Fotografia: Jordi Play
12.12.2019  21:30
VILAWEB
L’Arts Santa Mònica de Barcelona presenta una mostra d’homenatge a Lluís Llach que repassa la seva trajectòria de manera innovadora. L’exposició Com un arbre nu esdevé un viatge multisensorial a través de les cançons de l’artista, sota una mirada musical i també personal. Els objectes que formen part de les seves cançons, així com les tècniques audiovisuals pioneres, cobren especial importància en aquesta experiència, que genera una atmosfera teatral tot jugant amb el so, la llum i la posada en escena.
La mostra, que es podrà visitar fins al 26 d’abril, és comissariada pel director de cinema i guionista Lluís Danés, que ha dirigit documentaris sobre l’artista com ara Llach a París, Llach: La revolta permanent i Lluís Llach a Verges. L’exposició, coorganitzada per la Generalitat de Catalunya i el Grup Enderrock, també ha programat activitats paral·leles, com ara la projecció de documentaris i films sobre el cantant i també dels seus concerts més importants. A més, es faran recitals acústics amb versions d’algunes de les seves cançons, presentacions, visites guiades i conferències sobre els aspectes menys coneguts de l’artista. La mostra s’ha dividit en vuit àmbits, cadascun d’ells relacionat amb un títol del repertori de Llach, sigui una cançó, el nom d’un àlbum o un vers.

Jo hi sóc si tu vols ser-hi

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
El primer apartat de l’exposició està dedicat a l’obra de Llach en el sentit estricte del terme. Els visitants poden trobar la seva discografia completa amb SGs, EPs, LPs i CDs, amb vint-i-cinc àlbums d’estudi, sis directes i tres bandes sonores. També s’han ressenyat les cançons inèdites que no formen part de la seva discografia oficial.

Amor particular

Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes
Aquest apartat està dedicat al públic de l’artista, als qui l’han acompanyat durant dècades escoltant-lo, sempre conscient de la dimensió política dels seus concerts. Amb cinc columnes publicitàries se simbolitzen les diferents dècades de la trajectòria de Llach i l’últim està dedicat al públic dels concerts internacionals. També es projecten els directes més emblemàtics i entrevistes realitzades al públic com a protagonista.
Fotografia: Jordi Play

Alè

De tants ahirs que s’esllavissen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge.
Aquest espai és un far en què hi sona una banda sonora amb fragments de les seves cançons més icòniques. És en aquest punt on entren en joc els objectes, que s’il·luminen a mesura que van sonant les cançons. Un repertori que acaba amb Laura, en homenatge a la guitarrista i amiga de Llach Laura Almerich, la seva gran companya musical durant dècades, que va morir al juny.
Fotografia: Jordi Play

L’Estaca

Si estirem tots ella caurà
I molt de temps no pot durar,
Segur que tomba, tomba, tomba,
Ben corcada deu ser ja.
‘L’avi Siset em parlava de bon matí al portal’, diu ‘L’Estaca’, que ha esdevingut una de les cançons més importants de la història de la música al país. La mostra recrea, en aquest espai, un portal com el de la cançó amb una fotografia de l’avi Siset. La cançó, que s’ha cantat arreu del món nombroses vegades com a himne contra l’opressió, té moltes versions diferents, i se n’han seleccionat trenta. Una tria que evidencia allò que el mateix artista sempre diu i que es fa evident en moltes mobilitzacions i concerts: que ‘L’Estaca’ ja és del poble.

El cafè antic

Al Cafè Antic el fum s’emporta
temors i angoixes nit enllà
mentre amb el ritme de les converses
roden les boles del billar.
Aquesta part de la mostra se centra en la influència del poeta i gran amic de Llach Miquel Martí i Pol en la seva obra, especialment en la creació de projectes com Un pont de mar blava, Germanies o Món-Porrera. Llach i Martí i Pol van conviure, entre més, a Porrera, on hi ha el Cafè Antic. A la mostra, aquest cafè acull els altres vuit autors a qui l’artista ha posat música amb les seves fotografies i poemes emmarcats a les parets: Màrius Torres, Pere Quart, Joan Fuster, Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Konstandinos Kavafis, Josep Maria Andreu i Federico García Lorca. ‘Martí i Pol va ser molt generós amb mi, però també m’agrada dir que en general tots els poetes van ser molt generosos amb els músics i cantants de la Nova Cançó’, va dir el cantautor sobre la relació entre la seva obra i la poesia.
Fotografia: Jordi Play

Viatge a Itaca

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Aquest espai, protagonitzat per una de les seves cançons més icòniques, està dedicat als qui han ajudat l’artista en el seu creixement personal i musical, i també en la seva dimensió política. Algunes d’aquestes persones són la vocalista, saxofonista i trompetista Mahalia Jackson, el músic Manel Camp, la intel·lectual Maria Aurèlia Capmany, l’escriptor Josep Maria Espinàs, el militant anarquista Salvador Puig Antich o la mestra de música Montserrat Puigdemont, tieta de Carles Puigdemont. Seguint l’al·legoria del viatge, cada maleta representa un dels seus referents vitals i artístics, les persones que han influït en la seva vida i obra.
Fotografia: Jordi Play

Rar

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
Aquest apartat, que duu el nom d’un àlbum, i no d’una cançó, va més enllà de la vessant del Llach cantautor per a explorar la seva part més multifacètica: el cantant líric, el Llach director de la passió de Verges, el Llach escriptor, polític, vinyater, el Llach compositor d’espectacles de teatre i dansa i de films… De fet, l’artista ha impulsat nombrosos projectes durant la seva carrera més enllà de la música. La novel·la Memòria d’uns ulls pintats, la seva tasca solidària al Senegal, la fundació del celler Vall Llach o la seva implicació en política com a diputat de Junts pel Sí en són alguns exemples.

Com dibuix fet al vent

Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l’ocell.
Aquest apartat, titulat amb un dels versos de la cançó Com un arbre nu, és el principal atractiu de la mostra, perquè Lluís Llach hi és present. Ho fa a través de la realitat virtual i la tecnologia 3D, que aconsegueixen un efecte molt similar a veure’l actuar en carn i ossos. Mitjançant unes ulleres de realitat virtual, els visitants s’endinsen en una antiga biblioteca on se sent aquesta cançó interpretada per l’artista. La sala, el piano i el mateix cantant es poden veure des de totes les perspectives. Aquesta recreació s’ha fet amb una tecnologia puntera a Europa, desenvolupada per l’empresa catalana Labsid. Desenes de càmeres van escanejar el cos del cantant per posteriorment aconseguir un acabat realista a través de l’ordinador. És la primera vegada que es recrea la interpretació d’un músic del país amb realitat virtual, ja que aquesta tecnologia en concret només s’havia fet servir fins ara per a recrear Leo Messi, David Bowie o Chaka Khan.