Del discurso de Piqué queda claro que pide elecciones.
Es tremendo.
‘Ningú no és imprescindible’, deia, ‘i si cal que vingui sang nova i canviar aquesta dinàmica, seré el primer d’anar-me’n, perquè crec que hem tocat fons. Tots hem d’intentar mirar i reflexionar internament i decidir què és el millor per al club, què és el més important’. Però la part que més ha transcendit de les declaracions és la que obre la porta a endegar canvis estructurals al club, la necessitat dels quals es va fer evident ahir: ‘El club necessita canvis i no parlo ni de l’entrenador ni dels jugadors.’
Crides perquè Bartomeu convoqui eleccions
Piqué es referia, és clar, a la junta directiva. El president del club, Josep Maria Bartomeu, ha estat assenyalat per socis i comentaristes com el principal responsable de la desfeta. Després del partit, Bartomeu va anunciar que es prendrien decisions en els pròxims dies, que ‘algunes ja les teníem pensades’, i no va descartar de convocar eleccions, com demanen bona part dels seguidors blau-grana. ‘És una nit duríssima, no hem estat a l’alçada del club que representem’, va dir.Les declaracions de Bartomeu van catalitzar encara més les crítiques contra la seva gestió. L’ex-president Joan Laporta, que els darrers mesos no ha descartat de presentar-se a les pròximes eleccions, va lamentar en un piulet que ‘després d’aquesta dolorosíssima derrota, les declaracions del president Bartomeu són, un cop més, una mostra de covardia i ineptitud’, i va sentenciar que ‘la incompetència d’ell i la seva junta els inhabilita per prendre més decisions que condicionin el futur del Barça’.
Després d’aquesta dolorosíssima derrota, les declaracions del President Bartomeu són, un cop més, una mostra de covardia i ineptitud.
La incompetència d’ell i la seva junta els inhabilita per prendre més decisions que condicionin el futur del Barça.
En un sentit similar es va manifestar Víctor Font, que és de moment l’únic candidat oficial a la presidència que s’ha pronunciat sobre la qüestió. ‘Ja són massa anys de tristesa i vergonya, però això d’aquesta nit només té un nom: humiliació’, va dir en un piulet. ‘No allarguem més l’agonia ni perdem més un temps preciós. Bartomeu dimissió, eleccions com més aviat millor i entre tots, reconstruïm el Club i tornem la il·lusió al Barça!’, asseverava.
Un mandat marcat pels escàndols
A Josep Maria Bartomeu encara li resta un any de mandat, però ell no s’hi pot tornar a presentar atesa la normativa interna del club. Tot plegat fa pensar que en els pròxims comicis, siguin aviat o siguin un cop s’hagi esgotat la legislatura, el model de club serà un factor intens de debat entre la família ‘cruyffista’, en què s’inscriuen, per exemple, Laporta o l’ex-entrenador Pep Guardiola, i la família rival, que se sol anomenar ‘nunyista’, i en què el ‘cruyffisme’ sempre ha identificat Bartomeu i el seu antecessor, Sandro Rosell.En tot cas, el mandat de Bartomeu ha estat esquitxat d’escàndols. Ja des del 2015, en què va esdevenir el primer president de la història del club en ser imputat mentre exercia el càrrec. Al mes de febrer, arran del controvertit fitxatge de Neymar, l’Audiència Nacional espanyola va encausar el president per per tres delictes contra la hisenda pública i la fiscalia va demanar-li penes de presó i una multa. Però això no va impedir que guanyés les eleccions al mes de juliol.
Bartomeu va negar les acusacions i el cas Neymar fou traslladat als jutjats de Barcelona. Llavors, el president va negociar un pacte amb la fiscalia que consistia en exonerar de culpa ell mateix i Rosell i en carregar tota la responsabilitat al club que, finalment, fou condemnat a pagar una multa de 5,5 milions d’euros, els interessos de demora i les costes judicials pels delictes tributaris comesos en el fitxatge del jugador brasiler. La junta directiva va aprovar l’acord.
A finals del 2016, es va obrir una segona causa sobre el fitxatge de Neymar arran que el fons brasiler DIS, que era el propietari del 40% dels drets econòmics del jugador, va presentar una querella contra Bartomeu, Rosell, Neymar i els seus pares, el Barça i el Santos (el club d’on provenia el brasiler), acusant-los d’haver ocultat el valor real del fitxatge. La fiscalia va subscriure l’acusació i va apuntar estafa i corrupció. El cas és ara pendent de resolució als jutjats de Barcelona.
Finalment, a principis d’enguany un grup de periodistes de la Cadena Ser van destapar que Bartomeu i la seva junta directiva tenien contractada per un prop d’un milio d’euros l’empresa I3Ventures, que, tal com van provar els periodistes, dirigia una campanya de guerra bruta a les xarxes socials creant perfils que preservaven la reputació de Bartomeu i emetien missatges crítics contra jugadors, rivals i fins i tot polítics independentistes. El juny proppassat, el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona va admetre a tràmit una denúncia per presumpta administració deslleial o corrupció contra la junta de Bartomeu.
Ja son massa anys de tristesa i vergonya, però això d’aquesta nit només té un nom: humiliació. No allarguem més l’agonia ni perdem més un temps preciós. Bartomeu dimissió, eleccions com més aviat millor i entre tots, reconstruïm el Club i tornem la il•lusió al Barça!!
La gestió esportiva també és posada en dubte
La gestió administrativa i econòmica de la junta de Bartomeu no és l’única en el punt de mira, perquè en l’àmbit esportiu també abunden les crítiques. La junta ha estat responsable dels fitxatges més cars de la història del Barça, i la majoria de seguidors lamenten que, tenint-ne en compte els preus, no han estat del tot reeixits. És el cas de Dembélé, que va costar 138 milions d’euros; de Griezmann, que en va costar 120; de De Jong, que en va costar 75, i sobretot de Coutinho, que en va costar 145 i que només va estar-se una temporada al club per anar a parar, justament, al Bayern de Munic. Ahir va marcar dos gols.Així mateix, un altre dels moments més crítics durant el mandat de Bartomeu es va produir el dia del referèndum del Primer d’Octubre del 2017, en què la junta va decidir no suspendre el partit contra el Las Palmas malgrat la repressió i la violència policial que s’havia viscut aquell dia al país. El vice-president Carles Vilarrubí i el comissionat Jordi Monés van abandonar la junta en desacord amb la decisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada