Llengua catalana
La Llibreria Catalana de Perpinyà guanya el premi Gasull a la defensa del català
Gustau NerínFoto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 17 de febrer de 2020
3 minuts
La Llibreria Catalana de Perpinyà s'ha endut el VII Premi Martí Gasull i Roig a l'exemplaritat en defensa de la llengua, que atorga la Plataforma per la Llengua
i que es decideix per votació popular. L'acte de lliurament del premi
s'ha celebrat al Teatre Poliorama, presidit pel president de la
Generalitat, Quim Torra. Amb un escenari presidit per un llaç groc,
l'acte s'ha iniciat amb un record per als presos i els exiliats "que
avui haurien d'estar aquí".
Puntal de la catalanitat a la Catalunya Nord
La Llibreria Catalana de Perpinyà és una llibreria fundada a Perpinyà el 1986 i és l'única de la Catalunya Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. Fou fundada per l'activista cultural Joan Miquel Touron (Vinçà, 1959) a la plaça de Joan Payrà de la capital nordcatalana, en un espai en què el poeta Jordi-Pere Cerdà ja n'havia regentat una. El 2012 la llibreria fou traspassada a Joana Serra, (Perpinyà, 1985), activista cultural amb una forta vinculació amb Baó, on ha estat vicepresidenta de l'associació catalanista Aire Nou de Baó. Joana Serra, en rebre el premi, ha volgut compartir-lo amb els altres finalistes "que el mereixen tant com jo", a totes les persones que treballen al gremi editorial, a tota la gent de la Catalunya Nord i també ha volgut dedicar-lo especialment a les persones de Catalunya Nord que estan fent vaga pels seus drets socials des de fa 60 dies. Ha acabat el parlament amb unes paraules de Joan Margarit: "La llibertat és una llibreria".Teresa Canals, premi especial
La Llibreria Catalana s'ha imposat als altres dos finalistes: l'Amical Wikimedia i l'associació de jugadors de videojocs Gaming.cat. La mestra Teresa Casals ha rebut el Premi Especial del Jurat dels VII Premis Martí Gasull i Roig per la seva constant implicació amb l’escola catalana i la normalització lingüística. El premi se li ha donat per unanimitat. El jurat ha valorat la fermesa, la constància i la valentia de la seva tasca de defensa del model d’escola catalana, amb la metodologia d’immersió com a model de cohesió social que no separa els infants i joves per la seva llengua d’origen. Gràcies a la formació de mestres en llengua catalana i en didàctica, va ser possible fer el pas de l’escola franquista a l’escola catalana i instaurar els programes d’immersió. La filòloga Teresa Casals ha assegurat que per a ella va ser "un somni" haver estat funcionària de la Generalitat i ha volgut deixar clar que "l'escola catalana està en plena convulsió, com el país sencer", perquè "no pot ignorar els atacs irracionals que rep constantment".
Òscar Escuder.
Emergència lingüística
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha recordat que el català no és una llengua minoritària ni petita sinó que és “una llengua minoritzada que en el seu propi territori és marginada, perseguida o sense ple reconeixement legal per imposició d’una llengua forana”. Escuder ha explicat que tot i que Espanya ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries no la respecta i ha denunciat que la política de l'Estat espanyol ha estat sempre supremacista, tot considerant la llengua castellana superior a la resta. Per això, ha demanat que “l’Estat hauria de fer del català llengua oficial de l’Estat espanyol, que no vol dir llengua oficial a tot l’Estat”. Escuder ha conclòs que “no hi ha en tot el món democràtic cap llengua de la mida del català amb una desprotecció legal tan gran”. Escuder ha comparat l’emergència lingüística amb l’emergència climàtica: “tot i que el món no s’acabarà demà ens hem de posar immediatament a solucionar allò que produeix l’augment de la temperatura global de la terra. Doncs el mateix amb el català, o ens posem a fer polítiques i actituds efectives de veritat o això acabarà en desastre”. Escuder també ha destinat una part de la seva intervenció a reivindicar el paper de la Plataforma front a les pressions de l'unionisme, però també a animar els catalans a parlar la seva llengua, i ha citat Jesús Tusón, tot al·legant que "les llengües no desapareixen perquè els foranis no les aprenguin, sinó perquè els locals les deixen de parlar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada