11.06.2020 21:50
Els vora 45.000 socis de
l’Assemblea Nacional Catalana voten telemàticament el nou secretariat de
l’entitat. La votació va començar dimecres i s’acabarà demà, dissabte.
Diumenge se sabrà qui integra el nou secretariat, que serà l’encarregat
d’elegir el president de l’entitat. La persona més votada a les
eleccions no ha de ser necessàriament qui presideixi l’ANC, perquè depèn
dels equilibris interns del secretariat. Per això, la composició del
secretariat és la batalla decisiva.
L’actual presidenta, Elisenda Paluzie,
és un exemple d’aquest mecanisme. Es va presentar sense intenció de ser
presidenta, però després va ser l’escollida. Aquesta vegada es presenta
amb voluntat de tornar a exercir el càrrec, però no a qualsevol preu.
D’entrada, posa com a condició sentir-se còmoda en el nou secretariat i,
a més, si no és la més votada dissabte, és molt possible que no opti a
la presidència. Li disputa el càrrec un nucli organitzat al voltant de
SalvemlANC, encapçalat per l’actual president de la Cambra de Comerç de
Barcelona, Joan Canadell, que promou com a candidata Montse Soler,
vinculada a la campanya Eines de País. Entre Paluzie i Soler no hi ha
diferències ideològiques ni polítiques, només personals. Totes dues són
independentistes, partidàries de la unilateralitat i de fer efectiu el
mandat del Primer d’Octubre. I cap de les dues no milita en cap partit
polític, tot i que les han acusades de ser pròximes a Junts per
Catalunya, cosa que desmenteixen, de la mateixa manera que l’actual
presidenta havia estat acusat de ser afí a ERC, una cosa que fa molts
anys que no és certa. Paluzie és més coneguda per les bases de
l’Assemblea i, per tant, té més possibilitats d’imposar-se.
Darrere
aquests dos noms, n’hi ha més que també podrien acabar optant a la
presidència, segons el resultat de les eleccions. És el cas de David Fernàndez,
actual vice-president i membre del Cercle Català de Negocis. Fernàndez
era pròxim a Canadell, però aquests darrers temps s’han distanciat i ara
és la mà dreta de Paluzie a l’entitat. També forma part d’aquesta
segona línia el periodista Antonio Baños, que descarta
de ser president perquè no és un càrrec remunerat i la dedicació que
exigeix li impediria de guanyar-se la vida. Amb tot, no s’ha de perdre
de vista, perquè el secretariat fa molts tombs una vegada constituït. I,
finalment, també hi ha Adrià Alsina, ex-director de
comunicació de l’ANC, ben relacionat amb les bases de l’entitat. Alsina
va ser el principal impulsor de Primàries, que va acabar essent una
associació encapçalada per Jordi Graupera, que no va
aconseguir representació a l’Ajuntament de Barcelona. Més tard, Alsina
es va distanciar de Graupera i es va desvincular del projecte.
L’únic partit que no amaga la presència de militants és Poble Lliure, que forma part de la CUP. Aquesta formació veuria amb bons ulls que Baños fos president de l’ANC, tot i que ell ja ho ha descartat. De tota manera, es podria presentar de contrapès del sector de Soler, que Poble Lliure considera de dretes, i, d’aquesta manera, donar centralitat a Paluzie. Tots aquests moviments no es faran fins que el secretariat no hagi estat elegit, i serà determinant el suport que rebi cada candidat. Però la batalla posterior és assegurada.
Dues exclusions
Les eleccions garanteixen la independència de l’Assemblea dels partits polítics, perquè cap de les persones que té possibilitats de presidir-la no és militant. D’una altra banda, la defensa de la unilateralitat i el compliment del mandat del Primer d’Octubre, avui, no la fa obertament cap formació política. Com cada vegada, les eleccions han estat envoltades de polèmica perquè hi ha hagut exclusions de candidats al secretariat. Aquesta vegada, n’han estat exclosos Roger Heredia, militant d’ERC que es va enfrontar a la territorial de l’Ebre de l’ANC, i Eduard Cabús, per una intervenció a Twitter que la junta electoral va considerar que era campanya electoral, cosa que a l’ANC és prohibida. Només es permet de fer-ne entre els socis, no públicament. La junta electoral de l’ANC és constituïda per set juristes independents.L’únic partit que no amaga la presència de militants és Poble Lliure, que forma part de la CUP. Aquesta formació veuria amb bons ulls que Baños fos president de l’ANC, tot i que ell ja ho ha descartat. De tota manera, es podria presentar de contrapès del sector de Soler, que Poble Lliure considera de dretes, i, d’aquesta manera, donar centralitat a Paluzie. Tots aquests moviments no es faran fins que el secretariat no hagi estat elegit, i serà determinant el suport que rebi cada candidat. Però la batalla posterior és assegurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada