A
100 DIES DEL 27S.
DIA
22, DISSABTE 11 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 78 DIES
11.07.15Ravensbrück, Xile, Tiananmen: el Grec revisita la història contemporània
En aquesta edició del Festival Grec,
aquella idea que cal recordar el passat per entendre el present i
construir el futur, hi ha calat amb escreix. Diverses propostes
-catalanes i internacionals- opten per a la reconstrucció de la memòria
històrica o parteixen de fets històrics per tal d’abordar temàtiques que
encara avui estan en qüestió. Des dels camps d’extermini i la lluita
per la memòria de Neus Català a les protestes contra Mao Zedong (Penso en Yu), passant pel Xile d’Allende (La imaginación del futuro) i l’Alemanya nazi (La nit d’Helver).
NEUS CATALÀ, UNA VIDA CONTRA L’OBLIT
“No és fàcil parlar de Neus Català, perquè n’hi ha moltes: la víctima, la comunista, la republicana, l’exiliada…” diu Rafel Duran.
És el director de l’obra sobre aquesta lluitadora dels Guiamets -única
supervivent catalana del camp de Ravensbrük- i impulsor del projecte que
ha portat a adaptar la biografia novel·lada Un cel de plom de Carme Martí a mans de Josep Maria Miró.
“Als 14 anys ja va fer la seva primera vaga com a jornalera. O les
dones cobraven igual que els homes, o no treballava ningú. I a dia
d’avui encara estem així”, segueix Duran. “Als 24, després de viure la
República i la Guerra Civil, ha de marxar a l’exili i ajuda a creuar la
frontera als 182 nens orfes que -ara com a infermera a Premià- tenia al
seu càrrec”. Però la vida de Català dóna per molt. I encara es passaria a
la Resistència francesa abans de ser deportada als camps nazis. “Durant
el 15-M encara volia ser a la plaça”, diu el director per exemplificar
el compromís que encara avui manté.
Malgrat tot, Neus Català ha defensat sempre que ella és un testimoni, no una excepció. I és per això que, diu Miró, han tret el jo “per parlar de nosaltres” i recollir la veu de la memòria històrica que va iniciar Montserrat Roig als anys 70 amb Els catalans als camps nazis. El dramaturg també ha destacat que més enllà de Ravensbrük, han volgut recollir “què representa viure després de l’horror i com en pot ser d’insuportable la memòria”. I és que, a diferència de molts altres casos, el que caracteritza Català és que d’aquesta memòria n’ha fet una lluita. Com diu ella mateixa: “a mi l’única mort que em fa por, és la de la memòria”.
Carme Martí, que va passar hores i hores amb Català per escriure el llibre, i hi ha establert un lligam molt fort, està completament satisfeta de l’adaptació de Miró. “Em costa posar paraules a l’emoció que vaig sentir ahir en veure l’adaptació teatral d’Un cel de plom. Partíem del fet que era difícil adaptar una novel·la de més de 300 pàgines amb el relat de la vida de la Neus Català, però el Josep Maria Miró se n’havia sortit amb escreix. Veure després el treball de la direcció de Rafel Duran, la posada en escena i l’extraordinària Mercè Arànega, immensa!, em deixa amb les emocions a flor de pell i poques paraules”.
.........................................
NEUS CATALÀ, UNA VIDA CONTRA L’OBLIT
“No és fàcil parlar de Neus Català, perquè n’hi ha moltes: la víctima, la comunista, la republicana, l’exiliada…” diu Rafel Duran.
És el director de l’obra sobre aquesta lluitadora dels Guiamets -única
supervivent catalana del camp de Ravensbrük- i impulsor del projecte que
ha portat a adaptar la biografia novel·lada Un cel de plom de Carme Martí a mans de Josep Maria Miró.
“Als 14 anys ja va fer la seva primera vaga com a jornalera. O les
dones cobraven igual que els homes, o no treballava ningú. I a dia
d’avui encara estem així”, segueix Duran. “Als 24, després de viure la
República i la Guerra Civil, ha de marxar a l’exili i ajuda a creuar la
frontera als 182 nens orfes que -ara com a infermera a Premià- tenia al
seu càrrec”. Però la vida de Català dóna per molt. I encara es passaria a
la Resistència francesa abans de ser deportada als camps nazis. “Durant
el 15-M encara volia ser a la plaça”, diu el director per exemplificar
el compromís que encara avui manté.Malgrat tot, Neus Català ha defensat sempre que ella és un testimoni, no una excepció. I és per això que, diu Miró, han tret el jo “per parlar de nosaltres” i recollir la veu de la memòria històrica que va iniciar Montserrat Roig als anys 70 amb Els catalans als camps nazis. El dramaturg també ha destacat que més enllà de Ravensbrük, han volgut recollir “què representa viure després de l’horror i com en pot ser d’insuportable la memòria”. I és que, a diferència de molts altres casos, el que caracteritza Català és que d’aquesta memòria n’ha fet una lluita. Com diu ella mateixa: “a mi l’única mort que em fa por, és la de la memòria”.
Carme Martí, que va passar hores i hores amb Català per escriure el llibre, i hi ha establert un lligam molt fort, està completament satisfeta de l’adaptació de Miró. “Em costa posar paraules a l’emoció que vaig sentir ahir en veure l’adaptació teatral d’Un cel de plom. Partíem del fet que era difícil adaptar una novel·la de més de 300 pàgines amb el relat de la vida de la Neus Català, però el Josep Maria Miró se n’havia sortit amb escreix. Veure després el treball de la direcció de Rafel Duran, la posada en escena i l’extraordinària Mercè Arànega, immensa!, em deixa amb les emocions a flor de pell i poques paraules”.
.........................................
Ho
podeu trobar tot recopilat al BLOC - A
100 DIES DEL 27S - Un diari cap a la llibertat.
www.a100diesdel27s.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada