El principal congrés internacional sobre Wi-Fi es farà enguany a Barcelona

CIÈNCIA I TECNOLOGIA > CIÈNCIA

El principal congrés internacional sobre Wi-Fi es farà enguany a Barcelona

Wireless Broadband Alliance i Fira de Barcelona han establert un acord per coorganitzar l'edició europea de l'esdeveniment

Per: ACN

29.01.2020  16:54

VILAWEB

El congrés internacional líder sobre Wi-Fi es farà a Barcelona entre el 27 i el 29 d’octubre al recinte de Gran Via de la Fira. La institució ha arribat a un acord amb l’associació Wirless Broadband Alliance per coorganitzat l’edició europea de l’esdeveniment i l’entesa contempla que la possibilitat d’albergar el congrés durant quatre anys més.
El Wireless Global Congress (WGC) és el principal esdeveniment mundial especialitzat en Wi-Fi que atrau més de mil professionals vinculats a operadores, proveïdors de serveis, empreses de tecnologia i software, i companyies i entitats usuàries d’arreu el món. L’esdeveniment tindrà lloc de forma simultània a a l’edició 2020 de la fira especialitzada en l’Internet de les Coses, l’IOT Solutions World Congress (IOTSWC).
Wireless Broadband Alliance és l’entitat organitzadora del Wireless Global Congress, que fa una trobada als EUA i una altra a Europa cada any. El 2020, Chicago serà la seu de l’edició nord-americana del WGC al mes de juny, mentre que la capital catalana acollirà l’europea a l’octubre.
El programa del WGC Barcelona cobrirà temes com les oportunitats que s’obren amb la generació vinent de serveis de Wi-Fi (Wi-Fi 6 i 6 GHz), recopilació d’intel·ligència i anàlisi de dades, l’experiència del client de Wi-Fi, sinergies amb l’ecosistema IOT, impacte de la ciberseguretat, gestió d’identitat, serveis d’ubicació i el paper de Wi-Fi al futur del vehicle connectat. Entre els seus patrocinadors figuren Boing, Cisco, GlobalReach i Intel.

Internet

 

 

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

El primer estudi després de l’anunci d’eleccions augura un empat entre JxCat i ERC i una forta pujada de la CUP

PAÍS > PRINCIPAT

El primer estudi després de l’anunci d’eleccions augura un empat entre JxCat i ERC i una forta pujada de la CUP

Es podria formar un govern independentista JxCat-ERC-CUP o un tripartit ERC-Comuns-PSC

Per: Redacció

29.01.2020  19:48

VILAWEB

Després de l’anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, de convocar eleccions quan s’aprovi el pressupost, s’ha fet pública la primera estimació d’escons i vots sobre les eleccions al Parlament de Catalunya, a càrrec d’Electomania.
Segons aquest estudi que es fa de manera regular d’ençà de temps, les dues principals forces en el nou parlament serien ERC i JxCat, amb 31 escons cadascú. Per la seva part, la CUP obtindria 10 escons, fet que suposaria que es mantingués la majoria independentista i es pogués formar govern.
Actualment JxCat té 34 escons, ERC 32 i la CUP en té quatre. L’estudi d’Electomania detecta un fort augment de JxCat en relació a les dades del mateix estudi del 30 de novembre. Concretament JxCat guanya set escons respecte el novembre, mentre que ERC i CUP en perden tres cada partit.
El mateix estudi en l’edició del passat octubre donava 38 diputats a ERC, només 19 a JxCat i 13 a la CUP. En total sumaven 70 diputats, dos menys que en l’estimació actual i la mateixa xifra que hi ha ara en el parlament.
Segons aquest estudi, ERC, els comuns i el PSC també podrien formar govern, ja que arribarien a la majoria absoluta d’escons.
La dada més espectacular seria la caiguda de Ciutadans, que passaria de 36 escons a només 9. En canvi, Vox entraria per primera vegada al parlament català amb 6 escons. El PP en tindria onze i el PSC seria tercera força amb 27. No podria haver-hi un govern unionista PSC-PP-Vox-Ciutadans.


En vots, ERC seria la primera força, amb JxCat i PSC a molt poca distància i  l’independentisme aconseguiria un 48,5% dels vots.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

GUARDIOLA VOWS TO ATTACK AGAINST UNITED | PRESS CONFERENCE | Man City v ...

Víctor Pàmies: ‘Hem posat deu mil refranys catalans a internet’

CULTURA > LLENGUA

Víctor Pàmies: ‘Hem posat deu mil refranys catalans a internet’

Entrevista al filòleg, que fa vint-i-cinc anys que recull refranys i frases fetes · La nova Paremiologia Catalana Comparada Digital conté 150.000 registres i s’anirà ampliant · Demà al vespre es presentarà a VilaWeb, amb la intervenció de l’autor i de Pere Orga (de Softcatalà), que n’ha fet el desenvolupament

Per: Jordi Badia i Pujol i Albert Salamé (fotografies)

27.01.2020  21:50

VILAWEB

Demà al vespre es presentarà a l’Espai VilaWeb la Paremiologia Catalana Comparada Digital (PCCD), un cercador de refranys i frases fetes en línia. Aquesta eina conté una part del banc de dades que durant vint-i-cinc anys ha acumulat el filòleg Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963), a còpia de buidar centenars de reculls de refranys. ‘Tinc un miler de llibres a casa i, a més, rebo molt sovint correus de gent que em diuen refranys que no tenia aplegats’, explica. De manera que la feina no s’ha pas acabat.
A la PCCD hi ha 150.000 registres, corresponents a 10.000 refranys i frases fetes diferents. Però el nombre de registres del seu banc de dades puja a 650.000 i abans de jubilar-se vol arribar a un milió. Un home que ha remenat tants milers de refranys els sap definir amb precisió: ‘Aquestes peces poètiques, curtes, amb rima, amb ritme i enginy, que són fàcils de memoritzar i que condensen una saviesa ancestral.’ La passió —i el rigor— pels refranys catalans es diu Víctor Pàmies.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

—Sempre s’ha dit que els refranys reflecteixen una manera de viure. Hi esteu d’acord?
—Penso que sí. Per això al nostre país tenim moltes dites del món del vi. I no en tenim d’alta muntanya, perquè les muntanyes més altes que hi ha per aquests verals són de tres mil metres.
—Veient que hi ha milers de refranys i que no sembla que la gent en sàpiga pas gaires, què podríem fer per aprendre’n?
—Una manera bonica és mitjançant el joc. Jugar amb els refranys serveix per a acostar-los tant als més petits com als nouvinguts. Hi ha un joc en línia molt divertit i interessant, L’arbre refranyer, que et serveix per a jugar tot sol o bé de fer partides amb els altres jugadors. De seguida que va sortir en vaig descarregar l’aplicació. El recomano a tothom. Aquesta aplicació va lligada amb un llibre-joc. 
—I de tota manera, què es pot fer res perquè no es perdin, els refranys?
—Crec que es fa prou. A l’escola s’hi treballa, els homes del temps contribueixen a difondre’n, a la ràdio també se’n parla (hi havia l’espai ‘Entre paraules, d’en Ramon Solsona a Catalunya Ràdio, per exemple), hi ha sectors (com ara el del vi) que s’interessen per elaborar-ne reculls, se n’editen molts llibres, etc. Ara, no es pot pretendre que la gent parli amb refranys, avui dia. A més, alguns són totalment inadequats per a la societat del segle XXI.
—Ens en podeu dir cap exemple?
—Bona part del refranyer de la dona. És terrible. Reflecteix els papers que tenia en la societat rural, bàsicament com a mare i amb unes tasques molt importants, encara que no sempre reconegudes en el manteniment de la casa i les famílies. Anna M. Fernández Poncela ho ha estudiat amb molt detall i en l’obra Sexe i refranyer hi podem trobar, per exemple: Alzina i dona, de cent una de bona; La dona és l’esca del pecat; No hi ha animal més traïdor que una dona i una mula; Al carrer senyora, a la finestra dama i al llit bagassa…
—Déu n’hi do…
—I sobre la moral també hi ha dites allunyades dels valors actuals, perquè recomanen de ser conservador, no gaire emprenedor (Més val boig conegut que savi per conèixer), o aquelles que recelen de qualsevol cosa bona (No hi ha roses sense espines), o alguns que ens predestinen d’alguna manera (Qui és fill del gat se li retira de la cua o del cap o No hi ha pitjor clavilla que la de la mateixa fusta…).

—I aquell dels advocats?
—Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos. És que abans hi havia oficis malvistos, perquè deien que els qui s’hi dedicaven robaven i enganyaven. Diu el refranyer: Set sastres, set moliners, set sabaters i set estudiants, vint-i-un lladres i set bergants o De moliner mudaràs, però de lladre no t’escaparàs… 
—Podríem trobar refranys compartits per tots els Països Catalans?
—Sí, però molt sovint són refranys que ens arriben de la tradició clàssica (àrab, bíblica i grecollatina, bàsicament). N’hi ha que són més o menys coneguts, però més propis de zones concretes. Per exemple, al País Valencià diuen Tota pedra fa paret, per dir que tot ajuda. O bé Diu el mort al degollat: ‘Qui t’ha fet eixe forat?’, allà on al Principat ens referiríem abans al símil de la palla o la biga a l’ull, depenent de si és nostre o dels altres; i a les Illes dirien: S’ase va dir a n’es porc orellut.
—Per tant, en trobaríem, posem per cas, que es diuen al País Valencià i són desconeguts al Principat?
—I tant. Per exemple, un dia, parlant amb un amic valencià, vaig dir El més calent és a l’aigüera i no em va entendre. Al País Valencià fan servir usualment El gat és ajagut en el foguer, és a dir, si els focs encara són freds vol dir que no hi ha res de menjar preparat. 
—Els refranys catalans tenen característiques pròpies?
—Més que a refranys o proverbis, ens hem de referir al llenguatge figurat. Això també inclou embarbussaments, palíndroms, corrandes, cançons, jocs de paraules, endevinalles i un llarg etcètera que ho enriqueix i ho diversifica. S’hi barreja enginy, humor, poesia i recursos lingüístics com ara la repetició, la cacofonia, l’exabrupte, la sortida de to… Tot això i més conté la llengua figurada catalana.
—Els refranys són propis de les cultures del nostre entorn o en tenen totes?
—Totes, diria. Tots hem sentit parlar dels proverbis xinesos o africans, per exemple. Bona part de la tradició llatina i grega clàssica prové del món àrab, molt avançat en medicina i matemàtiques, entre altres àmbits. Gyula Paczolay, el 2002, va publicar European proverbs in 55 languages, un recull d’un centenar llarg de proverbis existents en una cinquantena de llengües europees. I alguns també es troben en àrab, persa, xinès, japonès… És una saviesa transversal, de tota la humanitat. 
—Vint-i-cinc anys és quasi la meitat de la vostra vida. La gent que us envolta com l’ha viscuda i com la viu, aquesta passió vostra pels refranys?
—Una de les persones que la vivia més de prop era la meva mare. Durant molt temps, al matí, me n’anava a treballar i ella es quedava a casa. Solia escoltar ‘El matí de Catalunya Ràdio’, presentat llavors per Antoni Bassas. Doncs parava l’orella i sempre que sentia algun refrany, l’apuntava en un paper i jo me’l trobava quan arribava. Aquell refrany, escrit en un tros de calendari o al revers de la llista d’anar a comprar, per mi tenia molt de valor.
—Ja m’ho penso…
—Però és que l’endemà, quan arribava a la feina, trobava tot de paperets grocs enganxats a la pantalla de l’ordinador, cada paperet amb un refrany. Encara ara, molts coneguts me n’envien per correu, em telefonen, m’escriuen a Twitter, a Facebook, als blocs.
—Heu dit ‘blocs’. Que en teniu més d’un?
—Una vintena.
—I com és que en teniu tants?
—Per a no tenir tot el material junt, el reparteixo en subadreces diverses: un bloc dedicat a un refranyer temàtic, un altre a un vocabulari de refranys català-castellà, un de tallers i conferències (amb vídeos i documents de presentacions), una paremiologia didàctica amb breus lliçons, un bloc de VilaWeb amb material gràfic, una enciclopèdia terminològica amb correspondències català-castellà-anglès-francès, el llibre de l’ull i del cap en versió digital…

—Això dels refranys sabem que ve de molt antic. Però avui se’n creen, encara?
—No. El repertori de refranys és tancat, perquè la llengua ja no n’ha de fer ús. En canvi, sí que neixen frases fetes i locucions, perquè canvien els referents. Hem passat de fer Pasqua abans de Rams a casar-se de penal (prenent un referent futbolístic); de plegar veles a llançar la tovallola. Abans d’algú que corria molt se’n deia ser un nuvolari i després ser un fitipaldi (referint-se a dos automobilistes d’origen italià). I ara, com que aquests referents s’han perdut, tornes a sentir Córrer com una daina. De tota manera, una de les meves aspiracions és veure com autors moderns van més enllà del diccionari i van creant fraseologia nova, lligada al món actual.
—De manera que el refranyer va lligat a les giragonses històriques.
—Sí. La història és cabdal en el cas dels refranys. Provenen de la transmissió oral, quan la gent no sabia de lletra i per força havia de trobar una manera de transmetre coneixements: meteorològics, de moral, de país, del camp… Els pares els deien als fills perquè no es perdés aquest saber acumulat i per tenir eines a l’hora d’interpretar el món. Per això apareixen aquestes peces poètiques, curtes, amb rima, amb ritme i enginy, que són fàcils de memoritzar i que condensen una saviesa ancestral. Actualment ja no tenim necessitat d’acudir als refranys per trobar coneixement. Fem la prova de cercar refranys que tractin de coses quotidianes d’ara: cotxes, autobusos, rentadores, televisors, contaminació… No n’hi ha.
—Cap?
—Com que tota regla té excepcions, en podem trobar alguns que semblen de creació recent: Per Sant Jordi, llibres i roses; Entre caixes i bancs, tot són entrebancs; Qui roba un pa, el tanquen a la presó, i qui en roba mil, el fan senyor…
—Parlem de la Paremiologia Catalana Comparada Digital. Què hi podem trobar?
—Amb la Paremiologia Catalana Comparada Digital (PCCD), hem posat 10.000 refranys i frases fetes catalans a internet. Però de fet conté 150.000 registres, perquè cada entrada té el refrany estàndard (que anomenem ‘paremiotipus’) i tot de variants: de vegades, són variants simples, com la presència o l’absència d’una coma; de vegades, dialectològiques; de vegades, amb algun mot canviat, etc. Aquests 150.000 registres són tan sols una part del meu banc de dades. 

—Una part, solament? Quants en teniu, doncs, d’aplegats?
—Uns 650.000. Però a casa tinc uns 1.000 llibres de refranys, molts dels quals encara no he buidat. Treballo a un ritme de buidatge de 100 registres diaris, vora 40.000 cada any. Sempre dic que em vull jubilar amb un milió de registres. Hauré d’accelerar perquè em falten menys de vuit anys…
—Són xifres que fan rodar el cap. Tornem a la PCCD: a banda els 10.000 refranys catalans, què més hi trobem?
—Segons quines siguin les fonts buidades, hi podem trobar informació sobre l’explicació de la parèmia, sobre expressions sinònimes, col·locacions i exemples, origen de les dites, zones on es diu, equivalents idiomàtics… 
—S’hi poden cercar refranys en castellà i veure’n la traducció al català?
—Sí. Simplement has d’escriure el refrany i activar el botó ‘equivalents idiomàtics’. Com que no s’ha pensat per a això, pot ser que hi hagi dites en castellà que no hi siguin. Més endavant farem el refranyer multilingüístic.
—Què serà?
—Com que tinc molts refranys d’altres llengües al meu banc de dades i en llibres que encara he de buidar, hem pensat que crearem una altra eina per a fer una cerca a partir de la dita catalana o a partir d’una dita estrangera cap al català.
—Aquesta feina ha estat possible gràcies a la col·laboració amb Softcatalà? N’esteu content?
Molt, perquè van en la meva línia. Ells, com jo, tampoc no tenen subvencions, sinó que són gent voluntària que treballa per la llengua catalana. Ho han fet sempre, amb el programari que han creat o traduït, amb el Catalanitzador, amb el corrector, el traductor… Cerquen els buits que s’han d’omplir i els omplen. A més, són gent molt competent i que et posen facilitats. Per això ens hem entès tan bé.
—Què hi ha fet, doncs, Softcatalà?
—Pere Orga, de Softcatalà, n’ha fet el desenvolupament. El cercador és hostatjat al servidor de Softcatalà i redirigit a la meva pàgina de Paremiologia Catalana, sota el domini de Dites.cat. Jo ja havia intentat això mateix amb alguna altra empresa, però me’n demanaven molts diners i no m’oferien una garantia de manteniment i estabilitat. Per a una persona com jo, que no s’hi guanya la vida, això era impossible. 
—Per fer tot això no heu rebut cap subvenció?
—No he rebut cap subvenció ni hi ha cap entitat al darrere. Sempre he preferit no deure res a ningú i poder-me llevar cada dia sentint-me lliure. En aquest cas, no vull que em condicionin el contingut. Imaginem-nos, per exemple, que el qui subvenciona digués que no vol que hi hagi refranys sobre les dones perquè considera que al segle XXI són políticament incorrectes. No m’hi sentiria lliure.
—Aneu a la vostra, però si vingués el president de la Generalitat i us digués: ‘Volem que acabeu aquesta feina i us ajudarem’, us hi avindríeu?
—Sí. Es podria fer. Caldria formar un equip i posar fil a l’agulla. Si ho faig jo sol, arribaré fins on pugui, però no ho podré acabar, per dues raons: pel temps que requereix i pels diners. Hi ha moltes obres antigues a les quals no puc accedir perquè són molt cares.

—De quines fonts heu extret el material?
—De moltes. Tinc un miler de llibres a casa i, a més, rebo molt sovint correus de gent que em diuen refranys que no tenia aplegats. En el cas dels refranys i proverbis, són imprescindibles els vuit volums de la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés. També ho és el diccionari Alcover-Moll, perquè hi surt tot i amb indicacions dialectals i de variants; no l’he pogut buidar sencer, encara. També són importants les obres de Joan Amades, que va aplegar uns 25.000 refranys, i Tots els refranys catalans, d’Anna Parés, amb 25.000 més.
—I d’obres no tan magnes com aquestes?
—És important el Diccionari de locucions i frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí. També, és clar, el Diccionari de sinònims de frases fetes, de M. Teresa Espinal [consultable en pdf i en línia, interactiu]; el Diccionari de frases fetes, refranys i locucions, d’Enciclopèdia Catalana; i el meu Dites.cat, que conté 2.500 refranys de tots els àmbits. I afegim-hi obres més locals, com ara El refranyer de Joan Viladot, de Mercè Biosca i Maria-Pau Cornadó, que aplega uns 7.000 refranys. Al País Valencià també n’han sortit ara fa poc, com ara Gat vell. Dites marineres, de Francesc-Xavier Llorca. I no fa gaire que es va publicar el Corpus de fraseologia de les Illes Balears, de Bàrbara Sagrera, amb 15.000 refranys i moltes explicacions d’ús. Totes les obres buidades tenen una fitxa en la PCCD que es pot veure cada vegada que es consulta un refrany.
—Què feu quan trobeu un refrany nou, per a saber si l’heu de registrar o no? Hi ha una manera de ‘validar-lo’?
—Quan trobem un refrany, mirem de saber d’on prové. De vegades és molt difícil de determinar si és català. Molts dels primers autors d’aplecs de refranys castellans són de nació catalana, que fan reculls de dites castellanes i també de dites catalanes traduïdes al castellà. Per exemple, un dels primers reculls, Refranys en prosa catalana glossats, de mossèn Dimas, editat el 1509, ens ha arribat en una traducció castellana. Això fa que tot sovint no sàpigues ben bé on neix el refrany.
—Expliqueu-nos com vau començar a interessar-vos per la paremiologia.
—Hi va haver dos moments decisius. El primer, assistint a una assignatura de tercer de filologia catalana que impartia Joan Solà: història de la filologia catalana. Hi feia, entre altres coses, una repassada dels reculls lexicogràfics històrics de la llengua catalana. Amb ell vaig descobrir la rica tradició d’aquests reculls lexicogràfics i vaig tenir coneixement del de Carles Ros (Tratat d’adages y refranys valencians), de 1733, entre moltes obres que contenien parèmies. També em va descobrir l’obra de Sebastià Farnés i la de Joan Amades. Em va obrir un món. 
—I el segon moment?
—Preparava les proves per a fer de becari a la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio i una de les proves era trobar equivalències entre frases fetes catalanes i castellanes. De primer, vaig pensar que no sabria on trobar-les. Però de seguida vaig començar a estirar un fil que encara ara descabdello: les fitxes de l’Avui del diumenge dels anys vuitanta, Josep Balbastre i el seu Nou recull de modismes i frases fetes (Pòrtic, 1977), els diccionaris bilingües d’Enciclopèdia Catalana…
—I aquest fil on més us va dur?
—Vaig anar veient que hi havia parèmies amagades a tot arreu: a la Bíblia, als clàssics llatins, diccionaris, lèxics i vocabularis, llegendes, obres de cultura popular, literatura d’abans i d’ara, columnes de diaris, contes infantils… Vaig descobrir la paremiologia comparada i vaig començar a furgar en les tradicions lexicogràfiques de les altres cultures. I així he arribat a acumular més d’un miler de llibres als prestatges de la biblioteca de casa. En català, en castellà, en occità, en francès, italià, portuguès, gallec, anglès…
—Teniu un refrany preferit?
—’Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.’ L’estimo especialment perquè va guanyar el ‘Top ten dels refranys catalans‘. I des de llavors m’ha acompanyat tot sovint. Me n’ha sorprès que, tot i que molta gent ja no sap què és una era (i molt menys les feines que s’hi feien) encara sigui una parèmia coneguda i usada.

—Què és aquest ‘Top ten’?
—El 2010, en una època en què tenia molta activitat en els blocs, vaig pensar: ‘Demanaré a la gent els deu refranys que els vinguin al cap.’ Amb això pretenia fer un petit rànquing dels refranys més coneguts. En poc més de tres mesos vaig poder enviar més de 1.200 enquestes, de manera que vaig obtenir 12.000 registres. Les setmanes següents vaig mirar d’ajustar respostes, arribar allà on tenia poques respostes en relació amb el total. Vaig fer-ne el buidatge, tot garbellant les dades també per localització de respostes. De manera que vaig poder fer el ‘Top ten de les Illes Balears’ i el ‘Top ten del País Valencià’. 
—I d’allà en va eixir el primer llibre?
—Sí, la gent de Verkami, que tot just era un projecte, aprofitant l’embranzida que m’havia donat el ‘Top ten’, em van venir a veure per a publicar algun llibre amb micromecenatge. I com que ja tenia a punt un recull de dites sobre l’ull (Amb cara i ulls), vam decidir de començar amb aquell llibre. Va tenir un acolliment molt bo. Vaig aconseguir els dos-cents mecenes que necessitava per a autopublicar el llibre i allò em va animar a publicar, també a Verkami, el segon llibre, el del cap (En cap cap cap). Llavors, amb en Jordi Palou, vam pensar de publicar el resultat de Top Ten en un llibre, i l’editorial Cossetània ho va acceptar amb entusiasme. En va sortir el llibre Els 100 refranys més populars, del qual ja s’han fet quatre edicions. Després l’editorial Barcanova em va encarregar Dites.cat. I, finalment, Els refranys més usuals de la llengua catalana (Llibres de l’Índex), sorgit a partir d’una enquesta sobre els refranys més usuals i un estudi posterior amb José Enrique Gargallo (UB), Joan Fontana (UB) i Xus Ugarte (UVic).
—Teniu més projectes?
—Voldria reprendre la idea inicial d’anar publicant llibres temàtics com els dos primers. En tinc un de dedicat a la mà, força avançat, i el quart serà més escatològic, dedicat al cul.
—Un llibre sobre el cul! És ben bé que hi ha refranys de tota mena, oi?
—Hi ha una temàtica molt diversa, sí. Hi ha tot el vessant proverbial, de consells morals, de religió… Però aquest àmbit condiciona molt les persones i ha quedat obsolet. En trobem també de l’àmbit meteorològic, d’agricultura o de natura: l’home observa els signes per a deduir quin temps farà, deixa fixats els cicles de conreus, parla de l’allargament o escurçament del dia: tot això configura una petita enciclopèdia que tenien antigament per a viure. I en acabat hi ha tota la part humorística: el sexe, les dites tòpiques…
—Què són les dites tòpiques?
—Les que escriu gent d’un poble sobre el poble veí, per destacar-ne els aspectes més idiosincràtics. D’aquestes, n’hi ha poques que parlin bé dels veïns. Generalment, busquen una certa humiliació o mofa. Com passa entre Terrassa i Sabadell, passa amb moltes poblacions.
—I d’aquestes dites tòpiques, no en teniu cap bloc?
—I tant: un bloc, un mapa on es poden localitzar totes les que he anat aplegant, un formulari per si algú me’n vol enviar…
—Ja m’ho pensava…

Llengua catalana

Paremiologia Catalana Comparada Digital

refranys

Víctor Pàmies

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.

Trinxat de col amb rosta i botifarró

CULTURA > GASTRONOMIA

Trinxat de col amb rosta i botifarró

Un plat que ens reconforta quan fa fred i tempesta

Per: Neus Cuscó

25.01.2020  21:50

VILAWEB

Ingredients:
(per a quatre persones)
1 col grossa
4 patates grosses vermelles
4 talls de cansalada viada fineta
4 grans d’alls
4 botifarrons de ceba i pinyons
oli i sal
Elaboració:
Bullim les fulles de col amb aigua i sal uns deu minuts i després hi afegim les patates tallades a trossos. Quan tot sigui cuit, ho escorrem i trinxem, però sense que arribi a ser com un puré.
En una paella posem oli i sofregim els alls a trossets. Els reservem. Després, enrossim la cansalada. També la reservem. Sofregim la verdura. Passem els botifarrons oberts per una altra paella, perquè el trinxat no s’enfosqueixi.
Emplatem el trinxat i per sobre hi posem la rosta, el botifarró i els trossets d’all pel voltant.

La cuina de la Neus

trinxat

 

 

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.

Noves imatges per satèl·lit mostren l’impacte del Glòria sobre el delta de l’Ebre

SOCIETAT

Noves imatges per satèl·lit mostren l’impacte del Glòria sobre el delta de l’Ebre

Permet de diferenciar entre els sòls que ja estaven innundats abans del temporal, i els que van ser innundats posteriorment

Per: Redacció

24.01.2020  13:32

VILAWEB

Imatges aportades per l’Institut Geogràfic i Geològic de Catalunay permeten d’obtenir un balanç previ, però no definitiu, de l’impacte que ha tingut el temporal Glòria sobre el delta de l’Ebre. El mar bva arribar a entrar uns tres quilòmetres endins, innundant aproximadament unes 3.000 hectàrees d’arrossars.
En aquest mapa es pot diferenciar entre els sòls que ja estaven innundats prèviament al 9 de gener, i els que van ser innundats per l’aigua salada del mar a partir del dia 21.


Entrevista a Manolo Tomás, un dels portaveus històrics de la Plataforma en Defensa de l’Ebre

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.

En Blau

Refugiats

El detall de Pep Guardiola en roda de premsa que irritarà VOX

Jokin Buesa
Foto: @Mancitycatala
Barcelona. Divendres, 24 de gener de 2020
2 minuts

És un mite del barcelonisme. Un català universal. Un ciutadà compromès amb la llibertat. Un home amb una veu única i poderosa. I algú que produeix una coïssor insofrible a les dretes extremes i extremes dretes espanyoles. Per tot això, Pep Guardiola és llegendari, i Catalunya l'estima. L'entrenador del Manchester City potser no viu la seva millor temporada des que és a la Premier League, però la seva figura segueix sent gegantina, dins i fora dels terrenys de joc. I el que ha tornat a fer durant la roda de premsa del seu equip ha provocat l'aplaudiment de moltíssima gent... i irritarà als de sempre: la seva legió de 'haters', entre els quals es troben els seguidors i membres de VOX. Què ha dit el de Santpedor? Més aviat hauríem de preguntar què ha fet. O fins i tot, que ha ensenyat. Fixeu-vos en la dessuadora de la fotografia compartida per Enric Gil, corresponsal de Catalunya Ràdio a la ciutat anglesa.

Pep Guardiola @enricgilm

Si no han pogut esbrinar quin logo porta al pit el '4' culer, ho aclarim: és el d'Open Arms, la oenagé del català Òscar Camps, un altre símbol del país per la feina encomiable que fan rescatant migrants a la Mediterrània. No és la primera vegada que ho fa, com ja va passar amb el llaç groc que demana l'alliberament dels presos polítics. Guardiola és conscient de la importància d'enviar aquesta mena de missatges, especialment en un moment delicat per a la organització humanitària, que necessita del suport popular per reparar la seva nau i continuar lluitant per les vides humanes d'aquells que pateixen el drama de les migracions forçades o desesperades. Fins el moment, Camps i els seus n'han salvat 6.000. Però els que perden la vida ofegats i abandonats són molts més. Per això no es pot defallir. I en Pep ho sap.

Un cop més, Pep Guardiola atén els mitjans de comunicació amb el jersei d’@openarms_fund. pic.twitter.com/pGuekZuoX2

— Enric Gil (@enricgilm) 24 de enero de 2020

❤️ https://t.co/IyrmrRwDvP

— Open Arms (@openarms_fund) 24 de enero de 2020

💬 "Amb @Laporte som més estables"

🏆 #FACup
🔵 #ManCity pic.twitter.com/wufsuRCLXu

— Manchester City (@ManCityCatala) 24 de enero de 2020

Guardiola Open Arms @mancitycatala

Medalla d'honor del Parlament Pep Guardiola Òscar Camps - Sergi Alcàzar

L'entrenador català és un "demonio lazi supremacista" per als fatxes espanyols, però va pagar de la seva butxaca (150.000€) la reparació del vaixell de l'Open Arms fa un parell d'anys, mentre que VOX els denuncia​ per "tráfico de personas". Doncs bé, amics ultres: Tots som Guardiola. Tots som Camps. Tots som Open Arms.

Cantants Magistral resposta del cantant d'Obeses a la crítica "¿por qué en catalán?" Jokin Buesa

Tous L'esperada reacció de Pilar Rahola sobre el 'cas Tous' sorprèn tothom Jokin Buesa

Premsa El terrible avís de Suso de Toro veient el que està passant amb Rafael Ribó Marc Villanueva

Xarxes socials Un fill de Pablo Iglesias li agafa el mòbil i la fa grossa amb el que escriu a Twitter David Gorman

• Pep Guardiola
• refugiats
• VOX

El Nacional

Govern

Puigneró presenta a Davos el projecte clau de la república digital catalana

El Nacional
Barcelona. Dijous, 23 de gener de 2020
1 minut

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha presentat a Davos el projecte d'identitat catalana, IdentiCAT, que impulsa el Govern de la Generalitat.
Davos es converteix durant la setmana del World Economic Forum en punt de trobada dels principals líders polítics i empresarials del món, que es reuneixen per analitzar els principals reptes globals a què s'enfronta el planeta.
En el marc del Forum, Puigneró ha intervingut com a ponent en l'anomenat Blockchain Economic Forum, una trobada internacional sobre la creixent influència de les tecnologies de registre distribuït i la critoeconomia en l'economia global.
En la seva ponència sota el títol El paper de les identitats a l'era de la governança digital, Puigneró ha assegurat que la Generalitat "aposta per un model on siguin els ciutadans els qui governin la tecnologia i les seves dades".
Segons el conseller, Catalunya vol dotar-se d'una identitat digital descentralitzada en què el ciutadà serà el propietari, gestor i custori exclusiu de la seva identitat en qualsevol activitat personal de relació digital, ja sigui amb el sector públic o amb el privat. En aquest context, l'administració només assumeix un rol de validador de la tecnologia, i la ciutadania passa a ser emissora i gestora de la seva pròpia identitat.
"Catalunya és avui la capital mundial del mòbil, però volem esdevenir la capital mundial dels drets digitals", ha argumentat.

• Jordi Puigneró

Vegeu un recull de les fotografies dels estralls causats pel temporal Glòria arreu del país

[FOTOGRAFIES] Les imatges que retraten una nova jornada de temporal

Redacció

22.01.2020  20:45

• 
• 
• 
• 

Un dels ponts destrossats pel desbordament de la Tordera al seu pas per Malgrat i Blanes. Fotografia: Albert Salamé.

• 
• 
• 
• 

Aspecte de les vies del tren al pas per Malgrat de Mar, on la Tordera s'ha desbordat i ha fet malbé dos ponts. El servei ferroviari entre Blanes i Malgrat ha quedat inhabilitat. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

El pont de Petroli de Badalona, partit en dos a causa de les fortes onades. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

Dues dones observen el desbordament del riu Ter a Girona. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

Imatges de satèl·lit mostren els danys al delta de l’Ebre, on s'han inundat més de tres mil hectàrees d'arrossars.

• 
• 
• 
• 

Arrossaires comproven l'aigua de la mar que ha entrat als arrossars de la bassa de l'Arena del delta de l'Ebre. Fotografia: ACN.

• 
• 
• 
• 

Una piscifactoria és arrossegada per la força al Perelló, deixant un rastre de milers de peixos morts a la platja. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

Diverses embarcacions malmeses a causa del temporal a Palma. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

A Menorca, el temporal ha destrossat la urbanització de l'Algar, a Sant Lluís. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

El riu Tec, desbordat a Argelers de la Marenda. Fotografia: Ràdio Arrels

• 
• 
• 
• 

El riu Tec, desbordat a Argelers de la Marenda. Fotografia: Ràdio Arrels

• 
• 
• 
• 

La sorra ha colgat algunes cases vora mar a Argelers de la Marenda. Fotografia: Ràdio Arrels

• 
• 
• 
• 

El riu Tec, desbordat a l'altura de Brullà. Fotografia: Ràdio Arrels

• 
• 
• 
• 

El temporal ha destrossat el passeig marítim de Banyuls de la Marenda. Fotografia: Ajuntament de Banyuls de la Marenda.

• 
• 
• 
• 

L'Aglí s'ha desbordat al pas per Ribesaltes. Fotografia: Meteo Llenguadoc.

• 
• 
• 
• 

Morella és un dels municipis on la nevada ha deixat imatges més especteculars. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

El temporal ha agafat forma de neu als Ports i l'Alt Maestrat. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

A Alcoi s'ha esfondrat un edifici a causa de les pluges abundants. Hi ha mort una persona.

• 
• 
• 
• 

El vent va tombar l'estàtua de David i Goliat de la Vila Olímpica de Barcelona. Fotografia: EFE.

• 
• 
• 
• 

El riu Fluvià a punt de desbordar-se a Olot. Fotografia: Ajuntament d'Olot.

• 
• 
• 
• 

El Fluvià, al seu pas per Besalú. Fotografia: Lluís Guinó.

• 
• 
• 
• 

El temporal de neu i vent ha tombat arbres a Sant Julià de Lòria. Fotografia: Ajuntament de Sant Julià de Lòria.

• 
• 
• 
• 

Una gran nevada ha colgat Ordino. Fotografia: Ajuntament d'Ordino.

• 
• 
• 
•