foto_3146111
Per: Ester Estela
15.11.2016  02:00
Vilaweb             
‘Casas no està exhaurit, en tenim per estona’ diu Ignasi Domènech, comissari de la mostra ‘Ramon Casas, la modernitat anhelada’. Aquesta és la idea principal de l’exposició central de l’Any Casas, que enlloc de concebre-la com una simple antologia s’ha preferit aportar noves mirades sobre el llegat del pintor. Per això la mostra, que s’inaugura demà al Cau Ferrat de Sitges, es planteja com un joc de miralls on les obres de Casas s’exhibeixen al costat de les de Singer Sargent, Picasso, Rusiñol, Toulouse – Lautrec o Sorolla. L’objectiu és visualitzar les influències, analogies i interessos comuns que van existir entre Casas i altres autors contemporanis.
Influït i influent
Quan tenia 15 anys, Ramon Casas va marxar a París a estudiar pintura. Això va fer que el seu estil s’impregnés directament de la tradició pictòrica francesa a través del seu mestre, Carolus –Duran. Però la seva permeabilitat artística no es va acabar aquí i va intercanviar idees  i influències amb molts dels artistes  de l’escena parisenca de finals del segle XIX: Toulouse – Lautrec, John Singer Sargent i sobretot el seu amic Santiago Rusiñol. Però el joc de miralls en l’obra de Casas no acaba aquí perquè el pintor va ser un important espill on es va reflectir la següent generació artística catalana. Tal com ha recordat el comissari de la mostra Francesc Quílez, Casas va tenir una influència molt clara sobre el jove Picasso, tant pel llenguatge i a la poètica com per l’admiració. Però Picasso no va ser l’únic: també hi ha Torres – Garcia i Romero de Torres, entre més.
Modernitat anhelada
Tot això és el que la mostra explica al llarg de cinc àmbits, que arrenquen amb l’etapa formativa de l’artista. Pel que fa al segon àmbit, denominat ‘La poètica de la multitud’, la mostra recull quadres i fotografies de crònica social, que retraten grans grups de ciutadans anònims, sense entrar en individualismes. El recorregut deriva cap al tercer sector, dedicat a la ‘Paradoxa de l’artista modern’, on s’hi poden veure obres de temàtica popular, amb constants escenes taurines i de la cultura del circ. La quarta secció se centra en el caire més bohemi de l’autor mostrant quadres desconeguts i centrats en finals de la dècada de 1890, quan s’inaugura la cerveseria ‘Els Quatre Gats’. Finalment, la mostra acaba amb un homenatge a la dona, combinant retrats que Casas va fer a l’alta burgesia amb quadres que mostren la dona emancipada i moderna, alhora que també s’exposen un conjunt de nus de l’època més lliure de l’artista.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]