dimecres, 31 de maig del 2017
Dràcula, gran protagonista del cartell del 50è aniversari del Festival de Sitges
Festival de Sitges 2017
Dràcula, gran protagonista del cartell del 50è aniversari del Festival de Sitges
William Friedkin, director del gran clàssic "El exorcista", rebrà el Gran Premi Honorífic
L'organització ha confirmat la presència de l'aclamat cineasta asiàtic Johnnie To
Roda de premsa de presentació del 50è aniversari del Festival de Sitges | ACN
El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha donat a conèixer el cartell del 50è aniversari, que té com a element principal la figura inquietant de Dràcula, una de les grans icones del gènere. La nova imatge recupera l’essència misteriosa i espectral del vampir, en homenatge al 25è aniversari de l'aclamada pel·lícula dirigida per Francis Ford Coppola, tal com s'ha pogut veure en l'acte celebrat aquest dimecres al Reial Cercle Artístic de Barcelona.
“Hem volgut homenatjar l’obra de Bram Stoker a través d’un exercici que va més enllà dels clixés”, afirma Rafa Antón, creatiu de l’agència China, de nou l'empresa encarregada de realitzar el disseny de la imatge del festival. Per la seva banda, Àngel Sala, director del certamen, ha volgut subratllat que el cartell serveix “per reflexionar sobre la figura del Dràcula i exaltar el caràcter amenaçant del vampir espectral".
William Friedkin i Johnnie To, també a Sitges
A banda de Dràcula, que sobrevolarà tot el festival, l’organització ha confirmat la presència a Sitges de dos grans mestres del terror i el thriller com són William Friedkin i Johnnie To. El primer, reconegut mundialment per dirigir entre altres cintes El exorcista i The French Connection, rebrà el Gran Premi Honorífic; mentre que el cineasta asiàtic repeteix visita a Sitges, a l’edició del 2005 va guanyar el premi Màquina del Temps.
La 50a edició del certamen també presentarà una peça audiovisual creativa i un llibre oficial que commemoraran l’aniversari i dedicarà un homenatge als seus fundadors i personalitats vinculades als inicis del Festival. El programa d’actes elaborat amb motiu de la celebració de les cinquanta edicions pretén ser una reafirmació de la condició del cinema de gènere com a llenguatge universal i, al mateix temps, la projecció de la marca Sitges com a segell de tots els camps que integren el cinema fantàstic.
La marca "Sitges" i "50" ja s’ha començat a visualitzar en alguns dels escenaris més rellevants del cinema a nivell internacional. El passat mes de febrer, el Festival va ser protagonista d’una recepció a Los Angeles, conjuntament amb CAA, una de les agències de representació més importants del món del cinema. A més de Los Angeles, el 50è aniversari del Festival també ha estat protagonista recentment a Cannes.
Activitats paral·leles del 50è aniversari
El festival aproparà la seva història al gran públic amb l’exposició 50è Aniversari Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 1968-2017: El cinema és fantàstic, a la Filmoteca de Catalunya, primer, i a l’Edifici Miramar de Sitges, després. La mostra està comissariada per Diego López, programador del Festival i responsable de la secció Brigadoon. Exhibirà un recorregut pels 50 anys del Festival a través dels seus cartells, films destacats, convidats i imatges diverses. A Barcelona es podrà visitar del 22 de juny al 17 de setembre, mentre que a Sitges hi serà el mes d’octubre.
També a la Filmoteca de Catalunya, se celebrarà un cicle de projeccions amb una selecció d’una cinquantena de títols destacats dins la història del festival, programats conjuntament entre la Filmoteca i l'organització del certamen. Blade Runner, Posesión infernal, El exorcista, La cosa, Akira, Reservoir Dogs, Oldboy, REC, El día de la bestia, Mulholland Drive o Martyrs són algunes de les cintes que els fans podran gaudir en pantalla gran del 22 de juny al 30 de setembre.
El Festival reforça la seva aposta per la realitat virtual
La realitat virtual serà un dels eixos de la mostra sitgetana en aquesta 50a edició. Després de la primera experiència de l’any passat, l’empresa Samsung aposta per Sitges per traslladar-hi les últimes tecnologies en l’àmbit de la realitat virtual i els continguts immersius i 360º.
“Hem volgut homenatjar l’obra de Bram Stoker a través d’un exercici que va més enllà dels clixés”, afirma Rafa Antón, creatiu de l’agència China, de nou l'empresa encarregada de realitzar el disseny de la imatge del festival. Per la seva banda, Àngel Sala, director del certamen, ha volgut subratllat que el cartell serveix “per reflexionar sobre la figura del Dràcula i exaltar el caràcter amenaçant del vampir espectral".
William Friedkin i Johnnie To, també a Sitges
A banda de Dràcula, que sobrevolarà tot el festival, l’organització ha confirmat la presència a Sitges de dos grans mestres del terror i el thriller com són William Friedkin i Johnnie To. El primer, reconegut mundialment per dirigir entre altres cintes El exorcista i The French Connection, rebrà el Gran Premi Honorífic; mentre que el cineasta asiàtic repeteix visita a Sitges, a l’edició del 2005 va guanyar el premi Màquina del Temps.
La 50a edició del certamen també presentarà una peça audiovisual creativa i un llibre oficial que commemoraran l’aniversari i dedicarà un homenatge als seus fundadors i personalitats vinculades als inicis del Festival. El programa d’actes elaborat amb motiu de la celebració de les cinquanta edicions pretén ser una reafirmació de la condició del cinema de gènere com a llenguatge universal i, al mateix temps, la projecció de la marca Sitges com a segell de tots els camps que integren el cinema fantàstic.
La marca "Sitges" i "50" ja s’ha començat a visualitzar en alguns dels escenaris més rellevants del cinema a nivell internacional. El passat mes de febrer, el Festival va ser protagonista d’una recepció a Los Angeles, conjuntament amb CAA, una de les agències de representació més importants del món del cinema. A més de Los Angeles, el 50è aniversari del Festival també ha estat protagonista recentment a Cannes.
El director nordamericà William Friedkin Foto: @WilliamFriedkin
Activitats paral·leles del 50è aniversari
El festival aproparà la seva història al gran públic amb l’exposició 50è Aniversari Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 1968-2017: El cinema és fantàstic, a la Filmoteca de Catalunya, primer, i a l’Edifici Miramar de Sitges, després. La mostra està comissariada per Diego López, programador del Festival i responsable de la secció Brigadoon. Exhibirà un recorregut pels 50 anys del Festival a través dels seus cartells, films destacats, convidats i imatges diverses. A Barcelona es podrà visitar del 22 de juny al 17 de setembre, mentre que a Sitges hi serà el mes d’octubre.
També a la Filmoteca de Catalunya, se celebrarà un cicle de projeccions amb una selecció d’una cinquantena de títols destacats dins la història del festival, programats conjuntament entre la Filmoteca i l'organització del certamen. Blade Runner, Posesión infernal, El exorcista, La cosa, Akira, Reservoir Dogs, Oldboy, REC, El día de la bestia, Mulholland Drive o Martyrs són algunes de les cintes que els fans podran gaudir en pantalla gran del 22 de juny al 30 de setembre.
El Festival reforça la seva aposta per la realitat virtual
La realitat virtual serà un dels eixos de la mostra sitgetana en aquesta 50a edició. Després de la primera experiència de l’any passat, l’empresa Samsung aposta per Sitges per traslladar-hi les últimes tecnologies en l’àmbit de la realitat virtual i els continguts immersius i 360º.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Contingut relacionat
dissabte, 27 de maig del 2017
L'altra cara de Subirachs
NOU ESPAI CULTURAL
L'altra cara de Subirachs
El Poblenou obre una sala dedicada a l'obra més experimental, íntima i desconeguda del controvertit escultor la carrera del qual va quedar eclipsada per la seva intervenció a la Sagrada Familia
Quan estava en edat de jubilar-se, ja entrat en la seixantena, Josep Maria Subirachs (Barcelona 1927-2014) va emprendre l’obra més ambiciosa, que no vol dir més important, de la seva carrera: la construcció de la façana de la Passió de la Sagrada Família. Un encàrrec que va canviar la visió que hi havia de la seva carrera. I la va canviar per mal. Injustament. «Va ser una obra tan mediàtica i polèmica que va eclipsar la resta de la seva trajectòria, de manera que fa tres anys, quan va morir, tots els titulars de premsa feien referència a l’‘escultor de la Sagrada Família’ com si no hagués fet res més en la seva vida. Penso que és un gran error». Qui així s’expressa és Judit Subirachs, filla de l’escultor, historiadora de l’art i garant del seu llegat. I a partir d’ara, impulsora de l’Espai Subirachs.
Es tracta d’una sala de gairebé 300 metres quadrats que reuneix un centenar de peces de l’altra cara de Subirachs: «La menys coneguda, la més experimental i la més íntima», apunta la historiadora des del local del Poblenou (carrer de Batista, 6) que avui obre oficialment les seves portes. Ho fa de manera gratuïta i altruista, de moment. Així, durant el 2017 l’entrada serà sense cost; i a partir del 2018 ja es veurà, ja que la iniciativa és totalment privada i familiar. A les institucions se’ls va oferir el llegat a canvi que aquest estigués exposat. No hi va haver acord. Però Subirachs no vol fer retrets –«No és el moment»–, prefereix celebrar que ha complert amb la voluntat de l’artista i amb la promesa que li va fer al seu pare, decebut abans de morir pel fracàs que va suposar que la crisi s’emportés el projecte que tenia amb Caixa Penedès per fer un museu al carrer de la Princesa.
Però el tema hi és, i és inevitable. «És l’escultor català més important de la postguerra, sens dubte, i va ser el primer informalista. Té molta obra de diferents períodes, però tot es concentra a la Sagrada Família, aquesta intervenció eclipsa una carrera molt llarga i prolífica», lamenta Artur Ramon, el seu galerista de tota la vida. «S’ha de revisitar la seva obra, no es pot tenir una mirada fragmentada sobre el seu treball, sinó que s’ha de veure des del principi fins al final per entendre que és un artista molt important que el temps posarà al seu lloc. En l’art es necessita perspectiva i tot encara és massa recent», reflexiona el galerista.
DEL NOUCENTISME A L’ABSTRACCIÓ
De la mateixa opinió és l’historiador de l’art, i autor de tres llibres sobre l’escultor, Daniel Giralt-Miracle: «La Sagrada Família no hauria d’eclipsar la resta de la seva carrera». Una trajectòria amb fites tan importants com «l’etapa inicial, que va del noucentisme a l’abstracció, el seu període més heroic i valorat, i que va suposar la iniciació del país en l’escultura abstracta amb la col·locació a l’espai públic d’obres com 'Forma 212' i 'Evocació marinera'. Va ser com Henry Moore, va obrir la porta als nous llenguatges escultòrics», sentencia l’historiador, que també destaca el seu domini de la tipografia i els seus altres molts períodes.Totes les etapes es mostren ordenades cronològicament a l’Espai Subirachs: del noucentisme a la nova figuració, passant per l’expressionisme i l’abstracció. I totes presenten obres seleccionades pel mateix Subirachs. Són peces que l’escultor va retirar del mercat per tal d’exposar-les i acostar-les al públic. Es va quedar per al seu futur museu amb 500 obres, la majoria escultures però també dibuixos, gravats, medalles, tapissos i pintura. Se n’exposen 100, no hi caben totes, al Poblenou. L’emplaçament no és anecdòtic. Allà va néixer i d’allà se sentia.
dimecres, 24 de maig del 2017
El món es rendeix a ‘l’ultraterrestre’ Kilian Jornet per la gesta de l’Everest
Societat > Esports
23.05.2017 21:26
La gran gesta de Kilian Jornet d’assolir el cim de l’Everest des del camp base en vint-i-sis hores, sense oxigen artificial, ni cordes fixes, ni xerpes, ja ha fet la volta al món. Mitjans de comunicació de tot el món, tant generalistes com especialitzats en esports, se n’han fet ressò, i en la majoria dels casos han exhaurit els qualificatius. És especialment destacable l’impacte en la premsa francesa (Jornet ha viscut durant força anys a Chamonix, al peu del Mont Blanc), que el qualifica de ‘ultraterrestre’.
Així ho fa Le Monde, diari en què l’ascensió de Jornet ha estat la notícia més compartida durant una bona part del dia. ‘L’ultraterrestre Kilian Jornet escala l’Everest en vint-i-sis hores i sense oxigen‘, titula el diari. I afegeix: ‘Amb aquest destacat ascens, el català, anomenat “l’ultraterrestre”, ha completat el projecte Summits of my Life, que li ha permès de batre els cronòmetres en els punts culminants de cada continent.’
El diari esportiu L’Équipe també se’n fa ressò, amb una notícia de l’assoliment del cim, ‘Kilian Jornet assoleix el cim de l’Everest en estil alpí, sense oxigen i amb un temps rècord de 26 hores’ , i amb un recull de les catorze fotografies de ‘la immensa carrera de Kilian Jornet’, que resumeix les seves gestes principals.
En la premsa esportiva veiem també com s’ha fet ressò de l’Everest de Jornet Sports Illustrated: ‘Kilian Jornet escala l’Everest en unes increïbles 26 hores‘.
La revista especialitzada Runner’s World diu: ‘Kilian Jornet fa el cim de l’Everest de la manera més èpica‘.
I també la premsa generalista, com la revista Newsweek, que fa una repassada de tots els rècords de Jornet. I acaba dient: ‘La frase “no queden muntanyes per pujar”, per a molts metafòrica, per a Jornet és real. Des d’aquí tot fa baixada’.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El món es rendeix a ‘l’ultraterrestre’ Kilian Jornet per la gesta de l’Everest
Recull d'alguns dels principals articles a la premsa internacional dedicats al corredor i alpinista català
23.05.2017 21:26 El diari esportiu L’Équipe també se’n fa ressò, amb una notícia de l’assoliment del cim, ‘Kilian Jornet assoleix el cim de l’Everest en estil alpí, sense oxigen i amb un temps rècord de 26 hores’ , i amb un recull de les catorze fotografies de ‘la immensa carrera de Kilian Jornet’, que resumeix les seves gestes principals.
En la premsa esportiva veiem també com s’ha fet ressò de l’Everest de Jornet Sports Illustrated: ‘Kilian Jornet escala l’Everest en unes increïbles 26 hores‘.
La revista especialitzada Runner’s World diu: ‘Kilian Jornet fa el cim de l’Everest de la manera més èpica‘.
I també la premsa generalista, com la revista Newsweek, que fa una repassada de tots els rècords de Jornet. I acaba dient: ‘La frase “no queden muntanyes per pujar”, per a molts metafòrica, per a Jornet és real. Des d’aquí tot fa baixada’.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
dimarts, 23 de maig del 2017
La premsa de Madrid encesa contra Puigdemont: ‘xantatge, amenaces, frau i cop’
País > Principat
El diari El País obre la portada amb una fotografia de la conferència i titula: ‘Puigdemont insisteix en negociar la consulta amb el govern’. La informació es complementa amb un editorial molt dur que s’anomena ‘El frau secessionista’, on es comenta l’esborrany desactualitzat de la llei de transitorietat —publicat ahir pel diari— i la conferència.
‘Es tracta d’una llei de continguts extraordinàriament preocupats, antiestatutaris i anticonstitucionals, sí, però encara és pitjor: de contorns autoritaris, antidemocràtics i divisius per la ciutadania catalana. No obstant això, en la mateixa jornada, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, formulava a Madrid una proposta en aparença amable per a un referèndum d’autodeterminació pactat. Exactament el contrari del que preveu el (encara oficialment clandestí) projecte de llei’, explica l’editorial.
A més, El País ofereix un article de Xavier Vidal Folch titulat: ‘Un cop ultra en contra dels catalans’.
El diari ABC publica la portada més dura amb una sola imatge on es veu Puigdemont i el líder de Podem, Pablo Iglesias. El titular és el següent: ‘Iglesias es proclama interlocutor del xantatge secessionista a Madrid’. A més, el diari titlla de líder populista al secretari general de Podem. A la pàgina web es pot llegir una crònica titulada: ‘Puigdemont s’abraça a Podem per exigir el referèndum a Madrid’.
El discurs de Puigdemont va ser previsible des de la primera fins a l’última paraula. No contenia ni una sola idea que convidés a pensar que l’operació diàleg del govern hagi donat cap mena de fruit. Podria resumir-se en aquesta premissa: vol diàleg, però a la seva manera, perquè si no n’hi ha, els independentistes continuaran endavant amb els seus plans fins al final‘, explica la crònica.
El diari El Mundo parla d’amenaça a la seva portada. Sota el titular ‘Puigdemont amenaça a Madrid amb una consulta immediata’ hi ha una imatge del president amb una postura certament estranya. El diari també dedica l’editorial a la consulta. ‘Inacceptable ultimàtum de Puigdemont amb el referèndum’, es titula.
‘El president de la Generalitat va voler escenificar una suposada oferta de diàleg al govern, al qual va exigir sentit d’estat. En realitat, el que va fer és ratificar, en plena capital d’Espanya, l’extraordinària gravetat del desafiament independentista’, explica el diari. A més, titlla de desafortunada i postura ‘bonista’ el fet que l’Ajuntament de Madrid cedís l’espai de la conferència.
La Razón obre la seva portada amb una fotografia de Puigdemont i Iglesias amb el següent titular: ‘Puigdemont consuma el desafiament a Madrid’. A la pàgina web hi ha crònica de l’acte amb declaracions de Puigdemont, Romeva i Junqueras. ‘Puigdemont: l’estat no té poder per a frenar el referèndum’, es titula. També hi ha una notícia sobre les protestes a Cibeles, però no s’il·lustra amb cap imatge dels ultres i falangistes.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
La premsa de Madrid encesa contra Puigdemont: ‘xantatge, amenaces, frau i cop’
Us oferim les informacions que publiquen els mitjans de Madrid sobre la conferència de Puigdemont, Romeva i Junqueras
23.05.2017 11:04 El diari El País obre la portada amb una fotografia de la conferència i titula: ‘Puigdemont insisteix en negociar la consulta amb el govern’. La informació es complementa amb un editorial molt dur que s’anomena ‘El frau secessionista’, on es comenta l’esborrany desactualitzat de la llei de transitorietat —publicat ahir pel diari— i la conferència.
‘Es tracta d’una llei de continguts extraordinàriament preocupats, antiestatutaris i anticonstitucionals, sí, però encara és pitjor: de contorns autoritaris, antidemocràtics i divisius per la ciutadania catalana. No obstant això, en la mateixa jornada, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, formulava a Madrid una proposta en aparença amable per a un referèndum d’autodeterminació pactat. Exactament el contrari del que preveu el (encara oficialment clandestí) projecte de llei’, explica l’editorial.
A més, El País ofereix un article de Xavier Vidal Folch titulat: ‘Un cop ultra en contra dels catalans’.
El diari ABC publica la portada més dura amb una sola imatge on es veu Puigdemont i el líder de Podem, Pablo Iglesias. El titular és el següent: ‘Iglesias es proclama interlocutor del xantatge secessionista a Madrid’. A més, el diari titlla de líder populista al secretari general de Podem. A la pàgina web es pot llegir una crònica titulada: ‘Puigdemont s’abraça a Podem per exigir el referèndum a Madrid’.
El discurs de Puigdemont va ser previsible des de la primera fins a l’última paraula. No contenia ni una sola idea que convidés a pensar que l’operació diàleg del govern hagi donat cap mena de fruit. Podria resumir-se en aquesta premissa: vol diàleg, però a la seva manera, perquè si no n’hi ha, els independentistes continuaran endavant amb els seus plans fins al final‘, explica la crònica.
El diari El Mundo parla d’amenaça a la seva portada. Sota el titular ‘Puigdemont amenaça a Madrid amb una consulta immediata’ hi ha una imatge del president amb una postura certament estranya. El diari també dedica l’editorial a la consulta. ‘Inacceptable ultimàtum de Puigdemont amb el referèndum’, es titula.
‘El president de la Generalitat va voler escenificar una suposada oferta de diàleg al govern, al qual va exigir sentit d’estat. En realitat, el que va fer és ratificar, en plena capital d’Espanya, l’extraordinària gravetat del desafiament independentista’, explica el diari. A més, titlla de desafortunada i postura ‘bonista’ el fet que l’Ajuntament de Madrid cedís l’espai de la conferència.
La Razón obre la seva portada amb una fotografia de Puigdemont i Iglesias amb el següent titular: ‘Puigdemont consuma el desafiament a Madrid’. A la pàgina web hi ha crònica de l’acte amb declaracions de Puigdemont, Romeva i Junqueras. ‘Puigdemont: l’estat no té poder per a frenar el referèndum’, es titula. També hi ha una notícia sobre les protestes a Cibeles, però no s’il·lustra amb cap imatge dels ultres i falangistes.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
divendres, 19 de maig del 2017
Catalunya es postula per acollir la primera fàbrica de bateries de Tesla a Europa
Economia
Precisament aquest divendres, Tesla ha obert una botiga efímera –’pop up’ stores- al Port Vell. La intenció de la companyia nord-americana de vehicles elèctrics és obrir una botiga estable abans d’acabar l’any a Barcelona.
La botiga efímera del Port Vell permetrà als visitants que s’hi acostin provar el model S, que té una autonomia de fins a 632 quilòmetres amb una sola càrrega, i també descobriran el model X amb una autonomia de fins a 565 quilòmetres i un ampli habitacle amb capacitat set adults i el seu equipatge. La marca, que comercialitza els seus vehicles a l’Estat des del desembre, té previst obrir una botiga permanent a la capital catalana i una altra a Madrid de cara a la segona meitat de l’any.
La ‘pop-up store’ de Tesla estarà a Barcelona durant gairebé dos mesos, des del 19 de maig i fins al 12 de juliol, de dilluns a diumenge. La companyia ja va triar la capital catalana per estrenar-se en un saló de l’automòbil a l’Estat i hi ha dur el model X i el model S. Tesla té 14 punts de recàrrega a l’estat espanyol i l’objectiu és acabar l’any amb 24.
El preu no és a l’abast de totes les butxaques: entre 80.000 euros per a l’S i 95.000 per a l’X. Pel que fa a connectivitat, Tesla té la pantalla més gran del mercat de l’automòbil: 17 polzades; i el software es va actualitzant igual que ho fan les aplicacions d’un mòbil. Les portes s’obren com si fos un falcó, cap amunt, i si hi ha un cotxe aparcat a prop les portes modifiquen la seva trajectòria per no donar-li un cop.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Catalunya es postula per acollir la primera fàbrica de bateries de Tesla a Europa
La multinacional ja ha realitzat contactes amb el sector, segons que ha avançat TV3
19.05.2017 17:57 - Més informació: El procés espanta les inversions a Catalunya?
La botiga efímera del Port Vell permetrà als visitants que s’hi acostin provar el model S, que té una autonomia de fins a 632 quilòmetres amb una sola càrrega, i també descobriran el model X amb una autonomia de fins a 565 quilòmetres i un ampli habitacle amb capacitat set adults i el seu equipatge. La marca, que comercialitza els seus vehicles a l’Estat des del desembre, té previst obrir una botiga permanent a la capital catalana i una altra a Madrid de cara a la segona meitat de l’any.
La ‘pop-up store’ de Tesla estarà a Barcelona durant gairebé dos mesos, des del 19 de maig i fins al 12 de juliol, de dilluns a diumenge. La companyia ja va triar la capital catalana per estrenar-se en un saló de l’automòbil a l’Estat i hi ha dur el model X i el model S. Tesla té 14 punts de recàrrega a l’estat espanyol i l’objectiu és acabar l’any amb 24.
El preu no és a l’abast de totes les butxaques: entre 80.000 euros per a l’S i 95.000 per a l’X. Pel que fa a connectivitat, Tesla té la pantalla més gran del mercat de l’automòbil: 17 polzades; i el software es va actualitzant igual que ho fan les aplicacions d’un mòbil. Les portes s’obren com si fos un falcó, cap amunt, i si hi ha un cotxe aparcat a prop les portes modifiquen la seva trajectòria per no donar-li un cop.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
dijous, 4 de maig del 2017
El PP de Catalunya activa una campanya pel no a la independència
País > Principat
La campanya s’anomena ‘La Catalunya valenta’ i començarà dissabte: dirigents i diputats del partit de tot l’estat hi participaran, començant pel president espanyol, Mariano Rajoy. Ho confirmava ahir la diputada Andrea Levy, dient que ell sap que ‘és un tema cabdal per a Espanya’. El vice-secretari d’organització del PP, Fernando Martínez-Maíllo, anunciava que en els actes que s’organitzarien en tot de municipis de Catalunya aquests caps de setmana vinents hi hauria ‘membres de la direcció del PP i del govern d’Espanya’.
Levy deia que era una campanya al carrer, de prop, per a ‘desemmascarar el projecte independentista, que no és res més que una mentida, una gran falsedat’. I afegia: ‘La Catalunya valenta som molta gent que hem d’expressar la nostra veu sense por, perquè allò que pretenen prendre’ns és molt i molt gran.’
En la presentació de la campanya, fa pocs dies, Garcia Albiol era més contundent: ‘Els independentistes s’ha de reconèixer que han aconseguit tocar la fibra, jugant amb els sentiments de les persones. Els ha sortit bé. Això s’ha acabat. Els de l’altre costat hem d’anar a tocar la fibra però amb sinceritat i concòrdia, no per dividir ni separar, sinó per donar valor a allò que ens uneix com a catalans i espanyols […]. Els qui volem lluitar per la democràcia i la llibertat som més i som millors que no els qui volen la independència i el trencament. Perquè respectem la llibertat de qui no pensa com nosaltres i la democràcia. Per això som diferents i millors. I som cada vegada més.’
‘La Catalunya valenta’ fa referència, d’una banda, als motius legals i polítics pels quals consideren que la secessió no es pot acomplir, però sobretot vol apel·lar ‘a la part més emocional, als sentiments’.
En aquesta campanya es repartiran 600.000 fulletons en noranta-sis parades repartides els caps de setmana en un seguit de punts del Principat. Començarà dissabte a Mataró, amb la presència de Garcia Albiol, però també hi haurà dirigents i diputats repartits en parades de Barcelona, el Garraf, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental i l’Occidental, Lleida, Tarragona i Girona.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El PP de Catalunya activa una campanya pel no a la independència
Rajoy participarà en els actes de la campanya 'La Catalunya valenta' que començarà aquest cap de setmana
03.05.2017 22:00 La campanya s’anomena ‘La Catalunya valenta’ i començarà dissabte: dirigents i diputats del partit de tot l’estat hi participaran, començant pel president espanyol, Mariano Rajoy. Ho confirmava ahir la diputada Andrea Levy, dient que ell sap que ‘és un tema cabdal per a Espanya’. El vice-secretari d’organització del PP, Fernando Martínez-Maíllo, anunciava que en els actes que s’organitzarien en tot de municipis de Catalunya aquests caps de setmana vinents hi hauria ‘membres de la direcció del PP i del govern d’Espanya’.
Levy deia que era una campanya al carrer, de prop, per a ‘desemmascarar el projecte independentista, que no és res més que una mentida, una gran falsedat’. I afegia: ‘La Catalunya valenta som molta gent que hem d’expressar la nostra veu sense por, perquè allò que pretenen prendre’ns és molt i molt gran.’
En la presentació de la campanya, fa pocs dies, Garcia Albiol era més contundent: ‘Els independentistes s’ha de reconèixer que han aconseguit tocar la fibra, jugant amb els sentiments de les persones. Els ha sortit bé. Això s’ha acabat. Els de l’altre costat hem d’anar a tocar la fibra però amb sinceritat i concòrdia, no per dividir ni separar, sinó per donar valor a allò que ens uneix com a catalans i espanyols […]. Els qui volem lluitar per la democràcia i la llibertat som més i som millors que no els qui volen la independència i el trencament. Perquè respectem la llibertat de qui no pensa com nosaltres i la democràcia. Per això som diferents i millors. I som cada vegada més.’
‘La Catalunya valenta’ fa referència, d’una banda, als motius legals i polítics pels quals consideren que la secessió no es pot acomplir, però sobretot vol apel·lar ‘a la part més emocional, als sentiments’.
En aquesta campanya es repartiran 600.000 fulletons en noranta-sis parades repartides els caps de setmana en un seguit de punts del Principat. Començarà dissabte a Mataró, amb la presència de Garcia Albiol, però també hi haurà dirigents i diputats repartits en parades de Barcelona, el Garraf, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental i l’Occidental, Lleida, Tarragona i Girona.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El govern acorda de comprar vuit mil urnes per fer el referèndum
País > Principat
Les empreses interessades tindran quinze dies per a notificar-ho, una vegada l’acord surti publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que és previst que sigui ben aviat. Segons fonts del govern, gràcies a l’acord s’homologaran empreses perquè la Generalitat pugui contractar el proveïment d’urnes per a qualsevol procés electoral, com una consulta popular o qualsevol altra forma de participació ciutadana. Es calcula que se n’han de menester aproximadament unes vuit mil per a fer el referèndum.
El govern defensa que aquest acord respecta la legalitat vigent, tenint en compte que la Generalitat té les competències per a organitzar processos electorals, i remarca que és la primera concreció del compromís de l’executiu català de fer el referèndum amb acord del govern espanyol o sense. Un compromís que el govern va voler fer visible i ratificar per escrit en l’acte al Pati dels Tarongers del 21 d’abril amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, al capdavant.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El govern acorda de comprar vuit mil urnes per fer el referèndum
El Departament de Governació ha pres un acord marc que permetrà de disposar d'una llista d'empreses disposades a subministrar les urnes
04.05.2017 21:05 Les empreses interessades tindran quinze dies per a notificar-ho, una vegada l’acord surti publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que és previst que sigui ben aviat. Segons fonts del govern, gràcies a l’acord s’homologaran empreses perquè la Generalitat pugui contractar el proveïment d’urnes per a qualsevol procés electoral, com una consulta popular o qualsevol altra forma de participació ciutadana. Es calcula que se n’han de menester aproximadament unes vuit mil per a fer el referèndum.
El govern defensa que aquest acord respecta la legalitat vigent, tenint en compte que la Generalitat té les competències per a organitzar processos electorals, i remarca que és la primera concreció del compromís de l’executiu català de fer el referèndum amb acord del govern espanyol o sense. Un compromís que el govern va voler fer visible i ratificar per escrit en l’acte al Pati dels Tarongers del 21 d’abril amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, al capdavant.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
dimecres, 3 de maig del 2017
La Comissió de Venècia confirma que Catalunya no té poder per a demanar un aval al referèndum
QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!
País > Principat
Joan Coscubiela i Lluís Rabell al ple del parlament (fotografia: ACN).
03.05.2017 02:00
Catalunya Sí que es Pot posa una condició per a donar suport al referèndum sense acord amb el govern espanyol: que tingui l’aval de la Comissió de Venècia, un òrgan del Consell d’Europa que emet opinions i informes sobre textos legals, i que ha fet recomanacions sobre referèndums. Joan Coscubiela deia la setmana passada: ‘Primer cal que el govern presenti una proposta, i després activar els mecanismes perquè la Comissió de Venècia pugui actuar.’ Però no és res que depengui del govern, ni del parlament, i per això el camí és molt més complex.
El Consell d’Europa ha deixat clar a VilaWeb que ni el Parlament de Catalunya ni el govern de la Generalitat no poden adreçar cap petició a la Comissió de Venècia sobre el referèndum d’independència de Catalunya. I que són el govern espanyol, el congrés o el cap d’estat, Felipe VI, que ho haurien de fer, en nom de l’estat. Hi ha algunes altres vies per a fer la petició, però són tortuoses.
D’entrada, els estatuts de la Comissió de Venècia preveuen la possibilitat que un estat demani l’opinió sobre un afer que afecti un estat diferent. Però tots dos hi han d’estar d’acord i, si no és així, ho haurà de resoldre el comitè de ministres del Consell d’Europa, on hi ha representats els ministres d’Afers Estrangers dels estats europeus.
Una altra opció és que la petició la formulin organismes internacionals, com l’OSCE o la Unió Europea, o bé uns altres organismes del Consell d’Europa, com l’Assemblea de Parlamentaris i el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals. L’Assemblea de Parlamentaris és integrada per representants de quaranta-set estats i presidida per Pedro Agramunt, del PP, que just ara és a la corda fluixa per l’escàndol d’una visita secreta a Síria. La pròxima sessió de l’Assemblea serà entre el 26 i el 30 de juny, i la següent no s’ha de fer fins al 9 d’octubre. Les fonts del Consell d’Europa consultades diuen que l’Assemblea podria demanar una opinió sobre un text legal, és a dir, sobre la llei que reguli el referèndum. Ho ha de fer aprovant una resolució o una recomanació. Però per a poder aprovar aquesta resolució o recomanació, cal que la moció que la defensa ‘sigui signada pel cap baix per vint representants de cinc països diferents. I el president de l’Assemblea (Pedro Agramunt, del PP) té la potestat de decidir si la moció se sotmet a votació, tal com indica el reglament de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa.
Alguna de les comissions que hi ha a l’Assemblea Parlamentària també podria instar la Comissió de Venècia a emetre una opinió. En aquest cas, la que s’hi ajustaria més seria la Comissió d’Afers Polítics i Democràcia. Consta de vuitanta-set membres de diversos estats europeus, i la resolució s’hauria d’aprovar per una majoria simple en una votació que hauria de comptar amb un quòrum d’una tercera part dels membres, si no és que un nombre considerable dels membres demana expressament que hi siguin tots.
D’una altra banda, el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals l’integren 648 càrrecs electes d’assemblees locals i regionals de quaranta-set estats europeus. I les decisions que s’hi prenguin, adreçades a altres organismes del Consell d’Europa o a estats membres, han de ser aprovades per dues terceres parts dels assistents.
Un terreny inexplorat
El Consell d’Europa indica també que habitualment la Comissió de Venècia s’ha expressat sobre referèndums a posteriori, i també de manera genèrica, amb les recomanacions publicades el 2007. La situació que planteja Catalunya Sí que es Pot, de demanar una opinió a priori, no és doncs habitual. Però sobre el paper es podria fer, perquè es tracta de demanar una opinió als experts que formen part de la Comissió sobre un text legal. La condició: que la petició la faci la institució pertinent.
Tanmateix, el cas català obre una altra incògnita sobre la iniciativa que proposa CSQP: entra en un altre terreny no explorat, que és el fet que la Comissió de Venècia s’hauria de pronunciar sobre les condicions que proposa un text legal (com la convocatòria del referèndum) que molt probablement seria impugnat i després suspès pel Tribunal Constitucional espanyol. No és clar què passaria en aquest cas, si la Comissió de Venècia es pronunciaria sobre un text legal suspès. L’equip de treball de la Comissió que va emetre l’informe sobre la reforma polèmica de la llei del Tribunal Constitucional va haver d’esperar que es resolguessin (que es desestimessin) els recursos d’inconstitucionalitat que hi van presentar el govern català i el govern basc.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
País > Principat
La Comissió de Venècia confirma que Catalunya no té poder per a demanar un aval al referèndum
La demanda de CSQP no té precedents i depèn de l'estat espanyol, del Consell d'Europa o d'organismes internacionals
03.05.2017 02:00 El Consell d’Europa ha deixat clar a VilaWeb que ni el Parlament de Catalunya ni el govern de la Generalitat no poden adreçar cap petició a la Comissió de Venècia sobre el referèndum d’independència de Catalunya. I que són el govern espanyol, el congrés o el cap d’estat, Felipe VI, que ho haurien de fer, en nom de l’estat. Hi ha algunes altres vies per a fer la petició, però són tortuoses.
D’entrada, els estatuts de la Comissió de Venècia preveuen la possibilitat que un estat demani l’opinió sobre un afer que afecti un estat diferent. Però tots dos hi han d’estar d’acord i, si no és així, ho haurà de resoldre el comitè de ministres del Consell d’Europa, on hi ha representats els ministres d’Afers Estrangers dels estats europeus.
Una altra opció és que la petició la formulin organismes internacionals, com l’OSCE o la Unió Europea, o bé uns altres organismes del Consell d’Europa, com l’Assemblea de Parlamentaris i el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals. L’Assemblea de Parlamentaris és integrada per representants de quaranta-set estats i presidida per Pedro Agramunt, del PP, que just ara és a la corda fluixa per l’escàndol d’una visita secreta a Síria. La pròxima sessió de l’Assemblea serà entre el 26 i el 30 de juny, i la següent no s’ha de fer fins al 9 d’octubre. Les fonts del Consell d’Europa consultades diuen que l’Assemblea podria demanar una opinió sobre un text legal, és a dir, sobre la llei que reguli el referèndum. Ho ha de fer aprovant una resolució o una recomanació. Però per a poder aprovar aquesta resolució o recomanació, cal que la moció que la defensa ‘sigui signada pel cap baix per vint representants de cinc països diferents. I el president de l’Assemblea (Pedro Agramunt, del PP) té la potestat de decidir si la moció se sotmet a votació, tal com indica el reglament de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa.
Alguna de les comissions que hi ha a l’Assemblea Parlamentària també podria instar la Comissió de Venècia a emetre una opinió. En aquest cas, la que s’hi ajustaria més seria la Comissió d’Afers Polítics i Democràcia. Consta de vuitanta-set membres de diversos estats europeus, i la resolució s’hauria d’aprovar per una majoria simple en una votació que hauria de comptar amb un quòrum d’una tercera part dels membres, si no és que un nombre considerable dels membres demana expressament que hi siguin tots.
D’una altra banda, el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals l’integren 648 càrrecs electes d’assemblees locals i regionals de quaranta-set estats europeus. I les decisions que s’hi prenguin, adreçades a altres organismes del Consell d’Europa o a estats membres, han de ser aprovades per dues terceres parts dels assistents.
Un terreny inexplorat
El Consell d’Europa indica també que habitualment la Comissió de Venècia s’ha expressat sobre referèndums a posteriori, i també de manera genèrica, amb les recomanacions publicades el 2007. La situació que planteja Catalunya Sí que es Pot, de demanar una opinió a priori, no és doncs habitual. Però sobre el paper es podria fer, perquè es tracta de demanar una opinió als experts que formen part de la Comissió sobre un text legal. La condició: que la petició la faci la institució pertinent.
Tanmateix, el cas català obre una altra incògnita sobre la iniciativa que proposa CSQP: entra en un altre terreny no explorat, que és el fet que la Comissió de Venècia s’hauria de pronunciar sobre les condicions que proposa un text legal (com la convocatòria del referèndum) que molt probablement seria impugnat i després suspès pel Tribunal Constitucional espanyol. No és clar què passaria en aquest cas, si la Comissió de Venècia es pronunciaria sobre un text legal suspès. L’equip de treball de la Comissió que va emetre l’informe sobre la reforma polèmica de la llei del Tribunal Constitucional va haver d’esperar que es resolguessin (que es desestimessin) els recursos d’inconstitucionalitat que hi van presentar el govern català i el govern basc.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Museus de Sitges Titulars Culturals (dilluns 24 - diumenge 30 abril)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)