policies a París
‘Ara camino pel centre de París. Hem sortit a passejar contravenint les indicacions generals de quedar-se a casa si no és imprescindible de moure’s.’ El periodista Francesc-Marc Álvaro explica a VilaWeb el seu testimoni des de París. Hi és des de dimecres per qüestions personals. Ahir al vespre era a l’hotel quan va veure alertes de diaris sobre incidents a la ciutat. Va connectar la tele i, quan va veure que es tractava d’atemptats greus, va sortir al carrer a veure què passava. Aquest matí hem parlat amb ell i ens ha explicat això:
«Vam arribar dimecres a la nit. Era dia festiu perquè celebren la fi de la Primera Guerra Mundial, el 1918. En diuen el Dia de l’Armistici. L’ambient era molt normal. Havíem arribat amb tren des de Barcelona i no vam notar que hi hagués més vigilància de la normal. Ningú no ens va demanar cap identificació ni vam veure més policies dels que hi ha habitualment als trens ni a les estacions.
Ahir vam sortir a passejar pel barri jueu, el Marais. Com sempre, hi havia policies armats als llocs jueus més concorreguts. Anteriorment, ja hi ha hagut atacs contra aquesta comunitat i hi ha una vigilància permanent. Però no hi havia res d’especial. Tot era com un vespre de divendres qualsevol a París. Amb molta gent sortint a passejar i visitant els espais més coneguts. Al cap d’una estona, vam tornar a l’hotel. Va ser allà quan vam connectar les xarxes socials dels mòbils i vam veure algunes alertes de mitjans que parlaven d’atacs a la ciutat. Vam posar la tele i vam veure que parlaven d’atemptats, trets i explosions. Molta confusió. Vam sortir contra les indicacions que es donaven.
L’hotel és al centre de la ciutat. A tocar del centre Pompidou, a prop d’on hi va haver els tiroteigs. Hi havia un desplegament policíac descomunal. Agents uniformats i de paisà pertot. Armats i amb armilles antibala. Caminaven amb els fusells i metralladores a les mans cercant els autors dels tiroteigs. Davant nostre, van agafar tres joves i els van posar contra la paret. Els van escorcollar i els van deixar marxar. Van fugir del lloc amb cara d’espantats. La ciutat era presa per la policia. A totes les cantonades hi havia grups d’uniformats amb metralladores com si hi hagués un estat de setge. Miraven i cercaven per tots els racons.
No vam veure escenes de pànic. Segur que uns minuts abans n’hi havia hagut. Però quan nosaltres hi érem, tots els bars i restaurants tancaven. La nit parisenca, molt festiva i animada el divendres, es va apagar sobtadament. Tot eren sirenes, ambulàncies, cotxes de policia, llums, i molt soroll d’helicòpters. No paraven de sobrevolar el lloc on érem. Al cap d’una estona, vam tornar cap a l’hotel. Caminant pels carrers a prop de l’hotel, uns policies armats i protegits fins a les dents ens van preguntar on anàvem. ‘Cap a l’hotel’, vam dir. I ens van apressar perquè no estiguéssim més estona al carrer.
Aquest matí hem sortit a passejar. Ens han aconsellat de quedar-nos a l’hotel si no teníem cap compromís ineludible. Hi ha calma. Cares contingudes, tenses… Hi ha molt poca gent al carrer. Alguns comerços obren. Les televisions i les ràdios diuen que la gent no surti de casa si no és imprescindible. Ara veiem que hi ha bars que van quedar tal com estaven en el moment dels atemptats. Tenen les taules plenes de vasos i copes… Com si tothom hagués desaparegut de cop; també els cambrers.
Demà hem de tornar amb el tren cap a Barcelona. Diuen que han tancat les fronteres. Esperem que no hi hagi cap problema per a tornar.»
Més informació:
L’onada d’atemptats de París deixa 120 morts i més de 200 ferits
Vídeo esfereïdor de la fugida d’espectadors ferits de la sala Bataclan a París
Els vídeos d’afeccionats dels atemptats de París
Hollande: ‘Els atemptats de París són un acte de guerra comès per un exèrcit terrorista’
Estat Islàmic reivindica l’onada d’atemptats de París
Atemptats múltiples a París, en directe, minut a minut
Vídeo del so d’una explosió en ple partit entre França i Alemanya