ABANSD’ARA
En Gaudí, mestre
De la necrològica de Lluís Bonet i Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993) per a La Publicitat (11-VI-1926) en la mort, el dia abans, d’Antoni Gaudí (Reus, 1852 - Barcelona, 1926). L’autor de l’article n’era deixeble. Avui és el 165è aniversari del naixement de Gaudí. Caricatura de Feliu Elias, Apa (Barcelona, 1876-1948), publicada en aquella edició del diari.
LLUÍS BONET I GARÍ 1926 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús
[...]
Tota la seva obra està estructurada sota una mateixa finalitat, res passatger no li fa tòrcer el camí, subjecta sàviament els materials donant-los les formes pròpies dels seus elements de formació d’acord amb la visió constant que tenia de la naturalesa. Les facilitats constructives del dia les adapta degudament per a posar-les al seu servei, i si no coneixia prou be els materials per a poder-los usar, els assajava degudament. Per a ell, doncs, aquestes qüestions no li eren cap preocupació, la claredat plàstica de la seva visió trobava camí lliure per a desenvolupar el concepte més enlairat de la seva arquitectura, i per això la seva obra no queda esmicolada per ella mateixa, i per això les seves obres són tot elegància i plenes de sinceritat, i reconeixent ell mateix aquesta gràcia que Déu li havia concedit, humilment, no s’admirava de veure fàcilment i amb rapidesa la solució de qualsevol concepte arquitectònic. La unitat de les seves obres no ens ha d’estranyar, ja que cada una d’elles particularment era un estudi per aplicar al temple de la Sagrada Família, que és l’obra de la seva vida: obra inacabada que és deure de tots de continuar dignament, ben segurs que mai hi faltarà el seu esperit ni encert en la direcció. Sortosament aquests deu darrers anys En Gaudí ens ha deixat el tresor millor per a la seva obra. Sense ell haurien pogut eixir divagacions en l’aplicació de les formes arquitectòniques, fent dubtar als que segueixin els seus plans pel mitjà de superfícies reglades, però el traçat geomètric d’ell, els ha donat una claredat gràfica completament nova que facilitarà la interpretació de tot el que ell projectava per al grandiós Temple. Aquests estudis dels seus darrers anys són les aplicacions de la geometria de l’espai a la seva arquitectura; sense ella, les formes mares, no trencades, que veiem en les seves obres no haurà pogut deixar-les en cap projecció, sinó en un gran model intervingut curosament per ell, difícil i quasi impossible d’executar en tots els detalls. La plàstica gaudiniana podrà interpretar-se amb les formes geomètriques del parabòlvid, hiperbòlvid, lliproid, i elicoid tan sàviament estudiades per ell fins a trobar-s’hi propietats fins ara desconegudes. [...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada