Els onze carnavals que no us podeu deixar perdre aquest 2020
El Carnestoltes és una festa que s'expressa de maneres molt
diverses a tot el país · Us oferim els onze carnavals més destacats
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és un dels més coneguts del Principat
De Dijous Gras a Dimecres de Cendra ens espera una setmana de Carnaval, amb disbauxa, transgressió, sàtira i excessos de tota mena, capitanejada per la figura del rei Carnestoltes.
És una festa molt arrelada al país i es manifesta de maneres molt
diverses: amb rues de disfresses, tota mena de batalles campals, grans
àpats populars, balls de màscares, enterraments de la sardina i un
seguit de personatges molt singulars. Alaior. El Carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola,
un sabater local que va anar a Amèrica a la recerca de fortuna. Cada
any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia
que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes.
Enguany, la gran rua de Carnaval serà dissabte, 22 de febrer. Un dels
actes més destacats és dimarts de Carnaval a horabaixa, quan en Bernat,
després d’una cercavila pel poble acompanyat de la seva comitiva
funerària, dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i
desapareix entre les flames d’una gran foguera. Banys d’Arles. Enguany, el Carnaval de Banys d’Arles serà entre el 22 i 29 de febrer. Alguns dels seus trets característics són els Gregoris,
una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del
Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El
dimarts de Carnaval s’enterra el rei Carnestoltes amb una singular
comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els
Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al
papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma, adaptant-la
a les dates actuals. Actualment, el menyspreu cap a l’Església ha
disminuït: ja no se li llencen ous com es feia antigament. Sí que es
conserva l’expressió ‘cantar el gori-gori’ o ‘fer el gori-gori’ per
anomenar aquesta cerimònia de tancament del Carnaval. Godall.El Carnaval de Godall, que es fa del 21 al 25 de febrer, és un dels més populars de les Terres de l’Ebre. Ha
conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la
disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del
Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les
mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu
fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència
de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el
ninot Carnestoltes i participen en el ball de Carnaval del dissabte. Per
altra banda, entre els actes principals també destaquen les dues
guerres de farina, que es fan dissabte i dimarts. La
Guerra de la Farina comença a la plaça Major i es fa en forma de
cercavila pels carrers del poble fins a les set del vespre. Els
participants s’equipen amb tota mena d’accessoris per a protegir-se de
la farina, com ara ulleres de natació, mascaretes, mocadors i gorres. A
més, van equipats amb carretons, sacs, bosses i paquets per a
transportar els prop de quinze quilograms de farina per participant. Al
vespre, quan acaba la farinada i també a la plaça Major, tothom pot
recuperar forces amb el tradicional cóc amb sal, un cóc salat típic de Godall elaborat amb pasta de pa, oli i sal. Palamós.De fa dècades, la costa empordanesa
és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues
espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses
formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament
assajades. Alguns dels Carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols.
Entre tots, el de més tradició és el de Palamós. Enguany tindrà lloc el
25 i el 26 de febrer, i inclou algunes novetats al programa. Per
exemple, una arrossada i un concurs de batucades divendres. A més de la
tradicional jornada dedicada als
comerços i carrers ambientats, en què els propietaris d’establiments es
disfressen i decoren les botigues i els carrers. Per què ens disfressem per carnaval? Pego. El Carnaval més multitudinari del País Valencià es
fa a Pego, que pot arribar a quintuplicar la població aquests dies.
Enguany se celebra entre el 22 i el 29 de febrer. Tots els carrers
s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada
cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final,
una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és
tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra festa,
que es fa al setembre i s’anomena Mig Any de Carnestoltes. Per altra
banda, una setmana abans del Carnestoltes, se celebra la Baixada del Riu
Bullent. Una jornada festiva que es basa en una competició en la qual
es navega pel riu amb andròmines fabricades pels participants a partir
de material reciclat. Al començament, la Baixada s’organitzava per
netejar el curs del riu Bullent, que estava en molt males condicions. El Carnaval de Pego: més que una macrofesta – Reportatge de Pau Benavent Sitges. El dimarts de Carnaval a les nou del vespre, a Sitges,
s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Enguany serà
el 25 de febrer. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistoses i
concorregudes. Durant la la setmana, també s’organitzen altres actes,
com l’arribada del rei i la reina Carnestoltes, la cursa de Llits
Disfressats, la festa de percussió Tequereque i la rua de la Disbauxa.
Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges respon a la pugna centenària
entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat
Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de
celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any hi ha una
entitat que s’encarrega de la comparsa del rei Carnestoltes i una altra
de la comparsa de la reina. Solsona.Aquesta
festivitat celebra el 50è aniversari i es fa del 20 al 26 de febrer. La
dècada dels setanta, Solsona va redefinir el seu model de Carnaval i,
partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una sàtira
de la pròpia Festa Major. D’ací surten alguns dels elements més
singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una
família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i
grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada
del ruc al campanar, amb una pixarada simbòlica, i les bates amb què es
disfressa tothom. Torelló.
Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i
desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei
Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu,
una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un
referent dels Carnavals de terra endins. Es fa dijous, 20 de febrer.
Així i tot, l’element més distintiu de la festa és la nit de ‘Les
senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on
els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de
familiars, amics i coneguts de l’altre sexe. Vilanova i la Geltrú.Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf
es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres
segles d’història. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat Festa
Patrimonial d’Interès Nacional, és un dels més coneguts del país. Les
activitats que s’hi organitzen representen una diversitat d’influències i
una riquesa de símbols que poques viles tenen. Enguany serà entre el 28
de febrer i el 6 de març, i durant una setmana els habitants de
Vilanova i la Geltrú es posaran el mantó i sortiran a la recerca del seu
comparser o comparsera. Alguns dels actes més destacats són la popular
batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que
surt el divendres, els balls de mantons, la batalla de caramels a la
plaça de la Vila, les danses vuitcentistes del diumenge i els coros del dilluns. Diccionari de la gastronomia carnavalesca Vinaròs.La capital del Baix Maestrat
organitza un dels Carnavals més multitudinaris i coneguts, basat en
grans gales i desfilades de comparses. Es fa del 8 al 24 de febrer amb
actes de tota mena. Tot comença amb l’arribada del Rei Carnestoltes que
dóna pas a la primera rua, la qual acaba amb un sopar de gala on
s’escull la reina del Carnaval. Com a novetat, el Rei Carnestoltes serà
una dona anomenada Venècia. També
s’organitzen altres actes, com l’elecció de la reina Drag Queen,
batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans
desfilades en un circuit tancat. El Villar.
El carnaval d’aquest municipi dels Serrans es fa de dijous, dia 20, a
diumenge, 23. El van recuperar alguns veïns l’any 1981 amb els elements
tradicionals que recordaven els grans i amb noves incorporacions. Entre
més, destaquen les botargues que, tapades i inflades completament amb
teles blanques, interpel·len tothom. I la botifarra gegant anomenada
‘morca’, símbol de la carn que vetllen, cremen i soterren. Fotografia: Ajuntament del Villar / Jose Gea.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina. Vicent Partal
Director de VilaWeb
18.02.2020 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada