República catalana
El Suprem anul·la el procés belga i detindrà Puigdemont i els consellers en el moment que tornin
Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 5 de desembre de 2017
El magistrat del Tibunal Suprem Pablo Llarena retira l'euroordre de detenció contra Carles Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen a Bèlgica, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí.
El jutge anul·la així l'estratègia de la justícia belga i el que pretén es que el president i els consellers vinguin a Espanya, citar-los a declarar i aplicar les mesures cautelars que cregui oportunes, entre les que hi ha la presó. Una mesura més que probable tenint en compte que el magistrat considera que la causa és indisoluble, que entre els acusats es va treballar en grup contra un objectiu comú i per evitar el risc de fuga, ja que considera Puigdemont i la resta de consellers fugits de la justícia espanyola.
En el moment en que Puigdemont, Comín, Puig, Serret i Ponsatí posin un peu a l'estat espanyol, els detindran, perquè el que no ha retirat el Tribunal Suprem és la ordre de detenció nacional. Tampoc ha retirat l'ordre de detenció internacional.
És inaudit que un jutge anul·li ordre de detenció un cop dictada. Llarena remet l'ordre a Carmen Lamela, que portava el cas des de l'Audiència Nacional, i per això i pel fet que la resta d'acusats estan en inferiotat de condicions, justifica la retirada de les euroordres. I tot això, en ja, plena campanya electoral per al 21-D.
El jutge es basa en el fet que els acusats han fet pública la seva voluntat de venir a Espanya per ala presa de possessió dels càrrecs als que es presenten i per a exercir-los. I vol evitar "la impunitat refugiant-se en un altre estat" de la Unió Europea. També pretén unificar els delictes, ja que ara mateix en la jurisdicció belga no es contempla la rebel·lió ni la sedició.
Desactivant Bèlgica
Llarena demana a les autoritats de Bèlgica que deixin sense efecte la col·laboració sol·licitada en el seu dia i els demana la devolució del formulari. Llarena considera que s'han de retirar les ordres europees perquè està investigant un delicte de naturalesa plurisubjetiva dotat d'unitat jurídica inseparable, i posa sobre la taula que els diferents delictes que s'estan valorant podrien tenir respostes jduicials contraditòries a Espanya i a Bèlgica.
Llarena defensa la unitat de la causa i argumenta que hi podria havier incompatibiltiats amb els diferents delictes que s'estan imputant, justificant que els acusats que no van marxar a Brussel·les estan en una situació de "pitjor dret" que la resta.
El jutge recorda que l'ordre europea de detenció és un instrument de col·laboració judicial i que un cop emesa, el jutge instructor pot ponderar en qualsevol moment la conveniència o oportunitat del seu manteniment, tenint en compte les circumstàncies que li presten suport d'acord amb el seu dret intern i els efectes que aquesta ordre de detenció pugui tenir en el procés penal que s'estigui tramitant, en aquest cas a Espanya. Un delicte de naturalesa plurisubjetiva que requereix una resposta homogènia
Llarena explica que les actuacions de crida i cerca i ingrés a la presó i les oportunes ordres europees de detenció i entrega es van emetre el 3 de novembre de 2017.
El jutge descriu el nou escenari que es presenta en aquest moment. D'una banda, amb posterioritat a l'emissió de les ordres, assenyala Llarena, "els investigats semblen haver mostrat la seva intenció de retornar a Espanya, amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electius per els comicis s'han presentat recentment".
D'altra banda, Llarena recorda que, un cop acumulada la causa, els fets investigats susciten l'eventual comissió d'un delicte de naturalesa plurisubjetiva .: "Amb posterioritat a que s'emetessin les ordres de detenció que contemplem, s'ha definit que els fets poguessin haver-se perpetrat mitjançant el concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable, és a dir, que la depuració de les diferents responsabilitats penals hagi de ser portada de manera unificada, ja que d'altra manera podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips ".
Segons el magistrat, l'actual manteniment de les ordres de detenció no facilitaria l'adequat desenvolupament del procés "ja que en ser possible que l'Estat requerit (en aplicació dels articles 3 a 5 de la Decisió Marc) denegui parcialment l'execució de les ordres de detenció, es possibilita una restricció del títol d'imputació per als que es troben fugats, el que dificultaria la resposta homogènia que va justificar l'acumulació de les actuacions i introduiria pertorbacions de defensa per als investigats que sí que estan a disposició d'aquest òrgan instructor, els quals podrien ser investigats i jutjats per tots els delictes que l'instructor preveu, col·locant-se així en "pitjor dret" que els que es troben fugats ".
Per això, en l'estat actual de les actuacions, el magistrat considera oportú, ponderant els interessos en joc, retirar les ordres de detenció objecte d'anàlisi i renunciar a la petició de col·laboració que comporten. A més, el jutge entén que aquesta retirada no genera cap gravamen als afectats per ella "doncs, en la mesura que els encausats es van oposar al fet que s'executés per l'Estat requerit l'acte de col·laboració que analitzem, això és el que aquesta resolució els aporta ".
Els advocats del president i els consellers a Bèlgica, poden ara presentar recurs sobre aquesta resolució.
