Per: Redacció
20.02.2017  20:29
Una Catalunya independent ha de tenir forces de defensa? Aquesta és una de les preguntes més polèmiques que ha de resoldre el procés constituent del nou estat català. Amb l’objectiu de debatre aquesta qüestió, demà surt a la venda el llibre Política de defensa i estat propi, elaborat per diversos autors.
L’obra, publicada per l’editorial Base, és la primera que teoritza sobre les futures forces de defensa de Catalunya. Entre els autors hi ha el periodista Jaume Clotet, l’historiador militar Francesc Xavier Hernàndez Cardona i l’analista del CEEC David Bajona. El text –expliquen– vol donar arguments favorables perquè el Principat tingui una política de defensa com la de països europeus d’un pes demogràfic i econòmic similar.
Consideren que és totalment necessari que hi hagi unes forces de defensa catalanes per a garantir la sobirania i preservar la integritat territorial del futur estat independent, però també per a aconseguir-ne el reconeixement internacional. Catalunya, a parer seu, s’hauria d’integrar en organismes com ara l’OTAN i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa (OSCE) i participar en missions transfrontereres per a fomentar la pau i lluitar contra ‘el terrorisme internacional’.
Política de defensa i estat propi s’estructura en dotze capítols que toquen aspectes molt diferents, com ara el cost de les forces de defensa, el reconeixement internacional, la relació històrica de Catalunya amb l’OTAN, l’encaix entre la democràcia i el món militar i una anàlisi de models europeus diversos.
Unes forces de defensa amb 24.000 efectius
Un dels capítols més notables del llibre es titula ‘Reflexions sobre la defensa en una Catalunya independent’, on es dibuixa el possible organigrama de les forces de defensa catalanes. N’és autor Dorcha Lee, un coronel irlandès retirat, que considera que el cos hauria de tenir uns 24.000 efectius, dels quals 16.000 serien regulars. Aquesta xifra no inclou els civils que treballin per al Ministeri de Defensa.
Lee creu que les forces de defensa catalanes, per a ser creïbles, haurien de tenir les tres dimensions convencionals: força terrestre, naval i aèria. Alhora, haurien de basar-se en el principi de dissuasió, és a dir, tenir per objectiu fonamental prevenir una agressió armada contra Catalunya.
L’exèrcit de terra constaria de dues brigades i cada una tindria divisions internes, com ara tres batallons d’infanteria amb vehicles blindats, un batalló de tancs i un batalló d’artilleria (lleugera de campanya, morters pesants i míssils antiaeris). Les forces navals, segons Lee, haurien de comptar amb una quinzena de naus, entre els quals dues fragates capacitades per al combat marítim, però en cap cas submarins o portaavions. Les forces aèries haurien de comptar amb una setantena d’aeronaus. Lee considera que la tasca més urgent és dotar-se d’un equip de reacció ràpida, format per dos avions de combat, per a defensar l’espai aeri d’una manera immediata en cas de qualsevol eventualitat.
Així mateix, creu que el govern hauria d’esmerçar en les forces de defensa un 1,2% del PIB, un percentatge similar a la despesa de l’estat espanyol. De totes maneres, recomana que la despesa avanci progressivament fins al 2%, que és l’objectiu que marca l’OTAN.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]