28/04/2015
Llistes fantasma
Les llistes fantasma del PSC i el PP costen 1,2 milions de diner públic
A Estamariu qui vulgui votar el PSC s'hi trobarà una noia de 23 anys, militant de la JSC de l'Hospitalet de Llobregat
Són les subvencions que rebran pel sol fet de presentar candidatures en el 50% de cada província, i per cada regidor que obtinguin sumaran 270 euros més
Presentar una llista fantasma en un poble, amb un sol
candidat que no visqui en aquesta població és legal. La Llei orgànica de
règim electoral general (Loreg) no només ho permet, sinó que ho premia.
L'article 193.2 estableix que “per cada província, aquells que
concorrin a les eleccions en, almenys, el 50% dels municipis, podran
gastar, a més, uns altres 150.301,11 euros per cadascuna de les
províncies en què compleixin l'esmentada condició”. Això vol dir que el
PSC i el PP, cobraran de les arques públiques de l'Estat, al marge de si
obtenen un sol vot o no en aquests municipis -aquesta subvenció, a
diferència d'altres, no està vinculada als resultats-, 601.244,44 euros cadascun. És a dir, que les llistes fantsma del PSC i el PP només a Catalunya, 145 i 140 respectivament tal i com ha publicat El Singular, costaran a tots els contribuents 1.202.488,44 euros.
Però més enllà del negoci econòmic directe, l'aposta d'aquests dos partits es tradueix també en un intent de controlar Diputacions. Com explica el professor de Dret Constitucional de la UB Josep Maria Reniu, "aquestes llistes fantasma, totalment legals però immorals, els serveixen per gratar vots en cada partit judicial, i això és clau per aconseguir diputats provincials. Els consells comarcals no els interessen, són les escorrialles".
De fet, la llei espanyola estableix que «un cop constituïts tots els ajuntaments de cada província, les juntes electorals de zona fan una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut almenys un regidor dins del partit judicial, ordenant-los en ordre decreixent segons els vots obtinguts per cadascun. Un cop feta aquesta operació, la junta electoral de zona fa el repartiment dels llocs que corresponen en cada partit judicial a les formacions polítiques mitjançant el procediment de la llei d’Hondt, segons el nombre de vots obtinguts". Per tant, com assenyala Reniu a El Singular, "les llistes fantasma poden ser clau en el repartiment de poder de les diputacions, especialment la de Lleida, Girona i Tarragona, on més llistes fantasma hi ha».
Reniu apunta que aquesta situació d'immoralitat es podria resoldre "només canviant una vintena de paraules de la Loreg, que dóna cobertura legal a totes aquestes trampes, a Catalunya i a Espanya, perquè permet que qualsevol persona pugui ser elegida encara que no hagi trepitjat un poble, i en canvi obliga l'elector a estar empadronat en un municipi per poder votar, només en aquell municipi, és clar". De fet, el projecte de llei electoral catalana amb què treballa el Parlament de Catalunya ja contempla una restricció per evitar aquests fraus democràtics, i estableix que per a ser candidat, cal estar empadronat al municipi amb un mínim de 6 mesos.
Però més enllà del negoci econòmic directe, l'aposta d'aquests dos partits es tradueix també en un intent de controlar Diputacions. Com explica el professor de Dret Constitucional de la UB Josep Maria Reniu, "aquestes llistes fantasma, totalment legals però immorals, els serveixen per gratar vots en cada partit judicial, i això és clau per aconseguir diputats provincials. Els consells comarcals no els interessen, són les escorrialles".
De fet, la llei espanyola estableix que «un cop constituïts tots els ajuntaments de cada província, les juntes electorals de zona fan una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut almenys un regidor dins del partit judicial, ordenant-los en ordre decreixent segons els vots obtinguts per cadascun. Un cop feta aquesta operació, la junta electoral de zona fa el repartiment dels llocs que corresponen en cada partit judicial a les formacions polítiques mitjançant el procediment de la llei d’Hondt, segons el nombre de vots obtinguts". Per tant, com assenyala Reniu a El Singular, "les llistes fantasma poden ser clau en el repartiment de poder de les diputacions, especialment la de Lleida, Girona i Tarragona, on més llistes fantasma hi ha».
Reniu apunta que aquesta situació d'immoralitat es podria resoldre "només canviant una vintena de paraules de la Loreg, que dóna cobertura legal a totes aquestes trampes, a Catalunya i a Espanya, perquè permet que qualsevol persona pugui ser elegida encara que no hagi trepitjat un poble, i en canvi obliga l'elector a estar empadronat en un municipi per poder votar, només en aquell municipi, és clar". De fet, el projecte de llei electoral catalana amb què treballa el Parlament de Catalunya ja contempla una restricció per evitar aquests fraus democràtics, i estableix que per a ser candidat, cal estar empadronat al municipi amb un mínim de 6 mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada