El Nacional
Opinió
Hem complert... ara toca als ciutadans
Gonzalo BoyeMadrid. Dilluns, 6 de maig de 2019
4 minuts
L'aventura empresa per un sector de la Junta Electoral Central, sota
la batuta d'Andrés Betancor Rodríguez i Carlos Vidal Prado, ha acabat
tal com vam anunciar des d'un principi. I, ara, el nou relat sobre el
qual s'està construint la campanya en contra del president Puigdemont i
els consellers Ponsatí i Comín és el de la impossibilitat de recollir
l'acta com a eurodiputat, però, una vegada més, es tracta d'un relat
sustentat en desitjos més que en coneixements.
De narracions es viu a Espanya i així ho hem denunciat des que la batalla de l'exili va començar. Qualsevol amb una mica de memòria recordarà que, entre novembre del 2017 i ara, els relats s'han succeït amb la mateixa freqüència amb què els hem anat guanyant les diferents batalles judicials a Europa.
Tant el president Puigdemont com Ponsatí i Comín seran eurodiputats, si així ho volen els electors. El problema no és jurídic sinó polític: comptar o no amb els vots necessaris per ser proclamats candidats.
La base sobre la qual s'ha construït el nou ideari ―que no podran recollir l'acta de diputats― és molt senzilla, també ingènua, i consisteix en una interpretació provinciana de l'article 224 de la LOREG que estableix: "La Junta Electoral Central procedirà, no més tard del vintè dia posterior a les eleccions, al recompte dels vots a nivell nacional, a l'atribució d'escons corresponents a cada una de les candidatures i a la proclamació d'electes". I, també: "En el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant de la Junta Electoral Central. Transcorregut l'esmentat termini, la Junta Electoral Central declararà vacants els escons corresponents als Diputats del Parlament Europeu que no haguessin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que els poguessin correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produeixi l'esmentat acatament".
Bàsicament, la Junta Electoral haurà de proclamar els electes i aquests hauran de jurar la Constitució davant de la Junta, si no, seran suspesos de les prerrogatives que els poguessin correspondre per raó del seu càrrec. És a dir, des de la proclamació, disposen d'una sèrie de prerrogatives entre les quals es troba la immunitat, per la qual cosa, el relat, des d'una mera interpretació sistemàtica de la norma, cau o es descompon amb la mateixa facilitat amb què va ser construït.
Alguns, des de la miopia que produeix creure que la terra és plana, ignoren o ometen una cosa que, segons l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, és essencial: "En aquesta nova condició de Cambra immediatament representativa de la ciutadania de la Unió, és clar que el Parlament Europeu difícilment pot ser ja el simple agregat de diputats elegits d'acord amb procediments electorals nacionals potser enterament divergents en els seus plantejaments o premisses de partida...".
Això és així per una cosa tan senzilla i rellevant com el que estableix l'article 14.2 del Tractat de la Unió que, ara, defineix els eurodiputats com a "representants dels ciutadans de la Unió", en lloc de com es feia abans, que eren "representants dels pobles dels Estats reunits en la Comunitat". Cosa que, dit de manera molt simple, implica que els eurodiputats no representen els parlaments nacionals sinó els ciutadans de la Unió i que les institucions nacionals no poden "cobrar peatges" que impedeixin l'exercici de l'esmentada representació.
En qualsevol cas, d'arguments i suport legal i jurisprudencial hi ha molta cosa i, per prudència, els anirem explicant a poc a poc per a desesperació dels generadors de relats i de tots aquells que volen impedir que el president Puigdemont i els consellers Ponsatí i Comín acabin sent diputats al Parlament Europeu.
Des d'un principi, la internacionalització del conflicte i la lluita des de l'exili han estat injuriades i atacades per tots, per una cosa elemental: és l'única via d'aconseguir revertir la situació creada a partir de l'aplicació del 155 i de l'empresonament dels polítics catalans. Tanmateix, crec que després de més de 18 mesos de lluita hem demostrat que sabem guanyar fora i ara que també ho podem fer dins si ens deixen.
Una part essencial d'aquesta estratègia d'internacionalització es basa en la feina que duen a terme els exiliats, la llibertat de moviment d'aquests i, si a tot això hi sumem la immunitat que es pretén a partir de les seves respectives proclamacions com a diputats europeus, llavors, que ningú no tingui cap dubte, s'aconseguirà revertir la situació i aconseguir avançar en un projecte polític que el 155 va pretendre truncar. Per això estan tots tan nerviosos i per això els relats se succeeixen a ritme frenètic.
Si arriben els vots, hi haurà immunitat, i si són suficients perquè els tres aconsegueixin el seu escó, llavors l'exili, com a element dinamitzador de la resistència al 155 i de la recerca d'una solució política a un problema polític que mai no s'hauria d'haver judicialitzat, estarà més a prop que mai.
Més de dos milions de catalans van votar en el referèndum de l'1-O i, ara, es necessita el mateix esforç, la mateixa coherència i la mateixa unitat de vot perquè, des de l'exili, se segueixi amb una lluita que el conjunt del poble de Catalunya al seu dia va encarregar al president Puigdemont i al seu govern i que ells, encertadament, van decidir abordar des de l'exili.
El president Puigdemont i els consellers a l'exili han complert no fent un pas enrere, no rendint-se ni cedint i persistint, contra vent i marea, en l'encàrrec fet pels ciutadans de Catalunya. Assegurar l'elegibilitat del president Puigdemont i els consellers Ponsatí i Comín, així com la seva posterior immunitat, ha estat la feina que se'ns va encomanar als juristes i hem complert... ara toca als ciutadans.
De narracions es viu a Espanya i així ho hem denunciat des que la batalla de l'exili va començar. Qualsevol amb una mica de memòria recordarà que, entre novembre del 2017 i ara, els relats s'han succeït amb la mateixa freqüència amb què els hem anat guanyant les diferents batalles judicials a Europa.
Tant el president Puigdemont com Ponsatí i Comín seran eurodiputats, si així ho volen els electors. El problema no és jurídic sinó polític: comptar o no amb els vots necessaris per ser proclamats candidats.
La base sobre la qual s'ha construït el nou ideari ―que no podran recollir l'acta de diputats― és molt senzilla, també ingènua, i consisteix en una interpretació provinciana de l'article 224 de la LOREG que estableix: "La Junta Electoral Central procedirà, no més tard del vintè dia posterior a les eleccions, al recompte dels vots a nivell nacional, a l'atribució d'escons corresponents a cada una de les candidatures i a la proclamació d'electes". I, també: "En el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant de la Junta Electoral Central. Transcorregut l'esmentat termini, la Junta Electoral Central declararà vacants els escons corresponents als Diputats del Parlament Europeu que no haguessin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que els poguessin correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produeixi l'esmentat acatament".
Bàsicament, la Junta Electoral haurà de proclamar els electes i aquests hauran de jurar la Constitució davant de la Junta, si no, seran suspesos de les prerrogatives que els poguessin correspondre per raó del seu càrrec. És a dir, des de la proclamació, disposen d'una sèrie de prerrogatives entre les quals es troba la immunitat, per la qual cosa, el relat, des d'una mera interpretació sistemàtica de la norma, cau o es descompon amb la mateixa facilitat amb què va ser construït.
La internacionalització del conflicte i la lluita des de l'exili són l'única via d'aconseguir revertir la situació creada a partir de l'aplicació del 155 i de l'empresonament dels polítics catalansPerò com res no és tan simple com alguns pretenen, i les nostres anàlisis van més enllà de tot això, és clar que hi ha elements que els "relatistes" obliden de manera sistemàtica: existeix tot un món més enllà dels Pirineus... i en les eleccions al Parlament Europeu, molt més.
Alguns, des de la miopia que produeix creure que la terra és plana, ignoren o ometen una cosa que, segons l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, és essencial: "En aquesta nova condició de Cambra immediatament representativa de la ciutadania de la Unió, és clar que el Parlament Europeu difícilment pot ser ja el simple agregat de diputats elegits d'acord amb procediments electorals nacionals potser enterament divergents en els seus plantejaments o premisses de partida...".
Això és així per una cosa tan senzilla i rellevant com el que estableix l'article 14.2 del Tractat de la Unió que, ara, defineix els eurodiputats com a "representants dels ciutadans de la Unió", en lloc de com es feia abans, que eren "representants dels pobles dels Estats reunits en la Comunitat". Cosa que, dit de manera molt simple, implica que els eurodiputats no representen els parlaments nacionals sinó els ciutadans de la Unió i que les institucions nacionals no poden "cobrar peatges" que impedeixin l'exercici de l'esmentada representació.
En qualsevol cas, d'arguments i suport legal i jurisprudencial hi ha molta cosa i, per prudència, els anirem explicant a poc a poc per a desesperació dels generadors de relats i de tots aquells que volen impedir que el president Puigdemont i els consellers Ponsatí i Comín acabin sent diputats al Parlament Europeu.
Des d'un principi, la internacionalització del conflicte i la lluita des de l'exili han estat injuriades i atacades per tots, per una cosa elemental: és l'única via d'aconseguir revertir la situació creada a partir de l'aplicació del 155 i de l'empresonament dels polítics catalans. Tanmateix, crec que després de més de 18 mesos de lluita hem demostrat que sabem guanyar fora i ara que també ho podem fer dins si ens deixen.
Una part essencial d'aquesta estratègia d'internacionalització es basa en la feina que duen a terme els exiliats, la llibertat de moviment d'aquests i, si a tot això hi sumem la immunitat que es pretén a partir de les seves respectives proclamacions com a diputats europeus, llavors, que ningú no tingui cap dubte, s'aconseguirà revertir la situació i aconseguir avançar en un projecte polític que el 155 va pretendre truncar. Per això estan tots tan nerviosos i per això els relats se succeeixen a ritme frenètic.
Si arriben els vots, hi haurà immunitat, i si són suficients perquè els tres aconsegueixin el seu escó, llavors l'exili, com a element dinamitzador de la resistència al 155 i de la recerca d'una solució política a un problema polític que mai no s'hauria d'haver judicialitzat, estarà més a prop que mai.
Més de dos milions de catalans van votar en el referèndum de l'1-O i, ara, es necessita el mateix esforç, la mateixa coherència i la mateixa unitat de vot perquè, des de l'exili, se segueixi amb una lluita que el conjunt del poble de Catalunya al seu dia va encarregar al president Puigdemont i al seu govern i que ells, encertadament, van decidir abordar des de l'exili.
El president Puigdemont i els consellers a l'exili han complert no fent un pas enrere, no rendint-se ni cedint i persistint, contra vent i marea, en l'encàrrec fet pels ciutadans de Catalunya. Assegurar l'elegibilitat del president Puigdemont i els consellers Ponsatí i Comín, així com la seva posterior immunitat, ha estat la feina que se'ns va encomanar als juristes i hem complert... ara toca als ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada