S’ha fet el Simposi Internacional Paisatge, Agricultura i Dona al Priorat
En el marc de la candidatura del
paisatge del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO, aquesta setmana
s’ha fet el primer Simposi Internacional Paisatge, Agricultura i Dona.
Al llarg de dos dies la Cartoixa d’Escaladei ha acollit vora dues-centes
persones que han pogut escoltar una quinzena de ponències vinculades
als valors dels paisatges agrícoles respectuosos amb la idiosincràsia
del territori, vinculades a models agraris per a paisatges resilients i
viables, a projectes cooperatius agraris que apoderen les dones, a la
idea de governança, que suggereix noves relacions amb els poders
polítics i institucionals en aquests indrets…
El text de presentació ja és molt revelador: «En un món globalitzat,
en què la subsistència de les identitats col·lectives i la necessària
connexió i intercanvi malden per conviure, existeixen models agraris
resilients que, des de la tradició i la innovació, posen de manifest la
viabilitat de sistemes que s’adeqüen a la idiosincràsia dels territoris i
procuren una vida digna a les persones que els habiten i els
construeixen dia a dia. Són models en els quals la relació directa entre
les persones i el seu entorn és ancestral, present i viva, i on el
paper de la dona té una importància cabdal, tant en la pràctica
quotidiana com en la transmissió de sabers.»
Va començar amb una ponència de Joan Reguant, coordinador de la
candidatura del paisatge Priorat-Montsant-Siurana i president del Comitè
nacional andorrà de l’Icomos (Consell Internacional dels Monuments i
Llocs Històrics), organisme internacional dedicat a la conservació i
protecció de monuments, conjunts i paisatges culturals. Va parlar dels
valors dels paisatges agrícoles, centrant-se en la importància
fonamental de l’agricultura de petita escala i destacant-la.
Reguant va recordar que, per parlar de valors, primer cal entendre
que els paisatges agraris són diversos. Que en funció de la relació que
es vol establir amb la terra es manifesten models agraris completament
contradictoris. I que cal dir que hi ha relacions que són millors que no
pas algunes altres. El model agrari de petita escala n’implica una de
continuada, artesana, minuciosa, adequada, ponderada, coherent i fidel,
va afirmar Reguant.
Per això el simposi ha posat el focus en l’agricultura de petita
escala, una agricultura que mundialmnet és molt rellevant. Només cal
recordar que els paisatges agrícoles són els més extensos de la Terra,
que són el graner de la humanitat i que, com a tal, són indispensables
per a la supervivència, la salut, el benestar.
Però els grans poders econòmics mundials ja s’encarreguen de
minimitzar aquesta transcendència, qualificant aquesta agricultura de
marginal i no rendible. Per això la capacitat de resistència de les
comunitats locals té una importància cabdal. Joan
Reguant, coordinador de la candidatura del paisatge
Priorat-Montsant-Siurana, president del Comitè nacional andorrà de
l’Icomos.r Foto: Júlia Viejobueno.
En el cas del Priorat, els dotze anys de treball de la candidatura al
Patrimoni Mundial de la UNESCO, impulsada per la societat civil
mitjançant l’associació Prioritat (formada per associacions i
particulars de la comarca), ha permès de fer un salt en la presa de
consciència del ‘nosaltres’ propi: coratge, atreviment, reivindicació…
Les comunitats locals no han de deixar de reivindicar i reivindicar-se.
Reguant recorda que tota la feina feta per la candidatura ha afavorit
l’autoestima i ha permès l’anticipació: Els prioratins han definit el
futur que volen i han identificat les amenaces que planen sobre el seu
paisatge. Són dotze anys de constància, lentitud i serenor. En processos
d’aquesta mena no es pot córrer i només el temps transcorregut ha
permès el coneixement i la presa de consciència sobre la importància del
paisatge propi. Avui és en el centre del debat, en projectes, en
planificació i també a les escoles. I això és important, perquè
l’agricultura és l’activitat central de la comarca.
Voluntat d’anticipació
Joan Reguant va recordar que el Priorat té un model de paisatge
agrari real, creïble i coherent. I és un model que no enganya: allò que
es veu és allò que hi ha. I és un model amb continuïtat: del neolític
fins avui l’activitat ha estat l’agricultura. Un mosaic de policultiu. I
és un paisatge nítid, que es pot llegir perfectament. Un paisatge que
ha sabut harmonitzar la tradició amb la innovació.
La seva qualitat paisatgística excepcional li permet d’encarar els
desafiaments del futur. És un territori que no té condicionants severs,
perquè ha preservat els valors fonamentals. I ha definit un model de
governança que hauria de ser exemple per a més territoris.
Joan Reguant va acabar alt, dient: ‘El Priorat té una gran
responsabilitat. No pot fracassar en aquesta missió, perquè donaria la
raó a aquells que diuen que els paisatges agraris de petita escala són
marginals i no rendibles. No pot fracassar, perquè el paisatge agrari de
petita escala ha de continuar essent el seu paisatge de futur.’
11.05.2019 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada