Música
Rosalía és otaku
Pau CusíBarcelona. Dimarts, 31 de desembre de 2019
2 minuts
Ser friqui ja no és de perdedors. No ho dic jo, ho diu la Rosalía. Aquest dijous, la cantant de Sant Esteve Sesrovires va compartir un vídeo al seu Twitter en el qual mostrava un fragment de Your Name,
una pel·lícula d’animació japonesa estrenada l’any 2016. Tot i que la
gravació només durava 3 segons, el fet que una estrella de la música
llatina fes palès que mira anime va trencar els esquemes de més d’un cuarentón.
El vídeo de la Rosalía és absurd però evidencia una realitat tangible: la cultura otaku no només està ben vista, sinó que ja forma part de l’imaginari col·lectiu de la generació nascuda a principis dels 90.
D’exemples que corroboren aquest fet n’hi ha de tot tipus. Aquest desembre, Lildami, Sr. Chen i Teuma Thug –tres dels trapers de moda del panorama català actual– han presentat Cowboy Bebop, un tema que interpreten conjuntament i que es titula igual que l’anime que Televisió de Catalunya va començar a emetre l’any 2001. La cançó, com la producció japonesa, parla sobre la vida dels caçarecompenses.
Més exemples? Més exemples. El barceloní Cecilio G, un dels personatges més sonats de tota la indústria espanyola, no es cansa de fer referència als seus ídols virtuals. Que titulés un dels seus temes amb el nom de Ten Shin Han (Bola de Drac) ja era revelador, però que després es tatués al ventre un enorme Gyarados –una de les criatures més poderoses de Pokémon– ens va permetre conèixer les fílies i fòbies del traper.
Però, a que es deu aquesta fascinació dels intèrprets moderns pels herois de la seva infància? Més enllà de l’atraient estètica dels personatges que hem conegut en animes i videojocs, sembla evident que també existeix un cert encaptivament pel poder que aquests ostenten. Els trapers, obsessionats en fer palès a les seves lletres que són els millors del barri, han utilitzat els seus referents juvenils per dir-se a si mateixos que voler ser el gall del galliner és quelcom positiu.
Good Jan, del grup català PAWN GANG, aprofita els videoclips per lluir al seu braç esquerre els tatuatges de Mewtwo i Kyogre, dos pokémons llegendaris. La qualificació de llegendaris no és gratuïta: s’anomenen així perquè són els més forts, poderosos i temibles del seu pati. El somni de tot traper.
El 2017, Cecilio G i la PAWN GANG, dos dels protagonistes d’aquesta peça, col·laboren i pareixen One Piece Lifestyle, un tema esperpèntic en el qual els cantants es vanaglorien dels seus diners . El títol: una referència a l’anime sobre Monkey D. Luffy, un pirata que pretén convertir-se en rei i trobar un gran tresor.
En qualsevol cas, el fet a celebrar és que moltes d’aquestes referències les han rebut en llengua catalana. I tot, gràcies a la gran tasca que un canal com el 3XL (TVC), ja aniquilat de manera incompetent, va dur a terme durant dues dècades. Sense un referent com aquest i amb les plataformes en streaming avançant per la dreta a la televisió, les noves generacions estan condemnades a tenir herois castellanoparlants.
El vídeo de la Rosalía és absurd però evidencia una realitat tangible: la cultura otaku no només està ben vista, sinó que ja forma part de l’imaginari col·lectiu de la generació nascuda a principis dels 90.
D’exemples que corroboren aquest fet n’hi ha de tot tipus. Aquest desembre, Lildami, Sr. Chen i Teuma Thug –tres dels trapers de moda del panorama català actual– han presentat Cowboy Bebop, un tema que interpreten conjuntament i que es titula igual que l’anime que Televisió de Catalunya va començar a emetre l’any 2001. La cançó, com la producció japonesa, parla sobre la vida dels caçarecompenses.
Més exemples? Més exemples. El barceloní Cecilio G, un dels personatges més sonats de tota la indústria espanyola, no es cansa de fer referència als seus ídols virtuals. Que titulés un dels seus temes amb el nom de Ten Shin Han (Bola de Drac) ja era revelador, però que després es tatués al ventre un enorme Gyarados –una de les criatures més poderoses de Pokémon– ens va permetre conèixer les fílies i fòbies del traper.
Però, a que es deu aquesta fascinació dels intèrprets moderns pels herois de la seva infància? Més enllà de l’atraient estètica dels personatges que hem conegut en animes i videojocs, sembla evident que també existeix un cert encaptivament pel poder que aquests ostenten. Els trapers, obsessionats en fer palès a les seves lletres que són els millors del barri, han utilitzat els seus referents juvenils per dir-se a si mateixos que voler ser el gall del galliner és quelcom positiu.
Good Jan, del grup català PAWN GANG, aprofita els videoclips per lluir al seu braç esquerre els tatuatges de Mewtwo i Kyogre, dos pokémons llegendaris. La qualificació de llegendaris no és gratuïta: s’anomenen així perquè són els més forts, poderosos i temibles del seu pati. El somni de tot traper.
El 2017, Cecilio G i la PAWN GANG, dos dels protagonistes d’aquesta peça, col·laboren i pareixen One Piece Lifestyle, un tema esperpèntic en el qual els cantants es vanaglorien dels seus diners . El títol: una referència a l’anime sobre Monkey D. Luffy, un pirata que pretén convertir-se en rei i trobar un gran tresor.
En qualsevol cas, el fet a celebrar és que moltes d’aquestes referències les han rebut en llengua catalana. I tot, gràcies a la gran tasca que un canal com el 3XL (TVC), ja aniquilat de manera incompetent, va dur a terme durant dues dècades. Sense un referent com aquest i amb les plataformes en streaming avançant per la dreta a la televisió, les noves generacions estan condemnades a tenir herois castellanoparlants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada