MUNICIPAL

Tommaso Cacciari: "A Barcelona no sabeu què és el turisme massiu"

Activista del moviment Comitato No Grandi Navi, lluita perquè els creuers deixin de circular per la llacuna de Venècia

LAURA ÀLVAREZ Barcelona ARA 02/07/2016 00:00

     

• 
  651x366

1 / 1

Tommaso Cacciari, activista del moviment Comitato No Grandi Navi, lluita perquè els creuers deixin de circular per la llacuna de Venècia. Desmunta la teoria que diu que aquests immensos vaixells aporten diners a la ciutat, i explica que s’està treballant per repoblar l’illa de Venècia de veïns. És a Barcelona com a convidat al primer Fòrum Veïnal sobre Turisme, organitzat per l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).

Ja no hi ha veïns a l’illa de Venècia?

Sí que n’hi ha, 58.000. El problema és que hi ha 29 milions de turistes cada any.

A Barcelona vénen 30 milions de turistes i molts veïns es queixen del turisme massiu.

A Barcelona no sabeu què és el turisme massiu! Tret de Venècia, qualsevol ciutat que visito trobo que estaria bé per viure-hi.

Molts diuen que ja no s’hi pot viure, al Casc Antic de Barcelona.

A Venècia el pic d’expulsió de veïnat va ser a finals dels 80. Els propietaris van fer el negoci del segle venent les finques a inversors, o directament convertint-les en hotels o apartaments. A la meva família, per exemple, la van fer fora de casa quan jo tenia 10 anys.

I com s’ho van fer aquests 58.000?

Tota la gent que va trobar la manera de quedar-s’hi, ara ja no en marxarà. En els últims anys, de fet, el nombre de veïns s’ha mantingut estable. Ara el repte és fer que la gent torni a viure-hi, perquè el caliu de ciutat no desaparegui. Estem treballant per repoblar l’illa de veïns, però necessitem que canviïn les polítiques d’habitatge.

Com és la Venècia actual?

És una ciutat supeditada al turisme. Ja no hi ha oficines de correus, forns de pa o botigues de queviures. Ara tot són hotels, restaurants i botigues de souvenirs made in China.

I què representen els creuers?

Els creuers són el pitjor problema de Venècia, ja no només pels altíssims nivells de contaminació, sinó perquè amenacen la mateixa ciutat. Fa anys es va perforar el canal per crear-hi un subcanal més profund al mig perquè poguessin passar-hi. Ara cada vegada que entra un creuer a Venècia hi ha un tsunami, i cada dia es perden sis milions de metres cúbics de sediments.

Quins problemes provoca, això?

Les parets del canal s’estan erosionant, apareixen esquerdes als edificis, hi ha places on el terra s’està inclinant, i el més important de tot: la llacuna cada vegada és més profunda, i això vol dir que entra més aigua del mar.

La famosa acqua alta .

Si no aturem aquesta erosió de la llacuna, Venècia acabarà inundada. Hi ha d’haver un equilibri entre l’aigua i les pedres que formen els fonaments de l’illa, perquè si no l’illa s’enfonsa.

Què hi diu l’Ajuntament?

El problema és que el canal és competència del govern estatal. Hem demanat per activa i per passiva un estudi independent que avaluï de manera integral l’impacte dels vaixells sobre la ciutat, però no hi ha manera.

Què creieu que falla?

El moviment Comitato No Grandi Navi va néixer el 6 de gener del 2012, just una setmana abans del naufragi del Costa Concordia. Durant aquests quatre anys hem vist que l’error més gran que hem comès ha sigut centrar-nos en l’impacte mediambiental dels creuers, perquè el que sempre ens rebaten és que la indústria crea llocs de treball i deixa diners a la ciutat.

I no és cert, això?

No. Els llocs de treball que puguin crear els creuers són precaris i és fals que els viatgers aportin diners a la ciutat, perquè els vaixells estan dissenyats perquè els creueristes es gastin els diners dins de la nau. Les cabines són petites i incòmodes, les fan així no només per poder encabir-hi el màxim nombre de creueristes possible, sinó també perquè la gent passi més temps fora de les cambres i a les instal·lacions del vaixell. De fet, només la meitat dels ingressos dels creuers provenen de la venda de bitllets, la resta prové de les botigues, bars i restaurants.

Barcelona és la pròxima Venècia?

Ara mateix Barcelona és la Venècia dels anys 80, però no està tot perdut. La gran diferència és que aquí hi ha un sentiment de col·lectivitat veïnal que nosaltres en el seu moment no vam tenir. Els veïns estan ben organitzats i tenen les eines per sortir-se’n. Nosaltres no desistim, però cada dia que passa la lluita és més difícil.