RUTA DE CULTE
Sitges, més enllà del festival
Cineastes i cronistes del festival de cine fantàstic recomanen racons fantàstics del municipi
Per alguns, Sitges és sinònim de descans i vida a menys revolucions. Per molts altres, de situacions extremes, però viscudes amb plaer. Per 49a vegada, el festival de Sitges ofereix des d’avui grans sensacions, i el millor és que l’aventura pot continuar al sortir de la sala.
10. BRILLANTS SALES FOSQUES
Ja sigui pel seu encant nostàlgic, en el cas d’El Retiro i Prado, o per l’espectacularitat de les seves prestacions, a Sitges té molt de sentit l’acte de plantar-se en una sala de cine. Toni Ulled (director de 'Fotogramas') rendeix homenatge a l’èpic Auditori de l’Hotel Meliá. Història d’una epifania: «Recordo els últims minuts de la projecció de 'Melancolia'. Em vaig fer petit en les seves còmodes i grans butaques de vellut blau. El so i la imatge van escombrar la meva ment».
1. ON QUEDAR-SE
El subgènere del «terror de supervivència» és un clàssic de Sitges. Però tampoc ens hem de passar amb l’assumpte immersiu: un sostre està bé. Quim Casas, crític de cine d’EL PERIÓDICO, recomana el de l’Hotel Subur Maritim (passeig Marítim, s/n), «lluny del mundanal soroll, però a prop d’aquest». En la seva elecció també hi ha raons emocionals: «Vaig passar allà unes quantes hores de l’estiu del 1996, quan estava a punt de néixer el meu fill, que ara, mira quina casualitat, s’empassa tot el festival».2. EL BAR AMERICÀ
No sabem si la projecció del drama caníbal 'Grave (Crudo)' ens farà tornar a tots vegans. Els últims carnívors haurien de tastar les hamburgueses de l’Sports Bar Sitges (passeig de la Ribera, 48), diu el director Carles Torrens, que concursa amb 'Pet'. «M’agrada aquest lloc -ens diu- perquè intenta emular un bar qualsevol dels Estats Units, però la idea queda contrarestada per l’ambient de platja mediterrani del passeig Marítim... I es queda en deliciosa terra de ningú».3. BOLETES D'ARRÒS SALVAVIDES
Al festival de Sitges s’hi va a disfrutar, o a patir a gust, però n’hi ha que treballen, com Violeta Kovacsics, responsable del diari oficial. La seva salvació són, en moltes ocasions, «els onigiris del Yatai (Francesc Gumà, 2). Aquestes boletes d’arròs m’han salvat la vida en més d’una jornada de molta feina. A més, el nostre dissenyador és amant de tot el que és japonès, i sol portar onigiris per esmorzar».4. UNA ESGLÉSIA ICONA
Quan pensa en Sitges, el director J. A. Bayona pensa en la plaça de l’Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Hi ha motiu(s). «És una icona: l’Empire State de Sitges», una idea segurament aprovada pel King Kong del logotip del festival. «M’atreviria a anomenar-la zona zero del Fantàstic Mundial. I és un lloc ideal per quedar-se embadalit mirant el mar». Les escales que van cap a l’església són, a més, un lloc de referència per a Ángel Sala, director del festival. ¿Per què? «Per la persona a qui estimo». Poca cosa més a afegir-hi.5. EL PALAU DE DEERING
Entre el 1983 i el 1992, el director del festival va ser Joan Lluís Goas, que assenyala el Palau de Maricel com el seu lloc preferit de Sitges. «Va ser construït per l’excèntric milionari Charles Deering com a vivenda privada. És estrany i abstracte, d’arquitectura indefinida; ancorat a la terra però abocant-se al mar».6. EL BAR D''ELS GOONIES'
Segons Dimas Rodríguez, periodista de 'Cinema 3', Voramar (Port Alegre, 55) és el lloc idoni per a un brindis. «Sempre he pensat que desprèn un halo fantàstic especial, entranyable i romàntic, gràcies a la seva decoració i il·luminació». Entre els seus amics, no és Voramar, sinó «el bar d’Els goonies». «La seva ambientació ens recorda la pel·lícula. Segur que aquí Willy El Borni brindaria encantat».7. DOCTOR ROBERT, L'EPICENTRE (I)
Quan s’imposa baixar al poble a alimentar-se, però la gana és de monstre, o no hi ha manera que s’entenguin els amics que corren pel poble i els que estan al Meliá, la plaça Doctor Robert és el Destí Final. Al seu núm. 2 radica l’hostal restaurant Bonanza, un favorit del crític Xavi Sánchez Pons. «Em sembla parada obligada per fer el bocata ràpid o unes tapes i, de passada, comentar la jugada entre festivalers».8. DOCTOR ROBERT, L'EPICENTRE (II)
Si el Bonanza està a vessar, una altra opció és l’adjacent (núm. 5) Can Xavi, «una immillorable base estratègica per arribar a temps a tot, sense deixar-t’hi l’estómac ni la cartera», en definició del guionista i director Alberto Marini. «A més, és molt romàntic tacar-te de truita mentre de reüll observes l’arc del cementiri. Mortui resurgent, s’hi llegeix. ¡Els morts s’aixecaran!». 200% Sitges.9. CASES BLANQUES FANTASMALS
El periodista Joan Pons, membre del jurat Méliès, recomana menjar a La Caleta (platja de Balmins, Illa 10), però sobretot passejar pels seus voltants. «Està en un lloc privilegiat, baixant del Meliá a la platja de Balmins pel laberint de cases de la urbanització Aiguadolç». La majoria són cases ja deshabitades en l’època del festival. A l’anar i/o tornar d’alguna festa, tems alguna aparició fantasmal. «Jo no diria que fa por -explica Pons-, però sí que produeix estranyesa».10. BRILLANTS SALES FOSQUES
Ja sigui pel seu encant nostàlgic, en el cas d’El Retiro i Prado, o per l’espectacularitat de les seves prestacions, a Sitges té molt de sentit l’acte de plantar-se en una sala de cine. Toni Ulled (director de 'Fotogramas') rendeix homenatge a l’èpic Auditori de l’Hotel Meliá. Història d’una epifania: «Recordo els últims minuts de la projecció de 'Melancolia'. Em vaig fer petit en les seves còmodes i grans butaques de vellut blau. El so i la imatge van escombrar la meva ment».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada