divendres, 14 d’agost del 2020

Humiliació històrica (2-8)

Humiliació històrica (2-8)

El conjunt blaugrana és destrossat pel Bayern de Munic en una nit ridícula i vergonyosa

Quatre gols en mitja hora. Vuit en 90 minuts. El Barça ha encaixat una derrota vergonyosa en el partit més important de la temporada, un compromís en què el conjunt blaugrana estava obligat a oblidar tot el que ha passat els últims mesos i recordar a tothom, també a aquells que els darrers dies s’han dedicat a menysprear-lo, que és el millor club del món. Ha fet exactament el contrari: demostrar que és un equip que, més enllà de comptar amb el millor jugador de la història, no té cap més argument per guanyar una Champions League. A Lisboa, els culers han reviscut tots els fantasmes del passat i s’han acabat estavellant de la forma més dolorosa possible als quarts de final, davant d’un Bayern de Munic que no li ha donat cap opció i l’ha humiliat amb una golejada, però també amb una superioritat futbolística insultant (2-8).
I això que, en els 20 primers minuts, el Barça ha sabut despullar l’únic defecte dels bavaresos: la seva fragilitat defensiva. Müller ha colpejat quan només s’havien disputat tres minuts, però els de Quique Setién, que ha apostat per jugar amb quatre migcampistes i deixar Griezmann a la banqueta, han creat molt de perill contra la porteria de Neuer. Els catalans han aprofitat molt bé els espais que ha deixat el conjunt de Hans-Dieter Flick i, de fet, han aconseguit empatar el matx amb una diana d’Alaba en pròpia porteria. Després, Luis Suárez ha desaprofitat un mà a mà, Leo Messi ha estavellat una pilota contra el pal i una rematada de Lenglet ha marxat fora per molt poc. A partir d’aquí, els culers s’han anat desfent amb el pas dels minuts i han protagonitzat errors individuals molt greus en la sortida de pilota que el Bayern, és clar, no ha perdonat.

Naufragi de justícia

No s’ha salvat ningú. Ter Stegen ha estat més insegur que mai, Semedo i Jordi Alba han convertit les seves bandes en autopistes per als rivals, Piqué i Lenglet no han trobat la forma de frenar les constants arribades dels alemanys, Busquets i Sergi Roberto han perdut moltes pilotes, De Jong i Arturo Vidal han estat dels únics que ha aguantat el ritme del campió de la Bundesliga, però també han estat molt desencertats, i a Leo Messi i Luis Suárez els han arribat molt poques pilotes. Individualment i col·lectiva, el Barça ha estat un despropòsit. I això, combinat amb un contrincant que és, molt probablement, l’equip més en forma d’Europa, ha preparat un còctel de gust horrorós i desagradable per als afeccionats blaugrana. Perisic, Gnabry i Müller han premiat una primera meitat en què el Bayern ha estat una piconadora.
Cada gol ha estat una estocada al cor de tots els culers. Sense cap mena de dubte, no és casualitat que els de Flick no perdin des del 2019 i que hagin encadenat, aquest divendres, la seva dinovena victòria consecutiva. Tot el que fa té sentit. Pateix a l’hora de controlar les transicions dels rivals, sí, però quan té la pilota és un equip molt seriós i perillós. Les pujades d’Alphonso Davies, el control de Thiago, la velocitat de Serge Gnabry, la voracitat de Robert Lewandowski i Thomas Müller… Té molts recursos. Els bavaresos han esborrat qualsevol aspiració del Barça a guanyar l’edició més atípica i estrambòtica de la Champions. A la represa, el guió no ha canviat gens. Els de Setién han sortit a exterioritzar la seva frustració i intentar superar el mal tràngol tan ràpid com fos possible. Ni l’entrada de Griezmann ni la diana de Suárez després d’una molt bona jugada individual han aconseguit evitar que el somni es convertís en malson. No hi ha hagut res a fer.
 
Arrosseguen l’escut a Lisboa
Tal com va passar a Torí el 2017, a Roma el 2018 i a Liverpool el 2019, el Barça ha tornat a fer el ridícul a Europa. El pitjor és que no ha estat res inesperat. No ha estat una qüestió d’intensitat, sinó de futbol. Les cares dels jugadors blaugrana han tornat a dir-ho tot. Han estat rostres d’incapacitat i d’incredulitat, propis d’aquells que saben quin serà el trist final i, al mateix temps tenen clar que, esclaus del destí, no el podran evitar perquè estan condemnats a viure’l. No s’han rebel·lat contra la seva trista realitat. I, mentrestant, el Bayern s’ha dedicat a gestionar l’avantatge i dosificar-se de cara a les semifinals del pròxim dimecres, que disputarà contra el Manchester City de Pep Guardiola o l’Olympique de Lió. Els bavaresos, no obstant això, no han deixat de fer més grossa la ferida catalana: s’han instal·lat a camp contrari i, amb tranquil·litat, han anat buscant més gols. Kimmich, Lewandowski i Coutinho, per partida doble, han certificat una defunció històrica i vergonyosa.
En els últims anys, el Barça ha anat deixant molt clar que necessitava canvis, molts canvis, però ha calgut la derrota més humiliant de la seva història recent, tocar fons, per deixar-ho encara més clar. Ja fa molts anys que la fotografia és la mateixa i que la directiva gira l’esquena a la realitat. Amb de la derrota esperpèntica als quarts de final de la Champions, que ha provocat que el primer equip masculí de futbol segelli una temporada en blanc per primera vegada des del curs 2007/08, l’últim de Frank Rijkaard a la banqueta local Camp Nou, el cicle s’ha tancat. Per fi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada