Ada Colau
Per: Vicent Partal
23.08.2016  22:00
L’anunci de la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que es proposa d’acudir a la manifestació de l’ANC de l’Onze de Setembre vinent ha alçat una polèmica ben notable. Molta gent se n’ha alegrat. També n’hi ha hagut molta que n’ha expressat suspicàcies i dins el conglomerat polític dels comuns les contradiccions han aflorat.
Personalment crec que és molt bona la presència d’Ada Colau, i de qualsevol altra persona, especialment si té la seua importància política, a la manifestació de l’ANC. Legitima més l’objectiu de la marxa i fa més difícil reduir-la i marginalitzar-la, com sempre intenten fer. I l’argument que alguns empren que ve a la manifestació a aprofitar-se i que forma part d’una campanya hipotètica a la presidència de la Generalitat no em sembla un argument sòlid.
No m’ho sembla sobretot pensant en el moviment independentista en conjunt. Si Ada Colau té incoherències, ja les resoldrà quan puga. Tots en tenim. A mi això no em preocupa gens. En canvi em preocupa, i molt, la coherència del moviment mateix i posar-se a dir en aquestes altures qui pot venir a una manifestació i qui no va en contra, literalment, de la nostra manera de fer. Això sí que seria una manca de coherència monumental respecte de què ha estat aquests darrers anys l’ANC i l’independentisme: inclusius, tolerants, respectuosos, transversals, alegres…
La manifestació és clarament per la independència. Per això des de Coscubiela fins a Fernàndez Díaz s’incomoden tant amb la notícia. I que Ada Colau hi vaja no canviarà pas això. A l’inrevés. Representa una obertura interessant de camp que tots hauríem de mirar amb un gran interès. De què hauríem de tenir por? De que alguna gent la xiule i després això s’aprofite per marcar una imatge negativa de l’independentisme? Doncs que ningú no la xiule. Mireu si és senzill.
Sincerament, per tot plegat, crec que en realitat del que ens hauríem de preocupar, això sí, és de nosaltres mateixos. Perquè el més calent és a l’aigüera. Les xifres d’inscripció a la manifestació són molt pobres avui, ningú no pot negar que l’ambient és molt lluny de ser el d’aquests anys passats. Això sí que és preocupant i no la presència d’aquest o aquell polític. 


[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo més bé amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)