divendres, 30 d’octubre del 2015
dijous, 29 d’octubre del 2015
Un mandat démocratique pour la Catalogne. Par Artur Mas
Le Monde.fr
Un mandat démocratique pour la Catalogne
Le Monde.fr
|
Par Artur Mas
Le 27 septembre, les Catalans ont donné à leurs représentants élus un mandat démocratique clair pour entamer un processus politique responsable et négocié qui aboutira à la création d’un État indépendant pour la Catalogne. Les résultats de cette élection historique sont clairs : avec une participation record de 77,5 % des électeurs, les deux listes qui sont explicitement en faveur de l’indépendance ont remporté 72 sièges sur 135 et près de 48 % des suffrages. Les partis politiques qui sont explicitement contre l’indépendance ont reçu 39 % des suffrages. Les 11 % restants se sont répartis entre deux partis qui sont en faveur de l’autodétermination de la Catalogne, sans toutefois confirmer qu’ils appelleront leurs représentants à voter en faveur du « oui » ou du « non » si un référendum d’autodétermination a lieu. La victoire du « oui » est par conséquent indiscutable. De plus, elle est remarquable, compte tenu de la campagne de peur conduite par le gouvernement espagnol dans le but d’influencer le résultat du scrutin.La victoire en faveur de l’indépendance est claire est sans équivoque, bien que le gouvernement espagnol ait suggéré que les partisans de l’indépendance avaient perdu. On peut s’étonner que le gouvernement espagnol, qui a empêché la tenue d’un référendum formel comme cela s’est fait en Écosse ou au Québec, interprète à présent les résultats de l’élection comme s’il s’agissait d’un référendum. Si le gouvernement espagnol souhaite compter les votes, cela peut être fait très simplement : le Président espagnol Mariano Rajoy n’a qu’à suivre l’exemple de David Cameron, qu’il admire tant, et autoriser l’organisation d’un référendum légal. Tant que cela n’est pas possible, nous continuerons sur notre voie actuelle. En tant que démocrates, nous nous devons d’honorer le mandat électoral qui nous a été accordé.
Partenaire fiable
Qu’en est-il donc pour l’avenir ? Tout d’abord, le Parlement de Catalogne nouvellement élu fera une déclaration solennelle pour marquer le début d’un processus politique qui se conclura par l’indépendance. Cette déclaration sera envoyée aux institutions espagnoles, européennes et internationales pour annoncer que la transition vers un État indépendant a commencé, et que les négociations à cette fin vont débuter. Nous ne souhaitons pas entreprendre ce processus seuls, mais préférons au contraire le faire main dans la main avec nos voisins et alliés, afin d’assurer une transition progressive et sans heurts.
La feuille de route que nous avons dressée établit un calendrier de transition sur environ 18 mois, au cours desquels le gouvernement de Catalogne concevra et construira les structures nationales nécessaires pour que la Catalogne puisse fonctionner en tant qu’État. La future République catalane sera semblable à l’Autriche et au Danemark en termes de taille, de population et de PIB. Elle constituera un partenaire fiable et responsable pour construire une Europe plus solide, plus unie et plus sûre. Le mouvement national catalan a toujours été profondément attaché au projet européen. Nous sommes également de fervents défenseurs du marché libre, et notre économie est déjà intégrée dans celles de l’UE et de la zone euro.
Avec le résultat des élections, nous avons reçu un mandat solennel de la part du peuple catalan, que nous mettrons en œuvre au cours des semaines et mois à venir. Au cours de cette période de transition, nous agirons avec la plus grande transparence et sous le regard des institutions de l’Union européenne. Par ailleurs, bien que le gouvernement espagnol soit jusqu’à présent resté intransigeant sur la question de l’indépendance catalane, il est clair qu’une transition sans dialogue n’est souhaitable pour personne. Par conséquent, nous sommes convaincus qu’en dialoguant de façon productive avec les institutions concernées en Espagne, en Europe et ailleurs, nous pourrons obtenir un résultat négocié positif qui profitera à toutes les parties.
Artur Mas est le président de la Catalogne
En savoir plus sur http://www.lemonde.fr/idees/article/2015/10/29/un-mandat-democratique-pour-la-catalogne_4799317_3232.html#sVf67W45lC5yV0Ku.99
L'escriptora nord-americana Donna Leon guanya l'onzè Premi Pepe Carvalho
literatura
L'escriptora nord-americana Donna Leon guanya l'onzè Premi Pepe Carvalho
La creadora del popular comissari Guido Brunetti rebrà el guardó en la propera edició de BCNegra, que tindrà lloc del 28 de gener al 6 de febrer de 2016
Desè aniversari de Bcnegra
Barcelona ha premiat Donna Leon, creadora del cèlebre comissari Guido Brunetti
El jurat de l'onzè Premi Pepe Carvalho ha reconegut Donna Leon com
a vencedora del prestigiós guardó en l'edició 2015. L'autora
nord-americana, una de les més celebrades i llegides del gènere a nivell
internacional, rubrica així un intens lligam literari amb Barcelona i
amb Manuel Vázquez Montalbán, que culminarà del tot quan rebi el premi en el marc de la propera edició de BCNegra, prevista del 28 de gener al 6 de febrer de 2016.
Leon és essencialment reconeguda per ser la creadora del comissari Guido Brunetti, un dels personatges més carismàtics de la novel·la negra actual, vitalista i ple de contradiccions, que per sempre restarà lligat a l'aquositat de Venècia, a la pestilència de carrers i canals, i a la decadència dels palaus. El comissari, amant dels plaers de la vida, té un gust gastronòmic refinat, i és bon menjador, tastador de bons vins i de grappa. Amb tots aquests elements, no és gens estrany que l'obra la nord-americana sovint hagi estat relacionada amb la de Vázquez Montalbán, fruit de la connexió evident entre dos personatges tan memorables com Brunetti i Carvalho.
Leon, una autora reconeguda i estimada pels lectors
Donna Leon va néixer a Nova Jersey (EUA) el 1942. Va estudiar a Perusa i a Siena, va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora d'anglès en diverses escoles nord-americanes d'Europa i d'Àsia. Des del 1981 viu a Venècia, dedicada de ple a les seves dues grans passions: l'òpera i la literatura. Experta en música barroca, és la productora i consultora artística de la companyia d’òpera Il Complesso Barocco, dirigida pel mestre Alan Curtis.
El jurat, format per Jordi Canal, Andreu Martín, Rosa Mora, Daniel Vázquez Sallés, Sergio Vila-Sanjuán i Paco Camarasa, ha destacat de Leon que "malgrat la seva ascendència nord-americana, s'inscriu clarament en la novel·la negra mediterrània", com Manuel Vázquez Montalbán. L'escriptora nord-americana s'afegeix a la llista dels premiats en edicions anteriors: Alicia Giménez Bartlett (2015), Andrea Camilleri (2014), Maj Sjöwall (2013), Petros Màrkaris (2012), Andreu Martín (2011), Ian Rankin (2010), Michael Connelly (2009), P.D. James (2008), Henning Mankell (2007) i Francisco González Ledesma (2006).
Leon és essencialment reconeguda per ser la creadora del comissari Guido Brunetti, un dels personatges més carismàtics de la novel·la negra actual, vitalista i ple de contradiccions, que per sempre restarà lligat a l'aquositat de Venècia, a la pestilència de carrers i canals, i a la decadència dels palaus. El comissari, amant dels plaers de la vida, té un gust gastronòmic refinat, i és bon menjador, tastador de bons vins i de grappa. Amb tots aquests elements, no és gens estrany que l'obra la nord-americana sovint hagi estat relacionada amb la de Vázquez Montalbán, fruit de la connexió evident entre dos personatges tan memorables com Brunetti i Carvalho.
Leon, una autora reconeguda i estimada pels lectors
Donna Leon va néixer a Nova Jersey (EUA) el 1942. Va estudiar a Perusa i a Siena, va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora d'anglès en diverses escoles nord-americanes d'Europa i d'Àsia. Des del 1981 viu a Venècia, dedicada de ple a les seves dues grans passions: l'òpera i la literatura. Experta en música barroca, és la productora i consultora artística de la companyia d’òpera Il Complesso Barocco, dirigida pel mestre Alan Curtis.
El jurat, format per Jordi Canal, Andreu Martín, Rosa Mora, Daniel Vázquez Sallés, Sergio Vila-Sanjuán i Paco Camarasa, ha destacat de Leon que "malgrat la seva ascendència nord-americana, s'inscriu clarament en la novel·la negra mediterrània", com Manuel Vázquez Montalbán. L'escriptora nord-americana s'afegeix a la llista dels premiats en edicions anteriors: Alicia Giménez Bartlett (2015), Andrea Camilleri (2014), Maj Sjöwall (2013), Petros Màrkaris (2012), Andreu Martín (2011), Ian Rankin (2010), Michael Connelly (2009), P.D. James (2008), Henning Mankell (2007) i Francisco González Ledesma (2006).
dimecres, 28 d’octubre del 2015
Permeteu-me triar una de les 5 perles de les 10 en 2 minuts
Dimecres 28.10.2015 22:00
4a perla. La Fórmula 1, la gran ambaixadora de Catalunya als mitjans digitals. Un estudi elaborat per la consultora Sibilare per encàrrec de Catalunya Ràdio conclou que la fórmula 1 és el tema que més s’associa a Catalunya a les xarxes. S’han analitzat més de dos milions de notícies publicades en mitjans digitals de tot el món, 103 països en total, des de començament d’any. Segons els resultats, una mitjana de 215 mencions el dia fan referència a la fórmula 1, perquè a Catalunya es disputa el Gran Premi de Fórmula 1 i perquè el circuit porta el nom de Barcelona-Catalunya. La situació política és el segon tema que es relaciona més amb Catalunya a tot el món, seguit de Barcelona, el Barça, el ciclisme i el motociclisme.
L’estudi també diu que França és l’estat on més es parla de Catalunya, amb més de 53.000 mencions, seguit dels Estats Units, amb més de 33.000 mencions. Després vénen Veneçuela, amb més de 31.000 mencions, i Alemanya, amb 30.000.
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(43). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, PERÒ TINC POR QUE SEN VAGI TOT A NORRIS... (5)
Articles el Víctor
20.10-26.10.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(43). LA
INDEPENDÈNCIA
HA GUANYAT, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, PERÒ TINC POR QUE SEN
VAGI TOT A NORRIS... (5)
Si
en l'article anterior parlàvem d'una paranoia meva del fet que
Catalunya
estava a dins de bucles espai temps,
per tota una sèrie de fets que es lligen entre ells
- i que un altre dia continuarem- doncs dóna la casualitat que
aquest dimecres passat 21
d'octubre era el dia previst en la pel.licula Back
to the Future
II
-
Retorn al futur 2, de l'arribada al futur de Marty
McFly ( Michael J. Fox) amb un viatge que feia servir una màquina
del temps dins d'un automòbil DeLorean. Després que en la primera
part de la trilogia fos enviat accidentalment trenta anys enraderre
(des del 1985 al 1955 concretament hi arribava el 12 de novembre del
1955) pel doctor Emmett Brown "Doc" (Christopher Lloyd
).En el Retorn
al futur 2 que és la que comentem, els protagonistes Marty McFly i el
doctor Emmett Brown "Doc" van sortir el dia 26 d'octubre
de 1985 i arribaren el dia
21 d'octubre del 2015, ara fa pocs dies. D'aquest
futur del Retorn va endevinar coses com: la
fascinació actual per Michael Jackson, al film sona ‘Beat It’;
Sistemes de pagament, amb l’empremta dactilar; o comunicació per
videoconferència.
Poc
es devien pensar els guionistes d'aquesta trilogia
de Back
to the Future
(Robert
Zemeckis i Bob Gale que també la va dirigir) que al voltant d'
aquesta data d'arribada al futur del DeLorean i els seus ocupants,
avui el 21 d'octubre del 2015, entre moltes d'altres coses..., en un
petit país (de 7,5 milions d'habitants ,- un 16% de l'Estat
Espanyol-, amb una àrea de 32.114 km²- un 6,3% de l'Estat
Espanyol-, amb llengua pròpia i de més de mil anys d'existència i
anomenat Catalunya) a l'altre costat de l'Atlàntic, dins la
peninsula Ibèrica a l'enmig de la Mediterrània esta endegan un
procés independentista, aquest pacific, però com varen fer en 1776,
els seus compatriotes fa gairebé 240 anys, deixeu-me fer una petita
comparança aprofitant el Retorn
al Futur2.
Catalunya VS. els EUA
Si
amics , perqué el 4 de juliol de 1776 els representants de les
tretze colònies ( Nom de les colònies britàniques de l'Amèrica
del Nord, totes localitzades a la costa Atlàntica i que es
declararen independents el 1776, i foren el nucli originari dels
Estats Units (1787-90). Al Sud: Geòrgia,
Carolina del Nord i Carolina del Sud, Virgínia i Maryland;
al centre: Delaware,
Pennsilvània, Nova Jersey i Nova York;
i al Nord: Connecticut,
Rhode Island, Massachusetts i New Hampshire,
en aquella època entre les tretze colònies tenien aproximadament la
meitat dels habitants de la Catalunya actual, però en canvi l'àrea
total d'aquells territoris era trenta vegades Catalunya .Ara els EUA
tenen una superfície de 9,38 milions de km², i amb més de 300
milions d'habitants ) es reuniren a Filadèlfia per redactar la
Declaració
d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (EUA),
una declaració amb els principis de la revolta dels colons: “el
dret de tothom a la llibertat i a la recerca de la felicitat, el
deure dels governants a respectar els drets
inalienables
del poble, el dret a la rebel·lió contra la tirania i la divisió
de poders”. En
aquesta Declaració d’Independència dels EUA gairebé escrita tota
per Thomas Jefferson, manifestava que les colònies nord-americanes
eren estats sobirans.
Després
de la derrota de l'exèrcit britànic, amb el suport dels francesos,
la pau es va restablir amb el Tractat de Versalles de 1783 on
Anglaterra reconeixia la independència dels Estats Units d’Amèrica
i la sobirania dels tretze estats, després de 7 anys de la
Declaració d' Independència.
Remenant
he trobat un extracte
de la Declaració d’Independència dels EUA, de fa uns 240
anys (1776) i que gairebé la podríem copiar i diu així:
“Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles que l’han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que es declarin les causes que l’impulsen a la separació”. Si ells ho van fer, per què NO nosaltres ?. Però definitivament anem al present real i trobarem :
Un
Parlament independentista.
Avui
dilluns 26 d'octubre s'ha fet un pas més i molt important per anar
cap a la
independència,
ja que s'hi ha constituït el Parlament de Catalunya, - de l'11a
legislatura d'aquesta època- i que per vegada en la història de
Catalunya és l’independentisme qui té el poder al parlament.
Junts pel Sí tindrà els quatre llocs de la
mesa de Parlament
que asseguren a l’independentisme de marcar el ritme dels debats,
Els
altres tres llocs se’ls han repartit Ciutadans, el PSC i Catalunya
Sí que es Pot, amb un lloc cadascú. El PP quedarà fora de la mesa
i la CUP també, per decisió pròpia.
La Carme
Forcadell, fou investida nova
Presidenta del Parlament -tal com estava previst - però amb 5 vots
de més que són de
Catalunya Sí que es Pot "una decisió de tot el grup
parlamentari", la votació ha quedat 77 vots a favor, 57 en
blanc i un de nul. Va fer un gran i emotiu discurs que va acabar
dient: ... “Tanquem
l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari per al demà. És un
moment fundacional. Des d’ara mateix construirem un parlament
sobirà que vol representar un territori lliure. Fem un país lliure,
ple de ciutadans lliures, que siguem nosaltres el model a seguir.”
i
un
“Visca la república catalana!”
De
molt mal gust fou la negativa de Ciutadans i el PP a cantar ‘Els
segadors’ , un canvi
d'actitud del PP, respecte altres vegades i després diuen que la
Carme Forcadell és la Presidenta de l'odi.
De
moment tenim un
Parlament independentista amb
molta lluita, però amb bones perspectives
i
hom
n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona
dimarts, 27 d’octubre del 2015
dilluns, 26 d’octubre del 2015
dissabte, 24 d’octubre del 2015
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(42). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, PERÒ NO CAL TRENCAR-HO TOT NOSALTRES, JA HO INTENTARAN FER ELS UNIONISTES... (4)
Articles del Victor
13.10-19.10.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(42).
ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, LA INDEPENDÈNCIA
HA GUANYAT, PERÒ NO CAL TRENCAR-HO TOT NOSALTRES, JA HO INTENTARAN
FER ELS UNIONISTES... (4)
Just
quan acabo l'article 41 d'aquesta sèrie, poso fil a l'agulla per
començar a prendre dades, perquè amics meus, això és un no parar.
La
CUP i
Junts pel Sí, un thriller politicoindependentista.
Som
a més de vint dies del 27S - i direu que ja em faig pesat, sobre el
tema de dir tant la data - i encara continuen les converses , amb la
CUP enrocada respecte a triar com a president a Artur Mas i tots
plegats no saben com sortir-ne, i suposem que continuen endavant amb
les negociacions del Full de Ruta, formació del Parlament,
Estructures d'Estat, com serà de just, progressista i modern el nou
país,si és presenten els Junts pel Sí al 20D, etc., perquè sinó
amb aquest Thriller
politicoindependentista
que es porten la CUP
i
Junts pel Sí
-i vés a saber qui mana, malgrat la diferencia dels 62 a 10... - ja
se'ns han acabat els Valiums, la camamilla, la til-la i el te, la
menta i el poleo..., però sobretot la paciència, perquè molta gent
té la por que no ens vagi el carro pel pedregar.
I
per donar-li més ambient, o per enredar la troca, entremig hem
tingut el 12-O amb manifestacions espanyolistes que no hi ha
reexit,-encara que ho fan tot l'any, doncs tenen controlats
televisions i premsa com: TVE, Antena-3, la Sexta, la Cuatro,
Telecinco, el País, el Mundo, la Razón, la Vanguardia, el
Periòdico, etc que no parent amb missatges i atacs contra a la
Catalunya independentista .
També
tenim les declaracions pel 9N del
president de la Generalitat, Artur
Mas, la Consellera Rigau i l'exvicepresidenta Ortega, això sí amb
un munt de manifestacions de suport, però tot i així, sembla que
portarà cua. Això coincidint amb el 15-O, quan fa el 75é
aniversari de l'afusellament pels franquistes del president de la
Generalitat Lluís Companys i Jover al Fossar de Santa Eulàlia del
Castell de Montjuïc,
és per aixó que com homenatge al
president
assassinat
deixeu-me incloure un poema que Joan
Brossa li
va fer el 1971.
‘Oda
al president Companys’ (1971)
El teu exemple es dreça com un
cim:
sentim bullir la sang dintre l’abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
tan odiós, dels nazis i el franquisme.
sentim bullir la sang dintre l’abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
tan odiós, dels nazis i el franquisme.
Però a la vida no hi ha solc prou
tort
per a barrar el barranc d’aquell mal dia:
la terra venjarà la teva mort
i amb l’ombra passarà la tirania.
per a barrar el barranc d’aquell mal dia:
la terra venjarà la teva mort
i amb l’ombra passarà la tirania.
D’un mar, en surten cent. La
claredat
avança. El pensament de tots empunya
la teva imatge de Llibertat,
del teu esforç pel Fur de Catalunya.
avança. El pensament de tots empunya
la teva imatge de Llibertat,
del teu esforç pel Fur de Catalunya.
Lluitem en la certesa d’ensorrar
tot imperialisme castellà!
tot imperialisme castellà!
Joan
Brossa
(Barcelona, 1919-1998)
...................................
Catalunya
a dins dels bucles espai temps.
Després
m'ha vingut de nou al cap una paranoia que fa temps m'hi ronda, i ho
posso al vostre coneixement haviam que us sembla.
Si
amics a aquestes alçades deixeu-me fer - com un Isaac
Asimov
qualsevol, i que aquest es trobi al
món on els
androides somien
ovelles
elèctriques
- una parida de ciència ficció on ens plantegem que Catalunya i tot
el que l'envolta (Historia, política, 1714, procés, etc ) haguí
entrat un forat de cuc, o en una sèrie de bucles espai-temps,
d'aquest que deixen fetes miques la Teoria
de la Relativitat,
si és que és possible - i que Albert
Einstein
em perdoni -.
1/Que
després de 75 anys és trobin,
l'un, el president
de la Generalitat Lluís Companys i Jover,
el mateix dia que era afusellat- i això és el màxim que li podien
fer - al Castell de Montjuic el 15 d'octubre del 1940 ...., i que 75
anys després el dia exacte, el 15 d'octubre del 2015 sigui jutjat -
i això és el mínim que li poden fer - pel Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) a partir d'una imputació
pel 9N, un
altre
, el
president de la Generalitat, Artur
Mas i Gabarró. Oi que això és una mena de bucle
espai-temps o un forat de cuc digne d'estudiar?
2/Que
després de 300 anys, el
successor d'una dinastia - encara que molt falsejada- en nom i en
numero d'aquell primer Borbó – i posem-lo cap per avall- en Felip
V, el que ens va prendre les llibertats -, hagi pujat al tron d'un
regne, Estat, nació, etc., 300 anys, que va del 1714 al 2014 ,
succeint un altre Borbó , que el va posar a títol de Rei el
Dictador Franco de nom Joan Carles i és el seu pare. Aquest succesor
és en Felip VI, en definitiva: 1714
- Felip V i
2014- Felip VI
i ara, també, ens vol dominar. Oi
que això és una mena de bucle
espai-temps o un forat de cuc digne d'estudiar?. Ens ha servit com a
divertimento. En
possarem més un altre dia...
A
dos mesos justos per les Eleccions Generals del 20D, esperant que
s'hagi resolt bé el
thriller politicoindependentista que
ens porten de través els de
Junts pel Sí i
la
CUP i
hom
n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona
Els edificis més emblemàtics de Barcelona obren portes pel festival ‘48H Open House’
Dissabte 24.10.2015 02:00
Les torres venecianes, el Cercle del Liceu, l’hivernacle del Parc de la Ciutadella, la Torre Banc Sabadell, el refugi anti-aèri de la Plaça del Diamant… i fins i tot les clavegueres! Avui i demà més de 150 edificis d’interès arquitectònic de Barcelona i la rodalia obren les portes amb motiu del ‘48H Open House’, un festival internacional d’arquitectura que ja fa sis anys que es fa. Cada any s’incorporen edificis nous a la cita i aquest any es podrà visitar el Campanar de Santa Maria del Pi, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya o la Dessalinitzadora del Llobregat, entre més.
L’objectiu principal del ‘48H Open House’ és descobrir tota mena d’edificis amb un alt valor arquitectònic i per això el festival presenta una insòlita barreja que avarca palaus modernistes, cases unifamiliars de la postguerra, edificis rehabilitats i nous equipaments. Un dels grans pols d’atracció del festival és l’accés a indrets que habitualment no estan oberts al públic, com ara les Torres Venecianes de Montjuïc o els estudis d’artistes de l’antiga fàbrica Lehman.
Però el ‘48H Open House’ avarca més enllà de Barcelona i la ciutat convidada enguany es Sant Joan Despí. La vila ofereix la possibilitat de redescobrir l’obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va ser arquitecte municipal. Per això s’ha dissenyat un itinerari especial que inclou les visites a dos edificis que va projectar l’artista: la Torre de la Creu i Can Negre. Santa Coloma de Gramenet i Vilassar de Dalt també repeteixen la participació en el festival.
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(41). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, PERÒ TENIM DE CONTINUA LLUITANT... (3)
Articles del Víctor
09.10-12.10.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(41).
ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, LA INDEPENDÈNCIA
HA GUANYAT, PERÒ TENIM DE CONTINUA LLUITANT... (3)
Començo
l'article quan ha passat gairebé un mes des de l'11 de setembre de
La Via Lliure a la Meridiana, i una dotzena de dies des del 27S i
sembla que malgrat que l'independentisme ha guanyat en escons i com
que sembla que pel fet que no s'ha arribat ,o passat, del 50%,
(només al 47,7%)- i s'estiguin barallant com galls de pansa, en
sentit figurat, clar- es vol canviar d'estratègia per presentar-se
un grup com Junts
pel Sí o
semblant al Congrés dels Diputats, com que s'atansen unes eleccions
Generals pel dia 20 de desembre i preveuen uns resultats molt
trossejats val la pena de ser-hi.
També
és bo saber que
primera vegada tota l'ala dreta del Parlament de Catalunya serà
totalment independentista i els
grups unionistes i els indefinits s'allotjaran a la part esquerra del
Parlament. També hi haurà una part de despatxos dels grups
parlamentaris independentistes on Junts pel Sí i la CUP estaran un
al costat de l'altre, en aquest cas han començat bé, esperem els
altres.
Unionisme
i/o franquisme sociològic.
Se
que molts diran: ”...de
què parla , ara aquest...??”
, la cosa està molt clara , han passat quaranta anys, - ho farà el
mes que bé - que va morir el Dictador feixista que ens va tenir
subjugats durant una quarantena d'anys, fent entre moltes d'altres
coses, creant o permeten petites dictadures - com ho feren molts
altres dictadors de totes les ideologies -. Això va deixar una
corrua d'escolans
d'amen,
i un munt de parents dels successors, que n'hi ha fins a les sopes. I
com per moltes raons quan calia o es podia, no es va passar bé el
sedàs s'instituí una Real
Transició Franco-borbònica,
amb tots els seus successors reals, mentals i sociològics.
Entre altres,com aquell no vol la cosa, encara se celebra
institucionalment, i potenciada darrerament la “Festa
Nacional”
o la que alguns encara n'anomenen el ”dia
de la raça “,
o “dia
de la Hispanidad”,
amb desfilades i actes que recorden temps preterits com si fóssim en
plena dictadura.
Un
exemple institucional el tenim en l'actual Govern del PP i això s'ha
pogut veure darrerament en unes declaracions del seu inefable
ministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo que l'hi devia
fallar el subconcient quan va dir: “
Jo amb Franco ja defensava la unitat d'Espanya”
12O
- A Barcelona l'unionisme no es manifesta, només ha fet l'extrema
dreta.
I
acabo l'article el 12-O (12 d'octubre) el dia de l'unionisme, de
l'espanyolisme, el dia de la “Festa
Nacional Española”
o el “
Dia de la Hispanidad”,segurament
alguns encara en diuen el ”Dia
de la Raza “,
el mateix dia que TVE, va posar una bandera espanyola de logo per les
seves dues cadenes. Parlant de la celebració es veu que l'unionisme
no es manifesta i que només ho ha fet l'extrema dreta.
Per
cert. diuen que enguany han baixat molt, entre 5 i 10000 persones
sense el suport de SCC,
PP i
C's,
gairebé arriba a una quarta part de l'any passat ,organitzada per
Societat Civil Catalana, que eren unes 38000 persones a la plaça de
Catalunya, segons xifres de la Guàrdia Urbana. Les manifestacions
unionistes prop de les eleccions al primer que no interessa es a
Ciutadans
que no volen que els vegin junts a grupuscles d'ideologia ultra com
Somatemps, Regeneració Democràtica i Convivencia Cívica Catalana,
i Falange Española. La manifestació espanyolista convocada per
aquestes entitats fou convocada amb el lema "Barcelona, capital
de la Hispanidad", els manifestants han anat des de la Pedrera
fins a la plaça de Catalunya cridan : “Viva
España, Viva el ejército y viva la legión”, “Mas, te veremos
en prisión” o
“la immersión no és democrática”.
Quan
la capçalera de la manifestació ha arribat a la plaça de
Catalunya, s'han pogut sentir crits de :
“...fuerzas de ocupación en Catalunya”
i de “Viva
España”.
Per
donar-hi més xou, un grup de legionaris, com a molt una dotzena, ha
desfilat a pas ràpid pel passeig de Gràcia, durant la manifestació
del centre de Barcelona. I per acabar de fer el dia rodó, una altra
vegada, s'ha tornat a desbaratar el monument que el President
Companys té a El Tarròs (L'Urgell), el seu poble natal. Aquest cop
els actes vandàlics d'avui mateix no ha sigut com l’any passat la
decapitació del bust de l'estàtua del President,- que els anys
80-90 va esculpir l'amic targarí Anton Boleda -. Enguany uns
desconeguts han tacat amb pintura groga la placa i el bust de Lluís
Companys. És sabut que aquest monument durant els últims anys més
actes vandàlics atribuïts a grups feixistes.
Sitges
2015 - El
48è
Festival Internacional de Cinema Fantàstic
Per
altra banda avui - oficialment- és el quart dia del 48è
Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015,
que va començar aquest passat divendres 9 d'octubre amb el passi
d'inauguració L'Auditori de l'Hotel Melià, però pràcticament és
el tercer dia de passi de pel-licules als Cinemes Retiro i Prado, a
L'Auditori de l'Hotel Melià, al Brigadoom, al Cap de la Vila i a
altres llocs. El Festival
Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015,
va del 9 al 18 d'octubre. Aquest Festival a passat per tota una sèrie
de vicissituds i després de molts canvis sembla que a retornat a
l'idea primigènia de Festival
de Genere.
Per a mi sempre serà el Festival Cinema Fantàstic ( i de Terror) de
Sitges, enguany (2015) ja fa 30 anys que hi vaig començar a
assistir-hi ja aquesta dèria la vaig engegar un octubre del 1985, i
des de llavors hi he anat gairebé un 80%. Des de fa uns anys té el
nom curt de SITGES, més el famós logo del King Kong i la data amb
l'any corresponent. El dissabte passat Sitges es va omplir de gent
disfressada de monstres, zombis i tutti quanti dins del Zombie
Walk al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015, a
partir d'aquí en parlarem un altre dia.
Víctor Lluelles i Cardona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)