de Joan Pont i Montaner
Radicalisme per la independència
Ja fa massa dies que penso que amb la independència tocarà fer un pas ferm i decidit per avançar, per anat més enllà. D’alguna manera hem de superar aquest moment difícil, on tot sembla encallat. Un cop més cal recordar que el parlament té un mandat molt clar i té majoria absoluta per caminar cap a la independència.
Fa molts dies en Vicenç Villatoro, en el seu dietari al diari Ara deia que o guanya el Procés i Catalunya s’independitza o guanya l’Antiprocés i Catalunya es rendeix i s’uniformitza. S’ha combatut qualsevol altra possibilitat. I, així, l’Antiprocés (més que no pas el Procés!) ha matat Unió, ha ferit el PSC i ha assetjat Convergència, les forces que en algun moment de la història havien apostat per una solució de compromís. Ens ho han deixat clar: no hi ha camí del mig, ni volent-ho. O es guanya del tot o es perd del tot.
Els esdeveniments dels últims dies semblen anar en aquesta línia. L’operació “Pika”, l’operació “no-diàleg”, els judicis pel 9-N, posen sobre la taula la idea que el govern de l’estat ha triat anar cap a xoc de trens.
La confusió que s’escampa sobre la corrupció i la seva vinculació al procés independentista és volguda i cal, des de l’independentisme, separar-ho. No podem permetre ni un bri de corrupció, la nova república ha de néixer neta de corruptes i corruptors. Per tant ja està bé que la justícia faci neteja. Però caldria que fes neteja sense fer política, sense actuar per distreure el personal de segons quines actuacions de la justícia.
Llegint l’entrevista feta a J.L. Cebrian al diari El Mundo, enmig de moltes perles i despropòsits diu que els independentistes no tenen poder. Ell ho diu referint-se a la força (Guàrdia Civil, exercit…) però caldrà veure si les “forces vives” del país, els anomenats “poders fàctics” es posaran al costat de la gent i els seus representants electes.
La independència la guanyarem amb l’empenta de tots, amb la força de tots, amb força i il·lusió, plantant cara.
Fa molts dies en Vicenç Villatoro, en el seu dietari al diari Ara deia que o guanya el Procés i Catalunya s’independitza o guanya l’Antiprocés i Catalunya es rendeix i s’uniformitza. S’ha combatut qualsevol altra possibilitat. I, així, l’Antiprocés (més que no pas el Procés!) ha matat Unió, ha ferit el PSC i ha assetjat Convergència, les forces que en algun moment de la història havien apostat per una solució de compromís. Ens ho han deixat clar: no hi ha camí del mig, ni volent-ho. O es guanya del tot o es perd del tot.
Els esdeveniments dels últims dies semblen anar en aquesta línia. L’operació “Pika”, l’operació “no-diàleg”, els judicis pel 9-N, posen sobre la taula la idea que el govern de l’estat ha triat anar cap a xoc de trens.
La confusió que s’escampa sobre la corrupció i la seva vinculació al procés independentista és volguda i cal, des de l’independentisme, separar-ho. No podem permetre ni un bri de corrupció, la nova república ha de néixer neta de corruptes i corruptors. Per tant ja està bé que la justícia faci neteja. Però caldria que fes neteja sense fer política, sense actuar per distreure el personal de segons quines actuacions de la justícia.
Llegint l’entrevista feta a J.L. Cebrian al diari El Mundo, enmig de moltes perles i despropòsits diu que els independentistes no tenen poder. Ell ho diu referint-se a la força (Guàrdia Civil, exercit…) però caldrà veure si les “forces vives” del país, els anomenats “poders fàctics” es posaran al costat de la gent i els seus representants electes.
La independència la guanyarem amb l’empenta de tots, amb la força de tots, amb força i il·lusió, plantant cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada