El despertador
10 d'octubre: el naixement d'una república, la nostra
L'independentisme negociava ahir els termes de la declaració d'independència enmig d'una gran tensió i pressió, però també amb un punt d'emoció pel que passarà aquesta tarda al Parlament. Avui també són noticia la tripulació del Piolín, els periodistes agredits per ultres, el monestir de Ripoll i Mercè Rodoreda
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compareix avui a les sis de la tarda al Parlament per presentar la declaració d'independència i explicar com es farà efectiva. El text serà un pas endavant més en la desconnexió -que malgrat tot encara es pretén tranquil·la- i apel·larà a la negociació amb l'Estat i a la mediació de la comunitat internacional. Ahir vuit premis Nobel de la Pau i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es movien per frenar el xoc de trens entre una Catalunya que volia decidir i l'1-O ho va fer pel sí precàriament i malgrat la violència policial, i una Espanya que es nega a canviar i assumir les conseqüències de la seva plurinacionalitat.
Puigdemont ha de fer avui un discurs que no posi en qüestió el mandat de l'1-O i el del Govern de Junts del Sí (que ahir anava de reunió en reunió i va dinar a Canonges), i que eviti tensions amb la CUP, però també ha d'enviar un missatge de tranquil·litat al cos més moderat de la societat catalana i als empresaris, que estan més que inquiets per les conseqüències d'un trencament no acordat. La declaració no estava ahir a la nit tancada, les reunions se succeïen i la tensió i la pressió era (és normal) màxima en un context on conflueix la majoria escassa i la falta d'alternatives. Ara tot és a les mans del president.
En tot cas, assistim a l'intent de naixement d'una república, la nostra. No és el primer cop que els catalans ho provem i vivim dies de passió i de por, però que també quedaran per a la història, passi el que passi. Pep Martí explica en aquest reportatge com han estat altres declaracions d'independència i comprovareu que no hi ha un sol guió. El govern espanyol no vol recular -es dedica a amenaçar sense manies com feia el portaveu del PP Pablo Casado recordant les penúries que va passar Companys per proclamar l'estat català i les il·legalitzacions- però el seu to és cada cop més agre i fa que l'apel·lació a la legalitat perdi sentit. Ahir era l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui implorava solucions. Ella està disposada a implicar-se però els seus aliats de Podem només poden fer govern amb el PSOE, que segueix fent costat al PP i no accepta el dret a decidir. Les apel·lacions al diàleg, si són buides o per tornar sobre etapes superades, ja fan tard. Dels preparatius de tot plegat al Parlament, on la declaració es debatrà enmig d'una gran atenció mediàtica però no es votarà, n'ha fet aquesta crònica Oriol March. Sobre la rellevància i les raons del moment us recomano l'opinió de Joan Serra Carné a La Veu de Nació. Cordeu-vos el cinturó!
Els piolins s'avorreixen. En funció del que passi avui al Parlament les forces de seguretat de l'Estat, que s'estaran a Barcelona almenys fins a l'11 d'octubre, poden actuar d'una o altra manera. De moment, i davant el possible canvi d'estatus polític, el TSJC els ha encomanat a ells i no als Mossos la custòdia de l'edifici (ho explica Isaac Meler en aquesta informació), i la Guàrdia Civil emprenia accions contra la policia catalana per no defensar-los prou. I al Piolín hi ha ansietat. Sergi Santiago ha aconseguit parlar amb un dels agents que viuen als tres vaixells residència, en aquest cas del Cos Nacional de Policia, i s'avorreixen a bord. Esperem que no triguin massa en marxar i no els encarreguin noves missions. Ho podeu llegir aquí.
Vist i llegit
Ahir era 9 d'octubre, la Diada del País Valencià que commemora la conquesta de la capital pel rei Jaume I. Una jornada institucional i reivindicativa que, de nou i amb més intensitat que altres anys, es va veure tacada per la impunitat de l'extrema dreta, que va agredir manifestants valencianistes. És evident que la policia espanyola té més traça rebentant referèndums que empaitant ultres. Es complien, però, 40 anys de la primera gran manifestació valencianista després de la mort de Franco. Tere Rodríguez en feia aquest interessant reportatge a DiariLaVeu.com.
El passadís
La manifestació unionista de diumenge no va tenir el to ultra que havien tingut altres concentracions, menys multitudinàries, com per exemple les del 12 d'octubre. Però hi va haver incidents. Periodistes de TV3 o ETB van ser insultats i assetjats (alguns independentistes han fet, malauradament, el mateix amb reporters de cadenes estatals) i un equip de Tele5 va ser agredit per neonazis. Els Mossos ho van confirmar però la cadena ho negava si ahir se'ls demanava, potser per no tacar una marxa a què va donar molt suport editorial. Un dels reporters, per exemple, va ser agredit amb una llauna de cervesa.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 879 el comte de Barcelona, Guifré el Pilós, va fundar el monestir benedictí de Ripoll, un dels símbols de Catalunya. Durant anys, i fins que van entrar en funcionament els monestirs de l'ordre cistercenca de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, els comtes de Barcelona i Besalú el van fer servir de panteó. Després de diversos episodis de destrucció en queda el claustre i la basílica, on s'entra per una imponent portalada del segle XII que és una de les obres mestres del romànic. En aquest vídeo us fareu una idea de la seva bellesa.
L'aniversari
El 10 d'octubre de l'any 1908 va nàixer a Barcelona Mercè Rodoreda, la novel·lista de més èxit de la literatura catalana. De família republicana va fer de periodista i es va implicar en qüestions polítiques en els anys de la República, i va haver de marxar a l'exili, on va començar la seva producció literària amb grans novel·les com Aloma, la Plaça del Diamant -la més reconeguda, ambientada a Gràcia- o Mirall trencat. Llegiu aquí la carta que l'editor Joan Sales va enviar a l'escriptora després de llegir La Plaça del Diamant. De caràcter difícil, la novel·lista va tornar de l'exili i es va instal·lar a Romanyà de la Selva fins la seva mort el 1983.
Fes clic aquí per subscriure't-hi
Puigdemont ha de fer avui un discurs que no posi en qüestió el mandat de l'1-O i el del Govern de Junts del Sí (que ahir anava de reunió en reunió i va dinar a Canonges), i que eviti tensions amb la CUP, però també ha d'enviar un missatge de tranquil·litat al cos més moderat de la societat catalana i als empresaris, que estan més que inquiets per les conseqüències d'un trencament no acordat. La declaració no estava ahir a la nit tancada, les reunions se succeïen i la tensió i la pressió era (és normal) màxima en un context on conflueix la majoria escassa i la falta d'alternatives. Ara tot és a les mans del president.
En tot cas, assistim a l'intent de naixement d'una república, la nostra. No és el primer cop que els catalans ho provem i vivim dies de passió i de por, però que també quedaran per a la història, passi el que passi. Pep Martí explica en aquest reportatge com han estat altres declaracions d'independència i comprovareu que no hi ha un sol guió. El govern espanyol no vol recular -es dedica a amenaçar sense manies com feia el portaveu del PP Pablo Casado recordant les penúries que va passar Companys per proclamar l'estat català i les il·legalitzacions- però el seu to és cada cop més agre i fa que l'apel·lació a la legalitat perdi sentit. Ahir era l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui implorava solucions. Ella està disposada a implicar-se però els seus aliats de Podem només poden fer govern amb el PSOE, que segueix fent costat al PP i no accepta el dret a decidir. Les apel·lacions al diàleg, si són buides o per tornar sobre etapes superades, ja fan tard. Dels preparatius de tot plegat al Parlament, on la declaració es debatrà enmig d'una gran atenció mediàtica però no es votarà, n'ha fet aquesta crònica Oriol March. Sobre la rellevància i les raons del moment us recomano l'opinió de Joan Serra Carné a La Veu de Nació. Cordeu-vos el cinturó!
Els piolins s'avorreixen. En funció del que passi avui al Parlament les forces de seguretat de l'Estat, que s'estaran a Barcelona almenys fins a l'11 d'octubre, poden actuar d'una o altra manera. De moment, i davant el possible canvi d'estatus polític, el TSJC els ha encomanat a ells i no als Mossos la custòdia de l'edifici (ho explica Isaac Meler en aquesta informació), i la Guàrdia Civil emprenia accions contra la policia catalana per no defensar-los prou. I al Piolín hi ha ansietat. Sergi Santiago ha aconseguit parlar amb un dels agents que viuen als tres vaixells residència, en aquest cas del Cos Nacional de Policia, i s'avorreixen a bord. Esperem que no triguin massa en marxar i no els encarreguin noves missions. Ho podeu llegir aquí.
Vist i llegit
Ahir era 9 d'octubre, la Diada del País Valencià que commemora la conquesta de la capital pel rei Jaume I. Una jornada institucional i reivindicativa que, de nou i amb més intensitat que altres anys, es va veure tacada per la impunitat de l'extrema dreta, que va agredir manifestants valencianistes. És evident que la policia espanyola té més traça rebentant referèndums que empaitant ultres. Es complien, però, 40 anys de la primera gran manifestació valencianista després de la mort de Franco. Tere Rodríguez en feia aquest interessant reportatge a DiariLaVeu.com.
El passadís
La manifestació unionista de diumenge no va tenir el to ultra que havien tingut altres concentracions, menys multitudinàries, com per exemple les del 12 d'octubre. Però hi va haver incidents. Periodistes de TV3 o ETB van ser insultats i assetjats (alguns independentistes han fet, malauradament, el mateix amb reporters de cadenes estatals) i un equip de Tele5 va ser agredit per neonazis. Els Mossos ho van confirmar però la cadena ho negava si ahir se'ls demanava, potser per no tacar una marxa a què va donar molt suport editorial. Un dels reporters, per exemple, va ser agredit amb una llauna de cervesa.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 879 el comte de Barcelona, Guifré el Pilós, va fundar el monestir benedictí de Ripoll, un dels símbols de Catalunya. Durant anys, i fins que van entrar en funcionament els monestirs de l'ordre cistercenca de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, els comtes de Barcelona i Besalú el van fer servir de panteó. Després de diversos episodis de destrucció en queda el claustre i la basílica, on s'entra per una imponent portalada del segle XII que és una de les obres mestres del romànic. En aquest vídeo us fareu una idea de la seva bellesa.
L'aniversari
El 10 d'octubre de l'any 1908 va nàixer a Barcelona Mercè Rodoreda, la novel·lista de més èxit de la literatura catalana. De família republicana va fer de periodista i es va implicar en qüestions polítiques en els anys de la República, i va haver de marxar a l'exili, on va començar la seva producció literària amb grans novel·les com Aloma, la Plaça del Diamant -la més reconeguda, ambientada a Gràcia- o Mirall trencat. Llegiu aquí la carta que l'editor Joan Sales va enviar a l'escriptora després de llegir La Plaça del Diamant. De caràcter difícil, la novel·lista va tornar de l'exili i es va instal·lar a Romanyà de la Selva fins la seva mort el 1983.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada