Branded content
Parc Natural dels Ports, un autèntic massís
Guillem ManejaFoto: Arxiu PN dels Ports
Barcelona. Dijous, 10 d'agost de 2017
El Parc Natural dels Ports es troba situat al sud de Catalunya, entre el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta, tocant amb el País Valencià i l'Aragó, a cavall de la serralada Prelitoral catalana i el sistema Ibèric. Ocupa una superfície de 35.050 hectàrees, incloses 861 hectàrees de reserves naturals i 205 hectàrees de refugi de fauna salvatge.
Els municipis que formen part del Parc Natural dels Ports tenen els nuclis de població situats fora dels límits del mateix parc, a la part baixa dels diversos vessants del massís. Cadascun dels pobles ofereix una via d'entrada a l'espai natural; són Alfara de Carles, Arnes, Horta de Sant Joan, Mas de Barberans, Paüls, Prat de Comte, Roquetes, la Sénia i Tortosa.
El marcat gradient altitudinal, l’accidentat relleu i la presència de rius i barrancs proporcionen al Parc Natural dels Ports un elevat nombre d’ambients que permeten que s’hi desenvolupi una notable diversitat i riquesa florística. Així, hi ha els conreus de secà, les brolles, màquies i garrigues, els matollars montans i de carenes, les pinedes de pi blanc, els alzinars i carrascars, les pinedes de pi roig i pinassa, les fagedes, prats i pastures, els rius, els cingles i pedruscalls calcaris.
Josep Maria Forcadell, tècnic del Parc Natural dels Ports, detalla que “és el parc natural més extens de l’àmbit mediterrani a Catalunya i el tercer més gran del país”. “Aquí hi estan molt ben representats, en qualitat i extensió, els principals ambients mediterranis de muntanya: boscos extensos, matollars rics en biodiversitat, barrancs i rambles de règim estacional, rius magres però de gran valor ambiental, enclavaments relictes de vegetació centre-europea i eurosiberiana...”
Forcadell destaca que “el paisatge abrupte, trencat, les cingleres i els barrancs profunds, sovint inaccessibles, són els principals trets de la personalitat del parc natural”.
Pel que fa als mamífers, una de les poblacions més distintives del parc és la de cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica), que als Ports està regulada per la reserva nacional de caça. S’hi troba també la llúdriga (Lutra lutra), el gat fer (Felis silvestris) i ratpenats, que amb unes 20 espècies constitueix una de les comunitats més riques de la península Ibèrica.
La situació és similar pel que fa als amfibis, ja que als Ports estan representats més del 50% de les espècies d'amfibis presents a Catalunya. S'hi poden observar espècies com l'ofegabous (Pleurodeles waltl), el tritó verd (Triturus marmoratus) i la granoteta de puntets (Pelodytes punctatus). La seva presència als Ports és molt important, ja que indica l'existència de llocs humits i punts d'aigua suficients per mantenir-se.
Als rius del massís destaquen les poblacions d'espècies de peixos com la madrilla (Parachondrostoma miegii), la madrilleta roja (Achondrostoma arcasii) i el cranc de riu (Austrapotamobius pallipes).
A les solanes i al vessant oriental, domina la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum). El vessant occidental, de caràcter més fresc i continental, està ocupat pel carrascar (Quercetum rotundifoliae). A la zona més elevada, la vegetació predominant és el carrascar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum).
L'estatge submediterrani està format per pinedes de pinassa (Violo-Quercetum faginae pinetosum salzmanni) i de pi roig amb boixerola (Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae). Als indrets més alterats, trobem boixedes (Violo-Quercetum faginae buxetosum), entre d’altres. Al sud del massís, als llocs més humits, hi ha fagedes (Primulo-Fagetum) i teixedes (Saniculo-Taxetum).
Les carenes, sotmeses a forts vents durant bona part de l'any, presenten espècies característiques d'alta muntanya mediterrània, amb comunitats pròpies de les muntanyes meridionals catalanes, com la brolla d'eriçó i antil·lis de muntanya (Erinaceo-Anthyllidetum montanae) i el gramenet d'anyol i la festuca (Conopodio-Festucetum gautieri).
Espècies vegetals que destaquen per la seva raresa són el Prunus prostrata, Brimeura fontqueri i Dryopteris submontana.
En els ambients humits són presents algunes espècies relictuals, per exemple la viola d'aigua (Pinguicola dertosensis), un endemisme del massís que es troba als degotalls calcaris.
Són d’especial interès les fagedes d'aquestes muntanyes, les més meridionals ibèriques, que s'han protegit a través de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.
Santa Madrona és l’àrea recreativa situada a la vora del riu Algars i prop de l’ermita de Santa Madrona, a Arnes. Un itinerari senzill que apropa a la Palanca, un petit embassament on es pot gaudir del bany.
El riu dels Estrets banya l'àrea de la Franqueta i en fa una de les zones de més interès del Parc Natural dels Ports, per la diversitat de flora i fauna que aporta aquest curs d'aigua continu en un massís on la presència d'aigua en superfície acostuma a ser molt poca. Els Estrets és un riu típicament mediterrani, amb presència d'espècies interessants com la llúdriga (Lutra lutra), la madrilleta roja (Chondrostoma arcasii) i el cranc de riu autòcton (Austrapotamobius pallipes).
Els Estrets d'Arnes juntament amb la Gronsa i les Roques de Benet, han estat catalogats com a zones d'interès geològic de Catalunya i han estat declarats refugi de fauna salvatge per la Generalitat de Catalunya.
En un dels contraforts del massís dels Ports, mirant cap a la vall de l'Ebre, hi ha la serra del Montaspre, divisòria entre els termes d'Alfara i Paüls. S’hi distingeixen formacions típiques de la baixa muntanya mediterrània, com les brolles de romaní i les màquies de margalló.
Cal destacar, com a elements singulars, la moleta d'Alfara, amb 860 metres d'alçada. És un bloc calcari amb un interès geològic rellevant, des d'on es poden observar panoràmiques de tot el tram baix de l'Ebre, des de Benifallet fins al delta.
L'àrea de lleure de la Font Nova és un indret d’abeurada de ramats, al terme d’Alfara de Carles, des d'on es pot iniciar l'itinerari de la Moleta, el de la vall d’Infern i el de les Fonts, tots tres amb vistes sobre la vall de l’Ebre.
La vall del Toscar es caracteritza per la presència d’aigua abundant, que històricament va propiciar l’assentament de poblaments i activitats industrials de les quals encara es troben restes.
L'àrea recreativa de la cova Avellanes, a 1.000 metres d’altitud, és la més propera al cim de Caro. De l’àrea, enmig de pinedes de pi negral i rojal, surten dos itineraris: el Pla d’Avària i el Marturi. De camí cap a Caro, es troben els punts de partida dels itineraris de la Barcina i dels Bassis de Caro.
L'àrea de lleure de la Vall està situada entre el Mas de Barberans i Roquetes, en un entorn tranquil ideal per gaudir dels boscos mediterranis, pinedes de pi negral, pi rojal i de les vistes de les Faixes i del Racó dels Capellans. El barranc de la Vall és un indret representatiu de les parts baixes i mitjanes del massís. Es troba ben delimitat per cingleres verticals al peu de les quals s'acumulen les pedres. En aquests indrets, es poden observar cabres salvatges (Capra pyrenaica subsp. hispanica) i alguns rapinyaires que sobrevolen la zona, com el voltor comú (Gyps fulvus) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). Els itineraris que es poden fer són els del castell de l’Airosa, el Mas de Barró i el del Racó de la cova d’en Marc, que és curt i de dificultat baixa, apte per als més menuts.
Les grans parets verticals i agulles de roca calcària del barranc de la Fou caracteritzen un paisatge agrest, d’una bellesa enorme. Al fons del barranc es troben boscos frondosos d'alzina (Quercus ilex), mentre que a mig vessant hi dominen les pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii). El bosc més singular de la Fou és la fageda del Retaule, un bosc molt ombrívol dominat pel faig (Fagus sylvatica), acompanyat al sotabosc pel boix (Buxus sempervirens) i el grèvol (Ilex aquifolium). Aquests boscos alberguen també alguns dels éssers vius més vells i majestuosos dels Ports, entre els quals destaquen els arbres monumentals del Faig Pare i el Pi Gros, així com també alguns teixos (Taxus baccata) de grans dimensions. Des de l'àrea recreativa de la Fou es poden iniciar tres itineraris: el Camí dels Hortets, el Racó del Tabac i la Cova Roja.
Sobre les visites al parc, Forcadell detalla que anualment hi passen uns 250.000 visitants; “la impressió que en tenen és la d’estar caminant en unes muntanyes salvatges i molt extenses, on la tranquil·litat i l’aïllament són valors intrínsecs del Parc Natural”.
El que més agrada als visitants, segons Forcadell, és “el paisatge abrupte, la tranquil·litat, la sensació d’estar visitant un espai salvatge, poc transformat per l’home, on els fenòmens naturals tenen la primera paraula”.
Per acabar, Forcadell recomana un seguit d’itineraris per fer segons l’època de l’any:
El tret distintiu del paisatge dels Ports és sens dubte el relleu escarpat i abrupte
Els municipis que formen part del Parc Natural dels Ports tenen els nuclis de població situats fora dels límits del mateix parc, a la part baixa dels diversos vessants del massís. Cadascun dels pobles ofereix una via d'entrada a l'espai natural; són Alfara de Carles, Arnes, Horta de Sant Joan, Mas de Barberans, Paüls, Prat de Comte, Roquetes, la Sénia i Tortosa.
El marcat gradient altitudinal, l’accidentat relleu i la presència de rius i barrancs proporcionen al Parc Natural dels Ports un elevat nombre d’ambients que permeten que s’hi desenvolupi una notable diversitat i riquesa florística. Així, hi ha els conreus de secà, les brolles, màquies i garrigues, els matollars montans i de carenes, les pinedes de pi blanc, els alzinars i carrascars, les pinedes de pi roig i pinassa, les fagedes, prats i pastures, els rius, els cingles i pedruscalls calcaris.
Josep Maria Forcadell, tècnic del Parc Natural dels Ports, detalla que “és el parc natural més extens de l’àmbit mediterrani a Catalunya i el tercer més gran del país”. “Aquí hi estan molt ben representats, en qualitat i extensió, els principals ambients mediterranis de muntanya: boscos extensos, matollars rics en biodiversitat, barrancs i rambles de règim estacional, rius magres però de gran valor ambiental, enclavaments relictes de vegetació centre-europea i eurosiberiana...”
Forcadell destaca que “el paisatge abrupte, trencat, les cingleres i els barrancs profunds, sovint inaccessibles, són els principals trets de la personalitat del parc natural”.
La fauna dels Ports
La fauna dels Ports presenta un elevat interès no només per l'abundància i la varietat d'espècies sinó també perquè acull alguns animals endèmics o molt rars en el conjunt de la fauna catalana. Això es deu a la gran diversitat de biòtops que ofereix aquest indret.Pel que fa als mamífers, una de les poblacions més distintives del parc és la de cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica), que als Ports està regulada per la reserva nacional de caça. S’hi troba també la llúdriga (Lutra lutra), el gat fer (Felis silvestris) i ratpenats, que amb unes 20 espècies constitueix una de les comunitats més riques de la península Ibèrica.
Joan Mestre
Són molts els ocells que troben en els Ports les condicions d'hàbitat o de refugi idònies per viure-hi i nidificar-hi. En destaquen grans rapinyaires sedentaris com el voltor (Gyps fulvus), l'àliga daurada (Aquila chrysaetos), l'àliga perdiguera (Aquila fasciata), l'astor (Accipiter gentilis), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), entre d’altres. També són comuns els nidificants estivals com l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'àliga calçada (Hieraaetus pennatus) i l'aufrany (Neophron percnopterus).
Policarpo Hernández
En els Ports, hi habiten més del 50% de les espècies de rèptils i amfibis presents a CatalunyaEls rèptils tenen una important representació: la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus), el lludrió ibèric (Chalcides bedriagai), la serp de ferradura (Coluber hippocrepis), la serp llisa septentrional (Coronella austriaca) i l’escurçó ibèric (Vipera latastei) són rellevants dins d’aquesta població de rèptils.
La situació és similar pel que fa als amfibis, ja que als Ports estan representats més del 50% de les espècies d'amfibis presents a Catalunya. S'hi poden observar espècies com l'ofegabous (Pleurodeles waltl), el tritó verd (Triturus marmoratus) i la granoteta de puntets (Pelodytes punctatus). La seva presència als Ports és molt important, ja que indica l'existència de llocs humits i punts d'aigua suficients per mantenir-se.
Als rius del massís destaquen les poblacions d'espècies de peixos com la madrilla (Parachondrostoma miegii), la madrilleta roja (Achondrostoma arcasii) i el cranc de riu (Austrapotamobius pallipes).
Joan Mestre
Finalment, pel que fa als invertebrats terrestres hi ha espècies endèmiques de mol·luscs, aràcnids i coleòpters que figuren a la llista d’espècies protegides pel pla d’espais d’interès natural de Catalunya i altres espècies com el llagost pedra (Kurtharzia nugatoria) i la graèlsia (Graellsia isabellae). Cal destacar la presència de la libèl·lula (Macromia splendens), un dels pocs invertebrats que es troba en greu perill d’extinció a Catalunya, amb una de les distribucions geogràfiques més reduïdes.La flora dels Ports
La particular situació del massís dels Ports, entre les muntanyes ibèriques i les catalanes, ha permès que en aquesta zona s’hi pugi establir i conservar una vegetació amb representació eurosiberiana i boreoalpina, juntament amb altres espècies típicament mediterrànies, de manera que es forma un veritable paradís geobotànic.Al Parc Natural dels Ports, es poden trobar més de 1.000 espècies de flora diferentsLa vegetació del massís dels Ports presenta unes característiques pròpies de latituds mediterrànies. A causa del relleu, altitud, situació geogràfica i diversitat de condicions ecològiques, hi habiten moltes comunitats vegetals d’interès biogeogràfic.
A les solanes i al vessant oriental, domina la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum). El vessant occidental, de caràcter més fresc i continental, està ocupat pel carrascar (Quercetum rotundifoliae). A la zona més elevada, la vegetació predominant és el carrascar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum).
L'estatge submediterrani està format per pinedes de pinassa (Violo-Quercetum faginae pinetosum salzmanni) i de pi roig amb boixerola (Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae). Als indrets més alterats, trobem boixedes (Violo-Quercetum faginae buxetosum), entre d’altres. Al sud del massís, als llocs més humits, hi ha fagedes (Primulo-Fagetum) i teixedes (Saniculo-Taxetum).
Les carenes, sotmeses a forts vents durant bona part de l'any, presenten espècies característiques d'alta muntanya mediterrània, amb comunitats pròpies de les muntanyes meridionals catalanes, com la brolla d'eriçó i antil·lis de muntanya (Erinaceo-Anthyllidetum montanae) i el gramenet d'anyol i la festuca (Conopodio-Festucetum gautieri).
Robert Roch
La vegetació rupícola és molt típica del massís. Als solells es troba Jasonio-Linarietum cadevallii, a les obagues Hieracio-Salicetum tarraconensis i a les baumes ombrívoles Antirrhinetum pertegasii. En destaquen alguns endemismes com el salze de cingle (Salix tarraconensis), Antirrhinum pertegasii, Brassica repanda dertosensis, Armeria fontqueri, Saxifraga longifolia, Erodium celtibericum i Knautia rupícola.Espècies vegetals que destaquen per la seva raresa són el Prunus prostrata, Brimeura fontqueri i Dryopteris submontana.
En els ambients humits són presents algunes espècies relictuals, per exemple la viola d'aigua (Pinguicola dertosensis), un endemisme del massís que es troba als degotalls calcaris.
Són d’especial interès les fagedes d'aquestes muntanyes, les més meridionals ibèriques, que s'han protegit a través de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.
Àrees d’interès i itineraris
La vall de la Jepa i la Fontcalda (Prat de Comte, Terra Alta) és una àrea interpretativa situada entre l’antiga estació de Prat de Comte i el santuari de la Fontcalda, a la vora del riu Canaletes i de la via verda.La vall de la Jepa i la Fontcalda està inclosa a l’Inventari de Zones d’Interès Geològic de CatalunyaEl riu Canaletes travessa transversalment les estructures geològiques i forma un congost profund que fragmenta i erosiona tots els materials que troba al seu pas fins a arribar a desembocar al riu Ebre. Una forma fàcil i atractiva de visitar aquesta zona és a través de la via verda, una antiga infraestructura ferroviària transformada en camí restringit a vehicles de motor. Amb un total de 110 km de recorregut, comença a Tortosa i passa per diverses localitats del Baix Ebre i la Terra Alta fins a arribar a Alcanyís, a l'Aragó.
Robert Roch
A l’antic molí de Prat de Comte és on comença l’itinerari de la Mola, una passejada per antics camps de conreu que, a mesura que es va pujant, dona pas a la vegetació forestal. Des de dalt de la Mola, es pot gaudir de les bones vistes que ofereix l’indret.Santa Madrona és l’àrea recreativa situada a la vora del riu Algars i prop de l’ermita de Santa Madrona, a Arnes. Un itinerari senzill que apropa a la Palanca, un petit embassament on es pot gaudir del bany.
El riu dels Estrets banya l'àrea de la Franqueta i en fa una de les zones de més interès del Parc Natural dels Ports, per la diversitat de flora i fauna que aporta aquest curs d'aigua continu en un massís on la presència d'aigua en superfície acostuma a ser molt poca. Els Estrets és un riu típicament mediterrani, amb presència d'espècies interessants com la llúdriga (Lutra lutra), la madrilleta roja (Chondrostoma arcasii) i el cranc de riu autòcton (Austrapotamobius pallipes).
El paisatge al llarg del recorregut del riu dels Estrets és divers i impressionantLa zona de la Franqueta ha estat molt humanitzada i s’hi troba un ampli llegat cultural, com vestigis d'antigues construccions de masos, corrals, forns de calç, carboneres, entre d’altres.
Els Estrets d'Arnes juntament amb la Gronsa i les Roques de Benet, han estat catalogats com a zones d'interès geològic de Catalunya i han estat declarats refugi de fauna salvatge per la Generalitat de Catalunya.
En un dels contraforts del massís dels Ports, mirant cap a la vall de l'Ebre, hi ha la serra del Montaspre, divisòria entre els termes d'Alfara i Paüls. S’hi distingeixen formacions típiques de la baixa muntanya mediterrània, com les brolles de romaní i les màquies de margalló.
Cal destacar, com a elements singulars, la moleta d'Alfara, amb 860 metres d'alçada. És un bloc calcari amb un interès geològic rellevant, des d'on es poden observar panoràmiques de tot el tram baix de l'Ebre, des de Benifallet fins al delta.
L'àrea de lleure de la Font Nova és un indret d’abeurada de ramats, al terme d’Alfara de Carles, des d'on es pot iniciar l'itinerari de la Moleta, el de la vall d’Infern i el de les Fonts, tots tres amb vistes sobre la vall de l’Ebre.
Josep Sabaté
A Paüls els espais conreats de la vora del poble es fusionen amb els boscos de pi blanc (Pinus halepensis) i alzina (Quercus ilex), que s'endinsen al massís dels Ports. L'equilibri en què es disposen els diferents elements configura la bellesa d'aquest paisatge. El poble s'alça en un turó i els seus carrers es dibuixen seguint les corbes de nivell. A les parts baixes del terme s'arrengleren els cirerers.Els carrers de Paüls es dibuixen seguint les corbes de nivell, cada casa és un miradorSant Roc és un dels llocs emblemàtics de Paüls. Hi ha una ermita i una àrea recreativa amb taules i una font. Com a curiositat, cadascuna de les taules de pedra que es troben a Sant Roc és d'una família del poble. Segons una ordenança municipal, en són propietaris tres dies a l'any: el dia de Sant Roc, el de Sant Antoni i el dilluns de Pasqua.
La vall del Toscar es caracteritza per la presència d’aigua abundant, que històricament va propiciar l’assentament de poblaments i activitats industrials de les quals encara es troben restes.
L'àrea recreativa de la cova Avellanes, a 1.000 metres d’altitud, és la més propera al cim de Caro. De l’àrea, enmig de pinedes de pi negral i rojal, surten dos itineraris: el Pla d’Avària i el Marturi. De camí cap a Caro, es troben els punts de partida dels itineraris de la Barcina i dels Bassis de Caro.
L'àrea de lleure de la Vall està situada entre el Mas de Barberans i Roquetes, en un entorn tranquil ideal per gaudir dels boscos mediterranis, pinedes de pi negral, pi rojal i de les vistes de les Faixes i del Racó dels Capellans. El barranc de la Vall és un indret representatiu de les parts baixes i mitjanes del massís. Es troba ben delimitat per cingleres verticals al peu de les quals s'acumulen les pedres. En aquests indrets, es poden observar cabres salvatges (Capra pyrenaica subsp. hispanica) i alguns rapinyaires que sobrevolen la zona, com el voltor comú (Gyps fulvus) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). Els itineraris que es poden fer són els del castell de l’Airosa, el Mas de Barró i el del Racó de la cova d’en Marc, que és curt i de dificultat baixa, apte per als més menuts.
Les grans parets verticals i agulles de roca calcària del barranc de la Fou caracteritzen un paisatge agrest, d’una bellesa enorme. Al fons del barranc es troben boscos frondosos d'alzina (Quercus ilex), mentre que a mig vessant hi dominen les pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii). El bosc més singular de la Fou és la fageda del Retaule, un bosc molt ombrívol dominat pel faig (Fagus sylvatica), acompanyat al sotabosc pel boix (Buxus sempervirens) i el grèvol (Ilex aquifolium). Aquests boscos alberguen també alguns dels éssers vius més vells i majestuosos dels Ports, entre els quals destaquen els arbres monumentals del Faig Pare i el Pi Gros, així com també alguns teixos (Taxus baccata) de grans dimensions. Des de l'àrea recreativa de la Fou es poden iniciar tres itineraris: el Camí dels Hortets, el Racó del Tabac i la Cova Roja.
Quan visitar el Parc Natural?
El tècnic del Parc Josep Maria Forcadell afirma que qualsevol moment de l’any és bo per visitar el parc. “Que durant l’hivern no hi hagi zones amb neus permanents que impedeixi l’accés fa que aquesta sigui una bona època, sobretot si es busca tranquil·litat. La primavera arriba prompte i és un esclat de floració que posa en evidència la riquesa botànica del món mediterrani”. Pel que fa a l’estiu "s’ofereix amable si ens movem per les zones boscoses de les parts altes, per sobre dels 1.000 metres d’altitud, o pels llocs amb riuets d’aigües cristal·lines”. En canvi a “la tardor, és tenyeix de colors amb tots els caducifolis: fajos, aurons, moixeres...”Sobre les visites al parc, Forcadell detalla que anualment hi passen uns 250.000 visitants; “la impressió que en tenen és la d’estar caminant en unes muntanyes salvatges i molt extenses, on la tranquil·litat i l’aïllament són valors intrínsecs del Parc Natural”.
El que més agrada als visitants, segons Forcadell, és “el paisatge abrupte, la tranquil·litat, la sensació d’estar visitant un espai salvatge, poc transformat per l’home, on els fenòmens naturals tenen la primera paraula”.
Per acabar, Forcadell recomana un seguit d’itineraris per fer segons l’època de l’any:
- Estiu: Itinerari del Marturi, sortint de Cova Avellanes.
- Tardor: Itinerari del Mas del Barró, sortint de l’Àrea de la Vall.
- Hivern: Itinerari de Cova Roja, sortint de l’Àrea de la Fou.
- Primavera: Itinerari de Montsagres, sortint de l’Àrea del Molí (Prat de Comte).
Branded contentEl delta de l’Ebre, una terra d’arrossars
Branded contentParc Natural de Cap de Creus: entre la terra i el mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada