Divendres 11.12.2015 20:45
Els
principals premis literaris de la Nit de Santa Llúcia d’enguany
ofereixen un joc d’equilibris que feia moltes edicions que no es donava:
la sorpresa del premi Sant Jordi, que ha guanyat Pep Puig, suposa
apostar per un autor encara jove amb poca trajectòria literària. Aquest
s’equilibra amb la llampant i coneguda Empar Moliner, guanyadora del
premi Mercè Rodoreda de contes i relats. I suposa també el reconeixement
de la llarga trajectòria poètica, de quaranta anys tot i que en té
cinquanta-cinc, de Víctor Obiols, premi Carles Riba. Són tres noms
complementaris, que donen aire i credibilitat al palmarès literari amb
més solera de les lletres catalanes que convoca Òmnium Cultural.
De desaparicions, viatges iniciàtics i enamoraments
Si s’haguessin fet apostes, segurament
ningú haguera imaginat el nom de Pep Puig (Terrassa, 1969) com a
guanyador del premi Sant Jordi 2015. Per raons diverses, però sobretot
perquè feia tres mesos que acabava de publicar un recull de contes,
‘L’amor de la meva vida de moment’, a l’Altra editorial, després de vuit
anys sense publicar res més. El vam entrevistar
a VilaWeb, sense imaginar aquest camí tan inesperat, que l’autor anava
esbossant en silenci. Potser per això, les primeres paraules de Pep Puig
quan ha presentat la seva novel·la guanyadora del Sant Jordi, ‘La vida
sense la Sara Amat’, han estat per a l’editora Eugènia Broggi, que ja fa
deu anys, a l’editorial Empúries, va creure en ell: ‘L’Eugènia Broggi
va confiar en mi quan s’havia de confiar. Que em disculpi per haver
guanyat el Sant Jordi.’ Pep Puig té publicat amb Empúries dos títols
anteriors: ‘L’home que torna’ (2005) i ‘Les llàgrimes de la senyoreta
Marta’ (2007).
La novel·la guardonada, ‘La vida sense la
Sara Amat’, té en origen un conte que es recull a ‘L’amor de la meva
vida de moment’. I així explica l’autor com va sortir la novel·la: ‘Fa
cinc anys, quan vaig tenir el meu fill, vaig pensar que havia de
deixar-li alguna cosa de la qual me’n sentís orgullós, i em van venir la
necessitat d’escriure una novel·la popular, com les de Mercè Rodoreda,
com les de Joan Marsé, com les pel·lícules de John Ford o les cançons de
Joan Manuel Serrat. I vaig recórrer a la memòria. Vaig recordar la
història de la Sara Amat, una noia del poble del meu pare, que era
diferent de la resta de criatures d’aquell poble: ella era una noia de
gran caràcter i intel·ligència i plena de contradiccions que detestava
el poble i la manera de fer de la seva gent. Una nit d’estiu, jugant a
fet i amagar, va sortir espitada i es va amagar a la casa d’un altre
amiguet de la colla del poble. Es va ficar a la seva cambra i li va
demanar que l’amagués.’ I en aquella cambra comencen a conviure un nen conformat amb el seu món i una nena rebel.
Continua Puig: ’Són dos nens a la
frontera, entre la infantesa i la pubertat, per això a vegades penso que
s’amaguen per discutir sobre el final de la seva infància. A diferència
del conte, com la nena desapareix i no se’n sap mai més res, el
narrador de la novel·la el que fa és donar espai a la nena per conèixer
els motius que l’han dut a esfumar-se. La relació de la nena amb el nen
és un combat desigual, perquè ella ja ha deixat de ser una nena i ell
s’ha de posar a la seva altura. Per a ell és un viatge iniciàtic.’
Per què Pep Puig s’ha presentat al Sant
Jordi? Diu: ‘Perquè la novel·la va anar agafant forma i en el moment de
presentar-la tenia la forma exacta d’una cosa que estava ben feta.’
El jurat ha atorgat el premi per
unanimitat i Isona Pasola, en representació del jurat, ha lloat la
novel·la i l’ha definida com una història d’amor entre adolescents,
plena de frescor, amb una dosi de suspens ben mesurada (i sense ni un
sol mort), i amb una gran qualitat literària. També ha dit que fa un ús
intel·ligent de l’emoció, sense caure en el sentimentalisme i veu que
pot agradar a un públic ampli. Creu que pot ser una novel·la d’èxit.
La por que ens fa córrer
El premi Mercè Rodoreda de contes i
relats guanyat per Empar Moliner porta per títol ‘Tot això ho faig
perquè tinc molta por’. I és així que ella enfila: ‘És un llibre seriós,
que tant té humor com tristesa, perquè la vida té de tot. Els contes
d’aquest recull contenen personatges dominats per la por: quan et vas
fent gran i tens fills, la por et domina. Penses que tots els perills
del món estan esperant destrossar la vida dels teus fills i de retruc la
teva. I davant d’aquesta por només et queda córrer, per no tenir-ne.’
Moliner ha citat uns versos de Salvador
Espriu: No deixis res / per caminar i mirar fins al ponent. / Car tot,
en un moment, / et serà pres. I ha assegurat: ‘Suposo que aquest ‘carpe
diem’ és el que m’empeny a viure i a escriure.’
Per la seva banda, Sílvia Soler, membre
del jurat, ha explicat que el primer s’ha donat per unanimitat i n’ha
destacat la unitat en el to, la durada dels contes, la llengua viva,
rica, coherent i correctíssima. També ha dit que Moliner dóna molta
varietat de temàtiques, sobretot actuals, que utilitza molts registres i
manté una compensació entre els diàlegs i les descripcions.
Quaranta anys fent cua per guanyar el premi Carles Riba
El poeta Víctor Obiols, en l’àmbit
musical Víctor Bocanegra, ha impactat el jurat amb el seu llibre ‘Dret
al miracle’. El també poeta i periodista David Castillo, membre del
jurat, n’ha fet una glossa apassionada: ‘Tot i que Víctor Obiols va
publicar el seu primer llibre a catorze anys i ara en té cinquanta-cinc,
té una obra breu. Ha publicat cada deu anys i segurament per això els
seus són llibres molt concentrats.’ ‘Dret al miracle’ s’articula com una
antologia de la seva obra apunta Castillo, que diu que té una primera
part lírica, on la veu poètica pateix un trencament amorós; una segona
part de renaixement i una tercera part associada a la desaparició
massiva generacional, perquè molts dels nostres companys ens han deixat
prematurament.’
Per la seva banda, Víctor Obiols ha
començat la seva intervenció amb to d’humor: ‘El títol no és cap
missatge per a cap investidura presidencial. És un llibre on hi ha molta
substància, potser perquè hi ha poemes que ja tenen nou i deu anys.
Aquest era el termini que donava Horaci per publicar. En poesia sempre
intento crear un equilibri entre la lògica i la màgia.’
Obiols ha recordat que el premi Carles
Riba és el més antic que es donen en la Nit de Santa Llúcia i ha dit que
això té una part d’honor. I ha explicat que la primera vegada que es va
presentar a aquest premi fou el 1975, tenia quinze anys i va quedar
finalista. El recull es deia ‘Pas amb falç’. I ha assegurat: ‘Doncs fa
quaranta anys que faig cua per aconseguir el premi.’
Els altres premis de la nit
Durant la Nit de Santa Llúcia, que enguany se celebra a Tortosa, també s’atorguen els següents premis:
Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies a Francesc Puigpelat per ‘La nena que es va convertir en mòbil’.
Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Santi Baró per ‘L’efecte Calders’.
Premi frederic Roda de Teatre ex-aequo: a David Plana per ‘Els encantats’ i Josep Maria Miró per ‘La travessia’.
Premi internacional JB Cendrós a Alex Rühle, periodista cultural del Süddeutche Zeitung.
Premi Òmnium de comunicació a Quèquicom, programa de divulgacio cietífica de TV3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada