El Nacional
15 d’agost de 1769
Neix Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos i dels catalans
Marc PonsFoto: Wikipedia France
Barcelona. Dissabte, 15 d'agost de 2020. 05:30
Temps de lectura: 1 minut
Tal dia com avui de l’any 1769, fa 251 anys, a Aiacciu (Córsega-França), naixia Nabulione Bonaparte, que en el decurs de la seva vida seria en dues ocasions emperador dels francesos, com a Napoleó I.
El primer cop (de 18/05/1804 a 06/04/1814), seria també el cap d’estat
dels catalans. Entre 1810 i 1814 (oficialment entre 1812 i 1814) i
durant el regnat de Josep I d’Espanya, Catalunya va ser
transferida a l’Imperi francès; i organitzada com una regió més de
França: va ser dividida en quatre departaments governats per prefectes.
També durant aquesta etapa, la llengua catalana va recuperar la condició
d’oficialitat que Felip V (el primer Borbó hispànic) li havia llevat el
1717.
Segons algunes investigacions historiogràfiques, Napoleó era descendent del mallorquí Hug Bonapart, funcionari de la cort del comte-rei Martí I i el darrer regent català a l’illa de Còrsega (1409-1414). També, segons les mateixes investigacions, els Bonapart -que eren una branca menor dels Berenguer- van abandonar Còrsega després de la derrota del partit procatalà (1434) en la guerra civil de l’illa; i es van refugiar a Florència durant dues o tres generacions; motiu que explicaria la transformació del cognom a Buonaparte. Napoleó va néixer l’any després que una revolució local (1768) posés fi a tres segles llargs de domini genovès i lliurés el domini de l’illa a França.
Napoleó Bonaparte es convertiria en una de les principals figures de la seva època i en una de les més destacades de la història universal. Va eixamplar els dominis de França des de Schelswig-Holstein (al nord) fins a Catalunya (al sud); i des de Dalmàcia (a l’est) fins a Bretanya (a l’oest). Després de Napoleó, Catalunya seria reincorporada al règim absolutista dels Borbons hispànics (1814), posant fi a la primavera política, cultural, econòmica i social que havia viscut durant la integració a l’Imperi francès; i França perdria el liderat continental que ostentava des de la Pau dels Pirineus (1659). Napoleó va morir desterrat pels seus enemics a l’illa de Santa Helena (1821).
Segons algunes investigacions historiogràfiques, Napoleó era descendent del mallorquí Hug Bonapart, funcionari de la cort del comte-rei Martí I i el darrer regent català a l’illa de Còrsega (1409-1414). També, segons les mateixes investigacions, els Bonapart -que eren una branca menor dels Berenguer- van abandonar Còrsega després de la derrota del partit procatalà (1434) en la guerra civil de l’illa; i es van refugiar a Florència durant dues o tres generacions; motiu que explicaria la transformació del cognom a Buonaparte. Napoleó va néixer l’any després que una revolució local (1768) posés fi a tres segles llargs de domini genovès i lliurés el domini de l’illa a França.
Napoleó Bonaparte es convertiria en una de les principals figures de la seva època i en una de les més destacades de la història universal. Va eixamplar els dominis de França des de Schelswig-Holstein (al nord) fins a Catalunya (al sud); i des de Dalmàcia (a l’est) fins a Bretanya (a l’oest). Després de Napoleó, Catalunya seria reincorporada al règim absolutista dels Borbons hispànics (1814), posant fi a la primavera política, cultural, econòmica i social que havia viscut durant la integració a l’Imperi francès; i França perdria el liderat continental que ostentava des de la Pau dels Pirineus (1659). Napoleó va morir desterrat pels seus enemics a l’illa de Santa Helena (1821).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada