Christiana Figueres (cinquena per la dreta) mira a càmera a la foto de grup de la cimera de París.
Christiana Figueres (cinquena per la dreta) mira a càmera a la foto de grup de la cimera de París.
La Conferència sobre el Canvi Climàtic que es fa aquests dies a París té com a principal objectiu damunt la taula mirar d’arribar a un acord que limiti l’escalfament mundial a un nivell inferior als 2º C. Fins la capital francesa s’han desplaçat del 30 de novembre a l’11 de desembre milers de funcionaris i experts de tot el món, a més de cent cinquanta caps d’estat i de govern, convocats per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC). Una agència de l’ONU, val a dir, dirigida des del maig del 2010 per Christiana Figueres.
En efecte, Karen Christiana Figueres Olsen (San José de Costa Rica, 1956) fou nomenada secretària executiva de la UNFCCC el 2010 en substitució del neerlandès Yvo de Boer, qui havia dimitit arran del fracàs de la cimera del clima de Copenhague l’any abans. Anteriorment havia format part de l’equip negociador de Costa Rica en reunions sobre el canvi climàtic, i el 1995 va fundar el Centro para el Desarrollo Sostenible en las Américas.
Els avis de Christiana Figueres eren el metge Marià-Josep Figueres, d’Os de Balaguer (Noguera), i la mestra Francesca Ferrer, de Reus (Baix Camp), que van emigrar al començament del segle XX a Costa Rica i van regentar la Clínica Figueres a la capital, San José. El fill gran d’aquell matrimoni, José Figueres Ferrer, fou figura destacada del moviment ‘liberacionista’ i va esdevenir president del país el 1948, càrrec que va ocupar en tres períodes: del 1948 al 1949, del 1953 al 1958 i del 1970 al 1974. Don Pepe, com se’l coneixia, va convertir Costa Rica en el primer país centreamericà a abolir l’exèrcit, tot just accedir a la presidència el 1948. El 1956, per a commemorar els cinquanta anys de l’emigració dels seus pares cap a Costa Rica, José Figueres va visitar Os de Balaguer i Reus (vegeu-ne el NO-DO), on malgrat la prohibició franquista va adreçar sengles discursos a la població en català, ‘en tono íntimo y familiar‘ segons com ho va maquillar La Vanguardia.
El germà de Christiana, José María Figueres, també fou president de Costa Rica entre el 1994 i el 1998.