Dissabte
08.11.2014
06:00
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
'Nosaltres, com a mossos, ens devem al poble català'
Entrevista amb dos agents i un inspector del col·lectiu Mossos per la Independència amb vista al 9-N
—Arribat el cas, us negaríeu a retirar les urnes si teniu una ordre judicial? Com ho argumentaríeu?
Agent Íngrid Oliu. La Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra diu ben clar que el Cos de Mossos d'Esquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per a coadjuvar al compliment dels seus fins i al compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, com un servei per a la comunitat. Està molt clar que els nostres principis bàsics d’actuació determinen que hem de respectar la constitució espanyola, l’estatut i la resta de lleis, però no podem oblidar que tot ciutadà té uns drets considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans com són aquells recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta és una llei de la comunitat internacional i en els seus articles 1 i 2 recull principis bàsics com ara la llibertat. Si com a policies hem de respectar aquest principi, hem de respectar la llibertat d’expressió i la llibertat d’opinió dels pobles. Particularment penso que seria bo deixar que el poble català determini el seu futur com a poble, en pau i de forma democràtica, exercint el seu dret a vot lliurement. Nosaltres, com a mossos, ens devem al poble català i a les nostres institucions pròpies. Penso que hem de començar a crear estructures d’estat encaminades a protegir els drets i les llibertats dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.
—Quines conseqüències us pot suposar desobeir una ordre concreta de retirada d'urnes? Tindríeu por de patir represàlies?
Agent Albert Donaire: Aquest és un terreny delicat. Som davant un procés d’independència en què un cos policial ha sortit de l’armari. En cap altre procés de similars característiques havia passat. Per aquest motiu, és necessària la conscienciació de la ciutadania en el sentit que el nostre règim disciplinari és bastant més estricte que el de la majoria dels col·lectius de l’Administració Pública. Necessitem el suport, l’empenta i la confiança de la gent per a sentir-nos forts i abrigats. El sol fet d’existir com a col·lectiu policial que expressa públicament la seva posició favorable a la independència, és un pas de gegant. No és gens fàcil gestionar aquest posicionament, atès que per alguns no som prou taxatius i per altres, ens comprometem massa. Els membres de la Sectorial Mossos per la Independència tenim clar que formem part d’aquest cos per l’estima al nostre país i per la voluntat de servei vers ell, amb el ferm compromís de ser lleials al poble català i a les institucions pròpies de Catalunya. L’opció de rebre represàlies la veiem molt llunyana, per no dir impossible, entre altres motius, perquè no cometem cap il·legalitat, ni incomplim les normes ni el règim d’incompatibilitats. En tot cas, assumim un cert risc, sobretot els membres del Secretariat de la sectorial, atès que les normes de vegades donen peu a interpretació. En tot cas, entenem que, com a policies, hem de garantir els drets fonamentals de la població, com la llibertat d’expressió i de pensament i, per tant, aquesta defensa i protecció forma part de les nostres funcions.
—Fins a quin punt la vostra posició és compartida per una majoria del cos de mossos d'esquadra?
Inspector Xavier Salvador Ribelles: Tothom pot entendre la delicada situació del nostre col·lectiu. És cert que hi ha molts recels a l’hora de manifestar públicament la posició política. La tradició democràtica del nostre país es va trencar amb la dictadura, i molts comandaments i membres del cos son fills de la primera generació post franquista, la qual va viure situacions de veritable misèria i repressió. I això es nota. El que sí podem afirmar és que quan parlem amb companys i companyes de tu a tu, tots els membres del nostre col·lectiu es manifesten a favor del dret de decidir, com a base de la democràcia. Cal dir, però, que no tots els membres del cos són independentistes. Hi ha mossos de totes les sensibilitats polítiques. En tot cas, pel que copsem dia a dia, i com a reflex de la nostra societat, podem afirmar que la majoria de membres del nostre col·lectiu aposta per un canvi en el panorama polític. Ja no és només un tema d’ideologia, sinó de necessitat i de dignitat. Creiem que la majoria vol la independència. Si ho analitzem bé, el fet que, malgrat tot el que hem esmentat, dins la nostra sectorial hi hagi prop de 200 membres i uns 400 a l’ANC que són mossos, és a dir, companys que es manifesten i es comprometen, és una prova d’aquest posicionament de la majoria dels membres del nostre cos.
—Creieu que efectivament es pot arribar a una situació com aquesta, de rebre l'ordre d'impedir la votació?
Xavier Salvador Ribelles: No ho sabem, però davant l’actitud hostil del govern espanyol i de l’ús polític que fa del poder judicial i de la fiscalia, tot és possible. En tot cas, estem totalment segurs que aquestes ordres estaran avalades i refrendades pel nostre govern, el de la Generalitat de Catalunya, el qual es farà corresponsable de les decisions que es prenguin.
—En cas que el jutge donés l'ordre, els agents podrien aplicar els criteris de proporcionalitat i d'oportunitat per a aixecar acta i no actuar? Seria una manera de no desobeir una ordre sense impedir el transcurs normal de la votació...
Íngrid Oliu: Els Mossos d’Esquadra tenim molt clar quins són els nostres deures envers la ciutadania de Catalunya. El codi ètic diu que és fonamental el tracte correcte a les persones i que el respecte a la seva dignitat constitueix una eina imprescindible per afavorir l’exercici de l’autoritat i el respecte dels ciutadans i ciutadanes. Aquest, es basa en l’assertivitat i la prudència. El tracte correcte inclou el deure d’oferir una imatge externa que generi reconeixement i acceptació per part de la ciutadania i, entenem que la nostra funció hauria de ser, per tant, la del reconeixement de drets dels nostres ciutadans i ciutadanes. Un de fonamental, el dret d’expressió. Pel que fa al principi de proporcionalitat i ús de la força, aquest diu que l‘actuació policial s'ha de basar en una intervenció mínima i proporcionada i, que hem d’actuar amb la decisió necessària i amb els mitjans que la congruència, oportunitat i proporcionalitat dicten. Així que, sobre la pregunta que ens feu, caldria deixar clar que per aplicar aquest principi primer s’haurà de veure l’escenari davant el qual es troba cada agent, però no tinc cap dubte que qualsevol de nosaltres garantirà els drets i llibertats dels nostres ciutadans i ciutadanes.
—Quines directrius heu rebut de moment dels comandaments?
Xavier Salvador Ribelles. Les directrius són clares i inequívoques. Hem de garantir els drets, les llibertats, la seguretat ciutadana i l’ordre públic. És evident que la nostra tasca policial en situacions com aquesta no és fàcil. Som en un moment transcendent, únic, no en tenim cap precedent i serà un moment crucial per al futur del nostre país. D’això en som plenament conscients i actuarem sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. I mai, ni en cap cas, perdrem de vista els valors del nostre poble i de la nostra societat. Som al costat del nostre poble. El defensarem, el protegirem i el servirem. Som els primers interessats que la jornada sigui un èxit, tant a nivell personal com professional. Aquest poble s’ho mereix.
—Hi ha responsables de sindicats que s'han queixat de la poca claredat de les instruccions i que per això tenen incertesa sobre com actuar el 9-N. Què en penseu? Hi esteu d'acord?
Albert Donaire: No hi estem d’acord. Les instruccions són clares. Els procediments interns i la normativa estableixen clarament quines són les nostres competències, les nostres tasques i funcions, i, com va dir el president Mas, aquest procés no ens portava a realitzar cap il·legalitat. Entenem que els membres del cos de Mossos d’Esquadra, com a organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya, ens devem al president, a les seves institucions i al poble català. El poble català vol parlar. En democràcia, no hi pot haver cap llei que estigui per damunt d’un poble, i quan el poble atorga la majoria parlamentària als partits partidaris de realitzar la consulta, s’ha de respectar i donar compliment al mandat democràtic. També fóra bo recordar que la constitució en la qual el govern espanyol s’escuda per a no permetre votar el poble català, va estar redactada sota l’atenta mirada del militars i dels membres del franquisme, condicionant-ne un seguit d’articles sota l’amenaça d’intervenció en cas que no s’acceptessin. Hom sap que qualsevol negociació que hagi estat sotmesa a coaccions o sota qualsevol tipus de pressió, esdevé una negociació viciada i esbiaixada. També cal recordar que el PP (abans AP) que branda la constitució per a impedir el dret de vot dels catalans, quan es va sotmetre a referèndum va demanar el vot del no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada