EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer
"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila
31 de desembre de 2016 HISTÒRIES DEL PENEDÈS
QUAN LA RENAIXENSA S’EDITÀ AL VENDRELL 1/2
“Encetem, en fi, anar, no pel cami del provincialisme exclusivista,….no pel cami del partidarisme politich, sino del esperit patri, no pel fraccionament sinó per l’atracció, per la unió, per la germanó de criteris, de afeccions y de voluntats á la reconstitució de l’element nacional que és la més alta potència civilitzadora dels pobles.”
Aquets eren els propòsits que el diari La Renaixensa declarava en el primer número, a la secció de política. El diari La Renaixensa, va ser de tendència catalanista conservadora, va neixer a Barcelona l’1 de gener de 1881. Editat en català i amb el subtítol de Diari de Catalunya, va destacar, per sobre del terreny polític, en la seva producció cultural. Els seus principals impulsors van ser Pere Aldavert i Martorell i Àngel Guimerà.
La capçalera de La Renaixensa la va dissenyar l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Destaca l’au fènix il·lustrada, amb l’escut de Catalunya com a cos, representa simbòlicament el renaixement nacional.
Anteriorment existia La Renaxensa publicació quinzenal fundada el 1871 per Pere Aldavert i dirigida per Francesc Matheu, primer, i per Àngel Guimerà després. Sota el subtítol de periodich de literatura, ciencias y arts, la revista es converteix en representant de l’esperit literari i cultural de tota una època. El seu nom inicial, La Renaxensa, canvia a partir de 1876 i passa a ser La Renaixensa. Un cop aparegut el diari, la revista continuà publicant-se mensualment i, més tard, a partir de 1882, com a suplement del diari.
En els seus inicis l’existència del periòdic va ser tranquil·la. La primera suspensió, emesa pel governador civil Eduardo de Hinojosa, va arribar l’any 1897. Aldavert va fer aparèixer el diari com a suplement del diari reusenc, Lo Somatent, des del 25 de març fins al 17 d’abril. Novament suspès, el diari es va desplaçar al Vendrell on van sortir 193 números amb el seu títol original de La Renaixensa. Un nou governador civil, Larroca, va aixecar la suspensió i el diari tornà a Barcelona el 28 d’octubre.
No hi ha dubte que Àngel Guimerà i Jorge (1845–1924) tingué bons arguments pel desplaçament al Vendrell. Guimerà era fill de pare català i mare canària, va néixer a Santa Cruz de Tenerife, fou un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. Després de passar per Barcelona la família va arribar al Vendrell, fet que suposà per Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l’obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. La seva amistat amb el notari, escriptor i historiador vendrellenc Jaume Ramon i Vidales (1846-1900) el posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en català.
Aldabert i Guimerà es van mantenir a La Renaixensa fins l’any 1902 , tres anys abans del tancament definitiu.
Publicat a El 3 de vuit el dia 30 de desembre de 2016
Aquets eren els propòsits que el diari La Renaixensa declarava en el primer número, a la secció de política. El diari La Renaixensa, va ser de tendència catalanista conservadora, va neixer a Barcelona l’1 de gener de 1881. Editat en català i amb el subtítol de Diari de Catalunya, va destacar, per sobre del terreny polític, en la seva producció cultural. Els seus principals impulsors van ser Pere Aldavert i Martorell i Àngel Guimerà.
La capçalera de La Renaixensa la va dissenyar l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Destaca l’au fènix il·lustrada, amb l’escut de Catalunya com a cos, representa simbòlicament el renaixement nacional.
Anteriorment existia La Renaxensa publicació quinzenal fundada el 1871 per Pere Aldavert i dirigida per Francesc Matheu, primer, i per Àngel Guimerà després. Sota el subtítol de periodich de literatura, ciencias y arts, la revista es converteix en representant de l’esperit literari i cultural de tota una època. El seu nom inicial, La Renaxensa, canvia a partir de 1876 i passa a ser La Renaixensa. Un cop aparegut el diari, la revista continuà publicant-se mensualment i, més tard, a partir de 1882, com a suplement del diari.
En els seus inicis l’existència del periòdic va ser tranquil·la. La primera suspensió, emesa pel governador civil Eduardo de Hinojosa, va arribar l’any 1897. Aldavert va fer aparèixer el diari com a suplement del diari reusenc, Lo Somatent, des del 25 de març fins al 17 d’abril. Novament suspès, el diari es va desplaçar al Vendrell on van sortir 193 números amb el seu títol original de La Renaixensa. Un nou governador civil, Larroca, va aixecar la suspensió i el diari tornà a Barcelona el 28 d’octubre.
No hi ha dubte que Àngel Guimerà i Jorge (1845–1924) tingué bons arguments pel desplaçament al Vendrell. Guimerà era fill de pare català i mare canària, va néixer a Santa Cruz de Tenerife, fou un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. Després de passar per Barcelona la família va arribar al Vendrell, fet que suposà per Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l’obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. La seva amistat amb el notari, escriptor i historiador vendrellenc Jaume Ramon i Vidales (1846-1900) el posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en català.
Aldabert i Guimerà es van mantenir a La Renaixensa fins l’any 1902 , tres anys abans del tancament definitiu.
Publicat a El 3 de vuit el dia 30 de desembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada