La presidenta del parlament Carme
Forcadell, tancada a la presó del Mas d’Enric, ha enviat una carta a la
resta de presos polítics en què recorda com va rebre la notícia de
l’empresonament de mig govern avui fa un any. ‘De sobte, a la ràdio, van
informar que us tancaven a la presó. No vaig poder reprimir les
llàgrimes de tristesa, indignació i impotència’, escriu.
La presidenta del parlament diu que ‘no hi ha dia que no dediqui una
bona estona a recordar-vos a cada un de vosaltres’, però que avui
recorda especialment Junqueras i Forn. ‘Fa un any que no gaudiu de la
Neus, la Joana, el Lluc, la Laura, l’Anna i la Beta com ho hauríeu de
fer, en llibertat. Un any sense poder passejar per Sant Vicenç dels
Horts i Barcelona. Un any sense poder estar amb els qui estimeu i els
qui us estimen, que som molts’, es plany.
Tot i ser un aniversari trist, diu Forcadell, confessa que té esperança
que, ‘més aviat que tard, la veritat, la justícia i la democràcia
s’acabarà imposant’. ‘Companys i companyes, us envio una forta abraçada i
moltíssima energia, encara que em consta que, d’això, aneu sobrats’,
clou el text.
Llegiu ací la carta de Carme Forcadell
«Avui fa quasi un any d’aquell trist dia en el qual l’Oriol, en Quim i
els altres membres del govern declaraven a l’Audiència Nacional mentre
els membres de la mesa ho fèiem al Tribunal Suprem. Nosaltres vam tenir
sort i vam poder tornar a Catalunya. Recordo que, aquella tarda, de camí
a casa, estàvem tots pendents de les notícies. De sobte, a la ràdio,
van informar que us tancaven a la presó. No vaig poder reprimir les
llàgrimes de tristesa, indignació i impotència.
Avui fa un any que l’estat va fer efectiva la seva amenaça i va
descarregar totes les seves ànsies de venjança contra un govern ple de
bones persones que, en tot moment, va treballar per complir el mandat
popular pel qual va ser votat. Ho vau fer, sempre, avantposant el
diàleg, el pacifisme i la democràcia. En vaig ser testimoni.
No sabeu com us trobo a faltar a totes i a tots. Recordo com, després
de 32 dies empresonats, alguns de vosaltres vau ser posats en llibertat
i això ens va permetre compartir unes quantes estones junts. Ens
preguntàvem els uns als altres pels ànims, la família i, com sempre, pel
país. Un país que no ens podem treure mai del cap! Pocs mesos després,
però, com si es tractés d’una broma pesada, i sense incomplir cap de les
mesures cautelars que us havien imposat, vau ser tancats una altra
vegada. I jo, amb vosaltres.
No hi ha dia que no dediqui una bona estona a recordar-vos a tots i
cada un de vosaltres. Avui, però, recordo especialment l’Oriol i en
Quim. Fa 365 dies que us van arravatar la llibertat de manera totalment
injusta. És un aniversari dolorós. Porteu un any sense gaudir de la
Neus, la Joana, el Lluc, la Laura, l’Anna i la Beta com ho hauríeu de
fer, en llibertat. Un any sense poder passejar per Sant Vicenç dels
Horts i Barcelona. Un any sense poder estar amb aquells que estimeu i
que us estimen, que som molts.
Volen apagar la vostra veu perquè és una veu que posa l’estat
espanyol davant del mirall i, el que veuen, els espanta. Sé, però, que
no se’n surten a l’hora de silenciar-vos! Vaig veure per la televisió
que, fa uns dies, la veu de l’Oriol, sempre forta i decidida, va donar
la bona nit a tots aquells que es van congregar a Lledoners per fer-vos
companyia des de fora de la presó. També em vas donar la bona nit a mi,
que ho sàpigues! Quina metàfora tan preciosa: no hi ha parets ni barrots
que puguin fer-te callar, Oriol.
I és que, és cert que és un aniversari trist. No és mai una bona
notícia que gent demòcrata, valenta i compromesa estigui injustament
privada de llibertat. Però, com que sóc optimista de mena, també crec
que, fins i tot en aquesta situació, hi ha lloc per a l’esperança.
Després d’un any d’una repressió duríssima estem tossudament alçats,
defensant els drets i les llibertats i convençuts que, més d’hora que
tard, la veritat, la justícia i la democràcia s’acabarà imposant.
Companys i companyes, us envio una forta abraçada i moltíssima energia, encara que em consta que, d’això, aneu sobrats.
Ens veiem ben aviat. Us estimo!»
01.11.2018 14:13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada