CarnavalEls deu carnavals de Catalunya que has de viure almenys una vegada a la vida
Els deu carnavals de Catalunya que has de viure almenys una vegada a la vida
Torelló, Sitges, Tarragona o Godall, entre les propostes
Quin temps farà per Carnaval?
Redacció | 23/02/2017 a les 11:00h
Rua de l'Extermini del Carnaval de Sitges | Adrià Costa
Aquest dijous, el país es comença a disfressar per la festa de Carnaval. N'hi desenes a tot Catalunya, però des de NacióDigital, hem plantejat una selecció dels deu més destacats i que almenys has de viure un cop a la vida.
- El Carnaval de Terra Endins de Torelló (Osona). Del 23 de febrer a l'1 de març. El Carnaval de Torelló comença el Dijous Llarder amb el Carnaval per la gent gran i la festa del 'Pullassu'. El divendres el món és capgira: els homes són senyoretes i les noies els homenots. El dissabte el poble s'omple de gent per seguir la rua de Carnaval, una de les més multitudinàries de Catalunya. Les festes es tanquen al març amb l'Enterrament de la Sardina.
La rua del Carnaval de Torelló, l'any 2016. Foto: Martí Albesa
- Carnaval de Tarragona (Tarragonès). Del 18 al 28 de febrer. El Carnaval de Tarragona destaca per l'espectacularitat de les seves rues, especialment la d'Artesania (dissabte de Carnaval), on participen unes 3.000 comparses. El diumenge de Carnaval es fa la Rua de Lluïment, amb les 15 entitats guanyadores de l'any anterior. També cal destacar la Gala de la Disfressa d'Or, amb creacions màgiques i increïbles, i la Baixada del Pajaritu, una cursa d'andròmines.
El Rei Carnestoltes i la Concubina a la Plaça de la Font aquest mateix dimecres Foto: Jonathan Oca
- El Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf). De l'11 de febrer al 4 de març. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una celebració de forta arrel tradicional i amb una participació popular massiva. Amb més de 250 anys d'història, l'any 2010 va ser qualificat com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Més que un Carnaval de lluïment, té un component satíric i de crítica social. Cal destacar la rua de 'Les Comparses', que acaba amb una batalla de caramels a la plaça de la Vila, i el 'Ball de Mantons', on els nois van amb barretina, americana i faixa, i les noies amb un mantó de Manila, clavells al cap i faldilla.
Diumenge de Comparses a Vilanova i la Geltrú. Foto: Àlex Recolons
- Carnaval de Platja d'Aro (Baix Empordà). Del 18 de febrer a l’1 de març. El Carnaval de Platja d'Aro és el més famós de la Costa Brava i compta amb les tradicionals desfilades de carrosses i bandes musicals. Els balls, la festa i les comparses han arribat a atraure mig milió de persones.
- Carnaval de Solsona (Solsonès). Del 18 de febrer a l'1 de març. El Carnaval de Solsona destaca, com és tradició en aquesta zona, per la presència de gegants i nans de formes gracioses i burlesques amb braços mòbils. També existeix un altre emblema de la festa, la Penjada del Ruc, fet de cartró pedra i peluix. El diumenge de Carnaval també es llegeix un sermó crític i irònic sobre l'actualitat mundial i catalana.
La Geganta Boja travessant la plaça del Ruc abans de fer la despenjada Foto: ACN
- Carnaval de Sitges (Garraf). Del 18 de febrer a l'18 de març. El Carnaval de Sitges, amb més de 100 anys d'història, és un dels més emblemàtics de Catalunya. Els balls i les xatonades són els elements més característics. Cal destacar la Rua de la Disbauxa i la popular i multitudinària Rua de l'Extermini (el dimarts de Carnaval).
Un dels grups participants a la Rua, amb una disfressa de plomes i fantasia. Foto: ACN
- Carnaval de Roses (Alt Empordà). Del 23 al 27 de febrer.
- Carnaval de Sallent (Bages). Del 23 de febrer a l'1 de març. Enguany celebren la 40a edició des de la recuperació de la festa l'any 1978.
Unes 18.000 persones han passat per Sallent aquest dissabte. Foto: Jordi Preñanosa
- Carnaval de Godall (Montsià). Del 24 al 28 de febrer. Testimonis orals apunten que el carnaval ja es celebrava a finals del segle XIX, tot i que no n'hi ha certesa. Entre les peculiaritats d'aquesta celebració hi ha les disfresses de màscara que s'utilitzen durant el ball de disfresses, conegudes com a mascarulles. Consisteixen en disfresses improvisades a partir de peces de roba i objectes de procedència diversa, amb l'objectiu de no ser reconegut. Però la principal singularitat és la guerra de la farina a ritme de músics de xaranga. Consisteix en un bombardeig d’aquest producte entre els participants que estan al carrer, armats amb bosses i paquets de paper, i que emblanquinen tots els qui surten a fora, tant veïns com visitants. Després de la celebració els carrers queden totalment emblanquinats. En una tarda es poden arribar a llançar fins a 3.000 quilos de farina.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Contingut relacionat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada