atemptat a Barcelona
Espanya i el negoci de les armes, una guia de l'A a la Z
L'Estat espanyol és el setè exportador d'armes del món, un negoci que va a més
Navantia, Pedro Morenés, Casa de Saud, Joan Carles I, Turquia, són noms clau per entendre el comerç armamentístic espanyol
Joc de reis, negocis i guerra al desert: les relacions entre Espanya i l'Aràbia Saudita
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Internacional , govern espanyol, negoci d'armes, comerç d'armes, armes, atemptat, Felip VI, atemptat Barcelona
Felip VI és rebut pel rei del Marroc, Muhammad VI, un soci comercial en el negoci de les armes. | Europa Press
"Felipe, qui vol la pau, no trafica amb armes", deia una de les pancartes més visibles que es van poder llegir en la manifestació del "No tinc por" a Barcelona, per condemnar la violència terrorista després dels atemptats del 17-A. El crit ciutadà contra el comerç armamentístic, amb al·lusions també explícites al president del govern, Mariano Rajoy, posava en primer pla el cinisme dels interessos econòmics i les contradiccions insalvables de nodrir militarment a règims més que fronterers amb el fonamentalisme.
Els EUA, junt amb Rússia, acumulen el 58% de les exportacions d'armes al món (33% els Estats Units). Després venen la Xina, França, Alemanya, el Regne Unit... i Espanya, que d'aquesta manera es consolida en el setè lloc en el llistat de països exportadors d'armes. En això sí que ocupa una posició de lideratge. És un fet demostrat, a més, que en els darrers anys les vendes d'armes per part d'Espanya s'han incrementat. Quines són les figures clau d'aquest comerç d'armes? Quins són els socis més preuats per Espanya? Quines xifres es remenen? Us mostrem una breu guia que us pot ser útil, de l'A a la Z.
María Dolores de Cospedal (Madrid, 1965) és ministra de Defensa i secretària general del Partit Popular. De línia "falcona" dins del seu partit, també ho és com a responsable de la seva cartera. La indústria militar té en ella una ferma defensora. Poc després de prendre possessió del ministeri, va declarar que calia continuar invertint en aquest sector perquè era bo per a la balança de pagaments de l'Estat i per al teixit industrial.
Egipte és el primer client d'Espanya en compres de defensa dels de fora de la Unió Europea i l'OTAN. El negoci amb els egipcis va suposar un total de 219 milions d'euros l'any 2016. En aquests moments, el país està sota el control d'una dictadura militar encapçalada pel general al-Sisi, després del cop d'estat que va donar el 2013. Egipte continua sent un dels aliats estratègics dels Estats units i la zona i això sembla blindar el règim de totes les acusacions i denúncies de violacions sistemàtiques que organitzacions com Amnistia Internacional fan públic periòdicament. Al-Sisi ha endurit fins i tot els mètodes del govern de l'anterior dictador, Hosni Mubàrak.
Són la facció xiïta que combat en la guerra civil del Iemen. L'exèrcit saudita encapçala una coalició militar de països del Golf Pèrsic per sotmetre'ls i s'han convertit en els principals enemics a abatre per la monarquia de Riad. Els crítics amb la política de venda d'armes a Aràbia assenyalen els houthis com a més que probables "destinataris" finals del material de guerra lliurat des d'Espanya.
La figura del rei emèrit, Joan Carles I, ha estat crucial en la relació entre l'Estat espanyol i els països àrabs, especialment els del Golf Pèrsic. La seva vinculació amb els monarques saudites ha depassat el terreny estrictament diplomàtic per esdevenir una complicitat, des que va conèixer el príncep Fahd a finals dels anys setanta. Més endavant, Joan Carles va exercir, de bon grat, d'intermediari entre algunes grans empreses espanyoles i les altes instàncies de Riad. Una de les poques gestions fetes abans d'abdicar va ser aplanar el camí per a la venda de cinc corbetes de guerra a Riad.
Pedro Morenés (Getxo, 1948) simbolitza com pocs el poder del complex militar-industrial espanyol i de com funcionen les portes giratòries. Membre d'una família de l'aristocràcia, va exercir com a directiu de la divisió de construcció naval de l'INI abans de ser secretari d'Estat de Defensa en el primer govern d'Aznar. Després va tornar al sector privat, sent director general per a Espanya de l'empresa europea de míssils MBDA i directiu d'Instalaza (vegeu Instalaza), abans de ser nomenat per Rajoy com a ministre de Defensa. Després de la formació del nou govern del PP l'any passat, va abandonar l'executiu i es va fer càrrec de l'ambaixada espanyola als Estats Units. El seu cinisme és proverbial. En una ocasió, va voler justificar la venda d'armes a països que violen els drets humans assegurant que "en política, res és perfecte".
Empresa pública espanyola dedicada a la construcció naval. Travessa una situació de crisi -pèrdua acumulada de 200 milions d'euros el 2016- que fa que sigui una de les preocupacions de la SEO (l'antic Institut Nacional d'Indústria). S'ha arribat a considerar vital per Navantia que no es trenqui el vincle comercial amb Riad. L'any passat es va fer amb un projecte cobejat de construir dos vaixells per a la marina australiana, que va generar polèmica a Austràlia perquès es construiran a Espanya i no generà llocs de treball en aquell país.
Durant la presidència de Mariano Rajoy, l'increment del comerç d'armes ha estat constant. Si entre l'any 2006 i el 2015, s'ha produït una escalada espectacular del 400% en venda de material de guerra i seguretat, només durant la primera legislatura de Rajoy les vendes d'armes han suposat 11.527 milions d'euros.
És l'únic país del planeta que supera Espanya en el percentatge d'increment de venda d'armes en els darrers deu anys. En el cas de l'Estat espanyol, s'ha produït un augment del 55% en el volum de vendes de material militar.
Els EUA, junt amb Rússia, acumulen el 58% de les exportacions d'armes al món (33% els Estats Units). Després venen la Xina, França, Alemanya, el Regne Unit... i Espanya, que d'aquesta manera es consolida en el setè lloc en el llistat de països exportadors d'armes. En això sí que ocupa una posició de lideratge. És un fet demostrat, a més, que en els darrers anys les vendes d'armes per part d'Espanya s'han incrementat. Quines són les figures clau d'aquest comerç d'armes? Quins són els socis més preuats per Espanya? Quines xifres es remenen? Us mostrem una breu guia que us pot ser útil, de l'A a la Z.
A d'aeronaus
És el principal producte en el negoci de la indústria militar espanyola. L'any passat, les vendes d'aeronaus van suposar uns ingressos de 3.182 milions d'euros, exactament el 78,5% del total del negoci. No està gens malament.
B de beneficis
El valor de les exportacions de material de defensa està a l'alça. Segons dades de l'Informe 2016 sobre comerç de material de defensa, de la secretaria d'Estat de Comerç, els ingressos pel total d'exportacions va ser de 4.051,8 milions d'euros. La xifra representa un increment del 8,9% respecte de l'any 2015. Si es compara amb anys anteriors, encara impressiona més el salt efectuat, des dels "només" 1.128 milions. Del 2012 al 2013, en ple moment àlgid de la crisi econòmica, Defensa va passar de facturar 1.953 milions a 3.907.
C de Cospedal
Cospedal visita unes instal·lacions militars del Regiment Soria 9. Foto: Flickr Ministeri de Defensa
María Dolores de Cospedal (Madrid, 1965) és ministra de Defensa i secretària general del Partit Popular. De línia "falcona" dins del seu partit, també ho és com a responsable de la seva cartera. La indústria militar té en ella una ferma defensora. Poc després de prendre possessió del ministeri, va declarar que calia continuar invertint en aquest sector perquè era bo per a la balança de pagaments de l'Estat i per al teixit industrial.
D de drassanes
Un dels arguments que s'utilitzen per defensar els contractes comercials en el sector militar és el dels llocs de treball que garanteix. Un total de 17.000 persones treballa directament en la indústria militar espanyola. Enmig de la polèmica que ha envoltat la negociació de la venda de cinc corbetes a l'Aràbia Saudita, s'ha recordat que si l'acord es tanca, garantirà els llocs de treball i l'activitat plena de les drassanes del Ferrol, a Galícia, i de San Fernando, a Cadis.
E d'Egipte
El dictador egipci rebut amb tots els honors per Mariano Rajoy. Foto: Europa Press
Egipte és el primer client d'Espanya en compres de defensa dels de fora de la Unió Europea i l'OTAN. El negoci amb els egipcis va suposar un total de 219 milions d'euros l'any 2016. En aquests moments, el país està sota el control d'una dictadura militar encapçalada pel general al-Sisi, després del cop d'estat que va donar el 2013. Egipte continua sent un dels aliats estratègics dels Estats units i la zona i això sembla blindar el règim de totes les acusacions i denúncies de violacions sistemàtiques que organitzacions com Amnistia Internacional fan públic periòdicament. Al-Sisi ha endurit fins i tot els mètodes del govern de l'anterior dictador, Hosni Mubàrak.
F de Fundació per la Pau
Fundació per la Pau, Amnistia Internacional o Oxfam Internacional han estat capdavanteres en la denúncia de les pràctiques d'Espanya en el comerç d'armes. Totes tres organitzacions van llançar la campanya Armes sota control, que ha estat decisiva per demostrar que el comerç d'armes s'ha intensificat en els darrers anys.
G de gihadisme
Malgrat que els règims saudita, turc i pakistanès, per citar-ne només tres, combaten formalment Estat Islàmic, els lligams entre capital privat procedent d'aquests països i les arques que va engruixint el salafisme són directes. Existeix el temor que algunes armes acabin en mans gihadistes. Així va passar amb substàncies explosives fabricades a la planta que MAXAM Anadolu, filial de la multinacional espanyola MAXAM, que van caure en les urpes d'EI.
H de Houthis
La població civil és la gran víctima de la guerra civil al iemen. Foto: Europa Press
Són la facció xiïta que combat en la guerra civil del Iemen. L'exèrcit saudita encapçala una coalició militar de països del Golf Pèrsic per sotmetre'ls i s'han convertit en els principals enemics a abatre per la monarquia de Riad. Els crítics amb la política de venda d'armes a Aràbia assenyalen els houthis com a més que probables "destinataris" finals del material de guerra lliurat des d'Espanya.
I d'Instalaza S.A.
La societat Instalaza S.A. mereix una menció especial. Ha estat l'empresa espanyola especialitzada en la fabricació de bombes de raïm, una de les armes més mortíferes de les darreres dècades. L'empresa es va beneficiar de diversos contractes de Defensa i va tenir l'exministre Pedro Morenés com a directiu (vegeu Morenés). Quan la pressió d'entitats internacionals de defensa dels drets humans va aconseguir que es declaressin il·legals, a través de la Convenció de Dublín, l'executiu espanyol va haver d'ordenar la seva destrucció. Instalaza va reclamar una indemnització al sentir-se perjudicada, que l'Audiència Nacional va desestimar.
J de Joan Carles I
Joan Carles amb el rei Salman. Foto: Europa Press
La figura del rei emèrit, Joan Carles I, ha estat crucial en la relació entre l'Estat espanyol i els països àrabs, especialment els del Golf Pèrsic. La seva vinculació amb els monarques saudites ha depassat el terreny estrictament diplomàtic per esdevenir una complicitat, des que va conèixer el príncep Fahd a finals dels anys setanta. Més endavant, Joan Carles va exercir, de bon grat, d'intermediari entre algunes grans empreses espanyoles i les altes instàncies de Riad. Una de les poques gestions fetes abans d'abdicar va ser aplanar el camí per a la venda de cinc corbetes de guerra a Riad.
K de Kazakhstan
El règim de Kazakhstan és un altre dels beneficiaris de les armes d'Espanya. Nursultan Nazarbàiev governa allí amb ma de ferro des de fa vint-i-set anys, amb un sistema de partit únic caracteritzat per la repressió i on es practica,segons Amnistia internacional, la tortura de manera generalitzada. En cada elecció, el dictador -un supervivent de l'era soviètica- és reelegit amb més del 90% dels vots. Al seu govern, Madrid va vendre l'any passat material militar per valor de 73 milions d'euros, en bona part centrats en dos avions de transport i material divers per a aeronaus.
L de llei
La llei sobre el comerç exterior de material de defensa i de doble ús es va aprovar l'any 2007 i va ser un intent de controlar el comerç il·legal. Va ser arran d'aquesta norma que es va prohibir la fabricació de bombes de raïm, i es va prohibir vendre armes a estats en confrontació armada. Però les entitats pacifistes han criticat que no introdueix prou controls sobre la destinació definitiva de les armes venudes. En alguns casos, és evident que la llei és infringida, com en el cas del material usat per Riad en la guerra civil que viu el Iemen.
M de Morenés
Pedro Morenés durant unes maniobres militars. Foto: Europa Press
Pedro Morenés (Getxo, 1948) simbolitza com pocs el poder del complex militar-industrial espanyol i de com funcionen les portes giratòries. Membre d'una família de l'aristocràcia, va exercir com a directiu de la divisió de construcció naval de l'INI abans de ser secretari d'Estat de Defensa en el primer govern d'Aznar. Després va tornar al sector privat, sent director general per a Espanya de l'empresa europea de míssils MBDA i directiu d'Instalaza (vegeu Instalaza), abans de ser nomenat per Rajoy com a ministre de Defensa. Després de la formació del nou govern del PP l'any passat, va abandonar l'executiu i es va fer càrrec de l'ambaixada espanyola als Estats Units. El seu cinisme és proverbial. En una ocasió, va voler justificar la venda d'armes a països que violen els drets humans assegurant que "en política, res és perfecte".
N de Navantia
Drassanes de Navantia. Foto: Europa Press
Empresa pública espanyola dedicada a la construcció naval. Travessa una situació de crisi -pèrdua acumulada de 200 milions d'euros el 2016- que fa que sigui una de les preocupacions de la SEO (l'antic Institut Nacional d'Indústria). S'ha arribat a considerar vital per Navantia que no es trenqui el vincle comercial amb Riad. L'any passat es va fer amb un projecte cobejat de construir dos vaixells per a la marina australiana, que va generar polèmica a Austràlia perquès es construiran a Espanya i no generà llocs de treball en aquell país.
O d'ONU
Les Nacions Unides van aprovar el 2014 el Tractat sobre el Comerç d'Armes, després de feixugues negociacions entre els estats. Com altres convencions aprovades, ha suposat un esforç en el combat contra el tràfic il·lícit d'armament, però tot i haver estat ratificat per prop de noranta països, i que estableix la prohibició d'utilitzar les armes per dur a terme genocidis o atacar la població civil, el cert és que molts dels signants incompleixen el tractat sense contemplacions.
P de Pakistan
Espanya va lliurar al Pakistan el 2016 material de recanvi per a aeronaus i per a vehicles blindats per al seu exèrcit, unes vendes que li van reportar 8,4 milions d'euros. Pakistan és un dels focus d'islamisme radical i on Al-Qaeda va establir una base sòlida. També l'Estat Islàmic ha aconseguit penetrar-hi algun tentacle. El país alterna llargs períodes de règim militar amb etapes de govern civil, vigilat sempre de prop, però, pels uniformats. Actualment governa la Lliga Musulmana, formació religiosa ultraconservadora.
Q de Qatar
Qatar és un altre client d'Espanya en la venda d'armes. El volum de negoci és petit i no es pot comparar amb el que obté d'altres lligams, però el petit emirat pèrsic afronta les acusacions de connivència amb el terrorisme salafista. Tot i estar enfrontat amb l'Aràbia saudita per ambicions polítiques de lideratge a la regió, Qatar segueix el model islàmic del wahhabisme ila família regnant, els al-Thani, són un model de pragmatisme i interessos a l'hora de fer negocis. L'any passat, Espanya li va enviar peces de recanvi per modernitzar els seus carros de combat.
R de Rajoy
Mariano Rajoy, en la compareixença d'aquest dimarts Foto: Moncloa
Durant la presidència de Mariano Rajoy, l'increment del comerç d'armes ha estat constant. Si entre l'any 2006 i el 2015, s'ha produït una escalada espectacular del 400% en venda de material de guerra i seguretat, només durant la primera legislatura de Rajoy les vendes d'armes han suposat 11.527 milions d'euros.
S de Saud
La Casa de Saud, la família regnant a l'Aràbia Saudita -i que dona nom al país-, és un dels principals socis comercials d'Espanya en venda d'armes. L'any 2016, va enviar material militar a Riad per valor de 116 milions d'euros entre míssils, bombes i diversos tipus de municions. D'aquesta quantitat, la major part, més d'un 84%, va directament a l'exèrcit reial. Però també la policia saudita -amb un fort component repressor de la població civil- ha rebut material armamentístic.
T de Turquia
Recep Tayyip Erdogan. Foto: Europa Press
El règim de Recip Tayyip Erdogan és un bon soci d'Espanya. Un total de 85 milions en material de guerra l'any 2016 (incloses dues fragates i bombes per a l'aviació). Això és el que va vendre Madrid a Ankara, just en el moment en què Turquia enfilava el camí cap a un sistema polític més autoritari i personalista, i per part d'un líder, Erdogan, islamista.
U d'Unió Europea
La Unió Europea va aprovar el 2009 un codi de conducta sobre comerç d'armes per als seus estats membres. Entre altres normes, propugna un comerç "responsable", demanant que no s'exportin armes a països que les poden utilitzar per reprimir la seva població. Però el codi també delata la dificultat d'imposar-se als interessos dels estats perquè no és jurídicament vinculant.
V de Veneçuela
Malgrat la tensió diplomàtica entre Espanya i Veneçuela, Madrid també fa negoci amb el govern de Nicolás Maduro. L'any 2016 es va enviar a Caracas material per a blindats i estris per als sistemes de radar per valor de 2,6 milions d'euros. Uns components que podrien ser utilitzats, paradoxalment, per reprimir l'oposició veneçolana, tan defensada per l'executiu de Mariano Rajoy. El volum de negoci amb Veneçuela és petit en comparació amb el d'altres socis internacionals, però demostra el principi que regeix els intercanvis d'armes: els principis no existeixen, són negocis.
W de World Policy Institute
És un dels think tanks més prestigiosos del món. Amb seu a Nova York, els seus informes són referencials. Un dels seus analistes, William Hartung, ha estudiat a fons tot el que hi ha darrera del comerç d'armes amb els països del Golf Pèrsic i és un dels màxims especialistes en tot el que tingui relació amb el comerç d'armes. Els seus estudis deixen nu els interessos dels governs occidentals i, en especial, de les diverses administracions nord-americanes.
X de la Xina
Desfilada militar a Pequín. Foto: Europa Press
És l'únic país del planeta que supera Espanya en el percentatge d'increment de venda d'armes en els darrers deu anys. En el cas de l'Estat espanyol, s'ha produït un augment del 55% en el volum de vendes de material militar.
Y de yazidtes
Com altres comunitats i pobles de l'antiga Mesopotàmia, els yazidites són víctimes de la violència a la zona. L'acumulació d'armes en la regió i la manca d'escrúpols de les grans potències en joc no fa més que convertir aquella terra en un polvorí. Kurds, xiïtes, sunnites, cristians de diferents confessions són colpejats. En el cas dels yazidites, a més, paguen el preu de ser una minoria, odiada per Estat Islàmic.
Z de Zimbabwe
Zimbabwe és dels pocs països dirigits per sàtrapes amb què Espanya no manté relacions comercials en defensa. La raó és que el règim del dictador local, Robert Mugabe, ha estat castigat pels organismes internacionals i pateix diversos embargaments de la Unió Europea, entre ells un d'armamentístic. Però això tampoc suposa una gran pèrdua d'ingressos, ja que el volum dels intercanvis comercials amb aquest país africà sempre ha estat molt limitat.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada