DÍGITS I ANDRÒMINES
La torradora en català depèn de nosaltres
Tot i la resistència de moltes marques per incorporar el
català als seus sistemes de reconeixement de veu, hi ha iniciatives com
la Common Voice de Mozilla que sí que accepten aquesta llengua
6 min.
Aalguns no ens
ha sorprès l’enrenou que l’interès d’Àlex Hinojo per parlar en català
amb la seva torradora ha aixecat en alguns sectors refractaris al nostre
idioma. Els qui portem temps batallant discretament amb les empreses
per millorar la presència de la llengua en els productes i serveis
tecnològics sabem molt bé que els catalanoparlants som una anomalia que
fa nosa, fins i tot després d’aconseguir progressos. Fa un parell
d’anys, el director de màrqueting de mòbils al mercat espanyol d’una
destacada multinacional d’electrònica em va dir sorprès “ ¿Ah, tienes el teléfono configurado en catalán?
” quan li vaig ensenyar alguna cosa en la pantalla del meu telèfon de
la seva marca, que ja portava anys incloent el català entre les opcions
del sistema Android. La sorpresa del directiu es devia probablement al
fet que la seva empresa no inclou el nostre idioma de manera proactiva,
sinó perquè no els costa res, literalment: només els cal abstenir-se de
retirar-lo del paquet complet que Google proporciona als fabricants.
La bona disposició desapareix quan els fabricants han d’assumir com a
propi el cost d’incloure nous idiomes en els seus productes. Per això al
nostre mercat no hi ha gairebé cap televisor -els de Sony són
l’excepció- que ofereixi els menús de funcionament en català. Aquesta
absència resulta especialment molesta quan es tracta d’aparells
connectats, amb funcions avançades. Quan es proposa a les marques més
venudes, com Samsung i LG, que afegeixin el català a la interfície
d’usuari dels seus aparells, declinen comprometre’s. El nostre baix
nivell d’exigència els hi posa molt fàcil: no consta que cap consumidor
català hagi deixat de comprar -o retornat- un aparell al descobrir que
només té els menús en espanyol.
Un dispositiu d’ús
freqüent on el català és del tot absent és el cotxe. Cap model
actualment a la venda als concessionaris permet configurar en català les
opcions del sistema multimèdia i de navegació. Tots obliguen els
conductors catalanoparlants a canviar d’idioma així que es posen al
volant. La candidata evident a corregir aquesta disfunció és Seat,
l’empresa industrial més gran del país i que presumeix internacionalment
de vinculació amb Barcelona.
La batalla dels cotxes Seat
Quan fa gairebé tres anys l’hi vaig suggerir al seu president, Luca de Meo, em va assegurar que ho estudiaria.
Va complir el seu compromís: mesos després, el seu equip em va
comunicar que descartaven incorporar el català, el basc i el gallec al
funcionament dels vehicles perquè el cost era massa elevat.
A més, caldria implicar tot el grup Volkswagen (VW), del qual Seat
forma part i amb el qual comparteixen plataforma tecnològica. Tanmateix,
crec que aquesta batalla no està perduda. Per una banda, el cost
addicional es podria moderar restringint l’ampliació d’idiomes al
programari dels cotxes, sense traduir els manuals impresos. I per
l’altra, les condicions corporatives no podrien ser més favorables: De
Meo, un directiu coneixedor de la nostra singularitat, encapçala ara tot
el grup Volkswagen a l’Estat, que té previst instal·lar a Barcelona el
seu principal centre europeu d’enginyeria digital. Si teniu intenció de
comprar un cotxe, no oblideu manifestar-li el vostre interès pel català
al venedor.
Tornant a la torradora d’Hinojo, els
electrodomèstics són un altre desert en matèria de presència del català,
i la situació s’ha agreujat des que hi ha models controlables amb la
veu. Recordo que l’any 2012 ja li vaig demanar amb ordres verbals un
tallat descafeïnat a una cafetera Jura, però ho vaig haver de fer en
anglès. L’empresa nord-americana Nuance, creadora del software,
m’explicava aleshores que disposava del paquet de reconeixement de veu
en català, però cap dels seus clients, entre ells Ford, els hi comprava.
En els dos últims anys, la tendència cap al control verbal dels
dispositius -siguin televisors, cotxes o electrodomèstics-s’ha accelerat
perquè la majoria dels fabricants han optat per externalitzar aquesta
funció a les majordomes digitals: l’Assistant de Google, l’Alexa
d’Amazon i, en menor mesura, la Siri d’Apple, la Cortana de Microsoft i
la nouvinguda Bixby de Samsung.
Malauradament, cap
d’elles entén ni parla el català, així que l’absència de la nostra
llengua constitueix un obstacle insalvable per comunicar-nos de manera
natural amb les noves torradores i rentadores. Les perspectives per
aquesta banda no són bones: Fuencisla Clemares, la directora de Google a
Espanya, li deia aquesta setmana a Mariola Dinarés al Popap de
Catalunya Ràdio que cal una inversió considerable per entrenar
Assistant amb cada idioma nou, i per ara prefereixen centrar-se en
millorar el seu comportament en espanyol. De fet, és comprensible: cap
majordoma digital ofereix ara en espanyol la mateixa utilitat que en
anglès, i això explica en bona part que aquí es venguin pocs altaveus
connectats, fins al punt que Google -que ja ven més altaveus que Amazon a
Europa- ha començat a regalar el model Home Mini a molts clients del
seu servei de núvol. Sigui com sigui, la justificació de Clemares per
evitar el català és idèntica a la que Apple i Amazon donen des de fa
anys quan els demano pel tema: de manera més o menys diplomàtica, diuen
que ens hi posem fulles.
Ara bé, no està tot perdut.
Gràcies a la iniciativa Common Voice de la fundació Mozilla, tots els
catalanoparlants tenim a l’abast la possibilitat d’entrenar des de casa
un model de reconeixement de veu en el nostre idioma que no estigui
controlat per les grans plataformes digitals, sinó que pugui ser
utilitzat lliurement per tots els fabricants de dispositius, siguin
televisors, cotxes o torradores, i, per què no, per ampliar les opcions
lingüístiques de les majordomes digitals dominants. A la pàgina http://voice.mozilla.org hi
podeu aportar la vostra veu llegint els textos que us proposa la
pantalla o bé, si sou tímids, validar les lectures que altres
participants han fet abans. Fins ara hi han col·laborat gairebé 1.900
locutors que acumulen 112 hores validades de veu en català, però encara
en falten moltes per arribar a les 1.200 hores que calen per disposar
d’un model complet. Probablement és injust que els catalanoparlants ens
hàgim de treballar el que altres tenen d’ofici, però en diversos casos,
des de la Viquipèdia fins a Softcatalà i la traducció assembleària de
Twitter que vaig impulsar fa vuit anys, ja hem demostrat de sobres que
la feina no ens espanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada