Política

barcelona - 31 agost 2019 2.00 h 

 

10 anys de l’espurna d’Arenys 

Els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència opinen que sense aquest precedent no s’hauria produït l’onada de consultes posterior, ni el 9-N ni l’1-O

Responsabilitzen de “l’actual decepció de la gent” els grans partits polítics, “que no han sabut fer un front comú”

Virtudes Pérez - barcelona

Les consultes van moure un milió de votants i 60.000 voluntaris

El 13 de setembre que ve es commemorarà el desè aniversari de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència, una fita històrica que va desencadenar una allau de consultes populars arreu de Catalunya, i que representa per al sobiranisme la veritable espurna que va encendre la flama independentista.
Els organitzadors d’aquella primera consulta ho tenen clar. Sense Arenys de Munt no hi hauria hagut ni l’ANC, ni el 9-N ni l’1 d’octubre. N’està especialment convençut Josep Manel Ximenis, una de les cares més visibles de l’organització d’aquella primera consulta, que en aquells moments era regidor de la CUP, el partit que va presentar la moció a l’Ajuntament que va fer possible la consulta. Actualment Ximenis és el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (Mapa) i no només està desvinculat de qualsevol partit polític (va ser alcalde per la CUP del 2011 al 2013 fins que una moció de censura d’ERC, CiU i el PSC el va fer fora), sinó que els responsabilitza –ho va tornar a fer durant la Universitat de Prada la setmana passada– “d’impedir que la societat catalana avanci cap a la independència”.
Per Ximenis, la consulta d’Arenys “va servir per superar les pròpies pors i per canviar l’estratègia independentista”. El 13 de setembre de fa deu anys “la gent va demostrar que units i ben organitzats podem desafiar l’Estat”. Aquesta “força de la gent, aquesta capacitat d’autoorganitzar-nos”, com destaca Ximenis, és la que va permetre que en només tres mesos la consulta arribés a 167 municipis, entre altres els primers de grans dimensions, com ara Sant Cugat del Vallès o Vic. I que en poc més d’un any, amb la sentència de l’Estatut pel mig, es repetís en 538 municipis més fins a arribar a Barcelona el 10 d’abril del 2011. Alfred Bosch, llavors portaveu de Barcelona Decideix, va definir tot el procés de “màgic” després de la consulta a la capital catalana i va expressar la seva confiança que “no ho esgarrem”.
Després hi va haver la consulta del 9-N del 2014 convocada per Artur Mas i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Però també el 155 i els empresonaments, entre altres els de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, responsables de l’ANC i Òmnium Cultural, respectivament, un veritable cop a l’ànima del moviment ciutadà més allunyat d’interessos partidistes. “La consulta d’Arenys va ser la demostració que un poble de forma pacífica i estratègicament organitzat pot fer el que vulgui”, assegura Carles Móra, en aquell moment alcalde per Arenys de Munt 2000, que precisament per haver viscut molt intensament aquell inici no amaga un cert desencant. “Jo vaig arribar a fer 80.000 quilòmetres, fins que els recursos es van esgotar. Visitàvem la gent porta a porta per aconseguir adhesions”, recorda Móra, que, com Ximenis i tants altres de la comissió organitzadora, va rebre amenaces de mort i moltes pressions, per exemple de la Falange, que va organitzar una marxa el mateix dia de la consulta per intentar que s’anul·lés la convocatòria. “Van ser dies difícils però hi havia molta unitat, molta il·lusió. Tothom va fer el que havia de fer i per això va sortir bé”, insisteix Móra, que afirma que ha tret com a gran lliçó d’aquell moment “que la solució està en mans del poble”.
Móra diu que és conscient que “la gent està espantada després dels empresonaments” i que també està “decebuda per la incapacitat dels partits independentistes de fer un front comú”, un fet “inexplicable”. Però, malgrat això, no dona res per perdut. Al contrari, està convençut que “cal fer un foc nou perquè aquells que es fiquin en política no defensin privilegis sinó que tinguin clar que la prioritat és el país i la seva gent”.
En aquest sentit, Móra anima la gent a manifestar-se aquest 11 de setembre. “Hi ha hagut una repressió molt forta i cal respondre. Ens hem d’entossudir en una desobediència pacífica però contundent. Ho vam demostrar a Arenys i ho podem tornar a fer”, destaca.
Per Anna Arqué, una de les impulsores de consultes posteriors, “la votació d’Arenys va agafar una dimensió nacional amb el moviment de les consultes que va arribar a un milió de votants, gràcies a 60.000 voluntaris i amb 300 observadors internacionals”. Sense aquesta allau de consultes, diu Arqué, “Arenys hauria quedat en una anècdota local”.

LES FRASES

La consulta va servir per superar les pròpies pors i per canviar l’estratègia independentista

Josep Manel Ximenis

regidor de la cup el 2009 i un dels impulsors de la consulta

Vam demostrar que un poble estratègicament organitzat pot fer el que vulgui

Carles Móra

alcalde d’arenys (arenys de munt 2000) el setembre del 2009

Sense la dimensió nacional que va agafar amb l’onada de consultes hauria estat una anècdota local

Anna Arqué

impulsora del moviment de consultes posterior

Si Arenys no hagués demostrat que es podia fer en l’àmbit nacional no s’hauria fet mai

Xavier Mas

organitzador de la consulta d’arenys

Reconeixement als represaliats per l’1-O

Des que es va organitzar la consulta d’Arenys, s’ha muntat un aplec anual al poble per commemorar l’efemèride. Els primers duraven dos dies, però de mica en mica es van anar reduint i els últims es concentraven en mitja tarda. Sempre, fins aquest any, s’havien muntat sense la implicació dels partits polítics, però en l’aplec d’aquest any les formacions polítiques s’hi han volgut implicar. Així ho explica el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), Josep Manel Ximenis.
Aquest any, a les portes de la sentència per l’1-O, a banda de reconèixer la tasca d’Elisenda Paluzie, s’ha volgut que l’aplec tingui un reconeixement pels represaliats de l’Estat, tant presos com exiliats i altres damnificats, entre altres Roger Espanyol, explica Ximenis. Hi assistiran la germana de Toni Comín i la dona de Quim Forn.
L’aplec l’obrirà una actuació de les escoles de dansa del poble, i després hi haurà la intervenció del president, Quim Torra, l’homenatge, un sopar popular i un col·loqui amb advocats del procés. En la cloenda hi intervindrà Carles Puigdemont.