reperue
Per: Josep Casulleras Nualart
19.01.2017  02:00
Tan bon punt es va saber que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, faria una conferència en una de les sales de més aforament del Parlament Europeu dimarts vinent, la diplomàcia espanyola es va posar en guàrdia. El ministre d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, ho va reconèixer, quan va dir que ‘plantaria cara’ a qualsevol intent de justificar el referèndum a Brussel·les. La maquinària diplomàtica espanyola té una gran presència a la capital comunitària, però no pot impedir-lo, un acte com aquest. Si de cas, pot mirar d’entrebancar-lo i de posar totes les traves possibles als actes de difusió del procés independentista que organitzi la Generalitat. Ja ho ha fet més vegades, i ara també pot passar.
Captura de pantalla 2017-01-18 a les 21.27.28
La conferència de dimarts l’organitzen els eurodiputats d’ERC Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé (dels Verds-ALE) i el del PDECat, Ramon Tremosa (de l’ALDE). A més de Puigdemont, hi parlaran el vice-president, Oriol Junqueras, i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. Una bona part de l’èxit de l’acte dependrà del públic que hi hagi, de qui siguin els assistents. Per això és important si hi va personal diplomàtic d’ambaixades, de les institucions europees, eurodiputats, corresponsals de mitjans internacionals amb influència…
L’estratègia del govern espanyol és mirar de fer el buit a la Generalitat, aïllar-la, apartar-la i menystenir-la quan exposa els motius que han fet créixer l’independentisme a Catalunya i quan difon els arguments per a justificar el referèndum, cercant complicitats. En un altre escenari, és justament allò que va provar de fer amb la conferència de Carles Puigdemont a Madrid. En aquell cas, l’estratègia va fallar, perquè una desena d’ambaixadors van escoltar el president de la Generalitat en aquell esmorzar informatiu.
La maquinària diplomàtica
I ara els preocupa que els passi això mateix. Per això l’estat disposa d’una gran maquinària diplomàtica. N’és el màxim exponent la representació permanent d’Espanya davant la Unió Europea (Reper), una delegació d’unes tres-centes persones. La dotació pressupostària de l’estat per a l’acció exterior davant la UE per al 2016 era de més de vint milions d’euros. Uns diners destinats en bona part a desactivar el debat sobiranista català. El diari El Mundo explicava ben clarament aquesta setmana que la Reper ‘és decisiva perquè el govern [espanyol] contraresti els missatges que el govern de Catalunya transmet en la capital comunitària […]. En el passat, la Reper ha estat amatent a pressionar les institucions i impedir visites oficials. I fins i tot ha enviat diplomàtics a conferències organitzades en centres de convencions o universitats perquè prenguessin la paraula durant els torns de preguntes i deixessin clara la posició d’Espanya sobre el tema català i el marc jurídic.’
Ja fa temps que és evident que el govern espanyol actua de la manera que diu El Mundo. Va ser sobretot a partir de l’any 2013. L’assistent de l’eurodiputat Ramon Tremosa, Aleix Sarri, i l’assessor del grup Verds-ALE, Silvio Falcón, ja alertaven en aquest article de la capacitat d’influència d’Espanya per a aturar els moviments catalans a Brussel·les. Hi deien: ‘Més enllà del nombre de diputats o de diplomàtics, hi ha una xarxa informal d’alts funcionaris de l’estat espanyol que li permet d’acumular informació més fàcilment sobre la vida a les institucions europees. Es pot dir que, moltes vegades, la tecnocràcia neutral de la UE es troba interferida pels estats.’
N’hem vist exemples. El més escandalós, la manipulació en la traducció a l’espanyol d’una resposta del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sobre la independència de Catalunya, només quatre dies abans del 27-S. Aquell fet va aixecar una enorme polseguera; la Comissió va dir que investigaria els fets, però no s’ha aclarit mai qui va ser responsable d’una manipulació d’aquella magnitud. Hi ha un fet que sí que és evident: una de les persones més pròximes a Juncker és una dona de total confiança del PP, Clara Martínez Alberola, cap de gabinet adjunta del president comunitari. Tal com explicava un any abans del 27-S en aquest article d’El Punt Avui el periodista Albert Segura, Alberola ‘és una peça clau en l’ofensiva de la diplomàcia del ministre d’Afers Estrangers contra el procés’. Segons una funcionària comunitària catalana, fa de ‘corretja de transmissió’ del govern espanyol a Brussel·les i […] s’encarrega d’interceptar i tallar de soca-rel qualsevol intent català de buscar el suport de l’executiu comunitari, començant per no atendre peticions d’entrevistes de la Generalitat’. Recordem que en la visita de l’any passat a Brussel·les Puigdemont no va poder tancar una entrevista amb Jean-Claude Juncker.
Un altre fet curiós: poc després de l’anunci de la conferència a Brussel·les, ‘fonts del Parlament Europeu’ van afanyar-se a dir que ‘no es tractava d’un acte institucional’, que ‘no hi ha res previst des d’un punt de vista institucional’ i que això era cosa dels organitzadors. Tenint en compte la gran quantitat d’actes que s’organitzen a l’eurocambra, sobtava que aquestes ‘fonts europarlamentàries’ que van parlar amb l’agència Europa Press haguessin d’aigualir l’anunci de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva. Dins el Parlament Europeu també hi ha personal en posicions destacades que és contrari al procés independentista. És el cas de Jaume Duch, portaveu de la institució, que aquest mes vinent assumirà el càrrec de director general de comunicació. Duch ha fet declaracions contundents dient que Catalunya restaria fora de la UE si fos independent i que li seria molt difícil de tornar-hi a entrar. Un argument que contrasta, per exemple, amb la posició oficial de la Comissió Europea de no pronunciar-se pel fet de tractar-se d’un afer intern espanyol.
Del 2014 al 2017
De l’inici del procés, a les acaballes del 2012, fins ara hi ha hagut prou mostres per a saber com actua el govern espanyol utilitzant aquests mecanismes, de vegades de manera més subtil i de vegades de manera més barroera. No fa ni tres mesos que hi va haver un episodi ben esperpèntic, quan l’ambaixada espanyola a Bèlgica va provar de boicotar un acte sobre Catalunya a la Universitat de Lovaina la Nova, amb la presència del representant permanent de la Generalitat a Brussel·les, Amadeu Altafaj. Una diplomàtica espanyola es va voler fer passar per una universitària que qüestionava les afirmacions d’Altafaj. Fins que va confessar qui era realment, enmig de la perplexitat dels assistents.

L’actitud de les institucions espanyoles fins i tot ha estat denunciada públicament: fou el cas el 2014 de la Universitat de Lisboa, que va denunciar pressions contra un acte acadèmic sobre Catalunya. Aquell mateix any el Diplocat va exclamar-se de les pressions d’ambaixades i del Ministeri d’Afers Estrangers per a impedir que el debat sobiranista arribés a les principals capitals europees. I, de fet, el principal think tank de Brussel·les va arribar a suspendre a última hora un debat sobre Catalunya en què havia de participar Carles Viver Pi-Sunyer. Aquell any, amb la consulta del 9-N a la vista, la diplomàcia espanyola va prémer l’accelerador.
El 2017 ha començat amb el referèndum del mes de setembre a l’horitzó. I amb el primer acte de gran envergadura d’internacionalització del procés català, la diplomàcia espanyola ha deixat clar que es tornaria a activar.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]