24.07.2020 01:50
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Junts per Catalunya comença demà
un procés congressual fundacional que no es tancarà fins el 3 d’octubre
amb l’objectiu de convertir-se en un partit polític. Durant aquestes deu
setmanes, la formació intentarà aplegar la galàxia de sigles i persones
que els darrers dos anys han optat per un independentisme que culminés
el mandat del referèndum del Primer d’Octubre des de la transversalitat
ideològica. Un espai que ha encapçalat el president Carles Puigdemont
des de l’exili, que encara té algunes peces per encaixar i algunes
incògnites per resoldre, com la relació amb el PDECat. La fórmula triada
serà la del partit polític però l’esperit és el d’un moviment, no només
per la seva vocació transversal, sinó per les noves formes de
funcionament, amb les primàries per a escollir la direcció i els
candidats a les llistes electorals. El congrés serà telemàtic, a causa
de la crisi sanitària, i començarà demà amb un acte en què intervindran
els dos presidents, Puigdemont i Quim Torra, els presos i els exiliats i altres representants de la nova formació.
El
congrés de Junts per Catalunya començarà sense esperar la decisió del
futur del PDECat i sense saber quan seran les eleccions catalanes. És
previst que les més de 2.000 persones que s’han fet militants per la web
Junts.cat elegeixin la mesa del congrés, que serà presidida pel
conseller Lluís Puig, a proposta del grup impulsor. La
mesa dirigirà els debats de les dues ponències que debatrà el congrés,
una d’estratègia política, encapçalada pel conseller Toni Comín, i una altra d’organitzativa encapçalada pel conseller Damià Calvet.
Els militants participaran en la redacció de les ponències mitjançant
deu fòrums de discussió, amb el compromís de tenir fet un primer
esborrany el 20 d’agost i aprovar-les el 3 d’octubre, després d’un
període d’esmenes de tres setmanes. Però la mesa també organitzarà la
votació de la nova direcció, que es farà telemàticament el 7,8 i 9
d’agost, mitjançant tres ‘urnes’. La primera serà per a elegir el
president del partit i quatre vice-presidències. Les candidatures
s’hauran de presentar en llistes tancades i no blocades. La segona
votació servirà per a escollir conjuntament el secretari general, el
secretari d’organització i el secretari de finances, també en llistes
tancades i no blocades. I la tercera urna serà per a elegir les divuit
persones que completaran la direcció, que es farà per llistes obertes.
Totes les candidatures hauran de ser paritàries i el cens de les
votacions s’anirà actualitzant durant aquestes deu setmanes, de manera
que els militants que es vagin apuntant al partit podran participar en
el congrés.
La
fotografia que sortirà del 3 d’octubre serà sensiblement diferent de la
dispersió actual, si el procés culmina amb èxit. El primer pas
important ja l’ha fet la Crida Nacional, encapçalada per Jordi Sánchez,
que, després d’una consulta interna a la militància que va acabar
diumenge passat, va decidir de dissoldre’s amb el suport del 95,7% dels
associats i un 40% de participació. Hi va haver 7.694 vots a favor, una
xifra considerable tenint en compte que ha estat un moviment polític amb
escassa activitat. Hi ha partits amb representació parlamentària amb
xifres inferiors de militants reals. També diumenge passat, 19 de
juliol, una assemblea extraordinària d’Acció per la República, va
aprovar la integració a Junts ‘com a formació de centreesquerra
decididament republicana’. L’aportació d’Acció és numèricament menor,
però l’encapçalen noms com Aurora Madaula, Ferran Mascarell i Agustí Colomines,
que han tingut un protagonisme clau en aquest espai els darrers mesos.
Finalment, també ha optat per sumar-se a Junts per Catalunya la
plataforma Independentistes d’Esquerra, encapçalada pel batlle de
Montblanc, d’ERC, Josep Andreu, i a la qual s’han adherit personalitats com l’economista Germà Bel, el jutge Santi Vidal, l’arqueòleg Eudald Carbonell i l’escriptor Joan Rendé, entre més personalitats, fins a un total de 5.630, tot i que no totes entraran a Junts per Catalunya.
En el cas que hi hagués eleccions autonòmiques abans del 3 d’octubre, seria la direcció de Junts per Catalunya sortida de les eleccions del 9 d’agost la que pilotaria el procés de primàries per a escollir el candidat i elaborar el programa electoral. De tota manera, Junts per Catalunya no considera viable de fer eleccions a curt termini, tenint en compte el rebrot de la pandèmia d’aquest estiu, i les situa a final de la tardor o, fins i tot, a començament de l’any que ve.
Quotes de partit
L’única peça que de moment quedarà fora del trencaclosques és el PDECat, per voluntat de la seva direcció, que va rebutjar de dissoldre’s i va demanar de tenir quotes en el nou partit, que són incompatibles amb el sistema de primàries amb llistes obertes. Nombrosos batlles i militants del partit ja han fet el pas a Junts, però la direcció manté reticències a integrar-s’hi, tot i que cada vegada són menys els renuents. Els dirigents que més s’oposen a un acord són el batlle de Mollerussa, Marc Solsona, i el d’Igualada, Marc Castells. La direcció que encapçala David Bonvehí continua negociant una possible integració, però no hi ha cap acord i el temps s’acaba. Des del nucli impulsor de Junts es treu ferro a la manca d’acord, perquè auguren que la majoria del partit acabarà fent el pas, al marge d’allò que digui la direcció, però no hauran d’assumir l’herència d’unes sigles amb passat convergent. Quan Junts per Catalunya va recuperar el nom, que era en mans del PDECat, el partit de Bonvehí va perdre força per a negociar, tot i que no descarta accions legals en el futur. La setmana que ve, el partit de Bonvehí té un consell nacional per a decidir si es presenta en solitari a les eleccions. El PDECat no té prevista la doble militància, però de moment no ha decidit què farà amb els càrrecs i militants que s’han apuntat a Junts per Catalunya.En el cas que hi hagués eleccions autonòmiques abans del 3 d’octubre, seria la direcció de Junts per Catalunya sortida de les eleccions del 9 d’agost la que pilotaria el procés de primàries per a escollir el candidat i elaborar el programa electoral. De tota manera, Junts per Catalunya no considera viable de fer eleccions a curt termini, tenint en compte el rebrot de la pandèmia d’aquest estiu, i les situa a final de la tardor o, fins i tot, a començament de l’any que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada