11s2016-Compactat-17h30m
Per: Vicent Partal
04.01.2017  22:00
El politòleg Sergi Castañé ha publicat a Twitter (@sergicastanye) un estudi en què analitza les dades del CEO tenint en compte els canvis que s’hi han vist aquests últims mesos i encreuant-los amb les dades de l’INE. El resultat, que podeu veure ací, matisa molt el presumpte efecte a la baixa de l’independentisme tan cobejat, precisament modificant la base a la qual es pregunta.
C1UfkSXXUAAbNN9
El resultat fa impressió. Entre el 2011 i el 2013 l’independentisme guanya un milió de vots i després aguanta aquests vots pràcticament durant tres anys seguits, amb una pèrdua mínima. La imatge és un dels símbols més evidents d’una realitat que, per una altra banda, tots intuïm. Quan Jordi Muñoz s’exclamava, arran de l’èxit de l’Onze de Setembre passat, el que ens estava dient en definitiva és que al carrer era visible això que Castañé veu ara en les xifres dels estudis d’opinió. O això altre que avui ens expliquen també els Aravot a VilaWeb.
El moviment independentista és únic, ara mateix, perquè es comporta d’una manera estranya. No té pics ni valls sobtats –si més no, fins ara. I això, vist en una seqüència de deu anys ja, és simplement un fenomen únic a Europa. Tots els moviments polítics tenen alts i baixos. Tanmateix, això que es veu al Principat és d’una rotunditat digna d’estudi. Fa deu anys que el país duu a terme mobilitzacions històriques, que aguanta repressió i manipulacions sense aturador, que governa i pren decisions complexes, que sobreviu a baralles internes constants… i el suport o no baixa, o baixa d’una manera gairebñe negligible. És normal i lògic, per tant, que els contendents es posen nerviosos, oimés quan s’acosta el final i no saben com fer baixar això que qualificaven irònicament, ells sempre tan superbs, de suflé.
PD. Contra aquesta rotunditat granítica, l’estratègia preferida aquestes setmanes i mesos vinents serà cercar les escletxes més mínimes per explotar-les i exagerar tant com siga possible qualsevol afer menor. Amb la intenció de veure si a algú li tremolen les cames (com efectivament ha passat aquestes darreres hores amb l’afer dels fanalets) i s’oblida de que si deixes els teus companys sols i te’n desmarques d’ells en públic això no et salvarà a tu i només aconseguiràs redoblar la pressió sobre el conjunt del moviment. Tu inclòs.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]