Jordi Labòria: «El socialisme català és cada cop més unionista»
Un dels històrics del socialisme terrassenc, ara a MES, creu que el PSC "no s'ha adaptat als canvis nacionals que hi ha hagut a Catalunya"."Amb Espanya no s'hi pot fer res", afirma
Joan Manel Oller | ND 02/04/2015 a les 20:30h
Jordi Labòria ha deixat el PSC després de dècades de militància Foto: J.M.O.
El polític i psicòleg Jordi Labòria, un dels eterns alcaldables del PSC de Terrassa i representant de la línia més catalanista, ha estripat el carnet del partit. Un dels fundadors de Reagrupament Socialista cap a l'any 1974 diu adéu a 41 anys de fidelitat a unes sigles. Se'n va a Moviment d’Esquerres (MES).
Fa uns mesos, el Pacte de Terrassa pel Dret a Decidir el va triar com a portaveu. Jordi Labòria sempre s'ha destacat per la seva capacitat de diàleg, tant a l'Ajuntament de Terrassa com a la Diputació de Barcelona, i ha estat durant dècades un dels grans pilars del socialisme a la ciutat egarenca.
- Es veia a venir i finalment ha fet el pas. Ha dit adéu al PSC. Ha estat una transició reflexionada?
- El pas l'he anat fent de manera progressiva, i després de veure els canvis que s'han produït a la política catalana. Des de la llibertat que et dóna no tenir responsabilitats públiques ni en l'àmbit local ni en altres superiors, pots posar distància i analitzar-ho tot millor.
- Vaja, que no ha estat d'un dia per l'altre.
- Respon a un desencís amb el partit, que ha crescut amb el temps, atès que no ha sabut encarar els nous reptes, ni els nacionals catalans ni els socials.
- El socialisme no ha respost als reptes socials?
- Formo part dels polítics de la transició. Vam fer coses bé i coses malament. El socialisme es va centrar massa en els objectius econòmics. Es va seguir aquella doctrina que resava que amb un augment de la riquesa aquesta es redistribuiria directament entre la ciutadania. Van anar quedant en segon terme els esforços diaris de treballar amb les persones. No és aquesta la socialdemocràcia que jo he defensat des de l'any 1977. Cap aquí és cap a on vull anar. El PSC, a parer meu, no ha retornat als seus orígens. Les darreres setmanes ha estat molt crític amb les formes de fer dels partits.
- Les primàries no són primàries, les designacions dels candidat les fan els aparells del partit, hi ha alcaldes que cedeixen els testimonis directament a d'altres persones...
- Terrassa en pot ser un exemple.
- La deriva espanyolista del PSC també l'ha ajudat a trencar el carnet del partit?
- El socialisme no s'ha adaptat als canvis nacionals que hi ha hagut a Catalunya els darrers anys. Ans al contrari, el PSC i el PSOE han fet una simbiosi que no permet albirar les diferències. El socialisme català és cada cop més unionista.
- Ara pot dir en veu alta "sóc independentista"?
- Sóc independentista català. És l'única solució. Amb Espanya no s'hi pot fer res. I sóc federalista... europeu.
- Fins ara no havia respost quan se li feia la pregunta...
- Quan vaig acceptar ser el portaveu de la Plataforma de Terrassa pel Dret a Decidir ja quedava clar el meu plantejament. Procedeixo d'una família molt independentista i en la clandestinitat vaig militar al Front Nacional de Catalunya. El PSC hauria de ser un pal de paller de la recuperació nacional de Catalunya. I és evident que ara mateix no fa aquesta tasca.
- La solució que ha trobat és passar-se a un altre partit.
- Sóc un animal polític. Això no ho puc pas evitar. M'agrada la política. I amb gent de la diàspora del PSC i exvotants socialistes hem buscat una via alternativa, que ha acabat sent Moviment d'Esquerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada