 2019 serà la vuitena manifestació anual convocada per l'ANC en motiu de la Diada i per reclamar la independència de Catalunya.
MANIFESTACIÓ ESTRASBURG
Una seixantena de busos i dos vols xàrter plens per la manifestació a Estrasburg
L’Oficina Pública pel Català a Catalunya Nord arrencarà al setembre
26.06.2019 01:50
Finalment, l’Oficina Pública de la
Llengua Catalana (OPLC) a Catalunya Nord començarà a funcionar el mes
de setembre. El projecte havia estat blocat per l’estat
francès, fins que el dia 18 va aprovar de participar-hi financerament.
La presentació oficial de l’OPLC s’ha fet a la Universitat de Perpinyà
en presència de la presidenta de la regió d’Occitània, Carole Delga; la presidenta del consell departamental, Hermeline Malherbe; el prefecte representant de l’estat francès; dues representants de l’Ajuntament de Perpinyà, Anabelle Brunet i Josiana Cabanes; el president del Sindicat Intercomunal per la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana, Francis Manent; i un responsable de la universitat.
L’OPLC tindrà un pressupost inicial de 300.000 euros, però haurà de començar a treballar amb un de només 200.000, aportats sobretot pel Consell Regional i pel Consell Departamental. La participació del tercer soci principal, l’estat francès, consistirà només a posar a disposició locals a la Universitat de Perpinyà, i en hores de feina de funcionaris dels serveis departamentals de l’educació estatal francesa.
L’OPLC tindrà un pressupost inicial de 300.000 euros, però haurà de començar a treballar amb un de només 200.000, aportats sobretot pel Consell Regional i pel Consell Departamental. La participació del tercer soci principal, l’estat francès, consistirà només a posar a disposició locals a la Universitat de Perpinyà, i en hores de feina de funcionaris dels serveis departamentals de l’educació estatal francesa.
dimarts, 25 de juny del 2019
El restaurant Disfrutar, el 9è millor del món
El restaurant Disfrutar, el 9è millor del món
L'establiment barceloní entra en el prestigiós 'top ten' de la revista 'Restaurant'
El restaurant Disfrutar, de Barcelona, és a partir d'avui oficialment un dels deu millors del món. Ho ha decidit el jurat del prestigiós rànquing de la revista Restaurant, que el situa en el número 9 del seu top ten
anual, el que va catapultar definitivament El Celler de Can Roca, que
ara ha passat a una llista paral·lela dels milllors permanents, Best of The Best, ja que cada any apareixia repetidament en la llista.
En aquesta mena d'altar permanent encara hi ha El Bulli, tot i que està tancat, i va ser precisament en aquest restaurant mític de Ferran Adrià que es van formar i conèixer els tres xefs del Disfutar, Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch.
Actualment, ofereixen una experiència que la revista Restaurant ha qualificat d'inesperada. "Espera't allò inesperat", diu al lector al principi de la seva ressenya sobre l'establiment barceloní. I li anuncia "gaspatxo en forma d'entrepà" i "amanida líquida". El menú el defineix com "d'avantguarda" i "hiperactiu" –avisa que poden arribar a ser 30 plats– i remarca que contrasta amb un menjador "relativament simple i serè", blanc i molt lluminós.
El text també recorda els inicis dels tres cuiners creadors del restaurant a El Bulli, però assegura que el Disfrutar, tot i no renegar del que deu al "llegendari" local de Ferran Adrià, ha escrit amb èxit "la seva pròpia història gastronòmica".
I, ja més avall, en la llista complementària que va del número 51 al 120, el restaurant l'Enigma, també d'Albert Adrià, està situat en la posició 82.
En aquesta mena d'altar permanent encara hi ha El Bulli, tot i que està tancat, i va ser precisament en aquest restaurant mític de Ferran Adrià que es van formar i conèixer els tres xefs del Disfutar, Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch.
Actualment, ofereixen una experiència que la revista Restaurant ha qualificat d'inesperada. "Espera't allò inesperat", diu al lector al principi de la seva ressenya sobre l'establiment barceloní. I li anuncia "gaspatxo en forma d'entrepà" i "amanida líquida". El menú el defineix com "d'avantguarda" i "hiperactiu" –avisa que poden arribar a ser 30 plats– i remarca que contrasta amb un menjador "relativament simple i serè", blanc i molt lluminós.
El text també recorda els inicis dels tres cuiners creadors del restaurant a El Bulli, però assegura que el Disfrutar, tot i no renegar del que deu al "llegendari" local de Ferran Adrià, ha escrit amb èxit "la seva pròpia història gastronòmica".
Dues bones posicions per a Albert Adrià
A més de la posició número 9 per Disfrutar, també ha quedat ben situat el Tickets, d'Albert Adrià, al lloc 20 de la llista dels 50 millors.I, ja més avall, en la llista complementària que va del número 51 al 120, el restaurant l'Enigma, també d'Albert Adrià, està situat en la posició 82.
dilluns, 24 de juny del 2019
dissabte, 22 de juny del 2019
Les 5 curiositats de la Coca de Sant Joan
Les 5 curiositats de la Coca de Sant Joan
Són les postres típiques de la nit de Sant Joan
elMón
Un dels postres més populars d'aquesta època de l'any és la Coca de Sant Joan, un dolç típic fet a base de brioix, crema i fruites confitades que es consumeix durant la revetlla de Sant Joan. Unes postres que poden preparar a casa, amb aquesta recepta.
Però, voleu saber-ne 5 curiositats?
Però, voleu saber-ne 5 curiositats?
- A Barcelona se n'acostumen a vendre 900.000 unitats.
- Té una mida estàndar, el doble de llarg que no d'ample i amb les vores arrodonides.
- Abans es menjava amb vi dolç o ranci, però ara això ha deixat lloc al cava.
- La fruita confitada més habitual són les cireres, les rodanxes de taronja i els trossets de meló, amb el seu carcaterístic color verd.
- A pagès es creia que la coca s'havia de consumir a l'exterior, perquè menjar-la a dins de casa portava mala sort.
Vint coses que no sabíeu de la coca de Sant Joan
20.06.2018 22:00
Les coques de fruita, de pinyons,
farcides amb crema, massapà, de llardons, etc., acompanyades d’un bon
cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant
Joan. Cada any, els forners i pastissers fan milions de coques, tot i
que també hi ha qui s’estima més fer-la a casa. I, com tota menja
tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que
paga la pena de saber.
1—La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer altres dolços, com ara el tortell de Reis.
2—Sembla que el nom deriva del verb llatí cocere, que vol dir ‘coure’.
3—Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
4—Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
5—Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
6—L’any passat, per Sant Joan, només al Principat es van vendre més d’1.700.000 coques artesanes.
7—Alguns dels pastissers més atrevits proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot, s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
8—Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
9—La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
10—Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
11—La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
12—De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
13—Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
14—La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap al 1900 ja n’era un element essencial.
15—A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava desventura.
16—Abans, era freqüent de menjar-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
17—A l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
18—I a Menorca, la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
19—A més, per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània, mengen més dolços semblants a la coca de Sant Joan.
20—La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt.
1—La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer altres dolços, com ara el tortell de Reis.
2—Sembla que el nom deriva del verb llatí cocere, que vol dir ‘coure’.
3—Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
4—Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
5—Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
6—L’any passat, per Sant Joan, només al Principat es van vendre més d’1.700.000 coques artesanes.
7—Alguns dels pastissers més atrevits proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot, s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
8—Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
9—La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
10—Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
11—La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
12—De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
13—Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
14—La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap al 1900 ja n’era un element essencial.
15—A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava desventura.
16—Abans, era freqüent de menjar-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
17—A l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
18—I a Menorca, la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
19—A més, per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània, mengen més dolços semblants a la coca de Sant Joan.
20—La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt.
Els catalans menjaran 1,8 milions de coques artesanes de Sant Joan
Sant Joan
Els catalans menjaran 1,8 milions de coques artesanes de Sant Joan
El NacionalFoto: ACN
Barcelona. Dissabte, 22 de juny de 2019
2 minuts
Els catalans menjaran 1,8 milions de coques artesanes per Sant Joan,
un 3% més que l'any passat pel fet que el 24 de juny cau en dilluns i,
al ser festiu, s'allarga el cap de setmana. És la previsió del Gremi de Pastisseria de Barcelona,
que creu que l'efecte del pont pot ser "més beneficiós" per les
pastisseries de fora de la capital catalana. "Als de Barcelona pot ser
que ens perjudiqui una mica però també pot ser que la gent que marxi de
pont s'ho endugui abans", ha reflexionat el vicepresident del Gremi i
propietari de la pastisseria Lis, Pere Camps.
Segons el Gremi, els preus es mantindran entre els 16 i els 35 euros, en funció de la mida i del farcit, tot i la pujada del preu del pinyó. La coca més venuda tornarà a ser la de brioix farcida de crema, seguida de la coca de llardons de full i la de brioix amb fruites. "És una festivitat bastant clàssica tot i que sempre hi ha qui fa alguna variació" de la recepta tradicional, ha explicat Camps a l'ACN.
El vicepresident del Gremi de Pastisseria de Barcelona ha assegurat que la revetlla de Sant Joan té "una repercussió important" per al sector, ja que les vendes es disparen. "Juntament amb el dia de Reis són els dies més forts perquè en un dia concentres molta quantitat de feina", ha explicat Camps. Pel que fa a la revetlla d'enguany, el Gremi és "molt positiu" per l'efecte del pont i perquè mantindran preus.
El propietari de la pastisseria Lis de la capital catalana ja preveu un intens ritme de feina la matinada de diumenge i, en menor mesura, també els dies previs. Per això algunes pastisseries fan contractacions temporals per reforçar l'obrador per tenir a punt les coques per la revetlla. Camps ha apuntat que els compradors són "bastant previsors" per Sant Joan però espera que diumenge sigui el dia en què la botiga estigui més atapeïda.
Elaborar una coca de Sant Joan porta unes sis hores de feina, des que es comença a elaborar la massa fins que es cou. La meitat d'aquest temps es dedica a que la massa fermenti. Els ingredients que no poden faltar són el pinyó, ous frescos i llet fresca per fer la crema i la mantega extra. El Gremi de Pastisseria de Barcelona destaca que, a diferència de les coques de supermercat, a les pastisseries agremiades no fan servir additius.
Segons el Gremi, els preus es mantindran entre els 16 i els 35 euros, en funció de la mida i del farcit, tot i la pujada del preu del pinyó. La coca més venuda tornarà a ser la de brioix farcida de crema, seguida de la coca de llardons de full i la de brioix amb fruites. "És una festivitat bastant clàssica tot i que sempre hi ha qui fa alguna variació" de la recepta tradicional, ha explicat Camps a l'ACN.
El vicepresident del Gremi de Pastisseria de Barcelona ha assegurat que la revetlla de Sant Joan té "una repercussió important" per al sector, ja que les vendes es disparen. "Juntament amb el dia de Reis són els dies més forts perquè en un dia concentres molta quantitat de feina", ha explicat Camps. Pel que fa a la revetlla d'enguany, el Gremi és "molt positiu" per l'efecte del pont i perquè mantindran preus.
El propietari de la pastisseria Lis de la capital catalana ja preveu un intens ritme de feina la matinada de diumenge i, en menor mesura, també els dies previs. Per això algunes pastisseries fan contractacions temporals per reforçar l'obrador per tenir a punt les coques per la revetlla. Camps ha apuntat que els compradors són "bastant previsors" per Sant Joan però espera que diumenge sigui el dia en què la botiga estigui més atapeïda.
Elaborar una coca de Sant Joan porta unes sis hores de feina, des que es comença a elaborar la massa fins que es cou. La meitat d'aquest temps es dedica a que la massa fermenti. Els ingredients que no poden faltar són el pinyó, ous frescos i llet fresca per fer la crema i la mantega extra. El Gremi de Pastisseria de Barcelona destaca que, a diferència de les coques de supermercat, a les pastisseries agremiades no fan servir additius.
divendres, 21 de juny del 2019
Articles del Víctor- AJUDEM A L'ANDRÈS LANDÍN ... !! - Descansi en Pau
Permeteu-me que em copiï a mi mateix, aquests és un article, el darrer em sembla, que vaig escriure i publicar el 8 de desembre de 2013, sobre l'amic Andrés Landín Ysasia, que diuen ens va deixar el passat 15 de juny d'enguany, i que ho he sabut aquests matí.
Descansi en Pau
21.06.19
Víctor Lluelles i Cardona
Articles del Víctor- AJUDEM A L'ANDRÈS LANDÍN ... !!
Articles del Víctor
AJUDEM
A L'ANDRÈS LANDÍN ... !!
Sempre he pensat que a la vida es té d 'estar a les verdes i a les madures , i això és el que pretenc fer amb l'amic Andrés Landín Ysasia, que en aquest moment no passa pas molt bona temporada i em cal ajudar-lo dintre de les meves possibilitats, ja que crec que al món l'un fa a l'altre i ara li toca que ho fem amb en Landin.
Se que aquest article aixecarà polèmica, no agradarà a tothom i tocarà molts voravius, segurament no l'hagués tingut de fer. Però per altra banda crec que malgrat tots els malgrats i d'algunes reticències i contradiccions envers el personatge, com que és amic meu així ho escric.
Sabem que molts pensareu i em direu el perquè d'aquesta situació i com s'ha arribat aquí, que desprès de tot, “que ara no té ni cinc”, i em direu que : “ell s'ho ha buscat ...”, si segurament es cert, però, per davant de tot hi poso l'amistat i paciencia, potser es el que molts tindrien de fer.Ell va tornar a Sitges.
Sabia que vivia a fora , però eren a mitjans d'agost quan vaig veure l'Andrés Landín pel carrer Sant Francesc, vaig quedar garratibat de com estava i del que li havia passat, que dormia al cotxe...i de la seva situació actual que no voldria pas per ningú.S'ha passat més de tres mesos dormin al cotxe, malmenjant i vivint de caritats, ara no està pas molt millor.
Crec que ha tornat a Sitges perquè aquí hi ha molts amics que l'aprecien i l'estimen - i on moltes vegades ens ha dit que es casa seva* - i que ha vingut, possiblement, aquí es sentiria més arropat i que fins i tot molta gent l'ajudaria.*En Landín ja sabeu que es un madrileny que per circuntancies fa prop de vint anys que viu a Sitges-
Que se n'ha fet...?
Però jo em pregunto:Que se n'ha fet d'aquell home, esplèndid i orgullós, que fou professor d'Elisava , un pintor famós i amb un bon currículum, que té pintures repartides i regalades per tot Sitges, i en molts llocs “oficials”.
Que se n'ha fet d'aquell home que disposava d'una certa renda i que amb la seva ajuda i inconsciencia, i tambè la de molts d'altres se la fondre, per bo i per inconscient, i ja sabeu el que vol dir dues vegades bo.
Sempre he pensat que a la vida es té d 'estar a les verdes i a les madures , i això és el que pretenc fer amb l'amic Andrés Landín Ysasia, que en aquest moment no passa pas molt bona temporada i em cal ajudar-lo dintre de les meves possibilitats, ja que crec que al món l'un fa a l'altre i ara li toca que ho fem amb en Landin.
Se que aquest article aixecarà polèmica, no agradarà a tothom i tocarà molts voravius, segurament no l'hagués tingut de fer. Però per altra banda crec que malgrat tots els malgrats i d'algunes reticències i contradiccions envers el personatge, com que és amic meu així ho escric.
Sabem que molts pensareu i em direu el perquè d'aquesta situació i com s'ha arribat aquí, que desprès de tot, “que ara no té ni cinc”, i em direu que : “ell s'ho ha buscat ...”, si segurament es cert, però, per davant de tot hi poso l'amistat i paciencia, potser es el que molts tindrien de fer.Ell va tornar a Sitges.
Sabia que vivia a fora , però eren a mitjans d'agost quan vaig veure l'Andrés Landín pel carrer Sant Francesc, vaig quedar garratibat de com estava i del que li havia passat, que dormia al cotxe...i de la seva situació actual que no voldria pas per ningú.S'ha passat més de tres mesos dormin al cotxe, malmenjant i vivint de caritats, ara no està pas molt millor.
Crec que ha tornat a Sitges perquè aquí hi ha molts amics que l'aprecien i l'estimen - i on moltes vegades ens ha dit que es casa seva* - i que ha vingut, possiblement, aquí es sentiria més arropat i que fins i tot molta gent l'ajudaria.*En Landín ja sabeu que es un madrileny que per circuntancies fa prop de vint anys que viu a Sitges-
Que se n'ha fet...?
Però jo em pregunto:Que se n'ha fet d'aquell home, esplèndid i orgullós, que fou professor d'Elisava , un pintor famós i amb un bon currículum, que té pintures repartides i regalades per tot Sitges, i en molts llocs “oficials”.
Que se n'ha fet d'aquell home que disposava d'una certa renda i que amb la seva ajuda i inconsciencia, i tambè la de molts d'altres se la fondre, per bo i per inconscient, i ja sabeu el que vol dir dues vegades bo.
“Tanto tienes , tanto vales
...!
Però també em pregunto:
Que se n'ha fet d'aquell home que pagava beures, convidava a tot quisqui i deixava diners pocs i moltíssims a tothom,
Que se n'ha fet de tota aquella gent,la molta , moltíssima que ell va deixar, podríem dir, donar diners, a canvi de res , i ara no li miren cara, ni l'ajuden.
Que se n'ha fet de tots aquells que durant anys han viscut d'ell i ara passen de tot. Dels que el convidàvem perquè quedava bé i ara no li diuen res .
Que se n'ha fet de tots aquells que ara no li fan cas i no li “doren la pildora” com abans, Per no dir les dotzenes i dotzenes de bars que duran molts anys li servien els seus famosos CUTTY SARK amb CocaCola - se que era el seu negoci- i se que desprès el criticaven.
Perquè no l'ajudem...!
Perquè ara es l'Andrés Landín que necessita ajuda moral, econòmica i fer-li pujar l'autoestima, però amb una mena de control, potser valdria la pena provar-ho.
La meva intenció era fer una mena de Club d'Amics i amb una colla de socis fer unes aportacions voluntaries per llogar una cambra perquè no tingui de dormir al cotxe – doncs a part de la incomoditat, algun dia el trobaríem com un pollet -.i també per una mica de manutenció. Tinc de dir que ja he fet alguns contactes i molts estarien disposats a ajudar-lo.
Per l'altra banda me n'he assabentat que ja hi ha alguna gent que l'ajuden, d'aquí i de fora , com el Josep Maria del Bar L'Avinyet i d'altres d'anònims, com un ciutadá anglés que des de fa una setmana l'hi ha llogat una cambra, de moment per una mesada.
Una mica de futur.
Ara en Landin comença a dibuixar , a poc a poc, amb humilitat, amb material que un amic li va portar. De moment encara que no te ni material per pintar, però a la llarga si així fos potser en podria vendre algun.
M'agradaria pogué tornar a veure aquell Landin d'abans, però sense disbauxes i que sabes el valor del diner i el que costa de guanyar. Com un pintor de debò.
Però us diré una cosa, que per sort no us trobeu mai com ell...!!!
Però també em pregunto:
Que se n'ha fet d'aquell home que pagava beures, convidava a tot quisqui i deixava diners pocs i moltíssims a tothom,
Que se n'ha fet de tota aquella gent,la molta , moltíssima que ell va deixar, podríem dir, donar diners, a canvi de res , i ara no li miren cara, ni l'ajuden.
Que se n'ha fet de tots aquells que durant anys han viscut d'ell i ara passen de tot. Dels que el convidàvem perquè quedava bé i ara no li diuen res .
Que se n'ha fet de tots aquells que ara no li fan cas i no li “doren la pildora” com abans, Per no dir les dotzenes i dotzenes de bars que duran molts anys li servien els seus famosos CUTTY SARK amb CocaCola - se que era el seu negoci- i se que desprès el criticaven.
Perquè no l'ajudem...!
Perquè ara es l'Andrés Landín que necessita ajuda moral, econòmica i fer-li pujar l'autoestima, però amb una mena de control, potser valdria la pena provar-ho.
La meva intenció era fer una mena de Club d'Amics i amb una colla de socis fer unes aportacions voluntaries per llogar una cambra perquè no tingui de dormir al cotxe – doncs a part de la incomoditat, algun dia el trobaríem com un pollet -.i també per una mica de manutenció. Tinc de dir que ja he fet alguns contactes i molts estarien disposats a ajudar-lo.
Per l'altra banda me n'he assabentat que ja hi ha alguna gent que l'ajuden, d'aquí i de fora , com el Josep Maria del Bar L'Avinyet i d'altres d'anònims, com un ciutadá anglés que des de fa una setmana l'hi ha llogat una cambra, de moment per una mesada.
Una mica de futur.
Ara en Landin comença a dibuixar , a poc a poc, amb humilitat, amb material que un amic li va portar. De moment encara que no te ni material per pintar, però a la llarga si així fos potser en podria vendre algun.
M'agradaria pogué tornar a veure aquell Landin d'abans, però sense disbauxes i que sabes el valor del diner i el que costa de guanyar. Com un pintor de debò.
Però us diré una cosa, que per sort no us trobeu mai com ell...!!!
En continuarem parlant.
Víctor Lluelles i Cardona
Publicat fa 8th December 2013 per VÍCTOR LLUELLES I CARDONA
dijous, 20 de juny del 2019
Guia per a gaudir de les falles dels Pirineus, Patrimoni de la Humanitat
20.06.2019 17:00
Què podem fer aquest cap de setmana? deu propostes
Malgrat ser catalogades sota una mateixa etiqueta, les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus –aquest n’és el nom oficial– són molt riques i variades. Cada poble les fa a la seva manera i presenten moltes variants:
Falles d’Alins (23 de juny). Una vegada la gent ja ha sopat, les campanes avisen que ha arribat el moment tan esperat. Els fallaires, amb ajuda de les llanternes, pugen cap al turó de Sant Quirc. Però no ho fan del tot a les fosques. Tenen l’ajut dels focs artificials previs a la baixada, que il·luminen el cel. Un cop acabats, comença la baixada amb les falles ja enceses. Quan arriben al poble comença la festa. Els participants dipositen les falles en una gran foguera i es dóna el tret de sortida de la música.
Sant Joan 2019: deu propostes per viure la nit més curta de l’any
Falles d’Andorra (23 de juny). Les set parròquies que conformen el Principiat d’Andorra celebren la revetlla de Sant Joan d’una manera molt especial, amb la cremada de les falles. La principal diferència és que a Andorra, les falles són boles lleugeres d’escorça de bedoll que es fan giravoltar. A Andorra la Vella, el 23 a la nit, els fallaires recorren els carrers més cèntrics del municipi dibuixant cercles de foc amb les falles. Al final del recorregut, representen el Ball de les Bruixes, un espectacle teatral que dóna el tret de sortida a l’encesa de la foguera.
Falles d’Arties (23 de juny). Les i Arties són els pobles de la Vall d’Aran que conserven aquesta tradició mil·lenària tan arrelada al Pirineu. La nit de Sant Joan, a Arties s’encén el Taro, un tronc d’uns vuit metres que prèviament ha estat tallat i preparat pel poble, i s’arrossega pels carrers, acompanyat de música i dels crits dels assistents. El recorregut s’allarga fins ben entrada la matinada. Acaba davant la casa del batlle, on el tronc es deixa totalment carbonitzat.
Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una de les baixades de falles més
Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una de les baixades de falles més especials del Pirineu. S’encenen els troncs de mida mitjana i els portadors els carreguen a l’espatlla mentre baixen per la muntanya. A la tarda, els fallaires agafen les falles i les pugen fins al ‘far’. Allà organitzen una festa mentre esperen que es faci fosc. Quan és el moment, el poble encén la falla major que hi ha plantada a la plaça de l’Església. És el senyal que avisa els fadrins que ja poden encendre les falles i baixar fins al poble fent ziga-zagues. El trajecte dura unes dues hores. Després, al voltant de la gran foguera es ballen les quatre danses tradicionals: la marxa dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla.
Falles del Pont de Suert (23 de juny). La principal diferència amb la resta de falles és que els participants, a més de carregar la falla encesa, porten a sobre unes esquelles que fan un soroll ensordidor. A més, els fallaires baixen de la muntanya fent diversos crits, cosa que la converteix en una de les baixades més eufòriques. Al Pont de Suert, els forasters tenen la possibilitat de pujar i baixar falles, si ho desitgen i sempre que respectin les normes de la festa. Abans, cal que s’apuntin a un llistat que hi ha a l’ajuntament. El 23 de juny, a l’Alta Ribagorça també se celebren les falles de Boí i Casós.
Falles de Vilaller (23 de juny). La principal diferència amb les altres festes és la forma de les falles. Tenen una estructura peculiar, diferent de la resta. Són formades per tres taulons triangulars units amb un filferro i farcits amb trossos de fusta i teia, que en funció de la quantitat cremaran més o menys. Quan es fa de nit, des del poble de Vilaller es poden veure rius de foc per la muntanya. Són els fallaires que baixen per la muntanya per encendre la gran foguera que hi ha a la plaça de Massaneres.
Falles de Barruera (29 de juny). Les falles de l’Alta Ribagorça, entre les quals hi ha la de Barruera, són de pi i la forma preferida és la teia, perquè aporta més llum i flama a les fogueres. El 29 de juny, una filera de llum baixa fent ziga-zagues per les muntanyes de Barruera. Un cop al poble, donen un parell de voltes fins a arribar a la plaça Major, on encenen una gran foguera i comença la festa.
Falles d’Erill la Vall (6 de juliol). La primera setmana de juliol és el torn d’Erill la Vall. Celebren aquesta tradició en el marc de la Festa Major de Sant Cristòfol, que va molt més enllà de les falles. Els primers de pujar a la muntanya són els més menuts. I els fallaires adults els agafen el relleu passades les deu de la nit.
Falles de Taüll (19 de juliol). És una de les falles que més públic aglutina. Els joves pugen divendres al vespre a una muntanya pròxima. Allà cremen un pi, el qual després serveix per a encendre totes les falles. Els fallaires baixen al poble corrent, fan tres voltes a l’església i amunteguen totes les falles al mig de la plaça, creant una gran foguera. Aleshores comença la festa. Es reparteix vi i coca entre els assistents.
Falles de Llesp (27 de juliol). Són les últimes falles, les que les fan especials. Llesp és un poble petit, però el 27 de juliol s’omple de gent amb ganes de viure l’última baixada de falles de la temporada. Un riu de foc baixa muntanya avall fins a arribar a la plaça del poble, on els fallaires són rebuts al ritme de la música i el repic de campanes. Un cop allà, s’apilen les falles i es forma una gran foguera. Les falles infantils solen començar a les 22.00 i les dels adults, a les 22.30.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
20.06.2019 17:30
Les festes de Corpus, amb la Patum a Berga i la Moma a València, són
algunes de les propostes d’aquest cap de setmana. La resta, les centra
Sant Joan. Us oferim una guia amb deu activitats úniques per a la nit
més curta de l’any. Les falles del Pirineu, les Fogueres d’Alacant i els cavalls a Ciutadella
són algunes de les idees per al cap de setmana. Però la cosa no s’acaba
pas aquí: aquest cap de setmana es fa el Festival Ítaca a l’Estartit.
Sant Joan 2019: deu propostes per a viure la nit més curta de l’any
Diferents punts del país. 23 i 24 de juny. La nit de Sant Joan, quan se celebra el solstici d’estiu, és una de les festes més antigues que hi ha al país. Segurament per això es presenta de maneres tan variades arreu: amb cavalls a Menorca, amb grans fogueres al País Valencià i amb falles al Pirineu… Hem fet una tria de les deu celebracions més destacades. Més informació: Deu propostes per a viure Sant Joan.
Sant Joan a Ciutadella
Ciutadella. Fins al 25 de juny. Una de les festes de Sant Joan més completes i protocol·làries que es fan al país són les de Ciutadella. Des del primer toc de flabiol fins al darrer, tan sols se succeeixen dos dies. Però són quaranta-vuit hores molt intenses, plenes de tradició i protagonitzades per tota mena d’exhibicions eqüestres: el ‘jaleo’ a la plaça del Born, les corregudes a les Voltes, els caragols entorn del monestir de Santa Clara, els Jocs del Pla… Més informació: Tot allò que heu de saber sobre aquesta festa protagonitzada pels cavalls.
Guia de les falles als Pirineus
Diferents pobles dels Pirineus. Fins al 27 de juliol. A Andorra la Vella, Isil, Arties i Boí, fa segles que, pels volts del solstici d’estiu, es fa la festa de les falles. Però aquests últims anys ha agafat més renom arran de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 2015. El foc és el gran protagonista d’aquesta festa, però cada poble té la seva peculiaritat. Més informació: Falles dels Pirineus 2019.
Fogueres de Sant Joan a Alacant
Alacant. Fins al 24 de juny. Alacant fa olor de foc i de pólvora. De dissabte ençà, la ciutat ha començat a preparar-se per a la festa de Sant Joan, les Fogueres. El 20 de juny es planten monuments molt similars a les falles de València, i durant una setmana les comparses desfilen per tota la ciutat. Finalment, les fogueres es cremen el 24 de juny a la nit posant el punt final a la festa. Més informació: Fogueres de Sant Joan a Alacant.
La Flama del Canigó
Muntanya del Canigó. 22 i 23 de juny. Tal com és tradició, la Flama del Canigó baixarà aquest cap de setmana de la muntanya per encendre les fogueres d’arreu del país. Enguany també anirà a l’exili. Més informació: La Flama del Canigó.
Festival Ítaca Sant Joan
L’Estartit. 22 i 23 de juny. El festival Ítaca ofereix, un any més, una proposta alternativa per a celebrar la nit més curta de l’any. Durant la revetlla de Sant Joan es faran una desena de concerts a la platja Gran de l’Estartit. Més informació: Ítaca Sant Joan 2019: una revetlla molt musical a l’Estartit.
Corpus 2019: catifes de flors, processons, l’ou com balla i la Patum
Diferents punts del país. Fins al 30 de juny. Aquesta festa, creada al segle XIV per l’Església Catòlica per celebrar el cos de Crist, sempre ha tingut un rerefons laic molt fort. En l’actualitat pren formes molt diferents de cap a cap del país. Més informació: Corpus 2019.
Guia de la Patum
Berga. Fins al 23 de juny. La sortida, el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells marquen cada any el començament de la Patum, que es fa a Berga. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2005, és una festa vinculada a Corpus. Més informació: Guia de la Patum 2019.
Processó de Corpus de València
València. Fins diumenge. La processó de Corpus de València, que començarà el 20 de juny, és una de les més riques del país, per la gran varietat d’elements de cultura popular que en formen part. La festa grossa serà el diumenge 23 a la tarda, quan sortiran al carrer una trentena d’elements, entre els quals destaquen les roques, onze estructures de fusta arrossegades per cavalls que expliquen relats bíblics i la vida de sants. Més informació: La Moma: emblema i espurna.
Les estrenes: La quarta part de ‘Toy Story’ arriba als cinemes en català
Repassem la cartellera. Més informació: Les estrenes de la setmana.
Sant Joan 2019: deu propostes per a viure la nit més curta de l’any
Diferents punts del país. 23 i 24 de juny. La nit de Sant Joan, quan se celebra el solstici d’estiu, és una de les festes més antigues que hi ha al país. Segurament per això es presenta de maneres tan variades arreu: amb cavalls a Menorca, amb grans fogueres al País Valencià i amb falles al Pirineu… Hem fet una tria de les deu celebracions més destacades. Més informació: Deu propostes per a viure Sant Joan.
Sant Joan a Ciutadella
Ciutadella. Fins al 25 de juny. Una de les festes de Sant Joan més completes i protocol·làries que es fan al país són les de Ciutadella. Des del primer toc de flabiol fins al darrer, tan sols se succeeixen dos dies. Però són quaranta-vuit hores molt intenses, plenes de tradició i protagonitzades per tota mena d’exhibicions eqüestres: el ‘jaleo’ a la plaça del Born, les corregudes a les Voltes, els caragols entorn del monestir de Santa Clara, els Jocs del Pla… Més informació: Tot allò que heu de saber sobre aquesta festa protagonitzada pels cavalls.
Guia de les falles als Pirineus
Diferents pobles dels Pirineus. Fins al 27 de juliol. A Andorra la Vella, Isil, Arties i Boí, fa segles que, pels volts del solstici d’estiu, es fa la festa de les falles. Però aquests últims anys ha agafat més renom arran de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 2015. El foc és el gran protagonista d’aquesta festa, però cada poble té la seva peculiaritat. Més informació: Falles dels Pirineus 2019.
Fogueres de Sant Joan a Alacant
Alacant. Fins al 24 de juny. Alacant fa olor de foc i de pólvora. De dissabte ençà, la ciutat ha començat a preparar-se per a la festa de Sant Joan, les Fogueres. El 20 de juny es planten monuments molt similars a les falles de València, i durant una setmana les comparses desfilen per tota la ciutat. Finalment, les fogueres es cremen el 24 de juny a la nit posant el punt final a la festa. Més informació: Fogueres de Sant Joan a Alacant.
La Flama del Canigó
Muntanya del Canigó. 22 i 23 de juny. Tal com és tradició, la Flama del Canigó baixarà aquest cap de setmana de la muntanya per encendre les fogueres d’arreu del país. Enguany també anirà a l’exili. Més informació: La Flama del Canigó.
Festival Ítaca Sant Joan
L’Estartit. 22 i 23 de juny. El festival Ítaca ofereix, un any més, una proposta alternativa per a celebrar la nit més curta de l’any. Durant la revetlla de Sant Joan es faran una desena de concerts a la platja Gran de l’Estartit. Més informació: Ítaca Sant Joan 2019: una revetlla molt musical a l’Estartit.
Corpus 2019: catifes de flors, processons, l’ou com balla i la Patum
Diferents punts del país. Fins al 30 de juny. Aquesta festa, creada al segle XIV per l’Església Catòlica per celebrar el cos de Crist, sempre ha tingut un rerefons laic molt fort. En l’actualitat pren formes molt diferents de cap a cap del país. Més informació: Corpus 2019.
Guia de la Patum
Berga. Fins al 23 de juny. La sortida, el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells marquen cada any el començament de la Patum, que es fa a Berga. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2005, és una festa vinculada a Corpus. Més informació: Guia de la Patum 2019.
Processó de Corpus de València
València. Fins diumenge. La processó de Corpus de València, que començarà el 20 de juny, és una de les més riques del país, per la gran varietat d’elements de cultura popular que en formen part. La festa grossa serà el diumenge 23 a la tarda, quan sortiran al carrer una trentena d’elements, entre els quals destaquen les roques, onze estructures de fusta arrossegades per cavalls que expliquen relats bíblics i la vida de sants. Més informació: La Moma: emblema i espurna.
Les estrenes: La quarta part de ‘Toy Story’ arriba als cinemes en català
Repassem la cartellera. Més informació: Les estrenes de la setmana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)