¿A què juga Francesc Homs?
El portaveu de CDC va negar primer el suport als candidats del PP i C's a la Mesa del Congrés per després regalar-los vots
EFE/ SERGIO BARRENECHEA
Dimarts, 19 de juliol del 2016 - 23:35 CEST
Pablo Iglesias va dir ahir que Francesc Homs és capaç d’embolcallar-se en la bandera del 9-N per acabar recolzant, directament o indirectament, els que van defensar la querella per la consulta. Dilluns, poc després que la fiscalia renunciés a demanar presó per a Artur Mas pel simulacre de referèndum, el portaveu de CDC va anunciar que l’endemà es postularia a la presidència del Congrés. Es tractava, va dir, d’una forma de protesta per les accions legals que el Govern ha emprès contra ell.
La decisió tenia tan escasses possibilitats de prosperar que, quan li van plantejar quin seria el vot final dels seus vuit diputats en la segona ronda, va entonar el «ja ho veurem». Ahir, en una conversa informal, va tornar a assegurar que no recolzaria de cap manera els candidats consensuats pel PP i Ciutadans per governar la Cambra baixa. I, no obstant, els números no surten.
Els aspirants a les vicepresidències del Congrés del partit taronja i el PP, José Ignacio Prendes i Rosa Romero, van ser designats amb 10 vots més dels 169 que sumen els escons de les dues forces. Homs va dir que ell no hi havia tingut res a veure, però fonts de CDC van admetre que sí que havien sigut ells els aliats d’aquests dos dirigents de la dreta. Almenys, part dels seus vuit diputats. Les sospites sobre l’origen de la resta de suports es dirigeixen al PNB, però els nacionalistes bascos van insistir que els seus vots van ser en blanc.
El pacte i la querella
L’inesperat moviment de CDC, en qualsevol cas, va provocar un seguit de crítiques entre l’oposició. Sobretot, des de Podem, molest perquè Convergència va rebutjar recolzar Xavier Domènech, el candidat del partit morat a presidir la Cambra baixa. «Sembla que Homs ha decidit pactar amb els que el volen empresonar», va assenyalar Iglesias, que va recordar que Convergència és la mateixa organització que ja va recolzar José María Aznar el 1996. Els sobiranistes, en procés de refundació, de canvi de cares i de nom (a partir d’ara s’anomenen Partit Demòcrata Català), fugen d’aquest precedent, però al mateix temps el mantenen viu amb comportaments com el d’ahir.
«Qui sap si Rajoy està practicant català per entendre’s amb el senyor Homs», es va plantejar Iglesias. «Rajoy ha demostrat que té capacitat per arribar a acords amb nacionalistes i independentistes. Estaria bé que ens digués a canvi de què», va assenyalar el portaveu del PSOE, Antonio Hernando. Homs podria haver respost, però l’exconseller, en la seva línia (va exigir que la seva reunió de la setmana passada amb Rajoy fos discreta) va evitar, a diferència de la majoria de portaveus, donar explicacions. Ahir va sortir del Congrés amb presses.
Segons el PP, tot es redueix a l’obtenció d’un grup parlamentari propi, al qual els vuit diputats de CDC no tindrien dret en una aplicació rigorista del reglament, ja que el 26-J no van aconseguir el 15% dels vots a Catalunya. Tenir una organització autònoma dins de la Cambra, i no com a part del grup mixt, comporta una bona subvenció, i això és una cosa que el PP, en principi, li pot aconseguir, tot i comptar aquí amb el rebuig de C’s.
La tradició al Congrés dicta que aquests gestos se solen facilitar, a vegades a través del préstec temporal de diputats, i Homs va dir que coneixia la fórmula per aconseguir-ho. La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, de fet va utilitzar aquesta tesi. En aquesta legislatura, va dir, «haurà de ser tot molt col·laboratiu».
Pablo Iglesias va dir ahir que Francesc Homs és capaç d’embolcallar-se en la bandera del 9-N per acabar recolzant, directament o indirectament, els que van defensar la querella per la consulta. Dilluns, poc després que la fiscalia renunciés a demanar presó per a Artur Mas pel simulacre de referèndum, el portaveu de CDC va anunciar que l’endemà es postularia a la presidència del Congrés. Es tractava, va dir, d’una forma de protesta per les accions legals que el Govern ha emprès contra ell.
La decisió tenia tan escasses possibilitats de prosperar que, quan li van plantejar quin seria el vot final dels seus vuit diputats en la segona ronda, va entonar el «ja ho veurem». Ahir, en una conversa informal, va tornar a assegurar que no recolzaria de cap manera els candidats consensuats pel PP i Ciutadans per governar la Cambra baixa. I, no obstant, els números no surten.
Els aspirants a les vicepresidències del Congrés del partit taronja i el PP, José Ignacio Prendes i Rosa Romero, van ser designats amb 10 vots més dels 169 que sumen els escons de les dues forces. Homs va dir que ell no hi havia tingut res a veure, però fonts de CDC van admetre que sí que havien sigut ells els aliats d’aquests dos dirigents de la dreta. Almenys, part dels seus vuit diputats. Les sospites sobre l’origen de la resta de suports es dirigeixen al PNB, però els nacionalistes bascos van insistir que els seus vots van ser en blanc.
El pacte i la querella
L’inesperat moviment de CDC, en qualsevol cas, va provocar un seguit de crítiques entre l’oposició. Sobretot, des de Podem, molest perquè Convergència va rebutjar recolzar Xavier Domènech, el candidat del partit morat a presidir la Cambra baixa. «Sembla que Homs ha decidit pactar amb els que el volen empresonar», va assenyalar Iglesias, que va recordar que Convergència és la mateixa organització que ja va recolzar José María Aznar el 1996. Els sobiranistes, en procés de refundació, de canvi de cares i de nom (a partir d’ara s’anomenen Partit Demòcrata Català), fugen d’aquest precedent, però al mateix temps el mantenen viu amb comportaments com el d’ahir.
«Qui sap si Rajoy està practicant català per entendre’s amb el senyor Homs», es va plantejar Iglesias. «Rajoy ha demostrat que té capacitat per arribar a acords amb nacionalistes i independentistes. Estaria bé que ens digués a canvi de què», va assenyalar el portaveu del PSOE, Antonio Hernando. Homs podria haver respost, però l’exconseller, en la seva línia (va exigir que la seva reunió de la setmana passada amb Rajoy fos discreta) va evitar, a diferència de la majoria de portaveus, donar explicacions. Ahir va sortir del Congrés amb presses.
Segons el PP, tot es redueix a l’obtenció d’un grup parlamentari propi, al qual els vuit diputats de CDC no tindrien dret en una aplicació rigorista del reglament, ja que el 26-J no van aconseguir el 15% dels vots a Catalunya. Tenir una organització autònoma dins de la Cambra, i no com a part del grup mixt, comporta una bona subvenció, i això és una cosa que el PP, en principi, li pot aconseguir, tot i comptar aquí amb el rebuig de C’s.
La tradició al Congrés dicta que aquests gestos se solen facilitar, a vegades a través del préstec temporal de diputats, i Homs va dir que coneixia la fórmula per aconseguir-ho. La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, de fet va utilitzar aquesta tesi. En aquesta legislatura, va dir, «haurà de ser tot molt col·laboratiu».
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada