31.10.2018 08:00
La tardor sempre s’ha considerat
un període de canvi de cicle vital i per això és el moment ideal per a
recordar els qui ja no hi són. De fet, el culte als morts és un tret
comú en gairebé totes les cultures del món. En el nostre cas, Tots Sants
forma part d’un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts i
Halloween, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics
celtes, que es basava fonamentalment en el record dels difunts.
Segons les cultures cèltiques, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava el primer de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc el primer de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar. En una societat ramadera com la celta, la festa del Samhain, que se celebrava pels volts del primer de novembre, era una festa clau perquè encetava el període de letargia hivernal.
La festa actual de Tots Sants també manté rituals que provenen d’unes altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts, que té orígens romans i es feia durant la Parentalia, les festes que feien els romans al mes de febrer per retre culte als morts. Les famílies es reunien al voltant d’una tomba i, entre més rituals, oferien flors als morts en senyal de vida eterna. La religió romana, que era molt donada a fer ofrenes, també creia que calia deixar menjar als difunts.
Tots Sants se’n va a Amèrica
Segles més tard, amb l’expansió del cristianisme a les terres americanes, la festa de Tots Sants va entrar en contacte amb les creences indígenes de culte als morts. D’aquesta manera va néixer el Dia dels Morts, que prové d’un conjunt de festes autòctones procedents d’uns quants punts de l’Amèrica Llatina s’han fet molt populars ací durant els darrers anys. Una de les més espectaculars és la que es fa a Mèxic, que va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2008.
Segons les cultures cèltiques, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava el primer de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc el primer de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar. En una societat ramadera com la celta, la festa del Samhain, que se celebrava pels volts del primer de novembre, era una festa clau perquè encetava el període de letargia hivernal.
-
Voleu saber com fer panellets? Ací trobareu la recepta
La festa actual de Tots Sants també manté rituals que provenen d’unes altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts, que té orígens romans i es feia durant la Parentalia, les festes que feien els romans al mes de febrer per retre culte als morts. Les famílies es reunien al voltant d’una tomba i, entre més rituals, oferien flors als morts en senyal de vida eterna. La religió romana, que era molt donada a fer ofrenes, també creia que calia deixar menjar als difunts.
-
Us oferim una tria dels deu cementiris més singulars del país
Tots Sants se’n va a Amèrica
Segles més tard, amb l’expansió del cristianisme a les terres americanes, la festa de Tots Sants va entrar en contacte amb les creences indígenes de culte als morts. D’aquesta manera va néixer el Dia dels Morts, que prové d’un conjunt de festes autòctones procedents d’uns quants punts de l’Amèrica Llatina s’han fet molt populars ací durant els darrers anys. Una de les més espectaculars és la que es fa a Mèxic, que va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada