03.03.18
A CORRE-CUITA. (12)
Vinga tots a “Marejar la perdiu 2.0”.
Parafrasejant al poeta de Sarrià, picant-l'hi un xic el seu poema nadalenc, quan diu: “Ho sap tothom i és profecia”, i això traslladem-ho contemporàniament, i veurem que l'independentisme té un mal endèmic fa anys, com la vida, des de sempre, que la majoria actua, sense guaitar-ho i analitzant-ho bé, com sí estesim en un país normal, això és precisament a l'inrevés. Des de sempre, no hem estat un país normal, ans al contrari, darrerament el Procés l'ha fet més orgullós, més cregut, però a la vegada paradoxalment més feble i no diguem després de l'1-O, amb l'aplicació de l'Article 155, que ha fet posar la “ matrioshka” d'ara, d'un país atacat, dins d'un parell més de les “ matrioshkes” de país vençut i l'altre odiat.
Ja que Catalunya, com a mínim, des d'uns 303 anys enrere, per obra i gràcia del primer Borbó d'Espanya,- deixeu-me fer un xic d'història-: (Aquell de nom Felip d'Anjou. Sí, Duc d'Anjou fou el títol que ostentava abans de ser rei, aquell besnét de Felip IV, succeí l'últim monarca de la Casa d'Àustria, el seu oncle-avi Carles II, convertint-se així en el primer rei Borbó a Espanya, del 1700 al 1746,amb un regnat partit en dos períodes separats, que durà 45 anys i 3 dies, un dels més llargs. A causa de la Guerra de Successió, que guanyà en 1714 el ja llavors FelipV, promulgà el nefast Decret de Nova Planta que estengué als territoris de la Corona d'Aragó,que unificà a les lleis i maneres castellanes,i etc). I així començà una llarga caminada pel desert de l'opressió total. I des de llavors estem plenament dominats, i gairebé a punt de desaparèixer com a poble, i a més ara que l'enemic el tenim a fora, hi ha dins de casa, i no els importaria pas gens fer un genocidi lingüístic i cultural, - una cosa que amb tot el sibil-lisme possible han probat manta vegada en el transcurs de la història: Reis, Virreis, Botiflers, Traïdors, Generals, Dictadors, i etcètera.
Per això tornant a les excuses per la lluita entre ells de l'independentisme, malgrat que ha tothom li agrada comprovar el poder que té, i que cadascú vol sortir a la foto, o comprovar, metafòricament, qui la té més llarga. Malgrat les parides que fan els partits per guanyar, que sembla ven bé que oblidin aquelles paraules de Salvador Espriu que en el seu poema “Inici de Càntic en el Temple”, i en acabar repeteix tres vegades, així: “ Ara digueu: Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble”, -Frase que hom ja va posar l'any 1977 al Diccionari Polític de Catalunya, que vaig gosar fer-. “I no cal anar tan lluny, hem vist primerament que ERC va bloquejar la investidura de Jordi Sánchez que havia proposat el president Puigdemont,uns dies després diuen que hi estant d'acord, i llavors surt la CUP que rebutja l'acord de JxCAT i ERC, i són ells, els que bloquegen la investidura de Sánchez, i insten a JxCAT i ERC permetre el vot telemàtic a Puigdemont i Comín, per l'abstenció dels quatre diputats i deixar la majoria absoluta a dos vots, ja que rebutgen la submissió total a la legalitat espanyola”. I etcètera.
I d'aquesta manera de fer la tant vergonyosa manera de “Marejar la perdiu 2.0”, no és estrany que el Govern Espanyol,el PPCsPSOE,la Brigada Aranzadi, la Premsa Unionista i d'extrema dreta & Company, facin un somriure que aquell “Nino de Nètol” quedarà curt. Per això que ho anirem explicant “A corre-cuita”.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada