I EUROPA TAN AMPLA...!!!

La frontera més perillosa del món

Des que Itàlia va suspendre la seva operació, no hi ha cap dispositiu de rescat a les aigües entre Líbia i Itàlia

CRISTINA MAS Barcelona | ARA 19/04/2015 19:01

Després del desastre de Lampedusa, l’octubre del 2013, on van morir 360 persones, Itàlia va posar en marxa una operació de rescat de gran abast batejada com a Mare Nostrum. Amb un pressupost mensual de 9,3 milions d’euros, Roma va mobilitzar recursos marítims i aeris amb l’objectiu de salvar els immigrants de les pasteres i detenir els traficants. El resultat evidencia que, si hi ha voluntat política i recursos, el drama es pot evitar: més de 100.000 persones van ser rescatades amb vida de l’aigua durant els 13 mesos que va durar l’operació. Però el govern italià va denunciar que no podia continuar afrontant tot sol l’emergència humanitària del Mediterrani i va suspendre Mare Nostrum el novembre passat per forçar una reacció europea.

 

 Frontex, l’agència europea de protecció de fronteres, va posar en marxa al gener l’anomenada operació Tritó, que compta amb menys d’un terç de pressupost i molts menys efectius i que està dissenyada per vigilar les fronteres, no per rescatar els nàufrags. Per això els seus vaixells patrullen només a 30 milles de la costa italiana, mentre que els efectius de Mare Nostrums’endinsaven en aigües internacionals, en un radi molt més ampli. Els equips de Frontex també han participat en operacions de salvament (han tret de l’aigua 5.000 de les 16.000 persones que s’han rescatat enguany), però tenen menys mitjans i triguen molt més a arribar al lloc on s’ha produït un naufragi.

Com era previsible, el resultat ha sigut un increment exponencial dels morts: amb el naufragi d’ahir han mort davant les costes italianes almenys 1.600 persones aquest any, i això que la temporada de més tràfic, a causa de les condicions climatològiques, tot just acaba de començar. L’any passat van morir al Mediterrani 3.500 persones en l’intent d’arribar a la seguretat d’Europa.

“Els refugiats i els immigrants continuen travessant el Mediterrani central amb la mateixa intensitat que l’any passat, que va ser un any rècord”, alerta a l’ARA des de Londres Matteo de Bellis, portaveu d’Amnistia Internacional per a Europa. “Després del tancament de Mare Nostrum, els recursos disponibles per a la recerca i rescat al mar són pocs i menys efectius. Per això s’ha disparat el nombre de morts al Mediterrani: entre el gener i l’abril de l’any passat teníem 17 morts o desapareguts; aquest any ja són 1.600”, denuncia.

A més, les operacions de rescat són cada cop més perilloses. Al febrer almenys 29 immigrants van morir d’hipotèrmia quan ja havien sigut rescatats pels guardacostes italians, després de passar-se dos dies en alta mar enmig d’un fort temporal. Els traficants utilitzen ara grans vaixells envellits per maximitzar els beneficis de cada viatge: són vaixells cada cop més grans, més plens i menys maniobrables.

“El Mediterrani s’ha convertit en la frontera més perillosa al món entre països que no estan en guerra. Els estats europeus s’han quedat sense excuses. Han d’actuar ja per evitar tragèdies encara més greus de les que ja hem vist”, alertava fa uns dies Jan Egeland, del Consell de Refugiats de Noruega.

Amnistia Internacional denuncia que la política migratòria europea empeny la gent cap a camins cada cop més perillosos. “La construcció de tanques a les fronteres terrestres, les deportacions i totes les mesures preses pels governs europeus (inclòs l’espanyol) per consolidar l’ Europa fortalesa empenyen la gent cap al mar, com l’únic camí possible per arribar a Europa”, apunta De Bellis. “És per això que desenes de milers d’homes, dones i criatures que fugen de les guerres, les violacions de drets humans i la pobresa continuen llançant-se al Mediterrani. En aquesta situació només podem esperar que en els pròxims mesos hi hagi milers de morts més. I no parlem només de números: he entrevistat supervivents a Lampedusa, a Sicília i a Malta. Són pares sirians que només volien allunyar els seus fills de la guerra, dones somalis que han patit abusos inimaginables de les màfies al desert, o adolescents subsaharians que van anar a Líbia per buscar feina i es van trobar atrapats a la guerra”.

La Comissió Europea ha presentat als governs l’esborrany de l’Agenda Europea d’Immigració, que s’ha d’aprovar al maig. Pretén establir una política concertada d’asil i “un pla clar per lluitar contra el tràfic i el contraban d’immigrants i una política efectiva de retorn”. Human Rights Watch ha alertat que algunes de les propostes sobre la taula, com l’establiment de centres de detenció als països nord-africans o l’externalització del control de fronteres i les operacions de rescat, vulneren els drets humans. “És difícil no veure aquestes propostes com a cínics intents de limitar l’arribada d’immigrants i sol·licitants d’asil a Europa”, explica a l’ARA Judith Sunderland, subdirectora per a Europa de l’ONG. “L’imperatiu humanitari ara és que la UE vagi allà i salvi vides”.