El referèndum, majoritari a Catalunya i rebutjat a Espanya, segons una enquesta d’El Periódico
La majoria dels enquestats considera que el judici al 9-N és un judici polític
Cues per votar el 9-N del 2014.
Set de cada deu catalans està d’acord que es faci un referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons una enquesta de l’empresa Gesop que avui publica El Periódico, el 71,9% és favorable al referèndum, per un 26,1% que s’hi oposa. En canvi, la proporció és pràcticament la inversa si la pregunta es fa al conjunt de l’estat espanyol, on el 61,5% no està d’acord amb el referèndum, per un 33,9% que hi està d’acord.
L’enquesta també ofereix el suport que donen al referèndum els votants de cada partit. El 100% dels de CDC i ERC (el record de vot es fa sobre les eleccions al congrés espanyol) hi són favorables, i el 73,3% dels votants d’Units Podem, també. En canvi, el suport cau en picat, tot i que no és inexistent, entre els votants del PP (un 11,7% a favor), els del PSOE (un 23,7%) i els de Ciutadans (un 20,2%).
La mateixa enquesta pregunta si el judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N és un judici polític, i la majoria dels enquestats al conjunt de l’estat espanyol diu que sí, concretament un 52,1%. Un 38,6% considera que és un judici ‘més motivat per una qüestió legal que no política’. El 9,3% no sap què respondre o no ho vol fer.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
La coincidència de trobar tres llibres que atrapen per la densitat del que contenen i que tenen en comú que estan vinculats amb el món de la gastronomia
Fotografia de Charles Jones del llibre 'The Plant Kingdoms of Charles Jones'
Sempre trobarem a les llibreries volums de fotografia, perquè la fotografia sobre paper agafa una pàtina, una qualitat, una densitat, que no pot oferir l’audiovisual, que ens mostra una imatge liquada. L’altre dia vaig passar per la llibreria La Central del carrer València de Barcelona i vaig fer una troballa d’aquelles que t’atrapen i no te’n pots estar. És un d’aquells llibres que tenen molt de món a dintre i que l’edició està tan ben resolta que el fa créixer encara més.
Es tracta de The Plant Kingdoms of Charles Jones editat per Thames & Hudson (primera edició del 1998 i aquesta correspon a la segona edició, del 2016). Un llibre de fotografies bellíssim, en blanc i negre, que conté tres sèries, dedicades a fotografiar vegetals, fruita i plantes. Les fotografies són ben compostes, plenes de coneixement, de sensibilitat, captant aquella bellesa de les natures mortes que tenen la força de contenir una vida i una poètica.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
És un llibre, a més, que conté també una història sorprenent: L’autor de les fotografies, Charles Jones, era un jardiner anglès, que va néixer el 1866 i es va morir el 1959. Tot i la quantitat de fotografies que va fer i tot i la qualitat d’aquestes obres, el senyor Jones no va tenir mai la necessitat de mostrar-les. De fet, aquesta col·lecció de fotografies fou invisible i desconeguda fins al 1981, quan el col·leccionista Sean Sexton les va descobrir al Bermondsey Market de Londres.
Charles Jones va fer centenars de fotografies de plantes, vegetals i fruita, eren impressions sobre gelatina de plata, cadascuna ben anotada amb llapis, amb el nom de la planta seguida de les inicials CJ (Charles Jones). El volum mostra una foto del jardiner, que es veu un home polit, amb una certa semblança a Vincent van Gogh. Diuen els descendents del jardiner que era un home reservat. Un «outsider» del món de l’art l’anomenen els experts. I no en sabrem mai les veritables pulsions que el van empènyer cap a la fotografia, tampoc les que el van retreure a mostrar el seu treball. Charles Jones no va deixar cap diari, cap dietari, cap nota.
El que oculta el Ritz
I això em porta a la segona troballa d’aquesta setmana, que també gira al voltant d’un llibre de fotografies. El meu amic Aleix em va regalar el volum Barcelona nocturna de Lluís Permanyer, que a través de més de cent setanta fotografies fa un retrat de la ciutat de nit, sobretot del primer terç de segle XX, fins abans de la guerra, quan Barcelona era una ciutat que no dormia.
També són fotografies en blanc i negre, però aquestes són fetes per fotògrafs coneguts i reconeguts, la majoria. Fotografies que mostren allò que ja veiem, però que no ens cansem de tornar a veure, a partir d’enquadraments que embelleixen façanes de teatres, cinemes, restaurants… L’arquitectura ens ensenya com era la ciutat de fa un segle, però són les fotografies amb persones, on apareixen els barcelonins, les que tenen més vida i, és clar, més força narrativa.
El que m’ha cridat més l’atenció d’aquest volum són tres fotografies increïbles, perquè mostren tres escenes ocultes de l’hotel Ritz, les que no s’ensenyen i per això ens creen tanta curiositat. Són interioritats de la quotidianitat i de l’organització d’aquest hotel de luxe: una captura el moment que els cuiners i ajudants de cuina dinen; la segona mostra una taula molt llarga amb plats ja preparats amb llesques de pa torrat tallades a triangles, a punt perquè els cambrers les portin a les taules dels comensals. En la tercera escena, també amb aire de natura morta, descobrim el rebost de l’hotel: llaunes ben ordenades a sobre d’estanteries de fusta, cistells de vímet amb ous, raïm i altra fruita i verdura variada, fuets i llonganisses ben airejades, penjades del sostre… Quina escena tan plena de relat. Són fotografies fetes per Gabriel Casas Galobardes (el 2015 se li va dedicar una exposició al MNAC).
Literatura sobre la ratafia
I acabo amb un tercer llibre. Aquest me l’ha enviat l’editorial i també l’he rebut aquesta setmana. És la segona novel·la de Sergi Pons Codina i es diu Dies de ratafia (Edicions de 1984). La raó de citar-lo és perquè a través de la literatura (en aquest cas no a través de la imatge), Pons Codina ens parla d’aquesta beguda d’herbes molt apreciada, tot i que cada dia se’n beu menys, i que conté tota una vida natural. La ratafia és natura i és paisatge, i l’escriptor ens hi porta amb brillantor, tot i que la novel·la no té cap voluntat naturalista, i és protagonitzada per un personatge que cau en l’astracanada un cop darrere l’altre. I, tanmateix, aquest licor salvatge li treu el millor del seu talent. Diu Xavier Morell, el protagonista: «Una bona ratafia ha d’atrapar l’essència del lloc d’origen, de cadascuna de les plantes aromàtiques, fulles, arrels, troncs, tiges que hi ha en el territori on s’ha creat. És el més proper que hi ha a destil·lar la terra.» I abans li hem llegit: «La ratafia és una abraçada al territori, al país, als costums, a la gent, a l’experiència…, una manera d’entendre i viure la vida; és el que més ens acosta a saber quin gust té la terra.»
Doncs, salut!
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
La cuina de la Neus: pastís de truites de carnaval
Ingredients: (per a 6 persones)
Per a una paella de 22 cm: 3 ous per truita 2 patates mitjanes 1 ceba tendra 300 g espinacs nets i bullits 4 alls tendres 200 g mongetes seques cuites 6 talls de botifarra negra oli, sal salsa de tomàquet
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Elaboració: Fem una primera truita de patata i ceba, amb tres ous. Sofregim la patata i la ceba tendra juntes. Posem la truita a sobre una safata que pugui anar al forn. A sobre hi posem dues cullerades de salsa de tomàquet. Per la segona truita posem la paella al foc amb una mica d’oli. Sofregim els alls tendres a trossets. Afegim a la paella els espinacs cuits i escorreguts i a continuació fem la truita amb tres ous més. La posem a sobre de la truita de patates. I per sobre hi posem dues cullerades de salsa de tomàquet. La tercera truita la fem amb la paella al foc amb una mica d’oli. Marquem els talls de botifarra negra i els reservem. Passem les mongetes per la paella. Hi afegim els tres ous i quan tombem la truita hi posem els sis talls de botifarra per sobre i tornem a donar la volta perquè s’acabi de coure. La posem a sobre de la d’espinacs. Si volem menjar el pastís de truita fred o tebi, l’adornem amb tomàquets xerri i ja podrem servir-lo. Una segona manera de menjar el pastís és posant beixamel per sobre les truites, afegir-hi formatge ratllat i gratinant-lo al forn uns cinc minuts. Aquest pastís se serveix calent.
Aquest pastís es pot fer amb infinitat de variants: truita de carxofes, de carabassó, d’alls tendres sols…
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Catalonia, the small, ancient nation of seven million people in the northeastern corner of Spain, is living with an unheard of situation in the heart of democratic Europe. From February 6 to 10 our former president, Artur Mas, together with two ministers from his former government, went on trial for for having organized an informal, non legally binding, consultation on Catalonia’s independence in November 2014. That day is remembered by Catalans as a peaceful, civic and democratic moment when they were able to express their opinion on whether Catalonia should be an independent nation or not. That day, 2.3 million Catalans took part and 89 percent voted for an independent Catalonia.
According to the Spanish government in Madrid, led by Mariano Rajoy´s Popular Party, president Mas and his two ministers committed a crime because there was an order from Spain’s Constitutional Court to stop the consultation process, which was carried out by 40,000 citizen volunteers. Next Monday, Francesc Homs, a former spokesman of the Catalan government who is currently a member of parliament in Madrid, will also go on trial charged with the same crime as the former president and ministers. As if that weren't enough, the president of the Catalan Parliament, Carme Forcadell, also found out on Thursday that he will go on trial for having allowed a floor debate on committee findings regarding the possibility of Catalonia becoming a free and independent country.
Win an iPhone 7 Sign up to our daily newsletter for your chance to win.
People hold Catalan separatist flags, known as "Esteladas", during a gathering to protest against legal challenges made by Spain's government against pro-independence Catalan politicians, in Barcelona, Spain, November 13, 2016. Albert Gea/Reuters
All these trials shock the democratic soul of any citizen, while being enormous anomalies in a democratic Europe. More than 80 percent of citizens say they want to vote on the issue, according to various polls, and a majority of the MPs in Catalonia's parliament agree. A large majority of Catalonia´s 948 mayors also want a referendum to find out whether the Catalans want their own state or not (a majority of municipalities are governed by parties who support this position). In fact, a good number of citizens in the rest of Spain also support this vote; 45 percent, according to a La Sexta poll. Can wanting to vote be a crime? We don’t think so.
Given the call for a vote, the Catalans hope that the Spanish government would behave with a democratic spirit for dialogue just like the British and Canadian governments did when they faced calls for a vote from independence movements in Scotland and Quebec. In those two cases, the governments in Ottawa and London responded to the political situation they faced, and they won their referendums by making appealing offers for loyalty that won the support of the majority of the voters in Quebec and Scotland. People must remain a part of a state by their own volition because they are convinced of its benefits and not because remaining is imposed on them or out of fear.
Spain, unfortunately, has responded to a cry from the majority of Catalans by refusing all dialogue, and launching a campaign of legal persecution of officials elected by the Catalan people. And not just that. We have also seen a dirty war where the Spanish government has used their police to spread rumors about democratically elected Catalan representatives. It is very sad. Many of us thought that more than 40 years after the death of the dictator Francisco Franco that the Spanish state had become a fully normalized and consolidated democracy, within the framework of the European Union (EU), a state that respected and valued its national minorities. However, we have seen that some of the old attitudes of the former authoritarian regime that we thought were forgotten sadly still endure.
We are convinced, in spite of all these impediments, that democracy will find a way in Catalonia and that our citizens will be able to do something so simple as placing a ballot paper in a ballot box to decide whether Catalonia should be independent or not. We are planning to have that vote by the September 15, 2017. Could it be possible that the Catalans have fewer rights than the Scots, or the Quebecois, or the Lithuanians, or the Slovenians, or the Czechs, or the Montenegrins?
We are convinced that we have the same rights as everybody else and we are sure that a majority of Catalans want to be asked about their future. We hope that the Spanish government will act maturely and responsibly and face the Catalan situation like any democratic country would. To do otherwise goes against the most basic democratic rights of any minority and we believe it would place Spain on the list of populist and authoritarian governments who seem to be taking root in certain corners of Europe. Neus Munté is minister of the presidency and spokesperson of the Catalan government.
Andreas Larsson: «Montsant és el nou estil de vins de Catalunya»
El campió del món de sommeliers de 2007 avalua a cegues uns 400 vins de tot l'estat a M
per Eva Vicens 24/02/2017
Els vins catalans (i estatals) han passat aquests dies un nou examen. Del 21 al 24 de febrer, Monvínic ha acollit les sessions de tast organitzades per la revista 100% Blind, en les quals el campió del món de sommeliers del 2007, Andreas Larsson, ha avaluat a cegues prop de 400 vins de l’estat espanyol. Entre aquests vins, força referències catalanes del Priorat, Montsant, Penedès i Cava.
Els resultats del tast, que seguirà el sistema de puntuacions de l’1 a 100, es donaran a conèixer en els propers dies, però ja d’entrada Larsson es mostrava satisfet dels vins que havia tastat fins el moment. Al menys, així ho explicava aquest dijous a la tarda davant un grup de professionals del sector en un acte organitzat al mateix Monvínic. Després d’una breu introducció sobre el funcionament del tast (l'organització s'encarrega de la logística dels vins i del servei; i el sommelier suec ho tasta tot a cegues), Larsson va compartir i comentar amb els assistents tres vins dels presentats a examen, entre els quals, un Montsant, un vi de la Rioja Baja i un tercer, de Xerès.
Andreas Larsson amb Isabelle Brunet, de Monvínic (de peu a la seva esquerra), en un moment de la presentació | E.V.
"El Finca l’Aragatá (del celler Joan Anguera) és un excel·lent exemple dels vins del Montsant", explicava Larsson. "Per una qüestió de terroir, d’altitud i de clima, però sobretot per les velles vinyes on naix el raïm, que considero és un dels enormes tresors del país".
En declaracions a Vadevi.cat, el sommelier es desfeia en elogis amb els vins del Montsant i també del Priorat: "Són vins difícils, amb molta estructura i una gran complexitat; precisament per això em semblen molt bons". I concretament sobre el Montsant, deia: "Abans, hi feien vins molt potents, ara han recuperat les varietats autòctones –garnatxa i carinyena- i els seus vins han esdevingut una preciosa expressió del terroir. Crec que el Montsant és el nou estil de vins de Catalunya i que té un enorme potencial".
Més enllà dels vins prioratins, Larsson acaba confessant que "el vi que més m’ha sorprès aquesta setmana és el cava", sense decidir-se a citar cap marca en concret.
Andreas Larsson és sommelier suec que compta amb nombrosos reconeixements: Millor sommelier d’Europa 2004, Millor Sommelier de Suècia 2001, 2002, 2003 i 2005. Actualment, és formador i assessor així com Wine Director del prestigiós hotel- restaurant suec PM & Vänner.
26.02.2017 09:49 
