Time to pack my luggage for #SoMLEverest...can you help me with this? @SalomonSports
L’equipatge de Jornet, malgrat que provarà de fer un ascens lleuger i minimalista (sense cordes fixes ni oxigen), no és pas poca cosa: esquís de muntanya, piolet, botes, botes d’alta muntanya amb grampons incorporats (dissenyades especialment per a aquesta expedició), sac de dormir, màrfega, abrics de plomes, diferents menes de guants, bastons, un llum frontal, crema hidratant i solar, una pala per a la neu, dues càmeres, cantimplores de mà, un mòbil, una placa solar portàtil per a carregar els dispositius elèctrics, una llibreta, roba esportiva i, evidentment, el passaport.
Ací podeu veure en detall les botes especials que li ha dissenyat Salomon per batre el rècord d’ascensió:
Ahead of @kilianj’s Everest expedition, we designed a prototype system to allow him to be light & quick.#TimeToPlay
La preparacióAbans d’anar-se’n a l’Himàlaia, Jornet i el seu equip han fet una estada en alçada als Alps per escurçar el període d’aclimatació quan arribin al Tibet. ‘Això ens permet d’estar més forts el dia d’encarar l’ascens. Si passes molts dies a la muntanya aclimatant-te, et vas debilitant’, explica. Aquesta energia extra pot marcar la diferència entre aconseguir la gesta o fer curt.
La ruta del rècord
Jornet i el seu equip han escollit una ruta poc practicada de la cara nord per intentar batre el rècord de velocitat. La sortida serà des del monestir de Rongbuk. Des d’allà, recorrerà uns 30 km abans d’arribar al camp base avançat de la cara nord, conegut per Zombie Camp (6.500 m), i, un vegada allà, encararà l’ascensió fins al cim. Segons les condicions meteorològiques, l’equip decidirà la ruta d’ascens: el corredor Norton o bé el Horbein.
El projecte Summits of My LifeSi Jornet aconsegueix de batre el rècord d’ascens de l’Everest, només li quedarà un repte per a completar el projecte de Summits of My Life: el Mont Elbrus (5.642 m). El 2013 va intentar establir un nou rècord d’ascens, però les condicions meteorològiques el van obligar a ajornar el repte. ‘Vam intentar l’ascens i a 300 metres del cim vam decidir de baixar, perquè les condicions eren molt dolentes: nevava i feia molt de vent. Valia més deixar-ho estar i baixar abans que el temps no empitjorés més’, va explicar poc després.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada