03.10-05.10.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(40).
ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA
HA GUANYAT, ENDAVANT... (2)
El
procés independentista és delicat com un Cristall de Bohèmia...
“Fa
vuit dies que ha passat el que tant vàrem esperar, el 27S i
segurament tots en pensàvem que ANAR CAP
A LA INDEPENDÈNCIA, seria un tema senzill i ràpid ,i com podem
veure el Procés independentista és un atuell més delicat que un
Cristall de Bohèmia, un Gerro xinès de la Dinastia Ming o un
Cristall de Murano - fet a Murano - , que amb només un petit copet
en fem milers de trossos irrecuperables. És per això que
l'independentisme ha guanyat amb una majoria d'escons – si, ja
sabem que en vots no vàrem arribar al 50% (uns 47,7 %)- per aquesta
raó durant anys i panys la majoria de Governs del món mundial no
n'hagués governat ni un, i menys aquell que diu:“
però...i l'europea...!!!”. I
ara que ho tenim embastat, com mai,- encara que no el peu al coll-
continuem endavant, i escoltar L'Estaca
d'en Llach
quan ens diu: “Si
estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que
tomba, tomba, tomba...”
...........................
Fa
43 anys de Lluís Llach i L'Estaca a Cervera.
Una
petita recordança.
I
parlant de l'Estaca,
aquests dies, des de l'onze de setembre, fins i durant la campanya
electoral del 27S, els partits i coalicions independentistes la varen
tocar, cantar i versionar manta vegades. Ja sabeu que L'Estaca és la
cançó que Lluís Llach va composar l'any 1968 al Piano del Mas Pi a
Verges, a partir d'unes converses que a principis del seixanta va
tenir amb en Narcís Llansa i Tubau, més conegut per L'avi Llansa o
L'avi
Siset,
barber de Besalú que era republicà catalanista i anticlerical, fou
regidor per ERC, també, de Besalú-. Passava els estius a Verges a
casa de la seva filla, allí jugava a la botifarra amb el seu nét,
Ponç Feliu, i els seus amics, on hi havia Lluís Llach amb qui,
també, anava a pescar al Ter. Cançó
feta com
a peça de complement per al tercer disc senzill que amb els anys ha
esdevingut una de les cançóns més popular del món en català. Se
n'han gravat prop d'un centenar de versions amb moltes llegües i
estils. Difosa arreu del món, fou com un himne pel sindicat obrer
polonès Solidarnösc entre altres.
Lluís
Llach el 1972 a Cervera.
No
se quin dia era, només se que fou l'any 1972 i que feia fresca, si
amics, durant anys vaig tenir un paper-programa marronós, recordo,
ja sabeu que
en cada bugada es perd un llençol
,i hom algun cop n'hi ha perdut dos. Aquell any l'Agrupació
Sardanista i...de l'època que es volia dedicar a més activitats, es
va decidir fer un concert d'en Lluís
Llach,
així es va fer en el Paranimf de l'antiga Universitat borbónica,
que s'ompli de gom a gom, tant que no hi va cabre ni la Guàrdia
Civil que veia a controlar que es feia i que es cantava - doncs en
aquella trista època L'Estaca estava prohibida pels franquistes -
Hom que vaig fer de presentador del concert, vaig comprovar com el
public es posà a cantar L'Estaca
de manera improvisada, fou un concert memorable d'un jove Lluís
Llach de llargs cabells, acompanyat de Laura Almerich (a la guitarra
clàssica) i altres que no recordo. Després férem un sopar amb una
llarguíssima xerrada amb en Lluís i la gent de l'agrupació on
parlarem de tot una mica, sobretot del futur de Catalunya, entre
altre. Fins i tot ens ajudà a empènyer el cotxe -fred-, baix de
bateria, d'un amic, com aquell que no vol la cosa.
Lluís
Llach a l'Olympia de París
De
resultes d'aquest concert i de tot el que vàrem fer durant i
després, i com que sabérem que en Llach l'any següent (1973) se
n'anava a l'Olympia
de París
vaig escriure un article a La Segarra de Cervera que l'entitulá:
“Lluís
Llach de Cervera a l'Olympia de París ”, o
quelcom així. Aquest recital d'en Lluís Llach a l'Olympia de París
es va fer el dia 21 de gener de 1973.
On
cantà dinou cançons acompanyat de Laura Almerich (guitarra
clàssica i segones veus), Rafael Ortiz (contrabaix),i Jordi Jené
(viola, trombó i percussió) i es va gravar en directe el disc Lluís
Llach a l'Olympia de París. Una
recordança que ampliarem més endavant.
................................
Ironies
de la imputació de Mas.
Per
cert , ironies de la vida , sabem que el president de la Generaltiat,
Artur
Mas està cridat a declarar com a imputat pel 9N el pròxim 15
d'octubre,quan fa 75 anys de l'afusellament pels franquistes d'un
altre president de la Generalitat Lluís Companys, però el que fa el
cas és que avui
dilluns (5 d'octubre)
hi ha presidit
la inauguració de la 58ª
edició de la reunió anual de la Unió Internacional de Magistrats
(UIM) que es fa a Barcelona, amb la presència del president del
Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos
Lesmes, del ministre espanyol
de Justícia, Rafael Catalá,
i de la fiscal general de l'Estat, Consuelo
Madrigal,
però el que és més important amb l'assistència de magistrats de
tot el món ( de 83 països) . I en aquest panorama insòlit fa
un discurs en anglès,
francès i castellà ,
llengües oficials del congrés, menys l'oficial de casa nostra , -
que Mas sí que ho ha fet - . I entre altres coses ha dit: “Que
Catalunya és una de les nacions més antigues d'Europa”
i “un país amb una llarga
tradició en el món del Dret i el respecte a les seves
institucions”, però aclarint
que “...qualsevol
ús partidista de la Justícia, podria minvar en qualsevol part del
món aquest suport democràtic”.
Un
congrés fred que tracta de la Llibertat
de la Justícia?.
No
defallim i no ens barallem ara que: HA
GUANYAT
LA
INDEPENDÈNCIA,
diguin el que diguin. I treballem pensant en una futura República
Catalana,
i
hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada