Per: Xavi Serrano
07.06.2017  22:00
El tancament de la Model arriba el dia que fa 113 anys. Avui al matí, els mossos d’esquadra en traslladaran els últims interns –un total de vint-i-cinc que hi han passat aquesta última nit–, i els serveis penitenciaris de la Generalitat signaran l’acabament de la vigilància perimetral. Així es liquidarà el procés de tancament que va començar a principi d’any. L’edifici, que ocupa la superfície de dues illes de l’Eixample, és un dels símbols de la repressió franquista a Barcelona i els veïns n’han reivindicat llargament el tancament. A partir del setembre, s’hi instal·larà una escola.
L’any 1904, la presó, allunyada del centre urbà, es va concebre com un projecte modern amb la voluntat de reinserir els reclusos en la societat. Tenia el propòsit de millorar també les condicions higièniques dels interns, amb cel·les individuals i una capacitat prevista de 675 places –el gener d’enguany s’hi comptaven 2.059 reclusos.
La Model és la presó de la Setmana Tràgica, del pistolerisme i la repressió del moviment obrer, de la guerra de 1936-1939, de la persecució antifranquista i de l’eclosió de l’heroïna als anys vuitanta. És història, un mirall del segle XX, que repassem amb deu noms que en algun moment hi han estat vinculats.
Francesc Ferrer i Guàrdia

La model va ser escenari del judici contra el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat d’haver encès la metxa que va desfermar la Setmana Tràgica, l’any 1909. El govern conservador de Maura va trobar en el fundador de l’Escola Moderna el boc expiatori després de dies de revoltes a la ciutat. El consell de guerra contra Ferrer i Guàrdia es féu el 9 d’octubre, amb una gran expectació popular. Quatre dies més tard, fou afusellat al castell de Montjuïc.
Joan Garcia Oliver

El primer contacte de Joan Garcia Oliver amb la Model va arribar quan tenia disset anys. L’any 1919 va ingressar-hi breument després d’haver participat en una vaga de cambrers –ell ho era. Durant les dues dècades posteriors, Oliver es convertí en una de les principals figures de l’anarquisme català i arribà a ser ministre de Justícia del govern de Largo Caballero durant la Segona República espanyola. Segons que reconeix a les seves memòries, Oliver va forjar la seva educació autodidàctica a la Model. Fou empresonat unes quantes vegades durant els anys vint i trenta, a causa de la seva activitat política.
Salvador Seguí

Salvador Seguí, conegut pel ‘Noi del Sucre’, va ser un dels personatges més importants del moviment anarco-sindicalista a la primeria del segle XX. Per aquesta posició va acabar a la Model nombroses vegades durant les dues primeres dècades del segle XX. Seguí, que fou secretari de la CNT, va ser assassinat l’any 1923 pels ‘pistolers blancs’ del Sindicat Lliure de la patronal catalana.
Francesc Layret

Polític i diputat al parlament de marcada ideologia catalanista, Francesc Layret exercia d’advocat defensor de militants cenetistes, amb qui va passar llargues hores a la Model. Va ser assassinat a trets a Barcelona el 1920 pels ‘pistolers blancs’ del sindicat lliure de la patronal catalana quan l’esposa de Lluís Companys, amic seu i company d’escola i universitat, el recollia en un taxi a la porta del seu bufet al carrer de Balmes. En aquell moment, Layret acudia a la Model a fer gestions per a l’alliberament de Companys, que havia estat retingut amb una trentena de figures de les esquerres.
Lluís Companys

Lluís Companys va estar empresonat a la Model pocs anys abans de ser president de la Generalitat. Era l’octubre del 1930 i va anar a la presó perquè havia participat en les protestes contra l’expulsió del país de Francesc Macià. Hi va coincidir amb polítics com ara Àngel Pestaña, Joan Vehí i Emlili Granier Barrera. Més tard, essent president, va ser suspès del càrrec quan feia menys d’un any que n’havia pres possessió. Va ser empresonat juntament amb el seu govern i més càrrecs electes que van donar suport als Fets d’Octubre del 1934, quan proclamaren l’Estat Català. Però aleshores no va anar a parar a la Model, sinó al vaixell Uruguay, al port de Barcelona, primer, i després a Madrid i al Puerto de Santa María, a Cadis.
Jordi Pujol

L’any 1960, el dictador Franco visitava Barcelona per assistir a un concert d’homenatge a Joan Maragall al Palau de la Música Catalana. Pocs dies abans del recital, es va prohibir la interpretació del ‘Cant de la Senyera’, que s’havia previst. Quan començà l’acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el ‘Cant de la Senyera’ i va llançar uns fulls volants titulats ‘Us presentem el General Franco‘, crítics amb el dictador. Pujol va ser detingut com a autor dels pamflets. Va ser traslladat a la Model el 24 de maig de 1960. Li van va obrir sumari de consell de guerra, que es féu el 12 de juny del mateix any. Va ser condemnat a set anys de presó i n’acabà complint dos i mig a la presó de Torrero de Saragossa.
Lluís Maria Xirinacs

Ex-senador durant la transició i candidat al Nobel de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, la Model va ser el teló de fons de moltes de les accions polítiques de Lluís Maria Xirinacs. L’1 de desembre de 1973 va començar iniciar una vaga de fam a la presó amb l’objectiu de reclamar l’amnistia dels presos polítics del franquisme i, especialment, la llibertat dels 113 detinguts durant una reunió de l’Assemblea de Catalunya –plataforma unitària d’entitats polítiques i socials catalanes que s’oposaven al franquisme–  a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Xirinacs, present a la reunió, va ser empresonat i després alliberat per la seva condició clerical. La vaga de fam va durar 42 dies. Dos anys després, el 1975, Xirinacs es va estar a peu dret davant la Model dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va haver aprovat la llei d’amnistia.
Salvador Puig Antich

Salvador Puig Antich va ser l’últim executat mitjançant el garrot vil a la Model –i a tot el país. Conegut en l’àmbit militant com ‘el Metge’, Puig Antich va formar part del Moviment Ibèric d’Alliberament, una organització anticapitalista activa al començament dels anys setanta i que donava suport a la violència en la lluita obrera. La vida de Puig Antich canvia el 25 de setembre de 1973, quan efectius de la Brigada Político-Social el volen detenir, a ell i a un company. Hi ha un tiroteig que acaba amb la mort d’un inspector de la policia, Francisco Aguas. Puig Antich és acusat de la mort, tot i que l’oficial va rebre cinc trets i de la pistola de Puig Antich només en van sortir dues bales. Ferit, és traslladat a un hospital de l’Eixample i, una vegada estabilitzat, és ingressat a la Model. El 8 de gener de 1974 és sotmès a un consell de guerra sumaríssim, en què és condemnat a pena de mort. Finalment, és executat mitjançant el garrot vil el 2 de març de 1974.
Juan José Moreno Cuenca (El Vaquilla) 

Els anys vuitanta van ser tacats per l’heroïna. A la Model, aquesta addicció hi coincidia amb un nombre de reclusos que triplicava l’aforament previst pels dissenyadors de la presó. Juan José Moreno Cuenca, conegut popularment com ‘el Vaquilla’, va convertir-se en una figura popular de l’època. En part, gràcies al cinema de directors com Eloy de la Iglesia. Després de passar per uns quants reformatoris, el Vaquilla va ingressar a la Model quan tenia quinze anys per la seva activitat delictiva. El 13 d’abril del 1984 va encapçalar un motí a la presó. Entre més millores de les condicions penitenciàries, els reclusos van demanar a les autoritats que els subministressin heroïna i poder exposar les seves queixes per ràdio.
Raymond VaccariziDurant els anys vuitanta, Raymond Vaccarizi es va convertir en l’enemic públic número u a França, per la relació amb la màfia marsellesa. L’any 1983 va ser empresonat a Barcelona, després de ser-hi detingut per la Interpol. Havia complert un any de condemna quan, un dia qualsevol, Vaccarizi va treure el cap per la finestra de la cel·la per parlar amb la seva dona, que el cridava des de l’exterior. En aquell moment, un franctirador situat a la teulada d’un edifici del carrer de Provença va disparar dos trets que el van matar a l’acte. En el moment de l’assassinat, el govern espanyol en gestionava l’extradició a França.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]